Arxius

Estas veient: abril 2008
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Vaig parlar fa uns quants dies de la SCAN, la manifestació fotogràfica organitzada per la Generalitat de Catalunya a Tarragona com una mena de revival de la històrica i ja desapareguda Primavera Fotogràfica, i just és que avui en torni a parlar tot recollint l’opinió del fotògraf Manel Úbeda radicalment contrÀria a la filosofia de la proposta.

Manel Úbeda

En Manel ja m’havia enviat, abans de la inauguració de la SCAN, un correu electrònic amb 16 motius pels quals havia declinat la seva participació a les II Jornades Catalanes de Fotografia com un dels eixos fonamentals d’aquella “manifestació fotogràfica” que en principi havia rebut el nom de festival.

Flor primaveral

I ara, acabada ja aquesta SCAN fotogràfica, torno a rebre un nou correu de Manel Úbeda manifestant de nou la seva posició crítica amb la metodologia i els objectius de la vasta proposta fotogràfica, en una actitud que comparteix amb altres fotògrafs cansats d’una determinada manera de fer.

Priamvera fotogràfica 2002

En Manel parla de presses i urgències en l’organització de la SCAN, de reflexions innecessàries i conegudes sobre l’estat actual de la fotografia en el nostre país, i de la mala gestió política que va acabar amb una Primavera Fotogràfica que encara podria ser vigent actualment fent del tot innecessària l’existència d’aquesta polèmica SCAN.

Claudi Úbeda
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Aprofito aquesta plataforma comunicativa per dir-te, amic Miquel Saumell, que sí que hi era a la festa dels cinquanta anys del nostre estimat Col.legi Sant Gregori, tot i que no vam coincidir, i que ja farem el cafè que em proposes per acabar d’aclarir tots aquests dubtes existencials quan et vagi bé.

Foto August Puig

Nom August Puig

Resolta aquesta qüestió haig de tornar a parlar avui del pintor August Puig, el pare del meu company del Sant Gregori que sortia a la foto amb el meu germà Carles, que no amb mi, i del qual ja vaig parlar fa uns quants blogs quan intentava explicar a l’amic Miquel Saumell que jo era jo i no el meu germà.

August Puig

Quan vaig arribar a casa en aquella ocasió, remenant llibres, vaig trobar el catàleg de l’exposició d’homenatge que la Generalitat de Catalunya va dedicar a August Puig al Centre d’Art Santa Mònica del setembre al novembre de l’any 2000, que era la primera dedicada a l’artista després de la seva mort l’any 1999. Un catàleg que et pot servir per seguir el camí d’aquest capdavanter de l’abstracció informalista a Catalunya.

August Puig

I poc després rebo informació de les exposicions actuals de la Sala Parés i descobreixo amb sorpresa que una d’elles mostra obres de l’August Puig fetes en anys diversos des del 1945 fins al 1999.

August Puig

Tot això, em fa pensar que era realment el moment idoni de recordar August Puig, entre l’atzar i el fet segur d’aquesta exposició de la Sala Parés, que està oberta encara fins al 31 de maig.

Claudi August Puig 2
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
A la ciutat belga de Lovaina 1.360 estudiants acaben de batre el rècord mundial de guèisers de Coca-Cola fent simultàniament les corresponents 1.360 fonts, han superat de llarg les 973 del rècord anterior i han aportat una nova dada significativa del nostre estat mental i de la nostra curiosa sensibilitat contemporània que no deixa mai de sorprendre’m!

Rècord Coca-Cola guèisers

Coca-Cola Diet esclat

D fet ja em mig sonava aquesta història de fer guèisers introduint caramels Mentos en ampolles de Coca-Cola Light (Diet Coke), però no tenia ni idea que s’arribessin a fer de manera simultània i amb l’ànim de superar aquests tipus de rècords que sempre m’han semblat estúpids, tot i que l’acció en si no em sembla del tot malament.

Stephen Voltz i Fritz Grobe

Volts i Grobe

Coca-Cola guèiser

Fonts Bellagio

Els culpables de tot plegat són Stephen Voltz i Fritz Grobe, dos nord-americans que l’any 2006 van penjar a internet un vídeo en què recreaven les fonts de l’hotel Bellagio fent servir uns 500 caramels Mentos i 200 litres de Coca-Cola Light. Es van convertir així en els creadors d’aquest fenomen que és tan popular i bat rècords mundials.

Fots bellagio

Coca Cola guèiser

Si beus Coca-Cola Light i menges Mentos no tinguis por que no esclataràs en mil bocins tot que potser trauràs amb certa violència tot el que hagis ingerit. Si fas la prova ja m’ho explicaràs!

