Arxius

Estas veient: febrer 2008
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Pieter Bruegel, “el Vell”, va ser un autèntic pintor del seu temps, en els dos sentits del terme “temps”, com a circumstància temporal i com a manifestació del clima en un moment determinat, perquè va ser un dels artistes del segle XVI que va reflectir amb la gràcia de la seva pintura la duresa dels durs hiverns de Flandes.

Rtron caçadors Bruegel

I si en parlo avui és perquè il.lustra a la perfecció el contingut del llibre “La pequeña edad de hielo” (Ed. Gedisa) que l’arqueòleg i antropòleg Brian Fagan va publicar fa set anys sobre l’anomenada “petita edat de gel” que es va viure a tot Europa durant més de cinc segles, entre 1300 i 1850, amb temperatures baixíssimes i ambients congelats com els que reflecteix amb tanta precisió Pieter Bruegel, “el Vell”.

Brian Fagan

Bruegel autoretrat

Pieter Brueghel (1525-1569) va eliminar l’”h” del seu cognom passant a ser conegut com a Pieter Bruegel, “el Vell” o “el Pagès”, per distingir-se d’altres membres de la família, com els seus fills Pieter Brueghel, “el Jove”, i Jan Brueghel, “el Vell”. La seva pintura calenta de paisatges flamencs congelats es hereva de la sensibilitat del vell mestre neerlandès Hieronymus Bosch.

Paisatge hivern Bruegel

És fascinant descobrir aquest vessant amagat d’home del temps en un pintor com Pieter Bruegel, “el Vell”, en el context flamenc dels segle XVI quan el temps es comprovava dia a dia notant-lo en la pell dels homes.

Sequera

Les teles de Pieter Bruegel, “el Vell”, de paisatges congelats de l’Europa del XVI contrasten ara amb la superfície calenta dels paisatges europeus del segle XXI.

Claudi Bruegel
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Felicito Lídia Espinosa, alumne d’11 anys de l’Escola Andersen de Terrassa, per haver guanyat el Concurs Internacional d’Art Unilever per a Escoles per la seva obra titulada “Beauty and difference”, com a original escultura que mostra un cap amb dues cares antagòniques i contraposades, la del diable com a símbol de l’infern, i la d’un àngel, com a imatge del cel.

Obra Lídia Espinosa

La Lídia ha tocat el cel amb aquest premi, que li permet exposar la peça guanyadora a la Tate Modern de Londres, del 9 al 27 d’abril, al costat dels altres 22 alumnes finalistes procedents de països com Austràlia, Mèxic, la Xina, els EUA, Colòmbia, el Regne Unit, el Vietnam o Rússia.

Uniliever

La moguda del Projecte Internacional d’Art Unilever per a Escoles, que es fa ara per setè any consecutiu, és potent perquè aquest any hi han participat 125.000 nens de més de 45 països, amb especial sort per a nosaltres, ja que és la segona vegada que el guanya una alumna catalana.

FotoLídia Espinosa

Diuen que tots portem un artista en el nostre interior, però sembla que Lídia Espinosa l’ha descobert amb més facilitat que altres. I que sigui per molts anys, Lídia!!!

Claudi Lídia Espinosa
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Marc Raventós comença un nou viatge vital com a pintor amb la primera exposició en una galeria oficial, després d’haver-ho fet en espais alternatius, presentant ara i fins a primers de març les pintures del Caire i altres obres actuals a la Galeria José de Ibarra (c/ Aragó, 232-234)

Obra Marc Raventós

En Marc ha expandit el seu món personal amb el viatge real al Caire i ara expandeix també el seu univers pictòric en aquesta primera exposició en galeria oficial, que ha de comportar segurament un punt d’inflexió important en el seu camí, amb la transformació del seu compromís lliure amb la pintura en una nova realitat més exigent i disciplinada, mantenint alhora el marge de visceralitat que li ha de permetre pintar amb la mateixa força espontània que ho ha fet fins ara.

