Arxius

Estas veient: març 2008

31/03/2008: Artistes espontanis

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com aquell qui es llança a la Monumental per fer de torero espontani, un parell de companys d’iCat fm han fet el mateix, però en lloc de capot i espasa, han fet servir la meva capsa d’aquarel.les i el meu pinzell, per deixar constància sobre el paper de la seva gràcia pictòrica.

Obra Josep Martín

El primer que ho ha intentat ha estat en Josep Martín, amb aquest rostre femení de mirada inquietant, llavis encesos i nas dalinià, que ha signat amb el nom de “Fake” (Fals), tot i que es tracta d’una autèntica obra original seva.

Obra Miquel Boluda

La segona alternativa creativa correspon a Miquel Boluda, que demostra amb la seva composició cromàtica expressionista la seva vinculació natural amb el llenguatge musical i amb la seva representació gràfica.

Claudi col.lecció iCat fm

L’actitud d’aquests dos espontanis de la creació plàstica contemporània m’ha fet pensar en la possibilitat de començar a fer una col.lecció amb les seves obres i les que em vulguis enviar tu si també sents aquesta necessitat de manifestar-te naturalment per mitjà del dibuix o la pintura en qualsevol de les seves tècniques i no havies trobat fins ara la manera de fer-ho. Pots enviar-me l’obra original o per correu electrònic a cpuchades.f@catradio.cat, i jo la mostraré en el meu blog. Paraula de pintor!
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva filla Violeta col.labora amb els seus dibuixos i il.lustracions, com altres col.legues, a la revista “Trauma”, i m’anuncia que demà, dissabte 29 de març, es fa la presentació de “Trauma III” a les 7 del vespre a El Garaje (c/ Vallfogona, 19. Metro Fontana, Línia 2), amb el pica-pica habitual i la presència d’alguns dels artistes que fan possible l’existència d’aquesta publicació entre el fanzín i la revista d’il.lustració.

Foto Violeta Trauma

“Trauma” ha nascut a Barcelona i es consumeix fonamentalment a Barcelona i Madrid
, amb una tirada de 1.000 exemplars, amb 64 pàgines en blanc i negre, portada i desplegable interior a tot color, i dibuixos originals d’autors bàsicament joves i emergents que troben així la possibilitat de publicar els seus treballs inèdits amb absoluta llibertat i absència total de censura.

Flyer Trauma III

“Trauma” està subvencionada per l’Escola Llotja i reuneix disciplines creatives diverses del món del còmic, la il.lustració i l’art en general.

Foto Violeta Trauma

Per això també la presentació de “Trauma III” es fa a El Garaje, una botiga de còmics del barri de Gràcia de Barcelona que, tot i haver anunciat que tanca el mes que ve, encara té ganes de fer festetes donant alhora el seu suport a aquesta colla de joves dibuixants.

Claudi Trauma
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Rosa, la secretària de redacció d’iCat fm, torna a passar-me, via correu electrònic, material artístic interessant, i jo l’aprofito per a la satisfacció immediata dels meus instints plàstics i per satisfer potser també els teus, si llegeixes i mires el meu blog.

Ron Mueck

Ron Mueck

Les imatges corresponen a l’obra de l’escultor hiperrealista Ron Mueck, australià de naixement que viu i treballa a Anglaterra, dedicat bàsicament a la seva activitat artística després d’haver treballat en la creació de tot tipus d’efectes especials per al món del cinema. El seu nom va començar a sonar quan va presentar a l’exposició “Sensation” l’obra “Dead Dad” (pare mort), que reproduïa, reduït a dos terços de la seva mida, el cos del pare mort, amb tot luxe de detalls anatòmics i el seu propi cabell per crear el del seu pare.

Ron Mueck

A “Sensation” hi va participar també Damien Hirst, que és actualment l’artista viu més ben pagat.

Damien Hirst

Damien Hirst

I també participen d’aquesta atmosfera sensacionalista pròpia dels Young British Artists (joves artistes britànics) els germans Jake i Dinos Chapman.