Claudi Coca-Cola guèiser
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Recordo en Xavier Ubach com a company de tasques televisives quan a Miramar ell ja era un rostre conegut a TVE i jo començava a treure el cap a la petita pantalla fent els meus reportatges d’arts plàstiques al programa “Signes”, que dirigia l’escriptor Robert Saladrigas.

Foto Xavier Ubach jove

Després ja el vaig entrevistar com a aquarel.lista quan ja havia abandonat la tele, i ara he tornar a parlar amb ell en directe en la meva secció dominical d’“El suplement”, de Catalunya Ràdio, com a personatge popular de Mataró, on va néixer l’any 1933.

Foto Xavier Ubach actual

Preparant aquesta última entrevista he pogut saber que en Xavier Ubach va començar fent d’actor de teatre, per ser després home de ràdio i posteriorment de tele, en els seus inicis en rigorós blanc i negre i els pocs mitjans tècnics corresponents, i que des des de l’any 92, quan va deixar la tele, s’ha dedicat al que més li agrada, que és pintar aquarel.les, una activitat que mai no havia practicat fins aleshores.

Cataàleg donació Ubach

El que sí que havia fet des de sempre era col.leccionar bones obres d’art i el que va fer l’any passat va ser donar la seva col.lecció de 110 quadres i 20 escultures al Museu Municipal de Mataró, empès per una necessitat de compartir el seu tresor amb altres persones i de deixar a la ciutat de Mataró una herència que potser hauria anat a parar als seus fills si n’hagués tingut.

Exposició Ubach a Llavaneras


Ara, Xavier Ubach, a 75 anys, és un home satisfet que viu sol en un pis ple encara de quadres, amb prou espai per pintar aquarel.les i per preparar exposicions, com la que s’inaugura avui mateix a dos quarts de vuit del vespre a Can Caralt-Museu Arxiu de Llavaneres, oberta a la vostra mirada fins al 25 de maig.

Claudi Ubach

24/04/2008: Sant Jordi de colors

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que la diada de Sant Jordi és sobretot literària i floral, i en algun cas gastronòmica, també s’aprofita la força d’aquest nom per identificar altres activitats com ara l’exposició de llibres d’artista que vaig compartir l’any passat a l’Espai Cultural Olokuti de Barcelona, o la Col.lectiva de Sant Jordi que comparteixo aquest any a la Galeria Lolet Comas de Mataró, amb inauguració avui mateix, dijous 24 d’abril, l’endemà de Sant Jordi i sobretot l’endemà de la Champions.

Col.lectiva Sant Jordi Lolet Comas

Feia temps que no pensava en la llegenda de sant Jordi ni en el personatge i en tota la seva circumstància, i ara, motivat per l’amable invitació de la Galeria Lolet Comas de participar en aquesta col.lectiva, he hagut de fer un esforç important per intentar aproximar-me plàsticament a tota aquesta història i sobretot per aconseguir el temps necessari per fer quatre cosetes mig decents combinades amb la meva feina habitual entre setmana a iCat fm i el diumenge a Catalunya Ràdio.

Lolet Comas

No estic del tot descontent del que ha sortit, però sempre penso que ho puc fer millor, tot i que només ho podria comprovar dedicant al dibuix i a la pintura unes hores i una energia que necessito encara per a altres coses.

Noms col.lectiva Lolet Comas Sant Jordi

Si us plau en podem parlar avui mateix a la Galeria Lolet Comas de Mataró, a partir de les vuit del vespre, quan s’inauguri aquesta col.lectiva de Sant Jordi, que té obres d’Albert Alís, Miquel Arnau, Joan Pau Blanch Ribó, Pere Màrtir Brasó, Carme Bufí, Pere Coll, Ivan Jordà, Ramon Moscardó, Toni Nogué, Josep Novellas, Joan Parés, Gerard Rosés, Jordi Santamaria i meves, visibles fins al 31 de maig.

Claudi Sant Jordi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Calella del Maresme és fins al 27 d’abril un autèntic festival de la imatge perquè s’hi celebra l’històric festImatge, organitzat per Foto-Film Calella i l’Ajuntament de Calella. Inclou tres grans certàmens, la Trobada Internacional de Cinema 9,5, el Trofeu Torretes de Curtmetratges i el Certamen de Fotografia Trofeu Torretes, així com una bona pila d’activitats diverses i d’exposicions que ocupen diferents espais de la vila com ara botigues, recepcions d’hotels, escoles, biblioteques i sales d’exposicions pròpiament dites.

Festimatge

I jo vaig tenir la sort de conèixer aquesta dimensió fotogràfica de Calella en un visita guiada personalment per Joaquim Sitjà, president de Foto-Film, un home de 66 anys que, jubilat des de fa quatre anys, viu una vida dedicada plenament a les seves aficions, entre les quals la fotografia ocupa un lloc destacat.