Obra Marc Raventós

Marc, que la llum del Caire il.lumini el teu camí i t’ajudi a superar els durs obstacles habituals de les vides dels pintors.

Claudi Marc Raventós
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Imagino què diria Cranach, el “Vell”, si s’aixequés de la tomba on va ser enterrat l’any 1553 i veiés que la deessa Venus d’ulls ametllats i pàl.lida pell que va pintar fa gairebé 500 anys no pot servir de reclam publicitari de la Royal Academy perquè les ments conservadores l’han considerada massa provocativa per il.lustrar els cartells que s’havien de col.locar al metro de Londres.

Logo venus Cranach Venus Cranach


La normativa legal es clara per a les campanyes publicitàries quan diu que els anuncis no han de representar homes, dones o nens d’una manera sexual, o mostrar figures despullades o semidespullades en un context que sigui obertament sexual. I sembla que el món de l’art, sigui de l’època que sigui, no s’escapa d’aquest control de qualitat moral.

Obra Cranach

Si t’ofèn un cos nu com el d’aquesta Venus de Cranach, fes-t’ho mirar. I si no t’ofèn contemplat en un museu, tinguis l’edat i el sexe que tinguis, per què t’ha d’ofendre vist en un cartell penjat al metro de Londres?

Autoretrat Cranach

Potser caldrà modificar el nom de Lucas Cranach afegint-hi el nou qualificatiu de “Verd” al de “Vell”, que ja li correspon històricament, per parlar a partir d'ara de Cranach el Vell Verd.

Claudi Cranach
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Enamorat ja fa molts anys de la pintura de Marc Chagall quedo absolutament satisfet de la visita a l’exposició “La terra és tan lluminosa...Chagall i la ceràmica” oberta fins al 25 de maig al Museu d’Art Modern de Ceret, i comprovo una vegada més que allò que vaig descobrir quan era més jovenet continua sent font de plaer per a la meva mirada i la meva sensibilitat actual.

Chagall ceràmica

Foto Chagall

I al costat del plaer sento enveja de la vida de Chagall, tot i les dificultats que va tenir per la seva condició de jueu rus, tot contemplant la seva vasta producció, en aquest cas a través de la ceràmica, i noto com progressivament deixo de tocar de peus a terra i em quedo suspès en el cel pintat de Chagall com qualsevol del seus voladors i lliures personatges, gall inclòs.

Chagall obra

És una llàstima que la causa d’una bona obra pictòrica sigui la duresa de la vida del pintor i sovint la seva pròpia mort.

Claudi Chagall
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No és que la filla segueixi el rastre dels rostres del pare, sinó que tot sembla coincidir per llei genètica, tant l’estil pictòric de l’un i de l’altra com l’espai d’exposició.

Dibuix Violeta

Et parlo avui de la meva filla Violeta, que exposa per primera vegada fora de casa al Centre Cultural Olokuti, al carrer d’Astúries, 36, del barri de Gràcia de Barcelona, fins al 22 de març, amb inauguració avui mateix a les set del vespre.

Foto Violeta

Dic que és la primera exposició que la Violeta fa fora de casa perquè no compto la que va fer a la botiga i espai expositiu que tenia oberta la seva mare al carrer de la Carbassa de Barcelona, que ara ja no existeix i és només record del passat, i que va ser com jugar a camp propi.

Violeta dibuix

L’exposició, que es titula “Líquida”, és bàsicament una mostra d’il.lustracions inspirades en l’oceà Atlàntic, com a homenatge a aquesta element líquid, físic i emocional que connecta la Península Ibèrica i unes Illes Canaries que la Violeta coneix bé perquè hi va viure un temps i manté presents per forts llaços d’amistat amb persones, terra i mar.


Claudi Violeta

Ets la Líquida Violeta que mostres en el teu rostre real i en els teus rostres pintats els meus rastres vitals.
I és un plaer constatar-ho. Sort
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Josep Maria Codina inaugura avui exposició a Mataró. Ho fa exactament a dos quarts de vuit del vespre a l’Ateneu Caixa Laietana del carrer de Bonaire, 3-5, de Mataró, amb l’univers plàstic personal de formes externes escasses i gran contingut emocional que ha anat configurant en els últims anys.

