Arxius

Estas veient: octubre 2008
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Compartint tradicions, el Dia dels Morts mexicà es fon amb el Dia de Tots Sants català oferint un itinerari funerari i festiu per vuit entitats de la ciutat amb la voluntat de divulgar entre nosaltres aquella antiga tradició mexicana del dia dels difunts.

Dia dels Morts

De manera que a partir del 30 d’octubre trobaràs un Altar dels Morts amb les cendres del pintor català Josep Guinovart al Museu Barbier-Muller d’Art Precolombí, que presenta també un altar fet per l’artista mexicanocatalana Beba Camins en el context de l’exposició “Guinovart: caps i creus”.

Claudi morts 1

El Museu Etnològic ofereix tallers de “danzón”, “calacas”, la presentació del treball de camp del museu sobre contes de desapareguts a Mèxic, i un altar dedicat als morts de la Guerra Civil amb fotografies que aporten els familiars dels desapareguts.

Claudi morts 2

Cementiris de Barcelona incorpora diverses explicacions sobre la cultura de la mort a Mèxic a la ruta guiada pel cementiri del Poblenou del dijous 6 de novembre, amb decoració inclosa d’algunes tombes segons la tradició mexicana.

Claudi morts 3

La Universitat de Barcelona té també el seu altar dedicat al que fou rector i figura menyspreada durant l’època franquista, Pere Bosch Gimpera.

Claudi morts 4

I la Casa Amèrica Catalunya incorpora al seu espai un altre altar tradicional de les comunitats rurals dedicat a totes les víctimes de la societat mexicana.

Claudi morts 5

Per tot això només puc acabar dient “visca la mort!”, des del meu petit altar particular.

Claudi morts 6

30/10/2008: Jo, Claudi

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Dedico el meu blog d’avui, dijous 30 d’octubre, a tots els Claudis que celebren avui el sant, entre els quals m’hi trobo jo, Claudi.

Sant Claudi

Felicitats a tots aquests Claudis que portem un nom tan negatiu que no vol dir altra cosa que “coix” en llatí, tot i que també es pot interpretar com una dificultat innata que t’obliga a ser millor justament gràcies als esforços que has de fer per superar-la.

Sant Claudi

El significat de Claudi és potser una de les causes que el nom no abundi entre nosaltres, com tampoc no l’afavoreix gens la imatge que oferia l’actor Derek Jacobi en el seu fantàstic paper d’emperador Claudi a la famosa sèrie televisiva “Jo, Claudi”.

Derek Jacobi

En canvi, primer la bella Claudia Cardinale, i després la temptadora Claudia Schiffer, han provocat una tan gran proliferació de Clàudies que han fet finalment que portar aquest nom, abans tan minoritari, sigui ara tan habitual que ja cansa, francament.

Claudia Cardinale

Claudia Schiffer

Per sort de Claudis n’hi ha poquets encara i ben parits, sembla, perquè més enllà del seu significat llatí el nom de Claudi indica una sensibilitat emotiva i activa, un caràcter perseverant que estima la dignitat, la bellesa i les coses que enriqueixen, un pensament ferm i àgil, una gran capacitat analítica i la gràcia d’harmonitzar posicions contràries. Què et sembla?

L'emperador Claudi

I diu també que els Claudis poden ser estadístics, comptables, diplomàtics, bibliotecaris, músics, i mediadors de pau... però també, pintors i escultors! Tot i que no diu res dels radiofonistes culturals.

Claudi sant Claudi

Sigui com sigui, moltes felicitats Claudis del 30 d’octubre, de part d’un Claudi que pretén ser radiofonista cultural i pintor alhora. Paraula de Claudi!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva nau sideral comença a escalfar motors per preparar la nova missió d’aquest divendres, 31 d’octubre, a l’Espai Espelt amb l’objectiu d’arribar amb puntualitat astronàutica a les vuit del vespre a la inauguració de l’exposició col.lectiva de Xavier Raventós, Elena Casadevall i Ignasi Calonge, amb la qual els viticultors Espelt tornen a demostrar que són en la bona òrbita artística contemporània mentre deixen alhora un bon rastre de vi de colors i olors propis de la seva terra empordanesa amb projecció interplanetària.

Llançament espaial

Hi he d’arribar a l’hora perquè m’interessa escoltar les paraules de presentació de Jaume Soler i de Magrinyà, historiador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que farà el perfil de cadascun dels tres artistes.

Xavier Raventós

Per si no véns, puc començar a dibuixar-te aquests perfils començant pel de Xavier Raventós, que va néixer a Barcelona amb vincles a Rabós d’Empordà, on hi resideix dedicat a la creació escultòrica amb materials diversos, entre els quals destaca el ferro en diàleg habitual amb la tramuntana i la terra empordanesa.

Elena Casadevall

Elena Casadevall és una jove promesa pictòrica de Castelló d’Empúries amb un ampli bagatge formatiu i expositiu que li ha permès mostrar una obra marcada pel predomini del color i les formes.

Ignasi Calonge

I finalment, d’Ignasi Calonge, te n’he de dir que ha viscut entre Espanya i Mèxic i que ha fet exposicions arreu del món amb obres que busquen l’essència del fenomen urbà.

Mas Espelt

Si en vols saber alguna cosa més, agafa la teva nau particular i aterra divendres que ve, 31 d’octubre, al Mas Espelt de Vilajuïga per coincidir a les vuit del vespre amb l’acte inaugural d’aquesta col.lectiva que estarà oberta fins al 19 de novembre.