Hindú festimatge

Negra festimatge

Amb ell miro exposicions de fotografia en espais de Calella que no havia visitat mai, com la Sala Polivalent de l’Ajuntament Vell, l’antiga Biblioteca Costa i Fornaguera, el Casal l’Amistat, la Sala Mozart, l’Escola Pia i la Galeria Cultural del Grup Pa, Vi i Moltó, entitat creada l’any 1969 amb finalitats culturals, gastronòmiques, i d’amor per la natura, com indica el seu nom. Presidida per Jaume Pruna, aquesta entitat disposa d’un local que és com un autèntic museu i lloc d’exposicions temporals, i alhora fa tasques de mecenatge cultural amb la creació d’escultures públiques i de fonts, com la dels Amics que vaig conèixer fa poc a la meva excursió per Hortsavinyà.

Pa, ví i moltó

El meu recorregut cultural per Calella es va acabar al far, que no havia vist mai tant de prop i que l’any que ve celebra els 150 anys de vida lluminosa, circumstància que en Joquim Sitjà diu que s’ha d’aprofitar per fer alguna cosa sonada i potser, dic jo, per pensar que el lloc es podria obrir al públic com a equipament cultural i lúdic fantàstic, i mirador natural per dominar visualment tota la zona.

Claudi festimatge

22/04/2008: Jo, Claudi Puchades

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El títol del meu blog d’avui, “Jo, Claudi Puchades”, te’l dedico a tu, Miquel Saumell, perquè sàpigues que realment sóc el teu company de classe de tota la vida del Col.legi Sant Gregori i no el meu germà Carles Puchades, que és un any més gran que jo i que també es va passar la vida al Sant Gregori, però sempre un curs per sobre del nostre.

Carles Puchades

Pau Puig

I és que m’ha fet gràcia, Miquel, el comentari que m’has fet via correu electrònic sobre la fotografia del meu blog, que dius que em fa més jove que l’última vegada que em vas veure, amb motiu de la celebració dels cinquanta anys del Sant Gregori, quan, segons les teves paraules, jo portava barba, com bé indica la fotografia que et vas preocupar d’adjuntar-me en el correu com a prova evident de tot el que deies.

Carles Puchades i Pau Puig

Quan la vaig obrir em va sorprendre veure que es tractava del meu germà Carles, barbut com tu deies que anava jo, al costat del nostre amic comú, Pau Puig. Em va fer tanta gràcia tot plegat que m’he pres la llibertat d’explicar-t’ho tot a través del meu blog perquè tothom hi pugui dir la seva.

Obra August Puig

August Puig

I aprofito també la curiosa circumstància per enviar una abraçada a l’amic Pau Puig i per recordar el seu pare, el pintor August Puig, un dels grans referents de la plàstica catalana de postguerra, capdavanter de l’abstracció informalista a Catalunya, nascut a Barcelona l’any 1929 i mort a Girona l’any 1999, després de passar els últims anys de la seva vida a la localitat empordanesa de Monells, centrat apassionadament, com sempre, en la seva vital tasca creativa.

Obra August Puig

Claudi August Puig
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
De tant en tant els companys de redacció d’iCat fm m’envien coses curioses per correu electrònic i algunes tenen molt a veure amb el meu àmbit professional d’arts plàstiques i poden ser també interessants per a tu, que mires i llegeixes habitualment el meu blog.

Scott Wade

Scott Wade

L’últim correu me l’ha enviat en David Talleda i del seu contingut m’he quedat amb les imatges de Scott Wade, un artista texà que es dedica a dibuixar en els parabrises dels cotxes aprofitant la pols acumulada, fent, amb molta més gràcia, allò que tots havíem fet de petits en vidres opacs per la pols o entelats pel fred exterior.

Julian Beever

Julian Beever

De Scott Wade passo directament a Julian Beever, l’artista britànic que dibuixa amb guix sobre els paviments de moltes de les grans ciutats d’arreu del món fent composicions planes de marcat caràcter tridimensional.

Peter Donnelly

Peter Donnelly

El món de Jullian Beever em condueix immediatament al de Peter Donnelly, artista neozelandès que dibuixa directament sobre la sorra o amb sorra i un rasclet pensant directament en els àngels com a espectadors idonis en una activitat absolutament lliure i plaent que no té cap finalitat econòmica.

Claudi pols

Un plaer compartir amb tu totes aquestes curioses possibilitats de creació artística que tu també pots practicar quan vulguis perquè són barates, senzilles i imaginatives!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva obra artística no està directament relacionada amb la meva actitud d’home que camina, però sí indirectament, perquè mentre camino observo la realitat urbana o natural que m’envolta i veig la seva traducció en els meus dibuixos i les meves pintures, tot i que formalment no tinguin res a veure amb la realitat física contemplada.

