Arxius

Estas veient: gener 2008
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Edgar Ibáñez ens convida avui al les 8 del vespre a la inauguració de la seva exposició “Dexxing” a Candela_Raval del carrer de l’Hospital, 48, de Barcelona, local que combina restauració alimentària, Wi-Fi i experiències expositives com la de l’Edgar.

Edgar Ibáñez obra

“Dexxing” ens parla de la capacitat de l’ésser humà per trobar alternatives al desenvolupament de certes idees, desitjos i obsessions, com el sexe, la inclusió social i l’art, en una recerca de solucions factibles a certs problemes domèstics i personals.
“Dexxing” és una expressió nord-americana que indica l’enorme poder de superació que té la humanitat trobant solucions alternatives que ens permeten tirar endavant tot i que no sigui exactament amb els esquemes que ens havíem imaginat al començament de les nostres vides.

Dibuix Claudi Edgar

Edgar Ibáñez ens convida a comprovar-ho fins al dia 8 de març a Candela_Raval mentre prenem una copa de disseny i continguts exquisits.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El meu blog d’avui es mou entre la Minipimer i el hula-hoop per dos motius diferents relacionats amb els seus respectius creadors, Gabriel Lluelles, i Richard Knerr i Arthur Melin.
Gabriel Lluelles

I és que mentre el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) dedica una exposició d’homenatge a Gabriel Lluelles, el “pare” de la mítica batedora manual Minipimer MR 1, hem tingut notícia de la mort de Richard Knerr, l’inventor del hula-hoop conjuntament amb el seu soci, Arthur Melin, que ja va morir fa sis anys.

Inventors del hula hoop

La Minipimer (1959) es va convertir aviat en una icona de la modernitat a les llars catalanes i espanyoles i d’arreu del món, ja que es va exportar a 50 països amb 14 milions d’unitats venudes.

Cançó Hula hoop

El hula-hoop (1958) va ser també un fenomen mundial i va arribar l’any 1960 a 100 milions d’unitats venudes arreu del món, una de les quals devia ser la que jo vaig fer servir quan tenia 9 anys i descobria per primera vegada els encants d’aquell cèrcol juganer.

Frisbee a la platja

Acabo de saber el nom tant del creador de la Minipimer com el dels inventors del hula-hoop i també he sabut ara que Knerr i Melin van ser els pares del “frisbee”, aquest plat volador de plàstic que van batejar amb el nom del personatge de còmic Mr. Frisbie, i que jo he llançat tantes vegades a la platja de Sant Pol engrescat pel seu encant com a joc físic i pel seu vol estètic, de colors llampants, entre la sorra, el mar i el cel.

Dibuix claudi frisbee

29/01/2008: La mida no importa

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ara sí que tinc clar que la mida realment no importa, després de saber que s’han pagat 39 milions d’euros per una escultura mesopotàmica de només 8,3 centímetres!!

escultureta mesopotàmica

Es tracta concretament de la “Lleona Guennol”, una peça d’uns 5.000 anys d’antiguitat originària de Mesopotàmia, amb postura gairebé humana i cap de bèstia, que va ser adquirida fa uns dies per un comprador britànic a Sotheby’s de Nova York.
Tot i la seva petita mida la preuada escultureta va triplicar les estimacions inicials i va superar amb escreix l’anterior rècord aconseguit per una escultura en subhasta que posseïa el “Cap de dona” de Picasso amb els seus 20 milions d’euros!!

Picasso foto

Certament que la mida no importa, sigui quin sigui l’element en qüestió, sobretot si tens la butxaca ben grossa i plena, perquè soni com ha de sonar.

Dibuix Claudi homenet
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La setmana passada vaig conduir una vegada més la proposta “L’artista a l’abast” que la Fundació Vila Casas organitza en funció de cadascuna de les seves exposicions perquè l’artista corresponent defensi en conversa amb mi i cara al públic els seus plantejaments.

Rajastan de Tito Dalmau

Es tractava en aquest cas de l’arquitecte de professió i fotògraf de vocació Tito Dalmau, en el context de la seva exposició de fotografies “Rajastan” que pots veure encara a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas fins al 9 de febrer. Entre altres qüestions es va tractar el tema de la necessitat de manipular la imatge fotogràfica per aconseguir millorar la realitat tant d’arquitectures, de paisatges naturals, com de persones i coses.