Jake i Dinos Chapman

Jake i Dinos Chapman

No sé si l’obra de tota aquesta gent emociona o senzillament provoca primàries sensacions de rebuig moral o d’admiració per tècnica tan acurada, però, sigui com sigui, són llenguatges artístics contemporanis que contribueixen a definir el moment creatiu actual i cal observar-los amb el respecte que es mereixen.

Claudi sensastion
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Hi ha tantes coses fotudes en aquesta vida que sembla mentida que encara em sorprengui i m’interessi la notícia, llegida fa uns dies, de la dràstica desaparició dels cavallets de mar de la costa de Badalona.

Cavallet de mar

I és que els cavallets de mar ja em van començar a agradar quan de petit estiuejava a Vilassar de Mar, i m’han continuat fascinant tota la vida, especialment des que visc a Sant Pol de Mar i em passejo per les seves platges, orfes des de fa temps tant de les restes resseques d’aquests fantàstics cavallets marins com de les també atractives estrelles de mar.

Cavallet de mar

Ja fa temps que m’he acostumat a no veure ni cavallets ni estrelles entre plàstics, neumàtics i neveres, quan camino per la platja després d’un temporal, però no sabia que Badalona era un dels pocs llocs on sobrevivien els cavallets de mar, fins ara, segons la notícia que explica clarament que els submarinistes ja no en troben cap, tot recordant que l’any passat quan es va celebrar un concurs de fotografia nocturna, cap dels vuitanta participants van veure
ni un sol cavallet de mar.


Cavallet de mar

Diuen que l’arribada de grans bancs de sorra del Maresme n’ha estat la causa. I jo dic que ja fa temps que transformem dràsticament el perfil de costa amb finalitats turístiques, dibuixant una nova terra, com si fossim artistes divins, aliens a la desaparició de belles formes naturals com les dels cavallets i les estrelles de mar, que eren estímuls naturals per a qualsevol sensibilitat artística com la meva.

Claudi cavallet de mar
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva secció “On és en Claudi?” de “El Suplement” de Catalunya Ràdio té des de fa una temporada el complement d’una visita a domicili a ciutadans i ciutadanes d’edat avançada d’alguna població propera a l’indret on després m’amagaré perquè els oients intentin trobar-me.

Obra Mercè Jordà

Fa un parell de setmanes vaig triar Monacàlia, la Fira de l’Abat de Navarcles, com a objectiu final del meu viatge, i abans vaig anar a visitar Lluís Plans, un veí d’Artés, de 77 anys, molt vinculat a la vida cultural de la població.

cartell mercè Jordà

Mercè Jordà

Després vaig conèixer part de la seva família nombrosa i vaig tenir el plaer de descobrir que la seva dona, Mercè Jordà, que té ara 74 anys, és una bona afeccionada a la pintura, activitat que va començar a practicar passats els cinquanta anys i després d’un bon tros de vida dedicat a la família, al seu marit i als quatre fills.

Obra Metrcè Jordà

Va ser un plaer conèixer també la Mercè i la seva pintura, descobrir lligams ocults entre la seva sensibilitat i la meva, i constatar una vegada més que mai no és tard per començar a fer el que t’agrada i dóna sentit a la teva vida.

Claudi Mercè Jordà
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En “Claudi la Mosra”, d’“El Suplement” de Catalunya Ràdio, es perd diumenge al Portal de l’Àngel de Barcelona a la fira de presentació de l’Aude-País Càtar. Mentre entrevisto Esperance Velasco, directora de Gîtes de France i representant del Comitè Departamental de Turisme de l’Aude-País Càtar, sento una remor creixent de timbals que acaba convertint-se en un soroll tan fort al costat mateix de la meva unitat mòbil que fa impossible mantenir tant la conversa amb l’Esperance com la comunicació amb en Xavier Solà.

Carcassonne

AnimalNaturalis

Després descobreixo que els tambors són el component sonor de la manifestació d’una vintena de membres de l’associació AnimaNaturalis, que, vestits amb vegetals, celebren el Dia Mundial sense Carn, amb lemes com aquests,“Verdures són vida, la carn és mort” o “Pensa abans de menjar”, per fomentar el consum de vegetals i cereals per motius econòmics, de salut, mediambientals i per solidaritat amb els animals.