Foto Josep M. Codina

I ja en fa uns quants que ens coneixem, quan en Josep Maria defensava una pintura d’essència figurativa amb objectes ben dibuixats sobre fons tractats amb una llibertat expressiva que contenien potencialment l’esperit creador que després es manifestaria amb la força que ja demostra en aquests moments.

Obra Codina

En Codina comparteix encara docència i vida pictòrica, i quan pinta fa allò que sent de la manera més sincera, més enllà de la necessitat de satisfer els gustos de familiars, amics i societat en general, convençut que la sinceritat és una virtut que en el seu cas
té la força d’un vici.


Obra Josep M. Codina

Espero, Josep Maria, que tinguis aquest vici de la sinceritat per sempre més i desitjo que sigui també el gran motor de la teva pintura i la causa principal del teu èxit.

Claudi Codina
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Angèle Etoundi Essamba aprofundeix amb el seu projecte fotogràfic “Voiles” en la realitat del vel femení a través de la representació de la dona negra com a símbol per transgredir els estereotips, i ho exposa públicament a la Galeria Safia de Barcelona, al número 9 del carrer de Bruniquer, fins al divendres que ve.

Foto Angèle Etoundi

Angèle Etoundi

Dos dies ens queden encara per entrar en el ric univers que crea l’Angèle a partir de l’existència d’aquesta peça de roba carregada de connotacions místiques i estètiques, i de confrontacions polítiques i religioses, per convidar-nos a reflexionar sobre qualsevol tipus d’exclusió social amb una nova mirada lliure sobre els altres i nosaltres mateixos.

Imatge Angèle Etoundi

Angèle ens convida a descobrir la verdadera identitat, vital, orgullosa i valenta, de les dones que, pels motius que sigui, oculten parts dels seus cos, amb el vel, i per extensió, amb tota la variada gamma de vestits i teles, brodades, teixides i tintades d’acord amb uns codis de comportament cultural d’origen ancestral.

Claudi Angèle

19/02/2008: Luxes excessius

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No m’agrada el luxe ni els objectes d’art brillants, en el sentit més físic del terme, i prefereixo sovint les obres d’art de tècniques considerades menors, com el dibuix i l’aquarel.la, perquè hi trobo la vertadera i despullada autèntica ànima de l’artista.

Dibuix prehistòria

M’agrada més l’art romànic que el gòtic o el barroc, i en general l’arquitectura d’espais petits, íntims i poc il.luminats, més que els macro espais de disseny contemporani de dimensions infinites i lluminositats enlluernadores.

Capitell romànic

M’agraden més les petites i fosques pensions que els brillants hotels de cinc estrelles amb minibar gratuït i llits tous i enganxosos.

Casa rural

Prefereixo les cases estúpides a les cases intel.ligents ara que encara puc pujar escales, preparar el menjar, rentar plats i obrir i tancar llums sense necessitat d’ajuda externa.

Espelmes

M’agraden les obres d’art de dimensions petites i impactes grans, com també m’estimo més les converses a mitja veu que els discursos cridaners dels oradors de torn.

Dibuix Claudi gustos

Sovint tinc la sensació de ser un intrús.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
He de parlar una vegada més de la curiosa força que sembla tenir la nuesa humana per combatre vicis socials diversos i donar suport a campanyes humanitàries de continguts diferents.

samarretes nues

Ara són diverses models i artistes les que s’han despullat en unes samarretes solidàries que demostren la solidesa de les seves pells en la lluita justament contra el càncer de pell.

Samarreta nua

En la campanya hi veig més morbo glamurós, eròtic i contemplatiu que efectivitat pràctica real, tot i que torno a comprovar que la nuesa de totes aquestes dones esculturals de pell fantàstica queda intel.ligentment tapada per mans, cuixes i les lletres del lema de la campanya que diu: “PROTECT THE SKIN YOU’RE IN” (Protegeix la pell en què estàs).