Foto claudi camisa

En vaig parlar després amb Josep Maria Campillo, l’autor de la fotografia que veieu habitualment en el meu blog i la de tots els altres companys d’iCat fm, un home fi en aquesta manipulació tècnica de la fotografia, convençut que la seva obligació és millorar les característiques formals del model real sense arribar a trair mai la seva ànima.

claudi foto ens

Un petit debat que vam mantenir tot mirant les fotos de Tito Dalmau, la foto del meu blog, i la de Pito Estol, que acompanya l’entrevista que m’ha fet Daniel Solano pel número 50 de la revista “ENS” de Sant Pol de Mar d’aquest gener 2008.

Dibuix Violeta ENS

Un “ENS” que té a la contraportada una il.lustració de la meva filla Violeta amb desig de feliç 2008 des de l’Ajuntament de Sant Pol, que reprodueixo ara per actualitzar aquest missatge de felicitat des del meu blog.

Dibuix Claudi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Plantejo el gran dubte shakespearià en aquests nous termes “Entretenir-se o viure” com a gran qüestió contemporània en un món que cada vegada ens convida més a entretenir-nos i menys a viure de veritat, perquè per mi entretenir-se i viure són dues alternatives antagòniques que s’exclouen mútuament, de manera que una de dues: o t’entretens o vius.

Picasso Avinyó

I viure vol dir aprofitar intensament el teu temps de vida amb la consciència clara que l’estàs vivint, fins i tot quan el perds voluntàriament i amb gran satisfacció, i quan els fas servir per coses aparentment tan poc vitals com rentar els plats o passar l’escombra, que poden ser finalment accions intel.lectualment tan estimulants com les que ja ho són per definició.

Tàpies

És per això que m’agraden les arts plàstiques per damunt de qualsevol altra alternativa cultural, perquè mai no són entretingudes, ni t’entretenen, sinó que senzillament t’agraden o no, gràcies a l’impacte immediat de la seva realitat.

Modigliani

Cansat estic de sentir el qualificatiu d’“entretingut” aplicat a un llibre, a un tema musical o a un espectacle teatral, perquè finalment t’han ajudat a passar millor un temps determinat de la teva vida que potser hauries pogut passar millor veient un bon espectacle, escoltant un bon tema musical o llegint un bon llibre, cosa que normalment no saps malauradament fins que no has acabat cadascuna d’aquestes accions temporals.

Brossa

Només l’obra d’art i en ocasions la poesia et permeten viure, mentre que les altres alternatives culturals poden resultar perillosament entretingudes.

Claudi noia entreteniment

24/01/2008: Natura i cultura

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’altre dia vaig anar caminant de Sant Pol de Mar a Mataró perquè havia d’anar a buscar un parell de samarretes pintades amb els meus rostres i un parell de xapes amb motius similars que m’havia deixat a la Galeria d’Art Lolet Comas, i en aquell moment no vaig trobar cap alternativa millor que la d’anar-hi a peu.

Onades

Ja sabeu que jo hi veig clar sobretot quan camino, perquè mentre camino reflexiono sobre moltes coses, algunes que no veig i que després es materialitzen, i d’altres que veig directament i que em conviden al plaer o al rebuig immediat o a una certa reflexió sobre la condició humana marcada sovint per l’estupidesa, fruit d’aquella prepotència que llueix l’home en la seva relació amb altres semblants considerats inferiors, o amb els animals i amb la natura en general.

Platja i barca

Sembla que els últims temporals han provocat danys importants en el camins que, amb lleugeresa, es construeixen al costat del mar. Com si fos la primera vegada que això passa! I no serà l’última, tot i que les solucions que s’apliquin tindran segurament un efecte temporal curt fins a l’arribada d’aquella “inesperada” onada que provoca l’alegria dels surfistes i el maldecap dels responsables d’aquestes maldestres intervencions territorials.

Onades

Tot i que l’home vol modelar estúpidament la natura, són finalment les forces naturals les autèntiques creadores de l’obra d’art final.

