Arxius

Estas veient: novembre 2008
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Vaig a peu de la Fundació Joan Miró a la Fundació Vila Casas, i miro, perquè em toca i m’agrada, l’exposició de Diana Larrea, a la primera, i la d’Assumpció Mateu, a la segona, mentre penso que avui també hauria d’anar a La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès a la inauguració a dos quarts de vuit del vespre de l’exposició de Jordina Orbañanos.

Diana Larrea

Diana Larrea fa el seu homenatge lluminós a Joan Miró per mitjà de l’exposició “Electrocosmos” a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, on ha creat un laberint de tubs fluorescents que reflecteix l’estructura de les constel.lacions celestials que van inspirar justament la sèrie “Constel.lacions” de Miró. L’exposició estarà oberta fins a l’11 de gener del 2009.

Assumpció Mateu

Assumpció Mateu presenta a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas les sèries “Presons íntimes” i “Boscos cremats”, amb tota la càrrega emotiva dels anys de formació sota la pressió franquista que enllacen naturalment amb la sensibilitat actual a partir del bosc cremat real, que ho és també conceptual. L’exposició estarà oberta fins al 7 de febrer del 2009.

Jordina Orbañanos

I Jordina Orbañanos parla amb la seva pintura de la relació entre les persones i de la mateixa identitat humana a partir de la disposició estratègica d’elements naturals, bàsicament cactus, sobre la superfície de la tela. Exposició oberta fins al dia de Reis.

Xavier Graset

I acabo avui el meu recorregut cultural amb nota teatral que diu que l’amic Xavier Graset estrena el monòleg d’Anton Txèkhov “Sobre els danys del tabac” avui divendres i demà dissabte a les 9 del vespre al Castell de la Selva del Camp. Que hi hagi sort, Xavier!

Claudi Constel.lacions
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Em plau comunicar-te que l’exposició “Estudi d’aproximació a una geografia cultural catalana”, que l’Albert Gusi té al Museu de l’Empordà oficialment fins al 23 de novembre, s’ha prorrogat fins al 14 de desembre!

Albert Gusi. Geografia Cultural Catalana

Estic content per l’Albert i per les altres 31 persones del món cultural català amb cognoms semànticament lligats a la geografia del territori com el meu, Puchades, que també hi sóc, que l’Albert va fotografiar prop de casa seva en diversos indrets de Castellbisbal amb la voluntat de crear aquesta curiosa geografia cultural catalana que té rostres i contextos variats, lligats, però, per la pertinença a aquesta mateixa història cultural que fem tots plegats cada dia, com jo en aquest cas, entre altres coses, per mitjà d’un blog com aquest. Ja veus!

Albrer Gusi. Geografia Cultural Catalana

I si ho vols veure més clar només cal que vagis al Museu de l’Empordà de Figueres a veure l’exposició fins al 14 de desembre. I aprofita també el viatge per visitar el sempre atractiu Museu del Joguet, el Teatre-Museu Dalí, les galeries d’art i l’arquitectura tota de Figueres. T’agradarà!

Claudi-Albert Gusi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Diu el pintor Pere-Màrtir Brasó que ens ofereix obres originals seves a baix preu perquè puguem regalar bon art per Nadal contribuint alhora a millorar la seva economia deteriorada pel seu mal cap i per dedicar-se a pintar en lloc de fer alguna cosa més seriosa i positiva.

Pere-Màrtir Brasó

Pere-Màrtir Brasó

Es tracta concretament d’olis i tintes xineses sobre paper de petit format de la sèrie “El bosc cremat” (espero que no sigui d’avets!) d’execució gestual i minimalista i quasi zen, que en Pere-Màrtir (no em sorprèn que pateixi amb aquest nom!) ens deixa des de 30 fins a 125 euros la peça, amb sucosos descomptes si en comprem més d’una!

Pere-Màrtir Brasó

En Pere-Màrtir Brasó afirma que regalar art fa modern, original i culte, alhora que posa en evidència la sensibilitat que tots sabem que tenim però que no sempre reconeixem ni detectem fàcilment.

Pere-Màrtir Brasó

Si vols mirar de trobar la teva sensibilitat oculta regalant obres originals d’en Pere-Màrtir entra al seu web, contacta amb ell, regateja si és necessari i queda’t a bon preu una petita part del seu món.