Narbonne

Tinc aleshores una sensació curiosa, perquè em faig ressò d’una acció tan noble com la d’AnimaNaturalis mentre potencio també tots els encants de l’Aude-País Càtar, entre els quals hi tenen un paper important els encants gastronòmics, amb plats potents com el “cassoulet”, amb botifarra i ànec, els patés diversos o el fetge de paó.

Catars

Des de la unitat mòbil de Catalunya Ràdio imagino l’austeritat càtara del passat, els encants turístics de gran qualitat i confort que genera en el present i la sonora proposta vegetariana contemporània i tinc la sensació de formar part d’un gran “collage” vital d’evidents característiques surrealistes.

Claudi verdura

19/03/2008: Enfanga’t a Celrà

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Avui el meu blog està fet bàsicament de fang com a matèria primera de la ceràmica i base natural de la proposta “Enfanga’t”, que s’organitza a Celrà en la seva tercera edició des d’avui, dijous 19 de març, fins diumenge, 23 de març, amb dues parts ben diferenciades: les Jornades Professionals (dies 19, 20 i 21) i la Fira Internacional de ceràmica contemporània (dies 22 i 23).

Enfanga't

“Enfanga’t” és una iniciativa de Ceramistes de Girona que han trobat en l’Ajuntament de Celrà la complicitat necessària per tirar endavant aquest ambiciós projecte que significa la presència a Celrà de ponents catalans, bascos, francesos i britànics que animaran les jornades professionals, i d’una quaranta ceramistes ubicats a la plaça del Centre Cívic en una fira comercial que té també valors promocionals i divulgatius d’un llenguatge ceràmic que s’allunya, cada vegada més, dels referents tradicionals de la terrissa manifestant valors de creació contemporània tan lliures com la pintura o l’escultura.

Enfanga't

Si és cert que tots portem un artista a dins, més ho ha de ser que hi portem un ceramista, per la seva relació tan directa amb aquell fang que ens agradava remenar tant quan érem realment infants.

Claudi Enfanga't
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Surto de l’estació de RENFE d’Arc de Triomf i tot caminant cap a iCat fm crec reconèixer, amb encert, darrere les seves fosques ulleres de sol, la pintora Pilar Perdices, asseguda en un banc del Passeig de Sant Joan.

Pilar Perdices

Feia temps que no ens vèiem, tot i que ella em confessa que ho ha intentat últimament per comentar-me que està exposant al Museu Monjo de Vilassar de Mar fins al dia 30 de març. Em plau saber-ho per mi i per tu que segueixes el meu blog i que potser també feia temps que no sabies res de la Pilar i que ara pots trobar-la ben exposada a Vilassar.

Obra Pilar Perdices

Pilar Perdices està especialment contenta perquè ara, després de més de 35 anys de dedicació a la pintura, la comencen a descobrir i a valorar a Menorca, la seva terra d’origen, i li faran la gran exposició que es mereix. I a mi em plau perquè és veritat, com també és cert que m’ha agradat el comentari positiu que ha fet sobre l’abric de segona mà que ara porto des que el meu fill gran el va deixar a casa quan es va independitzar fa uns mesos.

Obra Pilar Perdices

La Pilar també em diu que té pàgina web pròpia, i aquí la tens per si vols entrar en el seu món de manera més directa i impúdica.

Claudi Pilar Perdices
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ja és primavera al meu blog perquè els aires primaverals acaben de materialitzar-se en una postal que m’ha enviat la meva filla Violeta amb la imatge d’un maneki-neko florit i aquestes paraules: “El maneki-neko anuncia l’arribada de la primavera. Tot s’omple de flors”.

Maneki primaveral

No rebo postals com aquesta habitualment, sobretot quan no responen a cap viatge en concret sinó que il.lustren senzillament una sensibilitat comuna amb interessos artístics coincidents i històries compartides entre gats de la sort orientals i sensacions primaverals que també ens transporten a cultures llunyanes que respecten la bellesa de l’entorn natural molt més que nosaltres i la tradueixen sovint en moltes de les seves manifestacions artístiques.

Fujijama

Estampa japonesa

Celebro tant l’arribada de la postal com la de la primavera, que ja comença a excitar la meva vena artística sensual més oriental.