Claudi Espelt

28/10/2008: Ser Kate Moss

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Quan sigui gran vull ser Kate Moss, perquè gràcies als seus encants i desencants aconsegueix ser objecte del desig de molta gent coneguda i desconeguda, com aquell comprador anònim que es va gastar 42.000 euros en l’autoretrat titulat “Qui necessita sang quan tens pintallavis?”, que la model va fer justament amb el seu pintallavis entre el 2005 i el 2006.

Autoretrat Kate Moss

Kate Moss

El títol del dibuix de la Moss fa referència a l’autoretrat “Mira què li han fet al noi”, fet pel seu nòvio d’aleshores, Pete Doherty, líder del grup Babyshambles, que va fer servir la seva pròpia sang com a pigment plàstic.

Autoretrat Pete Doherty

Kate Moss

Kate Moss

I és que Kate Moss converteix en or tot el que toca, com bé demostra l’estàtua d’or massís de 50 quilos de pes i d’1,9 milions d’euros titulada “Sirena”, obra de Marc Quinn, que s’exposa actualment al British Museum de Londres, representant la model en una complexa postura de ioga que recorda fatalment una escultura de marbre d’una dona real que va néixer sense braços i amb les cames molt curtes.

Dona sense braços

El cos sencer de la Kate Moss també va ser ben observat i posteriorment pintat ben nu per Lucien Freud, el net de Sigmund, que sembla que conserva la bona visió psicològica de la vida que tenia l'avi.

Lucien Freud pinta Kate Moss

Vull un mos de la Moss per viure divinament!!!

Claudi Kate Moss

27/10/2008: Visió fotogràfica

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Si vols aconseguir una bona visió fotogràfica i obtenir imatges d’aquelles que diuen que valen més que mil paraules, tens l’oportunitat d’aprendre’n assistint al Taller de Fotografia Digital que Gabriel Brau, premi Nacional de Fotografia 2007 per la CEF (Confederació Espanyola de Fotografia), impartirà aquest cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge) a Click&do – Grup Stucom, al número 8 del carrer de Pelai de Barcelona.

Gabriel Brau

En Gabriel et parlarà dels elements de treball en la captura digital, de la captura de la llum, del revelat digital, de la conversió a B&N, del laboratori digital i dels recursos personals des de la seva experiència fotogràfica, que va començar personalment l’any 1976 i professionalment l’any 1989 com a fotògraf comercial i publicitari i autor de reportatges de caràcter documental i de viatges.

Gabriel Brau

Una llarga i rica experiència que li ha permès fer el llibre “Luces de Àfrica-El tratamiento en B&N del archivo digital”, amb una gran quantitat d’imatges obtingudes en els seus múltiples viatges a la recerca de la bellesa a través de la qualitat tècnica.

Luces de Àfrica

Si vols fer aquest taller has de tenir una càmera digital, si pot ser reflex, els 250 euros (+16% IVA) que costa tot plegat i la voluntat d’inscriure-t’hi posant-te en contacte amb el web Fotos y Fotógrafos que l’organitza.

Gabriel Brau

Mou-te d’acord amb el lema “Tot per la fotografia”!!!

Claudi foto

24/10/2008: Connexions

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com a introducció de l’entrevista que vaig fer ahir als germans bessons Santilari al Cabaret Elèctric, citava alguns altres germans famosos com els Dalton, els Grimm, els Marx o els Moscardó, i curiosament un dels cartells d’època que se subhastaven ahir a la tarda a Soler y Lach era el de la pel.lícula dels Marx a l’Oest, i els germans Moscardó (els altres bessons artistes del panorama contemporani català) eren presents, una mica més tard, a la inauguració de l’exposició de Glòria Muñoz i David Casals a la Sala Parés.

Cartell Germans Marx

Josep Moscardó

Ramon Moscardó

Glòria Muñoz

David Casals

Més enllà d’aquestes màgiques connexions cal dir que la subhasta va anar força bé, especialment la del cartell “Sífilis” de Ramon Casas, que es va vendre per 12.000 euros, i la de l’“Autódromo Nacional” de Segrelles, adquirit per 10.000 euros, la mateixa quantitat que va aconseguir el cartell que Ramon Casas va fer l’any 1914 pel Reial Automòbil Club de Catalunya.

Sífilis de Ramon Casas

Gao Xingjian

Allunyat dels automòbils, camino per la ciutat i trobo connexions inesperades amb el xinès Gao Xingjian, el Nobel de Literatura de l’any 2000 que exposa pintura ara, el 2008, a la Fundació Círculo de Lectores i a la Galeria Senda; i amb la brasilera Chris Buissa, que mostra la seva obra matèrica a la Galeria Sala Consell 242.

Chris Buissa

Josep Santilari

Connectat intensament amb la vida artística de la ciutat entrevisto al final del dia els bessons Santilari i recordo que tenim una nova cita dimecres que ve, 29 d’octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas. En la conversa que mantindrem els Santilari i jo, la gent que vulgui hi podrà assistir gratuïtament i participar-hi.
Pere Santilari

Més enllà d’aquesta proposta puntual, sàpigues que pots veure l’exposició “Realisme contemporani” dels Santilari a l’Espai VolART fins al 15 de novembre.