Botes de caminar

Però l’altre dia, quan caminava cap al Roure de Santa Maria de Montnegre, a Hortsavinyà, vaig recordar que hi havia un altre artista que sí que basava la seva obra creativa en l’acte de caminar i que, per tant, podia ser considerat un autèntic artista que camina. Parlo concretament de Stanley Brouwn, un artista holandès que, des que el moviment Fluxus es va introduir a Amsterdam, va començar a fer “performances” que tractaven de l’acte de caminar relacionat amb viatges de llargues distàncies o amb trajectes més domèstics.

Stanley Brouwn

En qualsevol cas, Brouwn va crear les seves tres unitats subjectives de mesura, “peu-sb”, “colze-sb” i “pas-sb” per retratar persones, edificis, espais, parets , terres i qualsevol cosa que et puguis imaginar, creant un univers personal que s’ha exposat en llocs tan emblemàtics com el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, que no és cap bestiesa justament, tot i que pugui semblar-ho l’actitud del tal Brouwn.

Obra Stanley Brouwn

Stanley Brouwn no concedeix entrevistes, no publica fotografies, ni dóna informació biogràfica ni bibliogràfica, perquè creu que és pura “palla” i que la mateixa obra ofereix l’entrevista i escriu la biografia, encara que molts puguin pensar que és el seu treball el que és pura “palla mental”.

Avió en vol

Jo no sóc l’artista que camina, però crec compartir amb ell aquesta voluntat de retornar l’autèntic sentit a unes distàncies físiques que existeixen realment tot i que els avions contemporanis ens vulguin convèncer del contrari.

Claudi camínant
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com ens podem entendre si jo miro un arbre com un ésser viu i com a possible model de la meva activitat pictòrica, i en canvi tu te’l mires com a matèria primera del teu treball de creació escultòrica; o tu que els veus sobretot com el primer pas per fer paper en qualsevol de les seves aplicacions: o tu que creus que només serveix per penjar-hi algun cartell o per clavar-li el clau que ha d’aguantar la teva hamaca; o tu que el fas sevir per gravar el teu nom, el de la teva estimada o qualsevol frase estúpida que deixarà constància del teu pas per la Terra: o tu que l’utilitzes pels teus jocs arriscats enfilant-hi sense cap necessitat; o tu que l’has convertit en la unitat bàsica del teu parc temàtic que vol fer-nos sentir la vida com si fóssim micos o el mateix Tarzan; o tu que n’ets el propietari i que vols treure’n el corresponent i lògic rendiment econòmic tallant-lo, quan toqui en el millor dels casos, per fer-ne llenya o per a qualsevol fi útil a l’home en el seu entorn urbà o en la intimitat dels seus habitacles.

Paisatge Modest Urgell

Llenyataires de Francisco de Goya

M’he passat una part important de la meva vida viscuda a Sant Pol de Mar anant al bosc a buscar llenya per escalfar una casa ocupada aleshores per dos adults i quatre fills, i en aquell temps mirava naturalment l’arbre com a llenya, tot i que només recollia branques tallades i troncs morts escampats aquí i allà. Ara que la casa només l’ocupo jo i circumstancialment algun dels meus he deixat d’anar al bosc a buscar llenya, i torno a mirar els arbres només en la seva realitat vital i en aquella dimensió estètica que pot ser font d’inspiració per a la meva ànima d’artista.

Claudi arbre i branques

16/04/2008: El sexe dels arbres

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ja fa temps que em passa i no sé si és preocupant o no, però quan camino pels boscos sempre veig sexes femenins als troncs dels arbres. Tot i que no crec tenir cap deformació ni obsessió sexual malaltissa, alguns dels accidents naturals dels troncs dels arbres, ferides, obertures, esquerdes, o la resta plana d’una branca trencada, em recorden, per les seves formes arrodonides, ovalades o ametllades, i per les rugositats de les seves textures, les vagines femenines.

Gran arbre

És per això que els arbres se’m presenten com éssers hermafrodites, masculins, per la seva estructura erecta, ferma i vertical, i femenins, per tots aquests accidents que els acompanyen i, algunes vegades, per les característiques de les seves branques.

Abraçar arbres

Sensible al paper dels arbres i al seu caràcter vital, els abraço habitualment, i ho faig amb aquesta curiosa sensació que abraço simultàniament la duresa de la seva realitat masculina i la suavitat estimada de la seva dimensió femenina, tot i que fins ara només m’he limitat a sentir sensacions estètiques malgrat l’energia que prenc dels arbres en cada abraçada, que sembla convertir la meva sang en saba vegetal.

