Arxius

Estas veient: maig 2008
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Si no tens cap altra cosa millor per fer demà dissabte, 31 de maig, jo et proposo que assisteixis a l’acte d’inauguració del nou Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat, "El Forn de la Calç" a Calders, exactament a les 7 de la tarda, amb la presentació de la poesia experimental d’Ainize Txopitea i de les escultures d’Àngels Freixanet, al costat de la música improvisada de Xavier Oduber sobre imatges del procés de reconstrucció del vell forn de calç.

Forn de la Calç de Calders

Roser Oduber

Em plau compartir amb tu el plaer d’aquest esdeveniment, que és de fet el somni fet realitat de Roser Oduber, una pintora catalana nascuda a Panamà que viu actualment a Calders molt a prop del forn de calç i que serà a partir d’ara la coordinadora dels diversos espais del nou Centre d’Art Contemporani, al costat de Naomi Daniel, que farà les funcions de directora artística, com ja fa habitualment a la seva Galeria Badiu de Badalona.

Forn de Calç de Calders

Viu l’inici d’aquesta nova experiència contemporània en un marc físic atractiu que estableix aquella admirable connexió, que tant em plau destacar, entre natura i cultura, amb el restaurat i rehabilitat vell forn de la calç, com a símbol atemporal de tota aquesta història.

Claudi Forn de Calç
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No són només els camps holandesos de tulipes els que ens fan pensar en obres d’art de característiques formals i cromàtiques similars, sinó que hi ha altres circumstàncies i fenòmens naturals que també ens conviden, com he dit en altres ocasions, a fer aquest exercici de reflexió sobre les connexions immediates entre natura i cultura plàstica.

Arc de san Martí

Arc de sant Martí

I dic això avui amb la retina plena encara de les impressions rebudes a Sant Pol de Mar exactament el capvespre de dijous de la setmana passada quan, fent quatre tocs de pilota amb el meu fill Nils, de 18 anys, vam ser sorpresos per una pluja suau que va provocar l’aparició posterior d’un magnífic arc de sant Martí que tots dos vam contemplar amb sorpresa i admiració.

Arc de san Martí

Arc de sant Martí 4

Banyar-se després a la platja de Sant Pol, a quarts de nou del vespre, sota aquell arc tan magnífic que naixia i moria arran de mar amb la dignitat d’un fragment de pintura gestual va ser una experiència que, tot i no ser única, podria qualificar-se d’excepcional i recomanable per a tothom, per la bellesa plàstica i per la potent força energètica que desprenia.

Claudi arc de sant Martí
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Conscient que realment una imatge no val més que mil paraules i que, per tant, se’n necessiten unes quantes per explicar una, mil o infinites imatges, l’artista catalana Montserrat Soto et convida a la classe magistral “Els indrets de l’art” que farà demà dijous 29 de maig a les sis de la tarda a la Sala Principal de l’Espai Movistar (Campus Diagonal, Portal del Coneixement, c/ Pascual i Vila s/n, Barcelona).

Montserrat Soto

Espacio Movistar

La Montserrat és una artista consolidada internacionalment que habitualment desenvolupa la seva obra a través de fotografies i instal.lacions en diverses sèries, centrant-se en l’espai, l’indret i el paisatge, i com a eix fonamental, el buit.

Obra Montserrat Soto

Per això l’Espai Movistar serà un lloc idoni perquè Montserrat Soto faci un repàs de les seves principals obres amb l’objectiu d’obrir immediatament un debat sobre l’espai de l’acte creatiu, des de la concepció de les idees i la seva evolució fins a l’exposició final. També es parlarà de col.leccionisme, d’internet i de les noves tecnologies en un context natural d’art contemporani.

M- Movistar

Un menú complet i atractiu que pots tastar gratuïtament si prèviament fas la reserva de la teva plaça enviant un SMS al 7212 amb la paraula clau “ARTE”.

Claudi Montserrat Soto
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Si no fos perquè no fa cap gràcia i sí molta pudor, les acumulacions de deixalles com les que hem vist últimament als carrers i les carreteres de Nàpols per culpa de la vaga d’escombriaires farien les delícies dels afeccionats a l’art del reciclatge i provocarien l’enveja dels artistes que treballen en aquesta línia, sempre de manera molt més modesta.