Claudi-Pere-Màrtir
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Joan Miró va morir el 25 de desembre del 1983 a Palma i per tant es commemora ara el 25è aniversari de la seva mort, circumstància que implica directament la Fundació Miró de Barcelona, que vol retre l’homenatge corresponent al seu fundador amb diversos actes evidenciant, alhora, la vigència del seu llenguatge creatiu.

Joan Miró

Joan Miró

I el primer d’aquests actes és avui mateix, dimarts 25 de novembre del 2008, a les vuit del vespre a l’auditori de la Fundació, amb la presència de José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; els responsables de la Fundació Joan Miró de Barcelona; membres de la família Miró; autoritats i públic en general, que contemplaran la projecció d’un vídeo i escoltaran la conferència “El llegat artístic de Joan Miró” a càrrec de Robert Lubar, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Nova York i especialista en l’obra de Joan Miró.

Joan Miró

Joan Miró

La cosa s’acabarà amb un còctel al pati nord de la Fundació i aquest blog s’acaba aquí, tot recordant la sensible mirada de Joan Miró i la seva projecció cromàtica sobre la tela blanca.

Claudi Miró
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Si vols descobrir diverses dimensions literàries de la ciutat de Barcelona vés avui mateix a dos quarts de vuit del vespre a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès (c/ Canuda, 6) a la presentació del llibre “Narratives Urbanes. La construcció literària de Barcelona” com a obra col.lectiva dividida en tretze capítols que contenen la visió literària del canvi d’imatge de Barcelona de diversos especialistes com Narcís Oller, Santiago Rusiñol, Montserrat Roig o Eduardo Mendoza.

Barcelona

Barcelona

Et conviden a l’acte Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura, i Miquel Tàpies, president de la Fundació Antoni Tàpies, i el presenten Joaquim Molas, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i la doctora Marina Gustà, professora de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Barcelona

Observa el canvi de la ciutat de Barcelona des de principis del vuit-cents fins a la dècada del 1980 llegint aquest llibre i contemplant a la vegada les creacions plàstiques i les fotografies generades coetàniament a les obres literàries que conté.

Barcelona

I fes una volta pels carrers de Barcelona a veure si et passa pel cap alguna idea per contribuir a la teva manera a donar la corresponent dimensió futura a aquest projecte literari.

Claudi Barcelona

22/11/2008: Nulles 2008

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’amic i artista visual arrelat al territori Albert Gusi em passa informació de “Nulles 2008” com a proposta de reflexió i diàleg a l’entorn de les noves representacions rurals contemporànies que llança al món la població de Nulles (Alt Camp). Té un programa de conferències, exposicions, projeccions i música, que comença avui mateix amb la inauguració a les dotze del migdia al Centre Cultural de Nulles d’una exposició col.lectiva, amb l’Albert i altres artistes que tracten l’imaginari del món rural, les noves representacions paisatgístiques, les activitats i dimensions econòmiques d’aquest context, per mitjà del llenguatge de la fotografia, del vídeo i de la instal.lació.

Nulles 2008

Nulles 2008

S’hi fa també una cicle de debats, una mostra de cinema i un concert de cloenda a càrrec de Roger Mas el dia 13 de desembre al Centre Cultural de Nulles.

Roger Mas

Celler de Nulles

Dins del programa destaca la inauguració el dissabte 29 de novembre del Punt d’Informació i Turisme de Nulles en un espai annex al celler modernista obra de Cèsar Martinell.

Nulles 2008

Com sempre, gràcies Albert Gusi i gent vinculada al projecte “Nulles 2008. Representacions rurals contemporànies”, per una sensibilitat territorial que comparteixo des que sent petit passava una part important de la meva vida plantant mongetes amb l’àvia a l’hort de la nostra casa barcelonina.

Claudi Nulles
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Torroella de Montgrí torna a aparèixer en el meu camí perquè demà, dissabte 22 de novembre, a les 19.30 h, s’inaugura l’exposició “Onades” al Museu de la Mediterrània, que ocupa justament una casa de Torroella, Can Quintana.