Claudi cartell
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Si et va l’art del cartell de qualitat sobretot per la seva força plàstica, a més de la comunicativa, ara tens una bona oportunitat d’adquirir-ne alguns de grans mestres a la subhasta que la firma Soler y Llach fa avui a les cinc de la tarda als seus locals barcelonins del carrer de Beethoven, 13.

Cartell d'època

Podràs triar entre 465 lots amb grans cartells d’època, publicitat i cinema, d’artistes tan potents com Alphonse Mucha, Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Miguel Utrillo, a preus per a totes les butxaques perquè van de 150 a 10.000 euros.

Cartell d'època

Els grans genis del cartellisme històric t’esperen amb les seves fantàstiques rareses a Soler y Llach, per demostrar que hi ha certes coses que amb el pas del temps guanyen valor i qualitat.

Claudi cartells
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ja sabeu que la Comissió Europea proposa implantar a partir del 2010 escàners que despullen virtualment els passatges i que permeten, fins i tot, veure’n els genitals!

Escàner

Reconec que no m’agrada que m’escorcollin de cap manera, però, posats a fer, em sembla que encara preferiria ser registrat subtilment per l’escàner despullador, que grapejat impunement per mans desconegudes, tot i que puguin pertànyer a una guapa agent de policia, sigui del “cos” que sigui.

Poli sexy

Escàner

Més enllà de la seva funcionalitat, els escàners que despullen aconsegueixen imatges plàstiques prou interessants per poder ser considerades com a vertaderes manifestacions artístiques en el polièdric camí contemporani de la representació del cos humà.

Claudi escàner

21/10/2008: El pas del temps

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En Daniel Lleixà és l’autor de la immensa aquarel.la titulada “Harmonia perdurable” amb els seus 132 metres de llargada i el seu valor com a símbol del pas del temps, ja que l’artista la va fer entre el 14 d’agost del 1993 i el 18 de desembre del 2002 com a diari plàstic d’aquests nou anys de la seva vida i exercici d’escalfament a l’inici de la seva jornada laboral com a pintor.

Aquarel.la Lleixà

Ara s’exposa al Museu de la Tècnica de l’Empordà a Figueres gràcies a un intel.ligent mecanisme que permet el seu visionat progressiu i que serveix també d’exemple de bona harmonia entre art i tècnica, tot recordant alhora els grans invents del TBO del professor Franz de Copenhaguen.

Franz de Copenhaguen

El professor Franz de Copenhaguen i l’“Harmonia perdurable” de Lleixà ens recorden el pas del temps en el context d’un Museu de la Tècnica de l’Empordà que té una fantàstica col.lecció de rellotges que parlen també del temps passat, com aquest rellotge de pèndol Morez Comtoise de l’any 1885 d’una marca que es va començar a produir cap a 1657 i que va deixar de fabricar-se passada la Segona Guerra Mundial després d’haver marcat amb sonoritat especial moltíssimes hores de vides d’avantpassats nostres sempre presents a través d’objectes com aquests.

Rellotge de pèndul

Claudi rellotge solar

Pas del temps llunyà que avui torno a recordar veient la meva imatge al costat del rellotge solar de recinte megalític Mas Baleta de Cantallops.

Claudi rellotge solar

Claudi i Daniel Lleixà

Pas del temps que comparteixo avui amb Daniel Lleixà mentre contemplem plegats la seva obra exposada a Can Ginestar de Sant Just Desvern.

Líquens

I pas del temps, finalment, que marquen els líquens amb la seva coloració variada i la seva capacitat de viure en superfície tan dura i antiga com la pedra, fent de la vida natural vertadera manifestació cultural.

Líquens


És quan passa et temps que hi veig clar mentre camino per la vida deixant un rastre de pedres pintades per si vols seguir el meu pas.


Claudi rellotge solar
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Aquest cap de setmana el recordo avui en el present amb la mateixa intensitat que el passat del recinte megalític de Mas Baleta a Cantallops es manifesta nítidament en el present amb un fantàstic rellotge solar com a element més paradigmàtic.

Rellotge solar de Mas Baleta

Que un veí de Sant Pol de Mar, com jo, hagi d’anar a preguntar-se “quina hora és?” tot contemplant les quatre ben distribuïdes pedres megalítiques del citat rellotge solar ja té conya!

Rellotge solar de Mas Baleta

Un rellotge que he pogut contemplar aquest cap de setmana en la meva última aventura empordanesa, al costat, en aquest cas, del pintor Daniel Lleixà i la seva dona, Teresa, amb qui he fet un trajecte intens que va començar divendres cap a quarts de sis de la tarda visitant l’antic convent dels Caputxins de Figueres ocupat per la instal.lació “Vinc de viure” d’Ester Ferrando, en un punt més del trajecte plàstic “R2. Rodalies”.

Ester Ferrando

Tot i que no ho els he vist encara cito ara els “Processos identitaris” que Anna Estany ens ofereix a les Sales d’Exposicions de Can Palauet de Mataró, perqué són en una estació més d’aquest projecte “R2. Rodalies”.

Anna Estany

El que sí que vaig veure i vaig fer va ser la Primera Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries recorrent amb un bon nombre d’antics amics artistes els 11 espais d’aquesta població que s’obrien al públic amb l’exposició d’obres 41 artistes catalans i gallecs. Celebro la iniciativa de la pintora Anna Maria Constanseu, secundada per l’Ajuntament, i espero que tingui futur, perquè la cosa té el seu encant.