Beckham i samarreta nua

Aquestes dones protegeixen sobretot els seus pits i els seus sexes de la mirada pública, com si la pell d’aquestes parts del seu cos no formés part de la campanya en qüestió i fos aliena a la possibilitat de tenir el càncer corresponent.

Claudi dibuix samarreta nua

No tinc cap interès a veure les parts “ocultes” d’aquestes dones però m’agradaria que les mostressin de manera natural ja que formen part de la seva bella nuesa animal i causen a la vegada sensacions plaents com autèntiques obres d’art.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Diumenge passat vaig visitar l’exposició “Miralls de l’ànima humana” que l’artista del reciclatge Marta Soriano té oberta fins al 29 de febrer a la sala d’exposicions del Centre de Música i Dansa de Palafolls, en una mostra més de la seva capacitat de convertir en art les deixalles inorgàniques que el món contemporani genera de manera desmesurada.

Marta Soriano

La Marta va ser intèrpret simultània, guia turística i hostessa de vol, fins que va descobrir la seva vertadera vocació artística d’acord, alhora, amb una forta sensibilitat ecològica que ha fet d’ella l’artista del reciclatge que és en aquests moments de manera convençuda i apassionada.

Marta Soriano

Marta Soriano viu en una caseta de fusta a Ciutat Jardí de Sant Genís de Palafolls que és també el seu lloc de treball i la seu del seu projecte Eco-Art, com a programa de sensibilització ecològica associat al plaer de la creativitat plàstica. Disposa de vuit habitacions perquè la gent pugui instal.lar-s’hi per gaudir del contacte directe amb la natura del Parc del Montegre, mentre aprèn a reutilitzar els residus inorgànics en la seva nova dimensió d’elements essencials d’aquesta nova forma d’entendre l’art.

Marta Soriano

L’Eco-Art de la Marta Soriano fa que tothom pugui convertir-se en artista plàstic combinant amb sensibilitat personal els elements industrials que han perdut ja la seva funció original.

Dibuix Claudi marta Soriano

14/02/2008: Fotografia i poesia

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Lucien Clergue, que és un clàssic de la fotografia, pensa que els fotògrafs són els vertaders poetes d’aquests temps, i veient la fotografia d’un soldat nord-americà a l’Afganistan feta per Tim Hetherington que acaba d’obtenir el World Press Photo 2007, hem d’arribar a la conclusió que la poesia contemporània, si la poesia és fotografia, s’allunya molt del caràcter tradicional de la poesia escrita, tot i que també inclou la part més dramàtica de l’existència per mitjà de la paraula.

Premi World Press Photo 2007

Premi World Press Photo 2007

La fotografia de Tim Hetherington fa creure realment que una imatge val més que mil paraules, perqué més enllà de l’anècdota que la justifica, explica de manera immediata la sensació d’impotència i desesperació d’un soldat en el context d’un conflicte bèl.lic concret, que esdevé imatge universal dels enfrontaments violents entre pobles, cultures i persones.

World Press Photo 2007

Lucien Clergue diu als seus alumnes que per fer una bona fotografia han d’anar als museus, explorar la pintura, escoltar música, ballar, menjar coses bones i fer l’amor, perquè després d’haver fet tot això vindrà la foto de manera natural.

World Press Photo 2007

Hem de suposar que és el que va fer Tim Hetherington abans d’obtenir la foto del soldat nord-americà a l’Afganistan, tot i que finalment la força poètica de la imatge dramàtica correspon al soldat de la foto, model anònim real d’una història fotogràfica i estètica que ell potser no arribarà a veure mai.