Claudi oriental
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Paral.lelament a la celebració del premi de pintura Archibald, el més prestigiós d’Austràlia, se’n fa també la versió paròdica coneguda com a premi Bald Archy, i dels dos ja en sabem els guanyadors.

Del Kathryn Barton. Premi Archibald 2008

Els quasi 33.000 euros de l’Archibald els ha guanyat la pintora Del Kathryn Barton, nascuda a Sydney l’any 1972, amb un autoretrat acompanyat de les seves dues filles de 5 i 2 anys, en una imatge d’unitat familiar que mostra la identitat de l’autora en íntima fusió amb la de les seves filles.

Retrat de Ledger per Vincent Fantauzzo

El retrat de l’actor Heath Ledger pintat per l’artista Vincent Fantauzzo ha quedat entre els 10 finalistes.

James Brennan. Premi Bald Archy

I el premi Bald Archy se l’ha emportat James Brennan amb una caricatura dels prínceps Frederic i Mary de Dinamarca en la més íntima i privada realitat casolana al costat dels seus dos fills.

Tim Patch, pintor del penis

L’enhorabona pel sentit de l’humor que anima aquests dos premis de pintura australians que han permès també la participació del pintor del penis, Tim Patch, que us vaig presentar fa uns dies.

Claudi Bald Archy 2008
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Reacciono amb indignació al contingut d’un correu electrònic que acabo de rebre informant-me que l’artista costa-riqueny Guillermo Vargas “Habacuc” ha estat seleccionat per representar el seu país a la Biennal Centreamericana Honduras 2008, que s’ha de fer a la capital, Tegucigalpa, del 23 de juliol al 20 de setembre, després d’haver estat durament criticat per haver deixat morir un gos en una acció “artística” que va presentar a la galeria Códice de Managua, capital de Nicaragua, l’agost de 2007.

Gos galeria Códice

D’entrada afegeixo la meva firma a la llista de ciutadans del món que protesten per l’elecció d’un artista tan inhumà com a representat del seu país a la citada biennal, i després busco els orígens del mal i la possible justificació de tota aquesta història.

Vargas "Habacuc"

Seguint el fil dels esdeveniments arribo a saber que Guillermo Vargas “Habacuc” va exposar el gos lligat i sense menjar, amb la voluntat que morís, com a homenatge a Natividad Canda, un noi indigent que va morir als 25 anys, a Cartago, antiga capital de Costa Rica, el 10 de novembre de 2005, destrossat per dos rottweilers, Hunter i Oso, que protegien la propietat on el xicot volia entrar.

Natividad Canda

Vargas va trobar el gos abandonat, el va batejar amb el nom de l’indigent, Natividad, i el va convertir en centre d’una acció artisticoconceptual per denunciar la hipocresia de la gent que no s’immuta quan veu un gos famolenc al carrer o un indigent abandonat a la seva desgràcia, i que, en canvi, reacciona amb indignació quan veu el gos a l’interior d’un espai expositiu o quan sap que el pobre indigent ha mort destrossat per dos rottweilers descontrolats.

"Oso" i "Hunter" rottweilers

Braç mossehat Natividad

Juanita Bermúdez, directora de la Galeria Códice
, afirma, d’altra banda, que el gos va fugir tres dies després d’haver inaugurat l’exposició i que, per tant, no va morir durant la proposta de Vargas, tot i que sembla que realment aquesta era la intenció de l’artista.

Gos general galeria Códice

Obreu segons el que us dicti la vostra consciència i, feu el que feu, tingueu present cap on dirigiu la vostra possible ira, ja que podríeu confondre Guillermo Vargas “Habacuc” amb Guillermo Vargas Jeldes, pintor i escultor nascut a Santiago de Xile que viu i treballa actualment entre Madrid i París, centrat en el seu món creatiu, aliè a la polèmica del gos “Natividad” protagonista d’acció “artística” tan deplorable, morís finalment o no, a l’interior de l’espai expositiu de la Galeria Códice.

Vargas Jeldes

Obra Vargas Jeldes

Claudi Vargas "Habacuc"

12/03/2008: Artistes emergents

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Observo amb sorpresa la col.lecció de complements que acaba de llançar al mercat la cantant Lolita Flores, la filla de la Faraona, amb la imatge d’una gitana d’esquena com a motiu iconogràfic principal i homenatge directe a la mare Lola, immortal, ara més que mai.