Claudi Costa temporal mariner
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Advoco per la creació d’una gran Bridada d’Escombriaires Creatius amb representació a tots els municipis catalans que com a autèntica agrupació d’artistes plàstics del reciclatge arribessin allà on pel que sembla no arriben els serveis de neteja oficials per eliminar dels els nostres espais urbans, boscos, camps i grans espais naturals, totes aquelles desagradables deixalles orgàniques o inorgàniques, que aquests artistes saben manipular amb sensibilitat, convertint-les en autèntiques obres d’art, d’estètica destacable i assegurat valor ecològic de respecte pel medi ambient.

Escombraries

Si llancem falcons per eliminar cotorretes i coloms, o escarabats depredadors per acabar amb molestes plagues d’insectes, per què no podem pensar en la fantàstica possibilitat de llançar col.lectius d’artistes recicladors
, ben pagats, això sí!, perquè reconverteixen el nostre entorn urbà i natural en el paradís original que va ser, netejant-lo d’escombraries i deixalles que siguin a la vegada la matèria primera de les seves obres d’art?

Cercador de deixalles

Jo mateix he format part de grups humans espontanis de composició heterogènia organitzats per netejar zones de bosc de Sant Pol de Mar, però la meva proposta té ara un caràcter més específic, perquè exigeix que tots els membres d’aquesta nova brigada siguin autèntics artistes amb mentalitat recicladora i visió plàstica de la jugada.

Claudi deixalles
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva dimensió radiofònica dominical com a “Claudi, la Mosra” d’“El Suplement” de Catalunya Ràdio, em va permetre compartir diumenge passat la jornada final de la FIRST LEGO LEAGUE, aquesta competició internacional que reuneix els noms de l’organització multinacional FIRST (For Inspiration and Recognition of Science and Technology) i de LEGO, la coneguda empresa privada familiar fundada a Dinamarca l’any 1932 i avui una de les grans líders en la fabricació de joguines per a nens pensades per al desenvolupament de les seves habilitats creatives.

Robot Lego

De fet és el que també persegueix la Fundació Scientia, formada per Ricard Huguet i David Serra, amb la promoció dels valors de creativitat i innovació entre els nens, motiu pel qual ha estat l’organitzadora de la FIRST LEGO LEAGUE en territori espanyol per segon any consecutiu i per segon any també amb final al CosmoCaixa Barcelona.

First Lego League a CosmoCaixa

16 equips espanyols formats per nois i noies de 10 a 16 anys
van demostrar la seva habilitat en la construcció d’un robot amb les peces i la tecnología LEGO capaç de desenvolupar un projecte científic relacionat amb les energies renovables. I el guanyador absolut va ser finalment l’equip madrileny Complubot, que aviat competirà en la final internacional entre els 43 països que participen en aquesta excitant FIRST LEGO LEAGUE.

Robot Lego

Una experiència interessant també per a mi, que m’havia vist obligat a resoldre els trencaclosques de LEGO quan pretenia construir-los pels meus fills quan eren petits i tècnicament inferiors, no com ara que em donen, en aquest sentit, mil voltes...i en els altres, també.

Claudi Lego
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Després de més de 30 anys pagant cívicament els meus viatges diaris d’anada i tornada amb la Renfe de Sant Pol a Barcelona, ara si puc passo de pagar el bitllet, fastiguejat per l’acumulació de milers de moments perduts, primer per la caiguda habitual de la maleïda catenària, i finalment per tots els problemes que ha registrat aquest mitjà de transport i que són sobradament coneguts.

Renfe

Tothom sap que les màquines de l’estació d’Arc de Triomf s’obren automàticament encara que no hi introdueixis el bitllet, de manera que aquesta ja és una sortida lliure habitual que molts usuaris aprofiten, sempre que no hagin estat interceptats abans pels revisors, que últimament semblen del tot desapareguts en combat.

vago renfe

Mentre les coses es mantinguin com fins ara i el servei de Renfe de rodalies sigui tan car i nefast, la meva política és la d’intentar passar sense bitllet, tot i que si m’enxampen algun dia, pagaré religiosament la multa corresponent, perquè, malgrat les meves justificacions, la meva antiga formació cívica fa que visqui aquesta circumstància amb certa incomoditat.