Claudi soldat

13/02/2008: Iconografia infernal

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Quan les imatges de l’infern s’havien convertit sortosament en records gràfics i conceptuals de la nostra llunyana infantesa o en elements iconogràfics artístics il.lustratius de períodes ja superats de la història de la Humanitat, un personatge com el Papa Joseph Ratzinger insisteix ara a rehabilitar la idea de l’existència de l’infern, tot afirmant que l’infern existeix, és eteren i no està buit, com havien defensat últimament alguns teòlegs, com el cardenal suís Hans Urs von Balthazar.

Infern

Infern

Ja és prou angoixant observar les manifestacion artístiques que han tingut com a objectiu mostrar la crua realitat de l’infern al llarg dels segles o recordar totes les víctimes que teòricament van anar a cremar-s’hi eternament per l’actitudinadmissible d’un fanatisme religiós que sembla que no acaba de desaparèixer del tot i que fa que la vida sigui com un infern per a moltes persones que no tenen ni la més llunyana necessitat de pensar en la seva existència i sovint ni la possibilitat de fer-ho per desconeixement o sana ingenuïtat cultural.

Infern

Amb aquesta ingenuïtat cultural em quedo avui, tot i que és un valor humà en perill d’extinció, fent un minut de silenci perquè la vida no sigui tan infernal, existeixi o no un infern real que ni la Bíblia cita amb prou precisió.

Claudi dibuix diable
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En pocs dies han pasat les imatges de dos barrets davant dels meus ulls: el barret de pauma de les Terres de l’Ebre i el barret de feltre negre de François Mitterrand. El barret de pauma, com a un dels objectes del projecte “Oficis Singulars” d’Artesania Catalunya que ja us vaig presentar fa uns dies, i el barret de Mitterrand perquè ha estat un dels objectes que es van vendre a la subhasta que Danielle Miterrand va organitzar fa uns dies per aconseguir fons per a la seva fundació France Libertés que té grans problemes econòmics.

François Miterrand

Daniell Miterrand

La Fundació France Libertés es va crear l’any 1986 per defensar els drets humans i l’autodeterminació dels pobles i més endavant es va preocupar per facilitar l’accés a l’aigua potable dels pobles més pobres.

Sequera

El barret de feltre negre d’Arnys de François Mitterrand, la peça més emblemàtica de la subhasta, va ser adquirida per 10.000 euros per un anònim per al Partit Socialista.

Barret de Miterrand

Barret de pauma

Em trec el barret de pauma de les Terres de l’Ebre per honorar la memòria de François Mitterrand tocat amb aquest barret de feltre mític, que ara servirà per portar aigua potable als pobles més pobres.

Claudi dibuix Miterrand
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
És curiós saber que Barcelona és la ciutat favorita dels estudiants nord-americans que volen aprendre castellà, perquè senten especial predilecció per les festes i la vida nocturna de la capital de Catalunya, i també per l’arquitectura, les platges i el clima agradable i càlid.

Barcelona nocturna arts

I encara em resulta més sorprenent que a les guies de la ciutat que reben només d’arribar-hi, s’assenyala amb vermell ben vistós els llocs insegurs que no han de visitar mai de nit: la Rambla, el Raval, el Gòtic, Montjuïc, el Maremàgnum i el Port Olímpic. Queda alguna cosa significativa més?

trilers

Carteristes

És una situació d’inseguretat coneguda que provoca també la queixa dels hotelers barcelonins, que també denuncien la falta d’il.luminació nocturna, que pot arribar a perjudicar la bona imatge que Barcelona s’ha forjat com a destí turístic modern, cosmopolita i de gran qualitat.

Robatoris

Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels de Barcelona, ha arribat a dir que la ciutat de nit recorda l’ambient de postguerra, perquè és fosca, insegura i no ve de gust passejar-hi.

Cartell inseguretat ciutadana

La situació provoca la curiosa aparició de cartells amb imatges i paraules que anuncien la presència de carteristes professionals a la zona, perquè, si et roben, no puguis dir que no vas ser advertit prèviament.

Claudi inseguretat
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
M’ha caigut a les mans el llibre “De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes” de Cossetània Edicions, amb els relats del guanyador i finalista de la 28a edició dels Premis Literaris Baix Camp per a joves de fins a 25 anys en el vessant narratiu.