Tronc tallat

L’habitació que vaig ocupar durant unes cinc setmanes al Kibbutz Bet Cama en el meu viatge a Israel quan tenia uns 20 anys, tenia les parets de fullola i les seves formes i línies naturals em feien pensar també en figures de dones. Per això no vaig poder evitar dibuixar directament a les parets diversos nus femenins, en els meus moments lliures, i >potser són encara en aquell habitacle si ningú no s’ha preocupat d’esborrar-los.

Escorça

És potser per tot això que puc dir que tinc “fusta” d’artista?

Claudi arbres sexe
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ahir em vaig llevar amb la idea de fer alguna de les meves estimulants caminades pels voltants de Sant Pol de Mar i, després de rebutjar diverses opcions, vaig decidir que el Roure de Santa Maria del Montnegre, a Hortsavinyà, seria el meu objectiu de la jornada perquè és un dels arbres catalogats per la Generalitat com un dels més espectaculars de Catalunya, amb un tronc tan gran que calen quatre persones per abraçar-lo, i perquè me n’havia parlat molt bé en Tomàs Claramunt i Claramunt quan, coincidint amb la Gran Plantada de Catalunya Ràdio i Territori i Paisatge, vaig anar a veure la seva alzina mil.lenària i els seus avets familiars que donen color natural i emocions humanes a les dues finques que té a Hortsavinyà mateix, al terme municipal de Tordera.

Roure de Santa Maria d'Hosrtsavinyà

Roure de Santa Maria d'Hortsavinyà

A les dues hores de marxa arribo a la Font dels Amics i, en vista de l’estat del temps, ennuvolat i fred, el meu estat físic, suat, la meva indumentària, mínima, el coneixement del terreny, escàs, i el meu temps lliure, tenint en compte que encara haig de tornar a casa, limitat, decideixo, tot i que sóc un taure, oblidar-me del roure mil.lenari, beure un raig d’aigua, observar la font i tornar a casa per escriure això que estàs llegint en aquests instants.

Esglèsia de Sant Llop d'Hortsavinyà

La Font dels Amics és a tocar del camí que m’havia de conduir a Hortsavinyà, en un entorn natural poc atractiu, tot i que fa la seva funció de font al cent per cent rajant tot l’any una aigua fresqueta i estimulant. La font té un plafó de rajoles pintades amb motius decoratius vegetals, tres rostres tocats amb barretines i l’any 2002 com a referència temporal. Tot i el nom de Font dels Amics, alguns “enemics” li han trencat algunes rajoles, potser perquè no ho prohibia el cartell, que només deia textualment: “Rentar cotxe no” i “No tirar brosas”. Ho sento pels companys de la UAL, la nostra estimada Unitat d’Assessorament Lingüístic, que aquesta vegada s’hauran d’empassar les “brosas”, com he fet jo.

Claudi Font dels Amics
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com si es tractés d’un esdeveniment climatològic la Primavera Fotogràfica ha tornat amb el nom de SCAN’08 per ocupar la ciutat de Tarragona del 14 al 20 d’abril amb un programa d’actes tan gran que segur que no te l’acabaràs per més que et vagi la marxa fotogràfica, encara que sempre et queda el recurs de fer una bona panoràmica general.

SCAN'08

Podem parlar realment del “retorn” de la Primavera Fotogràfica perquè SCAN’08 recupera l’esperit d’aquelles primaveres fotogràfiques que van començar l’any 1982 i van morir l’any 2004, després d’haver satisfet diverses aspiracions de l’àmbit fotogràfic i de demostrar alhora que potser calia trobar noves fórmules de futur.

SCAN'08

Sembla que aquest SCAN’08 és una d’aquelles fórmules de futur que ara ja és una realitat de present a Tarragona amb la celebració de les II Jornades Catalanes de Fotografia en un context cultural de caràcter marcadament fotogràfic amb conferències, diàlegs i un munt d’interessants exposicions que trobaràs distribuïdes per tota la ciutat.

SCAN'08 foto

Claudi SCAN detall

Jo també em sento integrat a la proposta perquè he escanejat el dibuix que acabo de fer per a aquest blog pensant en l’SCAN, paraula derivada de SCANER, justificada en aquest cas perquè aquesta proposta cultural pretén escanejar la salut actual de la fotografia.

Claudi SCAN
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
He rebut la informació tard i ho sento per mi i per tu, perquè sé que t’agraden les coses bones, però t’haig de comunicar que demà s’acaba l’exposició de Sergio Mora a Can Sisteré, Centre d’Art Contemporani de Santa Coloma de Gramenet, que diuen que és una de les millors exposicions que s’han vist en aquest centre mentre que jo afegeixo que és una bona exposició més enllà del seu contenidor temporal.