Onades al Museu de la Mediterrània

“Onades” és l’exposició col.lectiva que tanca el cicle “L’art i la mar”, amb una selecció de l’obra dels artistes que hi han participat durant els seus tres anys de durada, entre els quals s’hi troba l’amic Carles Bros, que ha tingut l’amabilitat d’informar-me de tot plegat.

Carles Bros

De manera que ja tinc un altre motiu per justificar un nou viatge, però no és l’únic, perquè acabo rebre també la informació de la intervenció urbana “Project for a City”, que fa la canadenca Michelle Teran, demà mateix de 8 a 10 del vespre, projectant a les façanes de les cases del riu Onyar diverses imatges captades en interiors de diferents espais de la ciutat de Girona perquè els fragments de vida que contenen surtin a l’exterior.

Cases de l'Onyar

És una proposta original de Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona, que enllaça amb l’exposició “En construcció. Receptes des de la carència, la ubiqüitat i l’excés”, que pots veure encara fins a l’11 de gener del 2009 a la sala de la Rambla i a la capella de Sant Nicolau de Girona.

Michelle Teran

M’hi acompanyes?

Claudi Onades
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
SETBA - Zona d’Art, l’espai d’art ubicat a la plaça Reial de Barcelona, celebra el primer aniversari avui mateix a les 8 del vespre amb un menú festiu que té com a ingredients el dolç artístic que el pastisser Lluís Estrada ha fet especialment per a l’ocasió, la improvisació artística interactiva de l’artista i doctora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Rosa Ajenjo, i la projecció d’una selecció de fotografies de les coses que han passat a SETBA al llarg d’aquest primer any de vida, a partir d’un treball fet per l’artista Ivan Alonso.

Aniversari SETBA

Performance SETBA

Aprofita la festa per contemplar també l’exposició “SET DE SET”, que ocupa actualment els espais de SETBA - Zona d’Art amb les fotografies d’Ivan Alonso, Carlos Maño, José Antonio Sancho, Laura Soldevila i Enrique Toscano, que presenten en conjunt 35 obertures arquitectòniques d’arreu del món (finestres, portes i balcons) com a homenatge a la mateixa raó de ser del nom SETBA, que no vol dir altra cosa que els “SET BAlcons” d’aquest espai d’art que donen a la plaça Reial.

SETBA

Si vols saber alguna cosa més de SETBA, vés avui a les 8 del vespre a la festa de celebració del seu primer aniversari (plaça Reial, 10, 1r 2a) i escolta després la conversa que mantindré a les 23.45 al “Cabaret elèctric” d’iCat fm amb Dario Olaortua, director de SETBA, i Emma Giné, la seva responsable de comunicació i difusió.

SETBA

Per cert que l’Emma m’acaba de convidar a participar com a artista en la col.lectiva nadalenca de SETBA - Zona d’Art i em plau la proposta, sí senyor! Gràcies, Emma, i per molts anys de SETBA!

Claudi SETBA
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Walmor Corrêa, artista nascut al Brasil l’any 1961, ocupa Can Xalant (Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró) fins al dilluns que ve, 24 de novembre, en una estada marcada pel procés de creació del seu projecte “Salamanca do Jarau” com a visió personal i contemporània de l’antiga llegenda del sud del Brasil de “La princesa moura encantada”.

Walmor Correa

Diu la llegenda que aquesta princesa va ser traslladada per un grup d’espanyols des de Salamanca fins al sud del Brasil, on va ser rebuda pels indis de la zona i convertida pel bruixot de la tribu en un ésser híbrid, mig dona mig salamandra, anomenada “Salamanca do Jarau” o “Teiniaguà”.

Walmor Correa

Teiniaguà va acabar tancada durant molts anys en una mina fins que va poder trencar l’encanteri i descansar en pau per sempre.

Walmor Correa

Walmor Corrêa ha sentit sempre un interès especial per aquesta llegenda perquè s’identifica molt amb els híbrids d’humà i animal que apareixen sovint en la poètica de les seves obres.

Walmor Correa

Durant la seva residència a Can Xalant està desenvolupant el seu projecte través d’un grup de dones del barri de la Mina que només viuen per treballar, suportant una clara situació d’exclusió social i patint alhora ansietat, depressió, tristesa i malalties diverses per causes bàsicament socials.