Deixalls

Bosses

Un exemple més que la vida pot imitar l’art, tot i que en aquest cas, com deia abans, de manera especialment desagradable i fins i tot perillosa pel risc sanitari que comporta.

Deixalles

Tot i així, no em negareu que aquesta franja multicolor de bosses d’escombraries té el seu encant i la seva estètica i sembla talment una carretera d’un conte de fades o d’un viatge sota els efectes d’algun producte al.lucinogen o de la pròpia capacitat imaginativa. O no?

Claudi deixalles
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
He rebut la informació fa poquet i us la passo ara mateix per si encara la podeu aprofitar viatjant a Lisboa per veure fins al 29 de maig el muntatge que la Lourdes Fisa ha preparat per al Reservatório Patriarcal del Museu de l’Aigua de Lisboa, un antic dipòsit d’aigua de la ciutat.

Fisa a Lisboa

El macroprojecte de la Lourdes es titula “Caminhos de descoberta/Camöes revisitado a partir do Mediterráneo” i estableix una vegada més aquesta connexió natural entre la poesia i la pintura que defensa habitualment l’artista especialista en pintura cal.ligràfica

Foto Lourdes Fisa

La mateixa Lourdes qualifica l’experiència d’autèntic “banquet entre poesia i pintura”, i ens convida a participar en la fantàstica menja visual ara a Lisboa, com havia fet abans a Luxemburg i com farà encara al novembre a Manresa.

Muntatge Lourdes Fisa

Et torno l’abraçada, Lourdes, mentre participo del banquet!

Claudi Lourdes Fisa
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Montse Campins em recorda que el seu projecte fotogràfic “Maria” ja és una realitat i que el trobaré exposat fins al 29 de maig a l’Espai Criteria (Dr. Fleming, 11 baixos, Barcelona), amb els 83 retrats d’una sèrie de dones, de nom Maria, que il.lustren gràficament com és la dona del segle XXI a Espanya.

Maria nom

Maria Montse Campins

El títol del projecte “Maria” respon a la popularitat tradicional d’aquest nom de tantes dones a Espanya, associat inicialment als conceptes de puresa, bondat, tendresa, submissió, lleialtat i generositat de la verge Maria, i identificat ara amb comportaments i actituds diverses allunyades ja del pes antic de la religió.

Maria Montse Campins

La Montse ha anat saltant de manera espontània de Maria en Maria en la creació d’aquesta col.lecció de 83 fotografies en color i blanc i negre que comença amb el naixement d’una Maria i acaba amb la mort d’una altra dona amb el mateix nom, amb frases complementàries que ajuden a entendre les històries de cadascuna d’aquestes “Maries” en els seus contextos socials.

Maraia Montse Campins

Al costat de les imatges exposades hi trobaràs també la resposta que totes han donat a la pregunta “Quin és el teu somni?” que els ha plantejat la Montse, per trobar el punt dolç de coincidència entre realitat i utopia.

Maria Montse Campins

Comparteix la utopia feta realitat de la Montse Campins i busca la teva pròpia Maria entre les 83 que trobaràs exposades a l’Espai Criteria.

Claudi Maria Montse Campins

22/05/2008: ca2L ataca de nou

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’equip d’aparadoristes de l’empresa d’il.luminació ca2L de Barcelona ataca de nou demostrant la seva gran capacitat per resoldre amb encant els reptes que planteja la seva activitat amb un nou disseny que barreja sorprenentment molts piu-pius de pollets sortits d’ous blancs amb miaus d’alguns “maneki neko” nascuts d’ous daurats.

Façana ca2L

Som davant la gallina dels ous dauarats o davant del gran “maneki neko” d’ous blancs? Sigui com sigui, som davant d’un nou aparador atractiu de ca2L, que explica, amb aquesta barreja fantàstica d’imatges, la filosofia d’una empresa capaç d’aconseguir una cosa tan original com que d’un ou de gallina en neixi un blanc “maneki neko” per comunicar explícitament la seva capacitat de creació innovadora.