Sergio Mora

No et perdis aquesta exposició titulada “Si vuelas, vuelo” d’aquest jove Sergio Mora, nascut l’any 1975 i conegut pel nom de Magicomora, potser per les característiques de la seva obra i per la seva gràcia natural combinant llenguatges tan diversos com la pintura, els dibuixos automàtics, els tatuatges, les il.lustracions de premsa, les il.lustracions infantils i els còmics...que no és poc!

Sergio Mora

Sergio Mora

Vola amb els dits i la imaginació fantàstica de Sergio Mora mirant obres com les que he penjat en aquest blog com a exemple mínim del que veuràs exposat a Can Sisteré fins demà, diumenge 13 d’abril.


Claudi Sergio Mora

11/04/2008: Caminada enriquidora

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Abans-d’ahir surto de la seu d’iCat fm, a la Diagonal, 614, de Barcelona, i em dirigeixo caminant cap al Museu Diocesà o Pia Almoina, a l’avinguda de la Catedral, per veure l’exposició de pintura “Survivors”, de la Pepa Poch, i l’exposició de fotografia “La ciutat de marbre”, de Gabriel Halevi, que estan obertes encara fins al 27 d’abril.

Pepa Poch

Gabriel Halevi

Assimilo els colors rovellats dels vaixells i els viatges dels “Survivors” de la Pepa, entro a la ciutat de marbre a través dels cementiris fotografiats pel Gabriel, descobreixo també l’exposició “Parla Gaudí”, oberta permanentment a la Pia Almoina, i penso immediatament en un petit article de Luis Gueilburt, director del Taller Gaudí de Barcelona, publicat a “El Periódico” amb el títol de “L’activitat sobre Gaudí es limita al turisme cutre” i un final que diu així: “Encara avui, l’obra de Gaudí continua a les tenebres.” Espero que algun dia es faci la llum definitiva perquè, si no, la foscor general pot ser fatal!

Gaudí Claudi

Surto a la llum exterior d’un dia gris i travesso l’avinguda de la Catedral evitant masses d’aquests turistes que consumeixen Gaudí com si fos Ronaldinho, un barret mexicà o una guitarra espanyola, i fujo de la zona visual de les seves càmeres fotogràfiques que treballen frenèticament barrejant imatges en un trencaclosques històric surrealista.

Claudi Gaudí

Abans d’arribar al MACBA per conèixer Bartomeu Marí, el seu nou director, topo amb l’amic arquitecte santpolenc Jordi Tió davant mateix del restaurant “Dos Palillos”, la seva última obra a Barcelona, que enllestia en aquell precís moment i que jo deixo ara per a un altre blog.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que falta encara la ratificació del consell general, que s’ha de reunir dilluns que ve,14 d’abril, ja podem dir que Bartomeu Marí és el nou director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), després d’haver-ne estat conservador en cap des del 2004 i d’haver fet de comissari de moltes de les exposicions que s’hi han fet des d’aleshores fins a l’actualitat i que són encara obertes al públic.

Façana MACBA

Bartomeu Marí

Interior MACBA

L’enhorabona, Bartomeu! Espero que sàpigues conduir el MACBA com ho ha fet el seu últim director i amic teu, Manuel J. Borja Villel, però amb la teva pròpia sensibilitat, que apunta cap al manteniment dels nivells de qualitat, singularitat i originalitat habituals del MACBA, amb el desig que sé que tens de fer que l’art sigui el motor primer de les idees, per recuperar les emocions de la creativitat contemporània en el context de la reflexió social i política que identifica històricament aquest museu.

Façana MACBA capvespre

Desitjo també que la teva gestió provoqui canvis d’opinió de molts artistes catalans que no se senten representats al MACBA ni acaben d’entendre la idea d’un museu-contenidor d’allò que encara s’està gestant com a producte artístic plenament contemporani.

MACBA de nit

Aprofito el final d’aquest blog per contestar l’amic Miquel Saumell i dir-te que sí, que sóc realment el Claudi Puchades, nascut l’any 1951 i company teu durant tota una vida al Col.legi Sant Gregori. Si vols alguna cosa, aquí tens el meu mòbil, 600 49 49 20, i el meu correu electrònic, cpuchades.f@catradio.cat. Una abraçada, Miquel, i gràcies per llegir-me!

Jo Claudi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Un premi de pintura com el d’HONDA-La Garriga amb un primer premi de 10.000 euros i dos accèssits de 3.000 euros cadascun, no te’l pots deixar perdre, tot i que les quantitats no tenen res a veure amb les enormes xifres d’algun dels premis literaris planetaris del país. Som conscients, però, del poc interès social que provoquen actualment les arts plàstiques, condemnades a espais ínfims de comunicació, sempre a punt de desaparèixer, quan es considera que hi ha alguna altra cosa més interessant per al lector, l’oient radiofònic o el teleespectador.