Walmor Correa

Si et plau saber alguna cosa més de Walmor Corrêa, de Teiniaguà i del seu projecte mataroní, ves a Can Xalant avui mateix, dimecres 19 de novembre, a les 19.30 h i assisteix a la xerrada que farà el mateix Walmor per explicar les connexions entre la llunyana princesa “Salamanca do Jarau” i les dones actuals de la Mina.

Claudi Walmor Correa
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El viatge que et proposo avui és a través del llibre “Atlas”, fet a dues mans, dues sensibilitats i els dos llenguatges diferents, però ben complementats, del poeta Joan Navarro i del pintor Pere Salinas.

Atlas

El llibre, que es titula exactament “Atlas (Correspondència 2005-2007) Pere Salinas-Joan Navarro”, l’ha publicat Tàndem Edicions amb un “a manera de pròleg” de Daniel Giralt-Miracle, que destaca l’encant d’aquesta història compartida entre poeta i pintor com a procediment creatiu enriquidor per a totes dues parts amb resultats inesperats, tant per a l’un com per a l’altre, i per a nosaltres també, que llegim amb plaer paraules i mirem amb satisfacció les imatges que les il.lustren..., o són les paraules les que il.lustren les imatges?

Atlas

Joan Navarro

Joan Navarro es pregunta: “D’on ve aquesta música? D’on ve la força circular que mou les aigües tranquil.les de la bassa del cel?”

Pere Salinas

I Pere Salinas parla amb la veu clara dels seus pinzells.

Claudi Atlas

Com jo.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Sorprenent i espectacular va ser la presència de l’artista Josep Puigmartí a la meva secció d’art de dijous passat al “Cabaret elèctric” d’iCat fm, amb els seus 76 anys de pintor i escultor hereu del pop art i del surrealisme i home actualment compromès amb el seu temps com a fantàstic representant de l’art de reciclar.

Josep Puigmartí

Petita història de Josep Puigmartí

En Josep Puigmartí exposa actualment al “hall” de l’edifici dels serveis generals del centre de càrrega aèria de l’aeroport del Prat, on podràs contemplar fins a finals de gener de l’any que ve les seves coses (things), els seus particulars “extraterrestres” pictòrics i les seves escultures fetes amb elements reciclats, com la titulada “Aliens discover Miniblack”, creada a partir d’ampolles de vidre de la gamma Miniblack de Freixenet.

Josep puigmartí

Bombolles escumoses de bon cava català són les que desprenia dijous passat l’esvelta i prima figura de Josep Puigmartí, vestida de blanc immaculat, tocada amb copa alta del mateix color i amb els ulls pintats d’aquell negre intens que donava al conjunt l’aire propi d’un faraó.

Josep Puigmartí

Diu en Josep que sempre que surt de l’Hotel Estela Barcelona de Sitges, on viu des del 1995 després d’una vida d’autèntic rodamón, va vestit i maquillat de manera especialment cridanera fent honor a la seva “filosofia de l’ull”, que proclama la necessitat vital de mirar i de ser vist constantment i amb intensitat.

Blue Dreams

Com si fos l’autèntic esperit de l’Estela Barcelona, de tant en tant també es passeja per l’hotel amb la seva indumentària original captant la mirada encuriosida dels clients, alguns dels quals potser deuen haver passat la nit en alguna de les dues habitacions que Josep Puigmartí va pintar entre 1994 i 1995, la 110 (Blue Dreams) i la 214 (Sunrise).

Sunrise

Dedicatòria Josep Puigmartí

Et suggereixo que facis l’itinerari aeroport del Prat - Hotel Estela Barcelona de Sitges, tot seguint el rastre plàstic de Josep Puigmartí des del “hall” de l’edifici dels serveis generals del centre de càrrega aèria de l’aeroport fins a un hotel que, per ell, per altres creadors contemporanis i per l’atmosfera general es coneix com a Hotel de l’Art.

Claudi Josep Puigmartí
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i el seu cognom, l’artista Jordi Rocosa ha fet entre el 2007 i el 2008 un seguit d’intervencions multimèdia al llarg del riu Llobregat (Via Rubricatus) en el context d’un projecte titulat naturalment “Via Rubricatus”, que és el nom romà del riu Llobregat.