Portada llibre Waterhouse

Iago Andreu en va ser el guanyador amb “De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse”, narració que m’ha permès recordar la figura de John William Waterhouse (Roma, 1849 - Londres, 1917), remarcable pintor de llegendes, poesies i mites, amb estil afí al moviment prerafaelita tardà.

Foto Waterhouse

Pintura Waterhouse

Waterhouse va perseguir amb la seva pintura l’ideal de bellesa femenina transformada per la seva pinzellada realista en “femme fatale” de romàntiques passions. L’any 1891 va conèixer una bella model que posseïa tots els valors que l’artista pretenia aconseguir en la seva pintura. Mai no es va saber qui era, tot i que se suposa que es tractava de Muriel Foster.

Dama de Shalott

I haig de pensar que és també aquesta senyoreta M que fuig d’un quadre de Waterhouse cansada de l’actitud prepotent d’aquest artista conegut universalment per la seva obra “Lady of Shalott”.

Claudi dibuix Waterhouse
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
De la meva estada real diumenge passat a l’estand de Turisme de Catalunya a FITUR (Fira Internacional de Turisme) de Madrid, n’he tornat amb la consciència clara de l’existència de les nostres 10 marques territorials: Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada, Costa del Garraf, Catalunya Central, Pirineus, Terres de Lleida, Terres de l’Ebre, Val d’Aran i Costa de Barcelona-Maresme.

Pauma

I també he descobert el projecte “Oficis singulars” com a iniciativa d’Artesania Catalunya que vol reivindicar la identitat d’alguns oficis ancestrals garantint-ne la continuïtat amb la creació de nous dissenys que responguin al mercat actual.

Pauma 2

A Catalunya, de moment, es reconeixen els “Oficis singulars” següents: Alabastre de Sarral, Ceràmica de la Bisbal, Ceràmica negra de Quart i Verdú, Fusta cremada de Sant Hilari Sacalm, Pauma de les Terres de l’Ebre, Punta d’Arenys i Punta arbocenca i Sal de Cardona.

Pauma

A FITUR s’hi va presentar de manera especial la Pauma de les Terres de l’Ebre, amb nous productes creats pels artesans de la zona en col.laboració amb el dissenyador Gerard Moliné que em van semblar especialment atractius i prou significatius per trenar sàviament el meu blog d’avui.

Dibuix Claudi Pauma
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El meu particular Camí de Sant Jaume va començar a l’estand de Turisme de Catalunya al FITUR de Madrid diumenge passat, quan, transformat en “Claudi, la Mosra” d’“El Suplement” de Catalunya Ràdio, vaig poder volar virtualment per damunt de Catalunya, des de Sant Pere de Rodes fins a Alcarràs, tot seguint aquest camí de Sant Jaume que degudament senyalitzat i equipat amb les infraestructures corresponents, aviat formarà part de la xarxa europea del Camí de Santiago i s’incorporarà a les grans rutes de senderisme internacional, practicable, en aquest cas, a peu, en bicicleta o a cavall.

Sant Pere de Rodes
Palau de la Música Catalana

Un Camí de Sant Jaume, virtual a FITUR, que es va acabar realment per mi ahir al Palau de la Música Catalana, amb l’actuació de Milladoiro, formació gallega que vaig sentir per primera vegada ja fa uns quants anys quan hi vaig viatjar per fer un reportatge sobre la vida del polític Laureano López Rodó per a TVE, i que s’identifica naturalment amb la ciutat de Santiago de Compostel.la, objectiu obvi de qualsevol pelegrí-senderista contemporani.

Milladoiro
Vieira pel.legrina

De manera que el meu recorregut ha tingut un final rodó, ja que ha anat des del Palau de la Música, present també a FITUR amb motiu de la celebració del seu centenari, a tocar del Camí de Sant Jaume virtual, fins al Palau de la Música real de Barcelona, en el context d’una actuació musical d’aires gallecs propis d’un Camí de Santiago que tots tenim la intenció de fer de veritat algun dia.