Anna Maria Constanseu

L’encant també l’he trobat al Museu de la Tècnica de l’Empordà admirant la fantàstica col.lecció que Pere Padrosa ha anat fent des de l’any 1979 dels diversos estris que fins ara eren d’ús quotidià i que ara serveixen per estudiar i comprendre la història dels segles XIX i XX i la pròpia història contemporània.

Museu de la Tècnica de Figueres

Carme Sanglas

Una història contemporània que també pot explicar-se a través de l’obra d’artistes plàstics com la Carme Sanglas, que mostra el seu treball actual a la galeria Dolors Ventós de Figueres. Em plau retrobar el camí de la Carme que havia perdut fa temps tot i que m’haig de conformar recordant per ara el seu rostre a través de la fotografia que en Roger Lleixà va publicar al “Setmanari de l’Alt EMPORDÀ”. En canvi he pogut conèixer personalment Dolors Ventós i la seva activitat com a pintora, mestre de plàstica i galerista, tor sabent que ja prepara el Mercat de Nadal REGALART amb obres de 34 artistes d’arreu, molts d’ells residents a l’Empordà.

Dolors Ventós

Can Ginestar de Sant Just Desvern

La meva particular història contemporània d’aquest cap de setmana va acabar ahir diumenge al matí a Sant Just Desvern tot contemplant els quaranta anys de pintura que Daniel Lleixà mostra al celler de Can Ginestar, una antiga masia de l’any 1403 reformada l’any 1904 per l’arquitecte Marcel.lià Coquillat i Llofriu seguint un corrent modernista que encara conserva en el seu paper actual de Casa de Cultura de la vila.

Obra Lleixà

És obvi, doncs, que el passat és en el present i condiciona, sovint agradablement, el nostre futur. O no?

Claudi Lleixà
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Conec en Jordi Amagat des de fa un cert temps i la primera vegada que el vaig entrevistar no vaig poder evitar aprofitar el seu cognom per fer una conyeta amistosa en relació amb la seva capacitat de ser i manifestar-se tot i dir-se Amagat. En Jordi la va acceptar bé i sempre recorda amb plaer les nostres converses radiofòniques.

Jordi Amagat

Vaig trobar-lo casaulment fa un parell de setmanes a la inauguració de la Galeria “Presenta” a Girona, ciutat on va néixer l’any 1956 i on viu i treballa encara ara perquè no ha sentit la necessitat d`”amagar-se” (acudit?) en cap altre lloc.

Obra Jordi Amagat

Justament la seva capacitat de manifestar-se és tan certa que ara ho fa simultaniament a dos espais expositius: la Galeria Només Art de Girona, amb l’exposició “Visitants nocturns” que s’acaba ja demà dissabte 18 d’octubre, i la Sala Dalmau de Barcelona amb la mostra “Memòries de l’estació solar”, oberta encara fins al 7 de novembre.

Obra Jordi Amagat

No et perdis en Jordi Amagat, tot i que pots perdre’t pels laberints amagats de les seves cubistes estructures pictòriques si t’agraden aquesta classe de viatges mentals.

Claudi Amagat
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Daniel Lleixà és un dels artistes que donen vida i sentit a la Primera Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries que s’inaugura demà dijous, 17 d’octubre, i que s’allarga tot el cap de setmana fins al diumenge 19, amb l’exposició de l’obra de 41 artistes, catalans i gallecs, en 11 espais diferents de característiques arquitectòniques, elements bells i valors patrimonials especialment significatius.

Primera Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries

Daniel Lleixà

Destaco avui Daniel Lleixà perquè és un dels personatges que he retrobat en la meva última aventura empordanesa, del cap de setmana passat, gràcies, indirectament, a l’exposició que té ara al Celler de Can Ginestar de Sant Just Desvern, la seva població de naixement, on hi presenta 40 anys de la seva trajectòria plàstica en una mostra titulada “Lleixà. Els orígens a Sant Just Desvern”.

Orígens de Daniel Lleixà

Obra Daniel Lleixà

Jo també puc dir que he viatjat a l’origen de la meva antiga amistat amb en Lleixà visitant-lo a casa seva, a Tonyà, coneixent també el seu Espai Lleixà a Parets d’Empordà, i recuperant imatges velles i noves d’aquest pintor que ha fet del cel de l’Empordà la seva font d’inspiració més blava i intensa.

Espai Lleixà

La Farinera de Castelló d'Empúries

Tinc la sensació que no podré evitar fer la bossa una vegada més per viatjar demà mateix cap a Castelló d’Empúries tot seguint el rastre de Daniel Lleixà i la resta d’artistes que caminen per la Primera Ruta de l’Art que s’inaugura justament demà divendres, 17 d’octubre, a les sis de la tarda a la Farinera.

Claudi Lleixà

15/10/2008: Proposicions honestes

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Són proposicions honestes perquè són de caràcter cultural i vénen avalades pel seu bon nom i per la seva qualitat intrínseca. I totes són per avui mateix com si parléssim dels plats calentets del menú del dia!

Víctor Ramírez

De manera que podem dir que tens un bon primer plat a les 7 del vespre a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas amb la presentació del llibre “Los momentos del agua” fet pel pintor Víctor Ramírez i la poetessa Jeanette Lozano. José Corredor Matheos presenta l’acte que comptarà també amb el visionat de l’audiovisual “Espacio líquido” i la lectura poètica de Jeanette Lozano i Juan Pablo Roa.