Gallina ca2L

Però no tot són flors i violes en aquesta història ja que entre els “maneki neko” blancs n’hi ha un de negre, per indicar que no tots els projectes de ca2L acaben bé, tot i la seva reconeguda solvència professional.

Ous ca2L

Una solvència reconeguda recentment pel que fa als seus espectaculars aparadors amb un dels deu premis Top Ten que Turisme de Barcelona atorga als millors aparadors de la ciutat. L’enhorabona, perquè s’ho mereixen. Paraula de “maneki neko”!

Claudi ca2L
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Agraeixo el comentari que Luis Gueilburt, director acadèmic del Taller Gaudí, va fer al meu blog fa uns dies com a resposta al que jo havia fet anteriorment dedicat a la seva reflexió publicada a ”El Periódico de Catalunya” sobre el poc interès científic que despertava entre nosaltres l’obra d’Antoni Gaudí, convertit practicament en un bé de consum turístic similar a la samarreta de Ronaldinho (quan funcionava!), o al del barret mexicà que no sé per què es ven a Barcelona com si fos un valor autòcton.

Barret mexicà BCN

I agraeixo també a Luis Gueilburt que m’hagi enviat el text complet de la seva reflexió crítica publicada a “El Periódico” de manera força reduïda.

Samarreta Ronaldinho

Diu Luis Gueilburt que la figura de Gaudí només brilla quan es tracta de grans celebracions i que justament des de l’Any Gaudí 2002 fins avui no hi ha hagut cap trobada d’especialistes, simposi o congrés, i que només s’ha produït algun intent aïllat de conferències universitàries sense prestigi internacional i el tema comú de si el túnel de la l’AVE ha de passar o no per sota la Sagrada Família.

Botiga souvenirs BCN


Esperem no passar per sota l’obra de Gaudí, ni passar-la per alt, ni passar en general de la seva obra, satisfets només del seu nom i de l’interès de consum turístic massiu que provoca.


Claudi Taller Gaudí
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Manolo García ens convida a sortir a la pluja de dues maneres: escoltant el seu últim treball discogràfic “Saldremos a la lluvia” en directe al Teatre-Auditori de Sant Cugat demà passat, dijous 22 de maig, i contemplant la seva exposició de pintures i fotografies el mateix dijous al vestíbul del Teatre-Auditori, o encara avui i demà al Casal de Joves Torreblanca, amb l’Albert Puig com a director artístic de tot plegat i comissari directe de l’exposició.

Portada Expo Manolo García

Manolo García

Ja fa temps que conec aquesta cara pictòrica de Manolo García, tot i que reconec que quan ho vaig saber em va sorprendre força, perquè només el coneixia com a cantant, la seva faceta més pública i notòria i la que li ha donat nom i fama.

Llop Manolo García

Coincideixo amb Manolo García quan diu que si el nostre món fos menys artificial, menys tecnològic i menys industrial, no faria cançons ni pintaria, perquè aquestes són dues activitats necessàries per aconseguir aquelles emocions que el món no és capaç d’oferir-nos i que ho hauria de fer en una situació ideal i malauradament utòpica.

Claudi Manolo Gracía

19/05/2008: Dibuixos simultanis

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Jugant jugant, acabo de descobrir que tinc l’habilitat de dibuixar amb les dues mans alhora i fer “dibuixos simultanis” d’una certa simetria.

Claudi dues mans

Claudi dues mans manipulat

No sé si la cosa té gaire gràcia, però a mi m’ha semblat prou estimulant per compartir-la amb tu, que pots veure ara en el meu blog el meu primer dibuix fet d’aquesta manera.

Dibuix Claudi esquerra

Confesso que ja havia fet algun experiment amb la mà esquerra, però mai m’havia passat pel cap fer servir les dues mans alhora fins ara, que m’hi he trobat de manera totalment casual.

Dibuix Claudi Boca

Dibuix Claudi Peu

D’aquí a pintar amb la boca, amb els peus o amb el membre viril, hi ha un sol pas. Ja ho aniràs comprovant si segueixes fidelment l’evolució del meu blog.