Lolita Flores

Sembla que res no és casual perquè la Lolita sempre ha estat jugant amb papers i llapis reproduint habitualment aquestes imatges de gitanes i d’indis, perquè són els personatges que formen part del seu entorn familiar i professional habitual.

Lola Flores

Ara he sabut que Lola Flores també dibuixava i pintava, tot i que no mostrava públicament la seva obra, com va fer per exemple la Chunga, i com ha fet ara la seva filla Lolita com a dissenyadora de la imatge gràfica de complements d’estiu com tovalloles, pales de platja i xancletes, i com farà potser el seu nét Guillermo, tot i que la mare diu que per ara el noi toca millor la guitarra que els pinzells. El temps ho dirà!

Lolita Flores

Amb el temps la Lolita té previst llançar també una col.lecció de complements per a home amb la imatge d’un dels indis que sempre dibuixa tot recordant el seu germà Antonio que era “molt indi” segons paraules de la mateixa Lolita.

Lolita Flores

Lolita Flores s’incorpora a aquest grup de famosos de la cançó o de l’espectacle que de sobte resulta que portaven en realitat un artista plàstic al seu interior que s’havia de manifestar tard o d’hora en el seu recorregut vital. En principi, que sigui benvingut mentre no es tracti d’un terrible i devastador “alien”.

Claudi Lolita Flores
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’article de Jordi Juste publicat al “El Periódico” el dimecres 5 de març del 2008 em descobreix l’existència del pintor japonès Kaii Higashiyama, l’artista que els anys 60 va triar el novel.lista Yasunari Kawabata perquè pintés Kyoto per evitar així la desaparició de l’antiga capital del Japó, transformada progressivament en una ciutat lletja per una arquitectura de poca qualitat que a més impossibilitava la visió de les muntanyes del voltant, condició absolutament necessària, segons l’escriptor, perquè Kyoto continués sent l’autèntica Kyoto.

Kaii Higashiyama

Segueixo el rastre de Kaii Higashiyama pels carrers de Kyoto i descobreixo que el pintor va néixer a Yokohama l’any 1908 i que ja va morir l’any 1999 després d’una vida intensa dedicada a la pintura en íntima fusió amb la natura com a creador d’un paisatgisme sensible i pur d’essència més mental que física que combinava amb intel.ligència la tradició i la modernitat de la seva cultura.

Obra Kaii Higashiyama

Obra Kaii Higashiyama

Kaii Higashiyama va ser un home generós i va donar 700 obres al Shinon Art Museum de Nagano que l’any 1990 va crear la Higashiyama Kaii Gallery per acollir-les.

Kaii Gallery

La seva obra “Road” és un bon exemple de la capacitat de Kaii Higashiyama de reduir el paisatge real a la seva forma més senzilla i intel.lectual.

Road de Kaii Higashiyama

Avui ha estat un plaer compartir camí amb Kaii Higashiyama a través d’aquesta autopista pintada que es perd a l’infinit....o és que ve de l’infinit realment?

Claudi Kaii

10/03/2008: Pintat amb el penis

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Avui he descobert Tim Patch, l’artista que pinta amb el penis, amb la mateixa gràcia o desgràcia que demostren altres artistes que ho fan amb les mans, amb els peus o amb la boca. Tim Patch mostra habitualment les seves obres en fires sexuals d’arreu del món, però aquest any ha decidit participar en el premi Archibald de Pintura, que es fa a Austràlia des de 1921, amb un autoretrat que el presenta nu, només amb un barret i una tela en blanc que cobreix subtilment el seu orgànic pinzell.

Tim Patch

Tim Patch





Tim Patch, conegut pel nom artístic de Pricasso, intentarà aconseguir els 33.000 euros del premi Archibald competint amb 700 artistes més, entre els quals hi ha Vincent Fantauzzo, que s’hi presenta amb un retrat de l’actor Heath Ledger, el protagonista de “Brokeback Mountain” que van trobar mort al llit el 22 de gener passat amb només 28 anys.