Via Rubricatus

Via Rubricatus

I ara el projecte arriba a la seva fi amb l’última intervenció de Jordi Rocosa a la desembocadura del riu Llobregat, que es farà demà dissabte i demà passat diumenge, de 9 del matí a 5 de la tarda, als Espais Naturals del riu Llobregat, a la desembocadura del riu, al Prat de Llobregat.

Via Rubricatus

Si et plau la proposta, podràs veure acumulats a la desembocadura del Llobregat els materials artístics que defineixen la imatge metàforica dels sediments que ha anat arrossegant el riu en el transcurs d’un projecte que va començar a les fonts i que acaba ara en el mar.

Via Rubricatus

La intervenció de Jordi Rocosa t’ofereix la possibilitat de contemplar espais naturals de gran valor ecològic i paisatgístic que normalment tenen restringit l’accés públic tot participant en l’acte final d’un projecte artístic lligat amb la natura i amb la història cultural, amb clares connotacions industrials, del riu Llobregat.

Claudi Via Rubricatus
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Recordo avui la notícia, del mes passat, que qualificava de “macabre” el Golden Gate, perquè 1.200 persones l’havien escollit per suïcidar-s’hi des de l’any 1937 fins ara.

Golden Gate

Golden Gate

La notícia anava acompanyada d’un mapa on s’especificaven els diversos punts del pont que havien triat els suïcides per dur a terme la seva gran decisió vital.

Golden Gate

Golden Gate

I, curiosament, el punt estrella corresponia al fanal número 69, des del qual s’havien llançat a les aigües de la badia de San Francisco 50 persones, xifra rècord en relació amb altres punts del pont.

Dibuix suïcida

Diuen que els responsables del pont volen posar el punt final a la situació instal.lant una xarxa que allunyi els suïcides del Golden Gate, condemnant-los a viure un temps més o a buscar-se la mort voluntària per altres mitjans.

Claudi Golden Gate
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Veient la fotografia que ens va fer la Rosa Maria Amorós durant la sessió “L’artista a l’abast” que vam protagonitzar els germans Santilari i jo el 29 d’octubre a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas, he arribat a imaginar que jo podia ser la materialització de l’esperit del tercer germà Santilari, que es crea com a suma dels dos germans quan els bessons Josep i Pere Santilari treballen junts en un mateix quadre.

Germans Santilari

Bromes a part, el cert és que la compenetració entre els dos bessons Santilari és tan gran, que realment es té la sensació que se’n crea un de nou quan, com deia, pintant plegats en una mateixa tela sembla que hi hagi una tercera força que dirigeix el ritme compositiu. Aquest seria el possible “tercer germà Santilari”, que en aquell moment guia l’activitat dels seus dos germans reals.

Gerrmans Santilari i Claudi

Recordo avui els germans Santilari perquè aquest dissabte, 15 de novembre, ja s’acaba la seva exposició “Realisme contemporani” a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas, per si et plau acostar-t’hi per admirar la qualitat de la pintura d’aquests bessons virtuosos i per si vols intentar detectar-hi la presència d’aquest tercer germà de ficció.

Claudi Germans Santilari
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Fantastik és el nom de la botiga ètnica i exòtica que trobaràs oberta de dilluns a dissabte, d’11 del matí a 9 del vespre, al número 31 del carrer de la Mercè de Barcelona, amb més de 300 productes d’ús quotidià de 20 països diferents de quatre continents, que segur que estimularan la teva sensibilitat i la teva intel.ligència amb la mateixa intensitat.

Fantastik

Fantastik

Jo encara no hi he passat tot i que en vaig poder conèixer la part mexicana a la parada que es va instal.lar dijous passat a la porta del cementiri del Poblenou amb motiu de la passejada nocturna de fusió entre “Tos Sants” català i “Día de Muertos” mexicà.

Joan Esteban i Claudi

Fantastik

Fantastik

Fantastik

Al marge de tota la gamma de productes d’aquesta cultura mexicana amb la calavereta com a icona principal, sé que tenen també objectes de llauna coneguts i apreciats per mi, com l’ocellet indi que refila amb mecanisme senzill, o el robot xinès de corda, que conviuen pacíficament amb els meus llibres i altres objectes que tinc emmagatzemats a casa.