Dibuix Claudi Membre
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Si alguna cosa té de valorable la fotografia documentalista és la veracitat del document i l’autenticitat de les imatges fotografiades pel professional que ha tingut l’encert de ser-hi i la gràcia de captar-les sense trampa ni cartró.

Ievgueni Xaldei

No m’agrada el maquillatge en general, tot i que pugui ser justificat en últim terme per la seva finalitat estètica, i em plau menys encara quan l’objectiu final és de caràcter ètic poc rigurós que pot arribar a fer que les veritats històriques objectives siguin senzillament el resultat de vils manipulacions, sovint subtils i intel.ligents, fins que es descobreix la mentida. Ara comencem a saber que moltes coses no són com ens havien dit i també descobrim que les fotografies que les explicaven gràficament amb més claredat que les mil paraules de rigor van ser manipulades per professionals de reconegut prestigi internacional.

Ievgueni Xaldei

És el cas d’Ievgueni Xaldei, el “Capa rus”, conegut universalment per la fotografia de dos soldats col.locant la bandera amb la falç i el martell al Reichstag de Berlín com a símbol de la caiguda dels nazis, que per molts és una imatge manipulada, considerada també com el primer “photoshop” de la història.

Ievgueni  Xaldei

El fet és que el Reichstag havia estat ocupat el 30 d’abril del 1945 a la nit i només durant unes hores, i Xaldei hi va tornar el 2 de maig amb una bandera soviètica i dos soldats i van escenificar la imatge. I encara va manipular el negatiu afegint-hi fum de focs llunyans a l’horitzó, esborrant un dels dos rellotges que portava un dels soldats per eliminar proves dels saquejos i retocant també la bandera.

Ievgueni  Xaldei

Pots veure i jutjar per tu mateix aquesta i moltes altres fotografies de Ievgueni Xaldei a la retrospectiva més gran que li han dedicat al Museu Martin Gropius Bau de Berlín, sempre amb el dubte sobrela veracitat de les imatges. En cap cas dubto de la qualitat estètica i de la dimensió artística de les fotografies de Xaldei, però estem parlant d’imatges que documenten gràficament la història i no de treballs de fotografia creativa pensats només per satifer les necessitats estètiques de l’autor i del seu públic potencial.

Claudi Xaldei
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
M’agrada passejar-me pels cementiris de les ciutats i pobles que visito perquè hi trobo l’ambient idoni per reflexionar silenciosament sobre el pas del temps i la realitat efímera de la nostra existència, mentre contemplo els rastres fotogràfics, pictòrics o escultòrics, d’aquells que ja no hi són, en un conjunt arquitectònic particular en entorns urbans o naturals especialment atractius.

Gabriel Halevi

Fa poc es va acabar l’exposició “La ciutat de marbre” que Gabriel Halevi mostrava al Museu Diocesà de Barcelona amb la seva reflexió visual sobre la realitat comuna de tots els cementiris del món, tot i les seves subtils diferències formals, que fan que la denominació genèrica de “ciutat de marbre” identifiqui plenament l’essència dels cementiris.

Cementiri del Poblenou

L’exposició que estava organitzada per “Cementiris de Barcelona” mostrava també un vídeo que t’aproximava a la realitat del cementiri del Poblenou tot convidant-te a visitar-lo personalment en una atractiva passejada històrica, que pots fer en la distància llegint a casa teva la corresponent guia d’aquest cementiri centenari, o en viu i en directe, aprofitant les visites guiades del primer i tercer diumenge de cada mes, com el que ve, 18 de maig, a les 10.30 en castellà, i a les 12.30 en català.

Cementiri és ciutat

Si et plau la proposta, sàpigues que faràs un recorregut d’uns cent anys d’història, des del 1775 fins al 1888, any de l’Exposició Universal de Barcelona, observant les obres d’alguns dels arquitectes i escultors més importants dels segles XIX i XX, com Gaudí, Sagnier o Rogent, i descobrint esdeveniments particulars o col.lectius d’enllaç immediat entre vida i mort, entre vida a la ciutat i mort al cementiri corresponent.