Víctor Ramírez

Tot i que encara és una mica prematur t’avanço també la notícia de la inauguració a finals d’any del nou espai expositiu VolART 2 pensat per recuperar artistes històrics malauradament oblidats. I també pots començar a saber que cap a la primavera de l’any que ve la Fundació Vila Casas obrirà les portes de Can Framis, una antiga fàbrica de llana del nou districte tecnològic 22 @ que serà un centre d’art de 3.000 m2 per exposar el fons d’art de la Fundació i l’obra de pintors del fons en mostres temporals.

Leandre Cristòfol

Tornant al temps present et plantejo ja el segon plat del dia que et serviran a les 7 del vespre a l’Auditori del MNAC en forma de la conferència “Leandre Cristòfol: Avantguarda i escultura”, que oferirà Josep Miquel García, l’home de confiança de Leandre Cristòfol des del 1981 fins a la seva mort.

Leandre Cristòfol

I un últim plat que ja t’avanço per demà i demà passat, 16 i 17 d’octubre, en forma de 2a Trobada d’Artesania Catalana a la Sala d’actes de la Caixa Laietana a Mataró a l’entorn de les possibilitats del vidre com a material d’expressió artística.

Artesania Catalana

Amb la confiança que no es trenqui aquest blog et deixo assaborir tots els plats anunciats. I que vagi de gust!

Claudi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Resulta curiós imaginar-se Alfonso Alzamora pintant les seves particulars “Meninas” al seu estudi de la població empordanesa d’Ordis, on es va traslladar l’any 1979 fugint de la pressió de Barcelona, ciutat que l’havia vist néixer l’any 1951, el mateix any en què jo vaig obrir també la meva mirada a la vida.

Estudi Alfonso Alzamora

De manera que estic connectat amb l’Alfonso per any i lloc de naixement, però també per amor a la pràctica artística i per contacte directe, ara fa quatre dies, durant la meva última passejada per terres empordaneses a la recerca del rastre d’artistes atractius, com l’Alfonso, que vaig tenir el plaer de conèixer personalment al Mas Espelt de Vilajuïga.

Meninas d'Alfonso Alzamora

I si parlo ara d’Alfonso Alzamora és perquè avui s’inaugura l’exposició de les seves “Meninas” a la galeria William Thuillier de Londres, on les trobaràs ben presentades fins al 28 d’aquest mes d’octubre.

Alfonso Alzamora

Alfons Alzamora

Si hi viatges, podràs identificar l’obra i el rostre d’Alfonso Alzamora i comprovaràs, entre altres coses, que no es tracta del jugador de bàsquet mallorquí Alfons Alzamora, per si havies pogut arribar a pensar que el pivot en qüestió havia deixat la pilota per agafar el pinzell.

Claudi Alzamora

13/10/2008: Bona collita d’art

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Vaig trobar una bona collita d’art i una bona collita de raïm a l’ambient corresponent del Mas Espelt de Vilajuïga, tot respirant, divendres passat, l’atmosfera inaugural de l’exposició de José Luis Pascual i Jaume García Antón, amb un atractiu nombre d’amics i coneguts, entre els quals molts dels artistes que han fet d’aquesta part de l’Empordà terra promesa d’artistes, gràcies, entre d’altres, a homes com Damià Espelt, propietari del celler, que dedica una part de la seva energia i dels seus espais arquitectònics a la promoció de l’obra de tots ells, amb exposicions i actes culturals diversos regats sempre amb els seus bons vins, que jo, aliè a aquesta bona cultura vinícola, no he pogut valorar convenientment. Ho sento, Damià!

Mas Espelt

Javier García Antón, Damià Espelt, José Luís Pascual, María Álvarez Domínguez

Exposició Mas Espelt

En Damià i la seva dona, Dolors Delclós, han sabut crear un ambient especial que sembla tan natural com el mateix vi tot i el grafisme del Mariscal que l’identifica, associant-lo a una sensibilitat cultural més subtil i a un amor per les coses ben fetes i amb gust, que també posseeix Josep Maria Ortega, cap de Comunicació i Relacions Públiques del celler, i Xavier Cepero, director general.

Logo Mariscal Espelt

Joan Carles Roca Sans

Entre els artistes que van contribuir a donar brillantor a la inauguració destaco avui Joan Carles Roca Sans perquè està fent ara un treball pictòric sobre la verema a l’illa grega de Paros, allà on l’Aphothiki Foundation s’obre al Mediterrani amb exposicions habituals de l’artista, que hi va trobar justament ara fa un any el punt de partença del seu projecte Ermoúpoli, patrocinat per aquesta fundació.

Obra Joan Carles Roca Sans

Parlar de Joan Carles Roca Sans vol dir fer-ho també d’Atrium Torroella de Torroella de Montgrí, de Palau Sator, i finalment de Peratallada, i parlar de Peratallada vol dir fer-ho evidentment de la pintora Àngels Coll, que ha transformat una de les seves cases en claustre ideal amb l’atmsofera natural precisa per manifestar plàsticament les seves emocions.

Àngels Coll

Justament l’Àngels acaba de tancar la seva exposició “Klausura” a Atrium Torroella definida per aquesta reflexió profunda sobre els claustres monacals i els espais de la memòria personal amb tècnica al fresc tradicional i factura plàstica contemporània definida en el seu conjunt per Eduard Carbonell com de “pop-romànica”.

Obra Àngels Coll


Són les primeres impressions d’una nova experiència en terres empordaneses plenes de noms propis que van donant vida a la meva pròpia vida i a la vida específica del meu blog en un futur immediat.