Cartell Honda 2008

I és per això que, com els gossos apallissats, els artistes plàstics reben amb eufòria qualsevol gest amable i responen amb agraïment convocatòries com la d’aquest premi HONDA-La Garriga, que haurien de ser més abundants i generoses, sobretot tenint en compte que l’obra dels artistes d’ara pot ajudar a enriquir les butxaques de molts ciutadans en el futur, com ha passat habitualment en el passat amb els noms ara consagrats de molts artistes que es van morir de gana en el seu temps.

Claudi Honda 2008

Si vols tenir una sort diferent presenta la teva obra original i inèdita al premi HONDA-La Garriga 2008 del 29 d’abril al 9 de maig, d’acord amb les característiques de les bases, i mira d’aconseguir-lo o de quedar-te senzillament amb els fruits d’una nova experiència creativa que segur que serà enriquidora i positiva. Que tinguis sort, artista desconegut/a!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ron Wood, guitarrista dels Stones, toca els pinzells amb tanta gràcia, pel que sembla, com quan toca la guitarra, i ja fa 20 anys que exposa habitualment amb èxit el seu treball pictòric arreu del món... i jo ho acabo de saber fa quatre dies!

Ron Wood

Ron Wood

Et passo aquesta informació perquè coneguis aquest vessant creatiu de Ron Wood i perquè vegis a la vegada alguna de les seves obres, centrades normalment en el seu ambient musical, amb retrats dels companys de banda i d’altres col.legues músics, amb alguna incursió en el paisatge i en temes d’animals, i en els seus autoretrats, treballats amb intensitat com el seu mateix rostre.


Ron Wood

Wood
exposa arreu del món i ven les seves obres a preu d’or, motiu pel qual Mick Jagger diu que mai no n’hi compraria cap perquè són efectivament molt cares.

Ron Wood

Ens quedem avui amb aquesta inesperada cara pictòrica de Ron Wood i la contemplem tots plegats sense pagar ni cinc!

Claudi-Ron Wood
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva secció d’art del “Cabaret elèctric” d’aquest dimecres, 9 d’abril del 2008, la dedicaré a fer-la petar amb l’escultor Xavier Corberó a l’entorn de la seva exposició “Corberó, privat” de l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas, que mostra justament el Corberó menys escultor i menys monumental a partir de treballs fets des dels anys seixanta en l’àmbit íntim de l’artista que han estat emmarcats per primera vegada i per primera vegada mostrats públicament.

Xavier Corberó

Tot i el títol de l’exposició, Corberó mostra amb generositat tot el seu món íntim i l’exposa sense por des de la seva consolidada consistència actual. I en parla sense complexos, com va fer dimecres passat amb mi davant del públic que va assistir a una nova sessió de “L’artista a l’abast” que organitza habitualment la Fundació Vila Casas amb cadascun dels artistes que hi exposen.

Xavier Corberó

Entre el públic, cares conegudes com la de Joan Antoni Samaranch i Xavier Trias, que van donar solemnitat a un acte senzill de contacte directe entre l’artista i un nombre de gent que vol descobrir les claus i els secrets amagats dels grans creadors contemporanis.

Xavier Corberó

Espero que demà passat Xavier Corberó sigui tan contundent amb els seus comentaris sobre determinades històries de l’art actual com la que correspon al MACBA, l’existència del qual va criticar amb arguments sòlids i irònics alhora.

Xavier Corberó

Visiteu l’exposició “Corberó, privat” a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas fins al 26 d’abril i escolteu, si us plau, demà passat la conversa que mantindrem amb ell la Txell Bonet i jo al “Cabaret elèctric” d’iCat fm.

Claudi Corberó
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès celebra el seu desè aniversari amb la inauguració avui mateix a dos quarts de vuit del vespre d’una exposició d’obra recent d’Eduard Arranz-Bravo amb pintures i dibuixos del 2005 al 2008 amb la particular iconografia d’aquest veterà de la creació contemporània que continua intentant trobar la més autèntica representació formal de l’èsser humà en tota la seva complexitat moral.

Obra Eduard Arranz-Bravo

Sembla que tots intentem trobar alguna cosa que doni sentit a les nostres existències quotidianes i ara de manera especial en Jordi Batlle, director i ànima sensible d’aquesta GaLeRia de Sant Cugat del Vallès que ha ocupat, per ara, 10 anys, complexos i satisfactoris alhora, de la seva vida i els mateixos de la meva, dedicat també a parlar de les seves exposicions com he fet habitualment durant més de 30 anys amb tants altres galeristes i artistes plàstics de cordes sensibles ben diferents.