Heath Ledger

Ledger segons Fantauzzo

Fantauzzo i Ledger

Vincent Fantauzzo

Veient el pinzell de Tim Patch bé podem dir que el tio pinta de collons i no precisament perquè la seva pintura sigui especialment bona, sinó per la qualitat de la seva fantàstica eina de treball.

claudi pennis
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Un dia abans de la celebració del Dia Internacional de la Dona, MODAFAD obre la 25ena edició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, avui divendres i demà dissabte, amb l’objectiu posat en la defensa dels “Human Rights” per reivindicar, a la seva manera, els drets humans.

ModaFAD 2008

Tindrem doncs la desfilada de joves creadors PasaFAD i el ‘showroom’ amb venda al públic MerkaFAD, al costat de la projecció de les obres que uns 200 artistes han creat per al projecte “Guantánamo no!”, que promou la Fundació Signes com a denúncia internacional contra la presó de Guantánamo, i el documental “China Blue”, que parla de l’explotació a les fàbriques tèxtils xineses a partir de la història d’una nena.

MOdaFAD 2008

Bread & Butter i la Plataforma Escoles de Moda Barcelona també tenen el seu espai en aquesta nova edició de MODAFAD, amb una exposició dels millors 32 treballs que els estudiants de moda de Barcelona van preparar per a la passada edició de BBB, King Size.

Moda FAD 2008

I, finalment, els visitants de MODAFAD podreu participar a l’”Acció Lomo” fent fotografies amb aquestes senzilles càmeres d’origen rus originals per les distorsions de color que produeixen.

ModaFAD 2008

I tot gràcies a la subvenció de la Generalitat i al patrocini de Moritz, empresa que demostra una vegada més el seu suport a la vida cultural de la ciutat....Txin, txin i salut!!!

Claudi ModaFAD 2008

06/03/2008: La dona al poder

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
De la mateixa manera que la imaginació havia d’arribar al poder d’acord amb un dels grans lemes del maig del 68, la dona també ha d’arribar al poder que li correspon d’acord amb una llei natural d’igualtat entre homes i dones que sembla que no s’acaba de complir com hauria de ser.

Cara dona

Faig aquesta reflexió dos dies abans del Dia Internacional de la Dona, sensible a la celebració corresponent al dia 8 de març, instaurat per les Nacions Unides l’any 1977, en resposta a les reivindicacions feministes dels anys 60 i 70, tot recordant la sortida al carrer un 8 de març del 1917 de les dones russes en protesta per la falta d’aliments.

Dona

El sentit de la diada responia a la lluita de les treballadores per d’obtenir millores socials i laborals i durant el segle XX per reivindicar principalment el dret al vot femení.

Sinergia

Tot i que per algunes dones la seva diada és un anacronisme, són moltes les activitats que coincideixen en aquesta jornada per mantenir el debat femení i feminista en el punt reivindicatiu que li correspon, i sobretot per recordar a les joves generacions de dones emancipades quin va ser l’origen de la seva llibertat actual i com són les dones que encara no l’han aconseguida a l’inici del segle XXI.

Dona

L’àmbit artístic aprofita també aquesta jornada femenina per excel.lència per organitzar exposicions i propostes intenses com la Cinquena Trobada Internacional d’Art d’Acció de dones artistes al Centre Cultural la Mercè de Girona, o les exposicions “On són les dones? Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX” a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i “Del fons a la superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura” al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Claudi dona

05/03/2008: La pintura premiada

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Felicito Pilar Forcada Torra com a comissària i motor històric del Premi de Pintura Honda-la Garriga que celebra ara la seva novena edició amb l’exposició de premiats i finalistes fins al 9 de febrer a la Fontana d’Or de Girona en un punt més del seu recorregut itinerant.

Premi Honda-la Garriga

I felicito també els tres guanyadors: Jordi Isern, Eduard Fontserè i Anet Duncan. Jordi Isern ha obtingut el Primer Premi de 10.000 euros per la seva tècnica mixta sobre ferro “Demuth” i el gaudeix des de Sant Iscle d’Empordà, en un entorn natural que li permet trobar el clímax necessari per pintar, lluny del brogit insuportable de Barcelona, la ciutat on va néixer l’any 1962.