Saleses de Joan Martorell

Mentrestant baixo a Arc de Triomf i camino fins a iCat fm, a la Diagonal, 614, contemplant tranquil.lament la riquesa arquitectònica de la ciutat i observant últimament, entre altres coses, les obres de rehabilitació del conjunt arquitectònic de les Saleses, fet a finals del XIX, per l’arquitecte Joan Martorell.

Cllaudi cap estació renfe
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que tinc un amic que afirma que sense el futbol la violència entre col.lectius humans encara seria més gran, Déu n’hi do de la dosi de violència que genera justament l’existència d’aquest esport, al costat, naturalment, dels seus aspectes positius quan es basa en un exigit “fair play” que no sempre es du a la pràctica.

Violència 1 futbol

Dic això avui perquè coincideixen dues notícies que il.lustren perfectament aquest brot de violència descerebrada que acompanya el futbol en la seva connotació més primària. La primera és la mort d’un jove seguidor grec de l’Olympiacos apunyalat per fanàtics també grecs del Panathinaikos, frustrats per la derrota que acabaven de rebre en un partit d’eliminatòria de la Copa de Grècia.

Violència futbol 2

I la segona notícia relacionada amb la violència en el futbol parla de l’exposició “Pasión en las gradas”, que es va inaugurar ahir a l’Espai Cultural de Caja Madrid a Barcelona i que pots veure fins al 20 d’abril, amb un interessant desplegament dels objectes més variats que il.lustren una certa estètica de la violència futbolística amb dissenys sofisticats que ja fan mal només de mirar-los.

Puny americà

Em fa gràcia sentir sovint la típica reflexió dels pares contents que els seus fills practiquin futbol com a alternativa a la vida perillosa de carrer, quan sovint el perill és a l’entorn del futbol i gràcies sovint al comportament incívic dels mateixos pares, que condicionen els seus fills insultant de la manera més grollera possible àrbitres, jugadors contraris i familiars respectius, ja des de les primeres etapes de la formació-deformació futbolística dels seus fills.

Claudi ganivet futbol
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Avui a les set del vespre la Cambra de la Propietat Urbana inaugura l’exposició “Imaginar amb l’aigua. Aquarel.la contemporània” que reuneix, d’acord amb la sensibilitat del curador de la mostra, Àlex Mitrani, les aquarel.les de quatre artistes de recorreguts i llenguatges diferents: Francesc Todó, Joan Claret, Ramiro Fernández Saus i Joaquim Cantalozella.

Todó obra

I més enllà d’aquesta exposició, la presència d’en Paco Todó, artista nascut a Tortosa l’any 1922, m’ha recordat les nostres últimes entrevistes radiofòniques, farà potser uns tres anys, i m’ha fet pensar en la fascinació que havia sentit sempre i sentia encara, tot i la seva edat, per les dones, tant per la seva estètica com pels plaers físics que podien comportar. Ell m’ho confessava públicament com a resposta a una pregunta concreta sobre els seus gustos personals més enllà de la seva professió d’artista pintor.

Todó foto

Hi pensava justament ahir quan tornava amb el bus nocturn cap a Sant Pol de Mar després de la meva intervenció al “Cabaret elèctric” d’iCat fm, mentre observava el rostre ben tallat d’una jove viatgera i passava, només amb aquest plaer contemplatiu de la bellesa femenina, moments agradables en el lent camí de tornada a casa.

Claudi dibuix dona Todó
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Emma Giné i Daniel Solano, coordinadors d’Art Neutre? són també els comissaris de l’exposició “Objectes”, que l’artista Paulina Bedrack presenta a l’espai cultural Olokuti, al carrer d’Astúries 36-38 del barri de Gràcia de Barcelona, que jo també vaig ocupar ja fa uns dies amb els meus rastres de rostres.

Paulina Bedrack 1

Ara cal seguir el rastre de la Paulina i descobrir el seu rostre d’artista xilena nascuda l’any 1974, que resideix i pinta a Barcelona des de fa vuit anys, i que continua ara el seu camí d’investigació pictòrica centrada en l’austeritat de colors i d’informació visual amb uns útlims treballs que combinen el blanc característic de la seva paleta amb petites notes de color d’efecte visual sorprenent.