Claudi La GaLeRia

Jordi Batlle, molta merda, per la inauguració d’avui! Per molts 10 anys de La GaLeRia i per molts més que hem de compartir segurament en el futur amb l’Arranz-Bravo pintant la nostra complexa essència o amb el llenguatge vital de qualsevol altre artista observant la realitat des de la seva pròpia essència.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Rosa Maria Amorós va entrar per primera vegada al meu blog divendres passat i hi va escriure quatre ratlles sobre la seva inquietud per la pintura i la seva necessitat de compartir-la ja amb altres persones que no siguin familiars seus, després de mantenir-la com un preuat secret per a ella i els seus al llarg dels quasi cinquanta anys de la seva vida.

Rosa Maria Amorós

Estic content que m’hagis triat com a còmplice de les teves passions pictòriques, Rosa Maria, i ja que m’has enviat una de les teves obres com a exemple del teu treball, suposo que no et farà res que la mostri al món en aquest blog que comença a ser espai natural d’exposició d’obres de totes aquelles persones que senten com tu l’amor per a l’art i que no han pogut o no han sabut manifestar-lo públicament fins ara.

Claudi Rosa Maria Amorós

Gràcies, Rosa Maria, per les teves paraules i la teva sensibilitat i enhorabona pel teu objectiu vital de fer una exposició quan facis els 50, que pel que sembla ja són a punt d’arribar!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Diumenge passat, 30 de març de 2008, dia de la Gran Plantada de celebració del 25è aniversari de Catalunya Ràdio i el 10è de Territori i Paisatge, mentre espero per entrar en directe a “El Suplement” de Catalunya Ràdio, conversant amb Tomàs Claramunt i Claramunt, l’home que ha plantat 15 avets de Masjoan per cadascun dels seus 15 néts, a Can Borra d’Horsavinyà, al terme municipal de Tordera, sento la veu d’en David Escamilla que parla de la mort del seu pare, Salvador Escamilla, amb en Xavier Solà.

Salvador Escamilla

En aquell context d’exhaltació de la vida dels arbres monumentals de Catalunya, al costat de l’Alzina centenària de Can Borra i de Tomàs Claramunt, home de 77 anys que recorda amb llàgrimes als ulls la sensació que té quan toca algun d’aquests arbres centenaris que són com grans catedrals naturals, saber que Salvador Escamilla, un altre home de 76 anys, ha mort em produeix una sensació estranya que em fa pensar immediatament en les paradoxes de la vida i en la possible existència d’ocults guions escrits per no sé ben bé qui, que determinen la nostra fi, sigui quin sigui el camí fet fins al moment.

Alzina

El cementiri de Sant Pol de Mar és des d’ahir l’última residència d’en Salvador, i ahir ens vam acomiadar d’ell uns quants veïns del poble, al costat de la seva família i d’amics íntims com Joan Manuel Serrat i Guillermina Motta, a tocar dels xiprers centenaris i del cel i del mar mil.lenaris, acompanyats pel cant natural del ocells.

Claudi Escamilla
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Feia gairebé un any que no hi tornava però finalment he passat per Hazard i hi he pogut entrar, tot i que estava oficialment tancada al públic, perquè l’Encarnació, la seva propietària m’ha identificat des de l’interior.

Hazard

Vaig parlar d’aquesta botiga en el meu blog el dia 3 de maig de l’any passat, quan hi vaig entrar per primera vegada conduït per l’atzar i pels consells de la meva filla Violeta que hi havia trobat coses fantàstiques. No era un bon moment per la família propietària perquè el pare, Joan Anton Ortega, origen de la col.lecció de joguines i ànima de l’establiment, havia mort recentment, i la dona, Encarnació Pinagua, i la filla, Joana, intentaven continuar existint entre joguines antigues tot i el dolor que sentien.

Segells joguines velles

Ara, tampoc no era bon moment per tornar a visitar Hazard perquè feia un any de la mort d’en Joan, i l’Encarnació i la Joana, estaven més pels records del passat que per les exigències del present i no obrien la botiga amb la regularitat prevista. Sigui com sigui l’Encarnació m’ha rebut amb l’amabilitat antiga i jo he sortit de la botiga amb un parell de carotes de trets orientals com les que jo havia comprat de petit a la mítica botiga El Ingenio que encara està oberta a Barcelona amb la mateixa atmosfera ambiental que aleshores.

El Ingenio

Si us fa plaer visitar Hazard, al carrer de Roger de Flor, 121, de Barcelona, us recomano que hi telefoneu prèviament (629 007 297-676 240 555) per si l’Encarnació i la Joana no han arribat encara.

Claudi Hazard
<   abril 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.