Imatge cementiri poblenou

Segur que el passeig pels cementiris o ciutats de marbre dels morts serà molt menys perillós que el que puguis fer per qualsevol ciutat dels vius.

Claudi cementiri
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Mentre la torxa dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 va seguint el seu camí accidentat entre les protestes més o menys intenses dels partidaris d’un Tibet lliure, el pintor i escultor Rodolfo Navarro, nascut a València l’any 1966 i que viu i treballa actualment a Liria, ja ha acabat lliurement el gran mural de 1.000 m² que mostrarà, conjuntament amb les seves escultures, a la Gran Muralla xinesa al seu pas per Ju Yongguan, la porta d’entrada a Pequín, en un dels trams més famosos de la Gran Muralla, construït l’any 1370 per defensar-se dels atacs de les forces mongoles, i lloc de pas per a gent de tota mena durant segles.

Rodollfo Navarro. Obra Xina.
Rodolfo Navarro
Rodolfo Navarro Obra Xina

Rodolfo Navarro ha pintat 1.000 m² amb acrílic tractat com una gran aquarel.la sobre diverses capes de paper unides entre si amb cola i altres pigments, amb motius trets de la natura verge combinats amb formes al.legòriques humanes i colors vius, amb la pretensió de llançar al món un missatge positiu ple d’esperança de futur.

Ulls Dalai Lama
El Tibet
La Gran Muralla
Boca Dalai Lama

El mural s’instal.larà sobre una estructura de fusta per protegir la Gran Muralla i es podrà contemplar de l’1 al 15 de juliol com a preàmbul dels Jocs Olímpics de Pequín, que se celebraran del 8 al 24 d’agost, identificats pel seu logotip “Pequín ballant”, que representa un atleta o un ballarí sobre fons vermell com si fos un segell xinès tradicional. El conjunt s’assembla a l’ideograma xinès “jing”, que vol dir “capital”, en referència a Pequín, i porta escrit a la part inferior “Beijing 2008”.

Anagrama Jocs Xina

El “Cobi” particular dels jocs xinesos es diu Fuwa, com a nom del col.lectiu de les cinc mascotes oficials que tenen també els seus noms i els seus significats concrets: Beibei (aigua), Jingjing (metall), Huanhuan (foc), Yingying (terra) i Nini (fusta), d’acord amb els cinc elements de la naturalesa segons la filosofia tradicional xinesa. Si enllacem les primeres síl.labes de cada nom s’obté la frase “Beijing huanying ni”, que vol dir “Beijing us dóna la benvinguda”.

Mascotes Jocs Xina

Que bonic que seria tot plegat si no fos pel Tibet i la seva reivindicació històrica, que també faig meva, del meu blog i de tots els que hi volgueu dir la vostra, mentre penseu en la bellesa sagrada dels seus altíssims cims nevats.

Claudi Xina Jocs
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Els camps de tulipes holandeses en flor fan pensar immediatament en Pieter Cornelis Mondrian, més conegut com Piet Mondrian, l’històric pintor que va néixer a Amersfoort (Països Baixos) l’any 1872 i va morir a Nova York l’any 1944, després d’haver deixat una estela pictòrica feta de teles de colors bàsics, plans i intensos, de marcada línia abstracta.

Camps de tulipes

Mondrian creia que si la tela era plana els colors també ho havien de ser en un joc de geometries equilibrades que tècnicament va rebre el nom de “neoplasticisme”.

Quadre Piet Mondrian

La contemplació simultània dels camps de tulipes holandesos en flor i alguna de les obres de Piet Mondrian ens permet pensar una vegada més que l’art és sovint més a prop de la natura del que ens imaginem, tot i que els seus resultats puguin semblar més intel.lectuals i reflexius que naturals i immediats.

Mondrian i quadre


Un pensament que tinc sovint quan contemplo, tot passejant, paisatges catalans amb connotacions pictòriques de signes molt diversos.