Claudi Spelt
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Sorprès encara per la notícia del naixement de la Daniela, la primera filla i model natural de la pintora Sabrina Sampere, conec Pere Pedrals i la seva també recent nascuda galeria La Rosa del Vietnam, al número 21, bis, del carrer del Peu de la Creu del Raval barceloní, amb la seva exposició d’homenatge a José Pérez Ocaña pels 25 anys de la seva mort, que conté entre d’altres una obra feta sobre els mateixos excrements del malaurat pintor, actor i poeta andalús Ocaña, que curiosament ja ha trobat comprador. De fet, com que es tracta d’un rostre d’angelet pintat, no s’acaba de veure que està fet sobre excrements secs de l’Ocaña si no t’ho explica algú que domini el tema com l’amable Pere Pedrals, que coneix el món d’Ocaña com ningú.

Sabrina Sampere

Obra Ocaña sobre excrements

Obra Bessosn Santilari

Amb el record encara viu de la mort violenta de l’Ocaña fa 25 anys a la seva població nadiua de Cantillana, quan se li van encendre les bengales del vestit de festa que portava i li van provocar cremades en un 35% del cos, que ja malalt d’hepatitis no ho va poder superar, entro a l’Espai VolArt de la Fundació Vila Casas i m’endinso en la plàstica plàcida dels bessons Santilari, tot i que els seus nus amb telèfon mòbil, comandament a distància i texans em fan pensar que tot és més real del que m’imagino, i tot més proper també quan veig que poden convertir un tros de sobrassada, una rajola de xocolata o uns melindros, en elements habituals de les natures mortes contemporànies.

Obra Bessons Santilari

Salvador Juanpere-Roquetes

Coincideixo en aquest espai amb el sobretot escultor Salvador Juanpere, que em recorda, tot i que jo ja ho sabia, que acaba de fer una peça per a l’estació de metro de Roquetes, de la mateixa manera que Antonio Ortega i Enric Maurí en tenen una a Trinitat Nova.

Antonio Ortega-Trinitat Nova

Enric Maurí

Entre una cosa i l’altra, constato una vegada més que la vida és com un gran i atractiu calidoscopi si saps posar la mirada en el moment i en el lloc adequats, perquè si no pots acabar fatal. O no?

Claudi Ocaña
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Vaig compartir experiències professionals iniciàtiques amb l’Alfons López i altres dibuixants quan, encara adolescent, intentava obrir-me camí en el món del dibuix humorístic amb tocs de la crítica social pròpia d’aquell temps identificada amb l’estimulant obra d’un Cesc, un Perich o un Forges, per citar només alguns noms a l’atzar.

Alfons López

El temps ha fet que jo em dediqui a la comunicació cultural radiofònica i a fer quatre dibuixets, alguna pintura de tant en tant, i la il.lustració diària d’aquest blog, i que l’Alfons hagi continuat aquella carrera de dibuixant publicant aquí i allà en diversos mitjans escrits i parint llibres amb contingut gràfic i literari de clara dimensió crítica, com el que acabo de rebre, perquè s’acaba de presentar, amb el títol de “Cambio climático y sostenibilidad”, editat per Panini Còmics.

Cambio Climático y Sostenibilidad

Dibuix Alfons López

L’Alfons inclou un parell de cites significatives a la contraportada del llibre. La primera és de Victor Hugo i diu que primer va ser necessari civilitzar l’home en la seva relació amb l’home i que ara cal civilitzar-lo en la seva relació amb la naturalesa i els animals.

Victor Hugo

La segona cita és d’Albert Einstein i afirma que l’univers i l’estupidesa humana són les dues coses autènticament infinites, sobretot la segona, ja que es pot observar clarament com ens destruïm per demostrar qui pot més.

Albert Einstein

I com que jo ja no puc més, ho deixo aquí fins demà, tot notant simultàniament l’efecte de l’estupidesa humana i el del canvi climàtic, tan ben tocat per l’Alfons López.

Claudi canvi climàtic
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La cita la teniu avui a les 7 del vespre a l’Auditori del MNAC (Palau Nacional) amb el poeta i pintor Narcís Comadira, que dóna la conferència “La natura morta: menjar amb els ulls”, dins el cicle “El museu a la ciutat”.

Narcís Comadira

Obra Narcís Comadira

Natura morta

“El museu a la ciutat” és un cicle permanent organitzat pels Amics del MNAC per mitjà del qual diverses personalitats de la vida acadèmica i cultural del país van al MNAC per oferir conferències que parteixen genèricament de la vinculació de les obres del museu amb altres creacions artístiques coetànies i el context històric que les acompanya.

Natura morta

Si ahir parlava de la connexió entre la cultura del vi i la cultura plàstica, avui m’haig de referir al menjar en general en la seva dimensió plàstica gràcies a aquesta conferència de Narcís Comadira, que afirma que, en contra del que ens podria fer pensar l’abundància de coses de menjar i de taules parades a la pintura occidental, la gastronomia, que és l’afegit del plaer a la pura subsistència, té poc paper en la pintura, de manera que les coses de menjar passen de ser decoratives a ser simbòliques i, de seguida, apareix la presència de la mort, negant tota possibilitat al plaer.

Natura morta

Ens quedem doncs amb el plaer estètic de les coses de menjar pintades en la seva dimensió eterna i deixem que els aliments reals segueixin el seu curs vital natural fins a la descomposició i la mort.