Jordi Isern

Obra Jordi Isern

Eduard Fontserè
s’ha emportat el Primer Accèssit de 3.000 euros pel seu acrílic sobre tela “El vestit nou” i l’aprofita per sentir-se una mica més segur fent el que fa, tot i que no pensa abandonar la tasca docent a l’Escola d’Arts Plàstiques de Torrelló, població on va néixer l’any 1962.

Eduard Fontserè

Obra Eduard Fontserè

I Anet Duncan ha aconseguit un Segon Accèssit, també de 3.000 euros, amb la tècnica mixta i cotó “The thin end of the wedge” i li ha anat molt bé per poder dedicar-se a pintar com ha fet sempre amb passió gairebé obsessiva des que va néixer a Durban, a Sud-àfrica, l’any 1943, fins ara, en la seva nova realitat barcelonina.

Anet Duncan

Obra Anet Duncan

Un plaer compartir emocions i passions amb en Jordi, l’Eduard i l’Anet, amb la paraula pictòrica com a llenguatge comú.

Dibuix Claudi Honda
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Rosa Massaguer, secretària de la redacció d’iCat fm, em passa un correu electrònic amb imatges i pensaments del fotògraf australià Carl Warner. Immediatament em desperten bones vibracions visuals i la necessitat de saber alguna cosa més d’aquest creador contemporani que aprofita els colors i les textures dels aliments per configurar composicions visuals fantàstiques.

Carl Warner

Carl Warner paisatge

Warner fa foodscapes, paraula composta dels termes food (‘aliment’) i scapes (‘paisatges’), que identifica els seus paisatges fotogràfics fets amb aliments diversos com fruites, verdures, formatges, pastes i algun filet de salmó, que l’artista ha creat per a la campanya publicitària d’una gran cadena britànica de supermercats, amb la possibilitat de convertir-se també en el material gràfic d’un llibre que podria servir per ajudar els nens a menjar més fruites i verdures, cosa que l’autor confessa no haver aconseguit per ara amb els seus quatre fills!!!

Carl Warner carro

Carl Warner platja

L’encant alimentari de l’obra fotogràfica de Carl Warner em desperta plaer estètic i autèntiques ganes de menjar, alhora que em recorda també l’obra pictòrica de Giusseppe Archimboldo (Milà, 1527-1593), el pintor italià que va crear també tot un món plàstic de connotacions surrealistes poblat per figures humanes compostes per fruites, vegetals i peixos, en un solitari exercici de fusió filosòfica de categories aparentment tan allunyades com la humana, la natural i l’objectual.

Archimboldo

Archimboldo obra

Archimboldo obra

Prenc una amanida de salmó a la salut de Giusseppe Archimboldo i Carl Warner, digerint amb nova sensibilitat plàstica aliments tan naturals com aquests.

Dibuix Claudi fruites

03/03/2008: Materials naturals

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El cos em demana una excursió llarga i jo el satisfaig amb una caminada de 8 hores seguint el GR-5 que va de Sant Pol de Mar a Sant Pol de Mar passant d’anada pel camí de la casa de colònies “Can Bosc” i de tornada per Dones d’Aigua, amb Vallgorguina com a població intermèdia destacable.

Montnegre 1

Montnegre boira

La boira densa em fa pensar que camino pel cel o que hi floto com un dels personatges eteris de Chagall, mentre que la meva suor es confon amb la humitat ambiental i em fa creure que la ruta és més dura del que m’imaginava.

Montnegre 2

Arribo a Sant Pol amb la sensació d’haver fet un gran quadre amb els elements naturals que he trobat en el recorregut, alguns purament visuals i en la distància, altres d’olfactius i ben propers, altres de sonors i penetrants i alguns més tan consistents com la catifa de molsa on he deixat marcada l’empremta de la mà dreta d’un home del segle XXI, que bé podria ser la de qualsevol dels meus avantpassats prehistòrics en el marc natural d’un Montnegre primigeni que m’ha fet sentir momentàniament com ells.

Molsa i ma

He deixat el meu bastó al bosc per si algú més vol fer-lo servir per resseguir el meu pas d’artista natural creant a la vegada la seva pròpia obra d’art.

Montnegre 3
<   març 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.