Claudi Mondrian

12/05/2008: Blog festiu

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El meu blog fa honor a la jornada mig festiva d’avui per ser només una imatge plàstica i sonora perquè està feta d’aquell plàstic amb bombolletes que serveix per embalar, entre d’altres coses, obres plàstiques com la meva, que com a imatge val més que mil paraules, tot i que n’he necessitat unes quantes perquè entenguis de què va la cosa.

Claudi plàstic


Observa la meva imatge plàstica mentre sents el so característic de les bombolletes esclatant per la pressió dels teus ditets juganers.

10/05/2008: El joguet fa festa

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Demà diumenge 11 de maig de 2008 tens una cita ineludible amb la quinzena Festa del Joguet-Trobada Intergalàctica de Joguets de Col.lecció a la Rambla de Figueres, organitzada per l’Ajuntament de Figueres i el Museu del Joguet de Catalunya, amb un centenar d’expositors que vénen de Catalunya, de la resta de l’estat i de França, Holanda, Itàlia i Bèlgica, perquè puguis satisfer els desitjos de l’infant que encara ets o que sempre portaràs a dins tinguis l’edat que tinguis.

Rambla Figueres Festa del Joguet

Òbviament l’ànima de la festa és en Josep Maria Joan i Rosa, el director del Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, que comença per tenir un nom ben juganer i acaba per ser tot ell un personatge del tot juganer que ha sabut conservar intacte l’esperit de l’infant que va ser ja fa uns quants anyets.

Fotos Jordi Puig

Tot i que la festa es desenvolupa a l’aire lliure, els espais interiors del Museu del Joguet ofereixen també propostes atractives començant per la projecció dels retrats que Jordi Puig va fer l’any passat a més de dues-centes cinquanta persones immortalitzades amb el seu joguet més estimat.

Anguplast

També pots veure l’exposició d’una maqueta feta amb els elements constructius de PLASTILÀNDIA feta per Joan Mauri i Manel Rossell en homenatge al cinquantè aniversari D’ANGUPLAST, l’empresa que va fabricar els coneguts cotxes MINI-CARS, els edificis per a les maquetes de PLASTILÀNDIA i els vaixells MINI-SHIPS.

Joc dels daus vermells

I encara pots participar al joc “Quants daus vermells hi ha dins la formatgera?” i guanyar un parell de llibres d’Antonina Rodrigo.

Jocs Crone

I pots veure finalment l’exposició “Francesc Rosselló, una vida de joc”, una exposició d’Oriol Comas sobre “Juegos Crone”, a la Sala Oberta d’exposicions temporals del Museu que s’acaba justament aquest diumenge. Aprofita-la!... com tota la jornada juganera que trobaràs a Figueres al llarg de tot el diumenge.

Claudi Festa joguet
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Fundació Palau de Caldes d’Estrac celebra el seu cinquè aniversari tot recordant el temps passat des que es va inaugurar aquest espai pensat per aplegar, conservar, exhibir i difondre els fons artístics de la col.lecció aportada per Josep Palau i Fabre, així com els seus arxius i la seva biblioteca.

Palau i Fabre

La mort recent del poeta i entès en l’obra picassiana Josep Palau i Fabre fa que aquesta celebració sigui la primera que la fundació fa sense la seva presència i la converteix en un acte d’homenatge a la seva memòria.

Fundació Palau

Fent memòria recordo que la meva relació amb Josep Palau i Fabre era antiga i motivada naturalment per la meva dedicació professional als temes de cultura en la seva dimensió més amplia, ja que l’havia entrevistat diverses vegades tant per la seva obra de creació poètica i literària, com per la seva faceta de gran entès en Picasso.

Picasso per Tàpies, homenatge Palau i Fabre

En una d’aquestes visites professionals que vaig fer a casa seva a Barcelona després d’aconseguir pactar-hi una cita, tot i la seva evident sordesa, em va ensenyar una caricatura que li havia fet el meu pare que sempre recordàvem quan ens vèiem i que va servir per reforçar la nostra relació portant-la fins i tot a un terreny d’una certa amistat.