Paulina Bedrack 4

La proposta de la Paulina consisteix, com diu la gent d’Art Neutre?, a generar una pausa que convida a la introversió tot provocant una experiència de naturalesa sensorial.

Claudi Paulina

I la meva proposta d’avui també vol generar la pausa necessària perquè vagis a veure l’exposició “Objectes” de Paulina Bedrack a l’espai cultural Olokuti fins al 23 de gener.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva afillada peruana Betty Nazaria Ccana Holgado progressa adequadament i m’acaba d’enviar un dibuixet que els responsables d’Intervida asseguren que ha fet especialment per a mi com a treball escolar.

Peix Betty Nazaria

Com veieu tot i els problemes que envolten la Fundació Intervida jo continuo pagant la quota mensual que vaig acceptar fa un any quan vaig decidir apadrinar un infant del Tercer Món, i em plau rebre de tant en tant notícies de la Betty, suposant que contribueixo realment a millorar la seva qualitat de vida, i la meva, només per la satisfacció que dóna poder oferir alguna cosa als altres.

Foto Betty Nazaria

Els responsables d’Intervida asseguren que el dibuixet de la Betty és una mostra de com s’aprenen coses de manera creativa i lúdica, com a complement a la seva formació general. I a mi em sembla molt bé... i que per molts anys, Betty Nazaria Ccana Holgado!!

Dibuix Claudi Betty Nazaria
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
“L’espill i la llum” és el títol del nou aparador de ca2L, la fantàstica botiga de disseny de llums i d’il.luminacions diverses del passeig de Sant Joan, 10, de Barcelona, que vaig descobrir casualment l’any passat quan sortia de l’estació d’Arc de Triomf i vaig quedar impressionat per aquells 61 maneki-neko que movien tots alhora el seu daurat braç esquerre convidant-me a contemplar-los hipnòticament.

ca2L l'espill i la llum

L’aparador actual no és tan espectacular com el dels maneki-neko, però té connotacions conceptuals especialment atractives perquè t’obliga a acostar-te als vidres tapats amb un gran vinil negre que deixa unes quantes obertures a través de les quals veurem els nostres rostres reflectits en un mirall dins el cos d’un personatge desconegut pintat a l’interior.

L'espill i la llum. ca2L

Entre aquests personatges no hi podia faltar el tan celebrat maneki-neko que enllaça el present de ca2L amb el seu passat immediat.

Maneki-neko ca2L

Txell Làzaro, Marga Puigdomènech, Sara Làzaro i Lluís Monteseirín, responsables dels aparadors de ca2L, acaben de presentar per primera vegada cinc de les seves creacions al premi d’aparadors Top Ten creat per Turisme de Barcelona, i aviat en sabrem el resultat. Molta merda per als aparadors de ca2L amb maneki-neko inclòs!!!!

Claudi maneki-neko
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Com que fa poc que em manifesto públicament per mitjà dels meus dibuixos i poc també que disposo d’aquest blog, encara em resulta sorprenent que dibuixos i blog puguin arribar a provocar reaccions com la d’Andrés Moreno, que abans-d’ahir va enviar un correu electrònic al “Cabaret elèctric” dirigit a la meva persona, amb comentaris molt positius sobre els meus dibuixos i amb el desig de saber com podia trobar-los més enllà del meu blog.

Per començar, Andrés, et dedico el dibuix d’aquest blog que ja pots considerar teu, i tot el blog d’avui, que també és tot teu, des del moment que el mires i el llegeixes.

Dibuix Claudi Andrés Moreno

Pel que fa als meus dibuixos originals només cal que ens veiem quan vulguis i et puc mostrar tot el que he fet fins ara, amb aquests dibuixos en blanc i negre que sembla que prefereixes.