Claudi natura morta
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Espelt Viticultors de l’Empordà han fet possible en el seu Mas Espelt de Vilajuïga que la relació entre el vi i la cultura plàstica sigui una realitat autèntica i atractiva dedicant un dels seus espais a exposicions d’art com la que s’inaugura divendres que ve, 10 d’octubre, a partir de les 8 del vespre amb obra de José Luis Pascual i Jaume García Antón, dos artistes que han trobat en terra empordanesa la saba creativa idònia per créixer personalment i professionalment, com els ceps carregats de bon raïm d’aquests viticultors empordanesos.

Logo Espelt

Bodega Espelt

José Luís Pascual

S’estableix en aquest cas un diàleg fructífer entre la cultura del vi, les estructures de cartró pedra de José Luis Pascual, les pintures de Jaume García Antón i jo mateix, que tinc la fantàstica sensació que passaré un nou cap de setmana en terres empordaneses en companyia de tots aquest fruits naturals entre els quals hi compto també els artistes en la seva projecció territorial, per la seva capacitat de fer territori i com a conseqüència del seu arrelament territorial en terres de l’Empordà.

Jaume García Antón

Si et plau pots acompanyar-me en aquest nou viatge cultural amb punt de partença el divendres 10 d’octubre a les 8 del vespre a la inauguració d’aquesta exposició de José Luís Pascual i Jaume García Antón a Espelt Viticultors de l’Empordà, que trobareu oberta al costat del bon vi de la casa fins al 29 d’octubre.

Claudi Espelt

06/10/2008: Intensitat

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
“Intensitat” no és el nom d’una proposta cultural contemporània, com segurament deus haver pensat immediatament, sinó que és el qualificatiu més exacte per identificar la meva manera habitual de ser, i sobretot la dinàmica que ha marcat aquest cap de setmana que he viscut, com els dos immediatament anteriors, en terres empordaneses.

Bugati

Un cap de setmana que va començar, sempre en companyia del pintor Joan Carles Roca Sans, el meu amfitrió empordanès, dissabte al migdia amb la visita a l’amic Josep Maria Joan i Rosa, al seu Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, amb les exposicions temporals de la Sala Oberta i la fantàstica exposició permanent de joguets i joguines de totes les èpoques, amb un caríssim Bugatti original com a peça especialment significativa i una petita reproducció d’aquest atractiu vehicle que vaig adquirir per 12 euros a la botiga del museu per ampliar la meva sòbria col.lecció de joguets antics, encara que només es tracti de còpies contemporànies.

Joan Manuel Tresserras

Absolutament contemporània era l’exposició “Estudi d’aproximació a una geografia cultural catalana”, de l’Albert Gusi, que s’inaugurava al Museu de l’Empordà, a Figueres mateix, a la una del migdia d’aquest intens dissabte, amb la presència d’alguns dels models culturals amb cognom semànticament lligat al territori, entre els quals jo, que l’Albert ha fotografiat en espais diversos de Castellbisbal per crear aquesta nova geografia cultural de la qual parla avui a “La Vanguardia” Màrius Serra, personatge també fotografiat, autor del text del catàleg i encantador persentador, en viu i en directre, de l’exposició.

Guerrero Medina

La tarda de dissabte significa el recorregut en cotxe per diversos poblets de la zona per admirar la fantàstica arquitectura del passat que encara es conserva en el present, amb la coincidència casual amb el pintor i escultor Guerrero Medina, que ens informa de la inauguració d’una nova galeria a Girona amb el nom de Presenta, amb una primera exposició dedicada a l’amic Carlos Pazos. Tots junts ens trobem a la nova galeria, compartim emocions i retrobem rostres coneguts, com l’oriental i atractiu de la dona del pintor Evru, o els catalans de l’escultor Medina-Campeny i del pintor Jordi Amagat, que, tot i el seu nom, es mostra ara en dos espais expositius, a la Només Art de Girona i a la Dalmau de Barcelona.

Carlos Pazos

Tot i l’ambient festiu, l’ombra de la crisi plana sobre els nostres caps artístics i ocupa bona part de les nostres converses, tot i que, per al Ricard Planas, director de la revista “Bon Art”, sembla que les coses van força bé, veient el seu rostre i la bona cara de la seva revista.

Bon Art

A la nit obro un parèntesi artístic disfrutant amb el gols del Barça des de Torroella de Montgrí, i diumenge al matí, després de fer una fantàstica passejada en bicicleta, sempre amb l’amic Joan Carles Roca Sans, per la Gola del Ter, visito el taller que el pintor Jordi Isern té a Rupià, tot i que viu a Sant Iscle d’Empordà, i observo amb plaer l’antiga granja de porcs que ell ha convertit en santuari de creació d’obres de base figurativa i contingut espiritual com les que ara exposarà a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona, a partir del 9 d’octubre.

Jordi Isern

Poc després ja som a l’Escala en plena celebració de la Festa de l’Anxova, en companyia del pintor Lluís Roura, que ens ensenya les dues pintures que té a l’església d’aquest poble, que ja és el seu, tot i no haver-hi nascut, i els seus projectes actuals, entre els quals hi ha el llibre que ha de recopilar la seva experiència radifònica dels dos últims anys amb la secció “La paleta del pintor” que feia a “El suplement”, de Catalunya Ràdio, dirigit, fins al juliol passat, per Xavier Solà.