Claudi Palau i Fabre

Visita la Fundació Palau de Caldes d’Estrac demà passat, diumenge 11 de maig, a les 12 del migdia quan s’inauguri l’exposició “La col.lecció creix. Noves incorporacions al fons d’art”, i observa Picassos, Tàpies, Perejaumes, Barcelós, Fredericamats i altres noms interessants de la plàstica contemporània que justificaran plenament el teu viatge en un entorn molt atractiu. Creu-me!

08/05/2008: 10 anys a 4 mans

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El meu blog ret avui homenatge a Jordi Batlle perquè La GaLeRia de Sant Cugat que dirigeix celebra ara el seu desè aniversari. Per molts 10 anys de passat-present, Jordi, i per molts més anys de futur! Desitjo que la teva GaLeRia s’obri sempre als atractius corrents plàstics contemporanis que li han donat tan bona vida fins ara.

Una prova clara de la sensibilitat i bones maneres de Jordi Batlle és l’exposició “10 anys a 4 mans” que s’inaugura demà divendres, 9 de maig, a La GaLeRia a dos quarts de vuit del vespre amb les obres que 4 pintors, Ramon Moscardó, Didier Lourenço, Jaume Roure i Josep Moscardó, han fet durant una setmana d’estada a Menorca compartint la mateixa casa, la mateixa model i els mateixos paisatges, tot i que finalment, les mirades i els seus resultats plàstics són totalment personals en la línia habitual de cadascun d’aquests artistes, que mostren, d’altra banda, molts trets comuns i una gran complicitat vital i professional.

A 4 mans

Si de dialogar es tracta, La GaLeRia de Sant Cugat ho ha aconseguit plenament tant amb la relació intensa establerta entre artistes, galerista i galeria, com amb tots nosaltres que hi entrem tranquil.lament com a espectadors.

Car de Didier Lourenço

I encara com a espectadors podem entrar també fins al dissabte 10 de maig a la Galeria Jordi Barnadas de Barcelona per veure l’exposició “Per la cara”, de Didier Lourenço, una de les 4 mans de Sant Cugat que ha fet servir les seves per pintar cares femenines com no ho havia fet mai, deixant momentàniament els seus habituals paisatges mediterranis com els que veu des de casa seva a Premià de Mar.

Claudi la Galeria de Sant Cugat
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Joan-Ignasi Ortuño continua el recorregut itinerant de la seva vida i de la seva exposició “Poesia ets tu, tururú! (Oh! Menage 3)” al Centre Cívic Cotxeres Borrell (c/ Viladomat 2-8, Barcelona), on la trobaràs fins al 17 de maig, després d’haver passat pel Centre Cultural Barradas de l’Hospitalet i per l’Ateneu Barcelonès.

Joan-Ignasi Ortuño

L’exposició, que està basada en l’espectacle que en Joan-Ignasi va presentar a l’Espai Tísner ara fa dos anys, reuneix fotografies, objectes, dibuixos, paraules, en un aiguabarreig que pretén demostrar que la poesia emergeix de la quotidianitat.

Claudi-Ortuño

Poesia visual versus poesia textual i/o viceversa, poesia textual versus poesia visual... aquesta és la qüestió.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Seguint el rastre d’un vell i rovellat obridor de begudes de la Coca-Cola que m’acaba de regalar un dels meus germans pels meus 57 anys acabats de fer, arribo a la botiga El col.leccionista, al número 100 d’Enric Granados (cantonada Còrsega) de Barcelona, d’on havia sortit aquell objecte en qüestió que ara ja tinc incorporat a la meva modesta col.lecció particular d’objectes diversos relacionats amb la històrica beguda refrescant.

Botiga El Col.leccionista

Ja fa nou anys que Josep Valsells va obrir El col.leccionista transformant una vella botiga de venda de bacallà en l’actual negoci de compra i venda de cartells, postals, cromos, joguines, monedes, objectes publicitaris, capses de llauna i objectes de regal, que amb més o menys antiguitat, poden satisfer els gustos dels amants de la bellesa de les coses velles amb històries vitals incorporades.