Fantastik

Fanatastik

Fantastik

A “Fantastik”, com a bon “bazar bizarro” que és, hi ha també una apreciable família japonesa de “maneki-neko”, o els llumins retro russos, entre una gran quantitat de cosetes atractives que no tardaré gaire a descobrir personalment.

Fantastik

Claudi Fantastik
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Recordo avui dilluns la nit de dijous passat que vaig compartir amb altres persones al passeig nocturn que organitzava Cementiris de Barcelona per celebrar de manera original el nostre Tots Sants en fusió íntima amb el “Dia de Muertos” mexicà.

Nit a Poblenou

Nit a Poblenou

Nit excepcional de lluna creixent i d’espelma minvant, viscuda a ritme de violins i violoncels catalans, però també de les guitarres dels “mariachis” mexicans, per sentir la presència festiva dels morts a prop de les intel.lectuals tombes catalanes i de les vitalistes tombes mexicanes amb la seva recarregada ornamentació floral i alimentària per recordar-nos que la divisòria entre la vida i la mort és més subtil del que ens imaginem.

Nit a Poblenou

Cementiris de Barcelona organitza un parell de rutes nocturnes a l’any amb motius puntuals com aquesta celebració de Tots Sants català i “Día de Muertos” mexicà, però t’ofereix també la possibilitat de participar habitualment i de franc a les rutes diürnes que es fan el primer i tercer diumenge de mes pel cementiri del Poblenou, i el segon i quart diumenge, pel de Montjuïc.

Nit a Poblenou

Els cementiris monumentals de Barcelona són autèntics parcs d’escultures a l’aire lliure i la seva visita, més enllà del possible homenatge als familiars morts, comporta també satisfaccions estètiques i reflexions intel.lectuals a l’entorn d’un patrimoni històric i artístic que només el sentiment de la mort pot generar. No t’ho perdis!

Claudi Poblenou
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’Anna Estany fa de la roba una segona pell tot comportant-se com aquells animals que la renoven cíclicament mantenint aquell aspecte extern jove i atractiu que les dones i els homes intentem aconseguir de mil maneres i sempre inútilment.

Anna estany acció 1

Conscient de la importància de la imatge que oferim a través de la roba, l’Anna lluita per alliberar-nos de la tirania de la moda per fer-nos viure els elements indumentaris com a elements identitaris lliures, personals i intransferibles, amb un toc de creativitat artística que tots posseïm encara que no en siguem del tot conscients.

Anna Estany

L’Anna és la creadora d’uns “Processos identitaris” que viuen ara una 28a acció que s’exposa fins al 7 de desembre a les Sales d’Exposicions de Can Palauet de Mataró (Rodalies 2), amb les restes de la roba de segona mà que fa servir habitualment i els documents gràfics i sonors de les accions puntuals que els seus alumnes fan amb les peces de roba que l’Anna aconsegueix habitualment a Humana, algunes de les quals convenientment manipulades per l’artista, s’incorporen al seu vestuari habitual.

Rodalies 2

Si aneu a Can Palauet veureu el paisatge després de l’acció dels alumnes de l’Anna Estany, amb els documents que la recorden, i una pila de roba de segona mà que pots contribuir a augmentar donant la teva pròpia roba usada perquè l’Anna tingui nous materials de creació plàstica, amb la seguretat que el que no faci servir serà entregat a Humana per a la seva distribució habitual i així tancarà aquest cercle vital de la nostra segona pell.

Anna Estany acció 2

Va per tu, Anna, de segona pell a segona pell, i amb l’interior estripat, tot recordant la primera vegada que ens vam veure.

Claudi Anna Estany

06/11/2008: 10 anys sense Brossa

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Dit d’aquesta manera, “10 anys sense Brossa”, és podria pensar que em refereixo a una dècada sense deixalles, tot creant una imatge plàstica i conceptual que estic segur que hauria complagut a Joan Brossa, l’home que justifica realment la frase que encapçala el meu blog d’avui, perquè aviat farà 10 anys de la mort de Brossa i es prepara algun tipus de celebració que encara no tinc clara del tot.