Lluis Roura

A la nit, ja al meu Sant Pol de Mar, observo el creixement de la lluna, calmo la intensitat viscuda i penso com explicar-t’ho tot avui, dilluns, per estimular la teva imaginació i per convidar-te a ser tan intens com jo, perquè, si vols, pots aconseguir-ho, risc d’infart al marge.

Claudi Empordà
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La primera postal de l’Empordà que et volia ensenyar avui l’he trobada al Museu de l’Empordà a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, a l’exposició “Estudi d’aproximació a una geografia cultural catalana”, que presenta 31 personatges de la cultura catalana amb cognoms relacionats semànticament amb el territori, com el meu (Puchades) sense anar més lluny, fotografiats per Albert Gusi a prop de casa seva, a Castellbisbal, en espais diversos coincidents o oposats als accidents geogràfics implícits de cada cognom.

Claudi-Gusi

La meva foto es titula “El dia que amb el Claudi Puchades ens passejàvem pels plans” i és un exemple d’escenografia contrària a la realitat de les “pujades” del meu cognom. També hi trobareu les fotografies de Joan Manuel Tresserras, Màrius Serra, Miqui Puig, Ferran Torrent o Lídia Pujol. Tots junts, fent un nou territori fotogràfic a l’exposició “Estudi d’aproximació a una geografia cultural catalana”, d’Albert Gusi, que s’obre demà dissabte, 4 d’octubre, a la una del migdia i es tanca el dia 23 de novembre al Museu de l’Empordà, a Figueres.

Peratallada

Merrcat Medieval Peratallada

La segona postal empordanesa la trobo avui al Mercat Medieval de Peratallada, que es fa en aquesta atractiva població del Baix Empordà demà i dema passat, en un marc de pedra medieval natural que penso ocupar físicament aquests dos dies en companyia del pintor empordanès d’adopció Joan Carles Roca Sans i de la pintora i gran amant de les antiguitats i empordanesa de soca-rel Àngels Coll.

Joan Carles Roca Sans

Obra Joan Carles Roca Sans

I la tercera postal empordanesa m’arriba de l’Escala, a l’Alt Empordà, amb informació sobre una XVIII Festa de l’Anxova de l’Escala que es fa aquest diumenge, 5 d’octubre, i que també vull descobrir amb en Joan Carles i l’Àngels i el pintor local Lluís Roura, que m’ha d’ensenyar una obra que ha instal.lat a l’església i les seves últimes creacions des del taller de casa seva, tot contemplant la bellesa propera de les ruïnes d’Empúries a través d’uns enormes finestrals que són com grans pintures murals transparents d’un realisme extremat.

Anxoves de l'Escala

Empúries

Si vols sortir en alguna d’aquestes postals empordaneses, acompanya’m en el viatge i comparteix les meves experiències.

Claudi medieval

02/10/2008: Notícies lluminoses

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Acabo de rebre dues notícies lluminoses que poden aportar una mica de claror a la foscor habitual del nostre món i, sobretot, a totes aquelles persones relacionades amb el món de la il.luminació creativa o amb el consum de llum, domèstic, professional o lúdic, que som tots.

Estudi MINIM

D’una banda, l’estudi d’arquitectura interior MINIM ens convida a la conferència que farà avui mateix a les 8 del vespre el reconegut arquitecte italià Piero Lissoni per parlar de complexitat i simplicitat, perquè són les dues cares del disseny contemporani. La cita és a l’espai MINIM, a l’avinguda Diagonal, 369 (entre Roger de Llúria i Pau Claris). La conferència es fa en el context de l’Arquiset (Setmana d’Arquitectura) i tot plegat s’acabarà amb un bon còctel.

Estudi MINIM

Il.luminació interior

D’altra banda, l’empresa d’il.luminació ca2L ha preparat també unes jornades tècniques sobre il.luminació per a arquitectes, interioristes i professionals del sector, que es presenten també avui dijous a dos quarts de vuit del vespre al passeig de Sant Joan, 10, de Barcelona.

Il.luminació interior

Si hi aneu fixeu-vos en el nou aparador de ca2L, que continua mantenint el seu habitual nivell de creació imaginativa i de bon gust contemporani. Us en parlo un altre dia quan la llum sigui menys intensa i el blog més clar.

Claudi llum
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El rastre pictòric de la Sabrina Sampere torna a creuar-se amb el del meu blog perquè la Sabrina inaugura nova exposició demà, dijous 2 d’octubre, a les 7 del vespre, amb vernissatge inclòs i contemplació simultània de les seves personals palmeres pintades, a la Sala Escoles Velles de Begur, on les trobaràs penjades, en el bon sentit de la paraula, fins al 13 d’octubre.

Sabina Sampere

I a partir del 17 d’octubre i fins al 5 de novembre, la tornaràs a trobar, per sorpresa satisfactòria de la mateixa pintora, a Castelló.

Nen amb pa sota el braç

I és que com diu la Sabrina, que està esperant la primera criatura, els nens vénen amb un pa sota el braç (en forma d’exposicions per a la mare en aquest cas!) tot i que, com bé sé jo, generen també quantitat de despeses i tensions, oblidades fàcilment amb el pas del temps i amb la satisfacció que sempre genera el fet de ser pare o mare més enllà de les tempestes circumstancials.

Nena plorant

I és que els nens són especialment macos quan dormen i es converteixen en models ideals per als pares amb sensibilitat creativa i aptituds per fer bons retrats.

Claudi Sabrina
<   octubre 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.