Gràcies, Andrés, pel teu comentari perquè els teus elogis m’han demostrat la fluïdesa de la comunicació plàstica entre persones que no es coneixen personalment, com tu i com jo, però que comparteixen, pel que sembla, una mateixa sensibilitat.
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Cada vegada tolero amb més dificultats les pintades espontànies que els artistes de carrer fan sobre tota classe d’objectes que els dissenyadors industrials han pensat amb dedicació i sensibilitat professional per satisfer les nostres necessitats personals i col.lectives.
Quan era més jovenet i em sentia també artista bohemi en potencia, m’agradaven aquestes pintades espontànies que cobrien amb els seus colors llampants, les seves formes lliures i la seva grafia particular, els murs de la ciutat, i aplaudia la fantàstica conversió d’alguns d’aquests artistes anònims en verdaders pintors amb exposicions en galeries d’art i vida similar a la dels artistes més tradicionals.

Tren pintat

Eren altres temps. I els temps han canviat, tot i que no exactament en la direcció que Bob Dylan semblava indicar en la seva cançó. De manera que som cada vegada més personal ocupant carrers i places de les ciutats i pintant tot el que podem amb pintura consistent que no se’n va gens fàcilment.

tren pintat

Ara estimo tant els pintors com els dissenyadors industrials i m’agrada veure les obres d’uns i altres sobre els suports materials corresponents, sense que unes facin malbé les altres, i per això, com a exemple, no em plau gens viatjar en un vagó de la Renfe víctima innocent d’aquests pintors de carrer, que aconsegueixen convertir les finestres del tren en superfícies opaques a través de les quals no puc contemplar els meus habituals paisatges maresmencs perquè ni tan sols s’hi filtra la llum del sol.

Claudi dibuix pintades
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’exposició “Travessies encreuades” que s’inaugura demà passat divendres al Centre Cultural de Caixa Girona, Fontana d’Or, pretén reivindicar la figura de Bartomeu Massot, que tot i ser un dels primers expressionistes abstractes catalans, no va rebre el reconeixement que li corresponia en vida, ni quan que va morir l’any 1974, als 51 anys, víctima d’una malaltia crònica respiratòria que el va acompanyar des de la seva infantesa fins a causar-li la mort.

Obra bartomeu Massot

És un més dels nostres artistes que han patit aquest oblit sistemàtic vés a saber per quins motius, quan altres creadors d’ara i de sempre, de qualitat similar, han rebut i reben les lloances més enceses dels seus semblants.

Bartomeu Massot autoretrat

Sembla que perquè alguns artistes rebin allò que es mereixen han d’haver passat uns quants anys de la seva mort i han d’existir aquelles persones sensibles al seu record amb capacitat d’organitzar manifestacions públiques com aquesta que reivindica ara a Girona els encants de l’obra de Bartomeu Massot i la seva profunda realitat humana.

Claudi Bartomeu Massot
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Els Reis d’Orient m’han portat la mirada llunyana dels meus anys d’infantesa i el desig impossible de veure les coses amb aquella antiga il.lusió perduda, i malgrat tot, la meva sensibilitat d’artista continua imaginant realitats pintades que són tan fantàstiques com aquells irrecuperables somnis infantils.

Claudi fragment mirada

Espero que la nostra complicitat d’homes i dones amants de les arts plàstiques continuï facilitant aquests ponts de contacte vital al llarg del 2008, que són com punts lluminosos d’aquesta gran obra d’art que anem fent entre tots mentre consumim el temps de les nostres vides.

Dibuix Claudi

07/01/2008: Fi de festa

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Fi de festa
Novetats impossibles
El cor recupera el seu ritme vital

Claudi 7 gen 2008
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Cigarretes de xocolata
Monedes comestibles
Llaminadures circumstancials coll avall

Claudi 6 gen 2008

05/01/2008: Mentides pietoses

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Mentides pietoses
La il.lusió dorm a la finestra
L’habitació fa olor d’encens

Claudi 5 gen 2008

04/01/2008: Albada roja

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Albada roja
Blau de mar glaçat
El negre cormorà ha pescat un peixet vermell

Claudi 4 gen 2008

03/01/2008: Cabells nevats

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Cabells nevats
Mirada antiga
El desig d’any nou es desfà com el gel

Claudi 3 gen 2008

02/01/2008: Desig de canvi

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Desig de canvi
Els camins són els de sempre
Mirades joves


Claudi 2

01/01/2008: Un full del calendari

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Un full del calendari
El cucut canta
Somnis al costat del foc


Claudi 1

<   gener 2008   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.