Joan Brossa

Joan Brossa

Un tal “Joan” va afegir un comentari al blog que divendres passat vaig dedicar al “Día de Muertos” especificant que volia posar-se en contacte amb mi per explicar-me justament aquest projecte de celebració dels 10 anys de la mort de Brossa. Aquí tens el meu correu, Joan, pel que vulguis: cpuchades.f@catradio.cat

Joan Brossa

El Lute

Just és que acabi el blog d’avui amb aquell pensament de Brossa que deia: “Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida”. Te’n recordes? Una reflexió que m’ha fet pensar immediatament en la pel.lícula que va dirigir Vicente Aranda l’any 1987 titulada “El Lute: camina o revienta”, que podem entendre com una variant subtil de l’aportació brossiana a la lleugera motricitat de la vida.

Claudi Joan Brossa
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Serveixi el meu blog d’avui com a recordatori del passeig nocturn pel cementiri del Poblenou que es fa demà a partir de les 7 del vespre en el context de la proposta cultural general que diverses institucions catalanes han fet d’acord amb la sensibilitat del Día de Muertos mexicà.

Dia de Muertos

De manera que la ruta de demà dijous es farà, com sempre, segons el guiatge d’uns personatges ambientats correctament que ens explicaran la història i la cultura del recinte al so de la música clàssica que sonarà en directe, sempre que no ho faci la dels mariachis que s’incorporen de manera excepcional a un recorregut que oferirà també la contemplació puntual de dues tombes segons el ritus mexicà.

Cementiri de Poblenou

El passeig nocturn pel cementiri forma part de l’activitat “La Ruta dels Cementiris” organitzada per Cementiris de Barcelona amb el suport d’Unescocat, que comprèn visites guiades pels dos cementiris monumentals de Barcelona, el del Poblenou (1r i 3r diumenge de mes a les 10.30 i a les 12.30 h), i el de Montjuïc (2n i 4t diumenge de mes a les 11.00 h).

Claudi mort

Viu la vida visitant de nit els cementiris de Barcelona!

04/11/2008: Artista estafat

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’amic pintor Guillermo Martí Ceballos m’envia un correu amb el títol d’“Artista estafat” que he manllevat per titular també aquest blog que ha de servir per comunicar-te la seva indignació per no haver cobrat dues obres que li van ser venudes a través del web PicassoMio.com.

Guillermo Martí

Em diu en Guillermo que les dues obres van ser venudes el mes de juliol passat per 1.100 euros, dels quals n’hi corresponia un 51% que havia d’haver cobrat passats 45 dies com indicava el contracte que havien firmat les dues parts.

Guillermo Martí

En Guillermo ha fet tot el que ha pogut per obtenir el que li deuen, però fins ara no ho ha aconseguit perquè cap responsable de PicassoMio.com l’atén ni ningú contesta al telèfon, que segons Telefónica ha estat donat de baixa, cosa que li fa pensar que l’empresa ha fet fallida i ha deixat penjats molts artistes que com ell havien confiat en els seus serveis.

Guillermo Martí

PicassoMio.com té la seva seu a Florida (EUA), una galeria a Madrid i l’altra, a Barcelona, des d’on gestionaven els artistes d’aquí.

Guillermo Martí

Guillermo Martí Ceballos ja ha denunciat els fets als Mossos d’Esquadra, no tant per recuperar els calés perduts, sinó per advertir nous artistes possibles futures víctimes com ell d’aquesta estafa plàstica tan poc estètica, cosa que faig jo també des del meu blog lamentant la mala sort de l’amic Guillermo, que tot i aquesta desagradable circumstància, continua pintant com un boig des de la seva casa taller de Sant Pol de Mar, contemplant el mateix mar que jo gairebé des de la mateixa ubicació, perquè som veïns.

Claudi Guillermo Martí

03/11/2008: Blog mandrós

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Avui tinc el blog mandrós i les forces vitals escasses després d’un cap de setmana compartint moments agredolços amb tots els morts familiars, amistosos o professionals, que, curiosament, també donen sentit a la meva vida actual.

Claudi morts

Tinc el blog mandrós però la mà prou viva per dibuixar la vida amb pinzell calent.

Claudi morts

Les cendres de la mort alimenten el meu blog.

<   novembre 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.