Claudi Camí de Sant Jaume

05/02/2008: El valor del samurai

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ha caigut a les meves mans el llibre “El valor del samurai” escrit per Josep López Romero com a deliciós relat per incorporar el valor a les nostres vides i com una història per entendre i vèncer la por.

Josep López

Conceptes que en conjunt ja em resulten atractius començant per la imatge gràfica de la portada, amb l’estètica per mi sempre tan plaent d’un samurai en combat lluitant contra la seva pròpia por.

Portada Samurai Josep López

També m’agrada trobar el nom d’Aldous Huxley com a autor de la cita que ha triat en Josep a l’inici del seu llibre i que diu així: “L’amor foragita la por i, a l’inrevés, la por foragita l’amor. La por no sols expulsa l’amor, també la intel.ligència, la bondat i tot pensament de bellesa i veritat, de manera que finalment només resta la muda desesperació. La por arriba fins i tot a expulsar la humanitat mateixa de l’home”.

Aldous Huxley

I em plau també trobar a la contraportada aquesta cita de Julio Cortázar: “Res no està perdut si es té el valor de proclamar que tot està perdut i que cal començar de nou”

Cortazar

De fet, lliga força amb la meva posició habitual en relació amb l’esperança, que sempre dic que és el primer que s’ha de perdre i no l’últim, per viure la vida amb realisme autèntic i sense por, com el samurai d’en Josep López Romero.

Claudi samurai
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Amor, humor, honor i terror, termes que es combinen constantment a la vida quotidiana i ara de manera més concreta en relació amb la notícia de l’exposició dels polèmics dibuixos de Mahoma que es farà a la tardor del 2009 al Museu dels Mitjans de Comunicació d’Odense, ciutat pròxima a Copenhaguen. Ja pateixo pensant en les reaccions violentes dels sectors socials i polítics religiosament ofesos per la força destructora de les “malignes” vinyetes.

Foto REP 1

Espero que no tingui res a veure amb l’ambient que es viu al CCCB, a l’entorn del debat “L’humor com a arma política” que es fa demà passat a l’Auditori d’aquest centre amb la participació pacífica dels humoristes Toni Batllori, Forges i Rep, com a punt final a la pintada pública d’un mural sobre la transició espanyola que fa el dibuixant argentí Rep, des d’avui mateix.

Rep

Observa lliurement el procés de creació d’aquest mural, participa amb humor en el debat, i visita fins al 24 de febrer l’exposició “En Transició” del CCCB, com a marc general d’aquesta reflexió sobre l’humor com a arma política.

Dibuix Claudi humor negre

01/02/2008: L’altre Moscardó

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Parlo avui en una de les meves unitats informatives d’iCat fm de l’exposició de Josep Moscardó a La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès, però no ho fet de l’altre Moscardó, en Ramon, bessó del primer, que exposa també en aquests moments a la Sala Parés.

Josep Moscardó
Obra Josep Moscardó

Com que en Josep i en Ramon s’assemblen com dues gotes de l’oli que fan servir per pintar quadres de base figurativa també molt similar, no puc parlar d’un sense fer-ho de l’altre i per això ho faig ara en aquest blog.

Ramon Moscardó
Obra Ramon Moscardó

L’atzar va fer que abans d’ahir trobés els bessons Moscardó al carrer del Consell de Cent, quan jo anava a veure l’exposició de Carme Aguadé a la Galeria Eude i ells anaven cap a la Galeria Jordi Barnadas a la inauguració de l’exposició de Fernando Adam.


Foto Carme Aguadé
Obra Carme Aguadé

Foto Fernando Adam
Obra Fernando Adam

Per això comparteixen tots aquest espai virtual que avui s’assembla una mica al camarot dels germans Marx farcit de gent i d’ous durs.

Claudi dibuix Ramon Moscardó
<   febrer 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
2526272829  

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.