Coca-Cola gegantina

Remeno, com si fos una nena, i finalment em quedo tres o quatre cosetes senzilles de la Coca-Cola per a la meva modesta col.lecció, que és més estètica que històrica, i rebutjo peces autèntiques de col.leccionista a un preu més adequat pels col.leccionistes de veritat que estiguin disposats a pagar, per exemple, 60 euros per una senzilla ampolla de vidre de la Coca-Cola que té una història afegida que la fa especialment atractiva i desitjable.

Paperantic revista

Saló paperantic

En Josep és també el secretari de l’Associació de Professionals i Amics del Col.leccionisme, que, entre altres coses, edita “PAPERANTIC”, el quadern del col.leccionisme especialitzat, i organitza també un Saló del Col.leccionisme, amb el mateix nom de “PAPERANTIC”, que celebra ara la seva vuitena edició al Mercat Puerta de Toledo de Madrid del 8 a l’11 de maig amb una oferta amplíssima d’objectes de col.leccionisme que poden satisfer els gustos i les necessitats del col.leccionista que portes a dins i que té ganes de manifestar-se lliurement d’una vegada.

Claudi Coca-Cola El col.leccionista
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Que Bonhams de Nova York hagi subhastat i venut finalment per 960 dòlars (621 euros) dos trossos fossilitzats de caca de dinosaure de 130 milions d’anys d’antiguitat, m’ha sorprès i m’ha fet reflexionar alhora sobre el valor potencial dels nostres excrements contemporanis.

Caca dinosaure

Encara m’ha fet més gràcia saber que el comprador de caca tan antiga és un tal Steve Tsengas, que als seus 71 anys dirigeix Our-Pets, una companyia d’Ohio que ven productes per als excrements de gossos i gats, que exposarà les dues peces adquirides de fira en fira per demostrar que la caca és un gran negoci en la indústria de les mascotes.

Caganer

Veig en aquesta acció un homenatge implícit al caganer català i espero que en el futur qualsevol de les nostres deposicions arribi a tenir un valor similar al d’aquesta ben conservada caca de dinosaure.

Meteorit

M’ha sorprès, però, que a la mateixa subhasta, ningú no comprés el meteorit Fukang, de 4.500 milions d’anys (la mateixa edat que el nostre sistema solar) que podia haver arribat a un preu entre 2,25 i 2,74 milions de dòlars, tot i que es va col.locar una petita part d’aquesta mateixa roca per 27.000 dòlars (17.500 euros).

Claudi caca dinosaure
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ja vaig quedar tocat per la notícia rebuda fa uns dies de l’atac vandàlic de què va ser objecte l’ermita de Sant Climent de la Torre de Buira que va significar l’enderrocament violent del seu campanar, però avui he quedat encara una mica més trasbalsat quan he llegit que els suposats vàndals autors de la demolició van actuar amb el vistiplau del bisbat de Barbastre-Montsó (Osca), propietari d’aquest temple abandonat fa més de 25 anys, perquè amenaçava ruïna i era, segons diuen, una vertadera amenaça, sobretot per als nens que juguen pel poble amb el perill que els pugui caure a sobre una pedra de les parets semidestruïdes.

Torre de Buira

Buira

Sigui com sigui i tot i els arguments que la justifiquen, no m’agrada la decisió presa, ni la manera com s’ha dut a terme, ni la difusió que s’ha fet del vídeo que mostra com tres individus fan caure el campanar de l’església amb una soga al compàs d’una banda sonora que reprodueix una cançó punk de contingut anticlerical, ni el títol general de la salvatge gesta, “A baix l’església”.

Buira

Buira

No és la meva sensibilitat religiosa la que se sent ferida per tot això, sinó el meu esperit natural de respecte pel nostre patrimoni arquitectònic, sigui del signe que sigui, i la meva tendència a la conservació més que a la destrucció, amb l’exigència, sempre imprescindible, d’un bon manteniment que eviti accidents potencials com els que han justificat, malauradament, l’enderrocament traumàtic del campanar de l’església de Sant Climent de la Torre de Buira, a la província d’Osca, a 5 km del Pont de Suert.

Claudi Buira
<   maig 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.