Arxius

Estas veient: novembre 2007
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Joanpere Massana té l’honor de ser el protagonista de la primera exposició individual que organitza el PAN en el seu espai expositiu al Palazzo delle Arti Napoli, de Nàpols, naturalment, amb caràcter itinerant, de manera que també es podrà veure al gener a la Galeria Il Torchio de Milà.

Joanpere Massana
Nàpols

En Joanpere ja fa temps que treballa en sèries diverses que sempre identifica genèricament com a llibres. De manera que hem pogut veure fins ara els seus “Llibre dels arbres”, “Llibre del núvols”, “Llibre per a Jana” o “Llibre dels jocs” i ara, a Nàpols, el “Llibre de l’aigua”, en el qual trobem aquesta connexió de l’aigua de rius i mars, entre el Segre i la Mediterrània, i entre realitats geogràfiques que van estar molt lligades en temps de la Corona d’Aragó.

Portada Llibre de l'aigua de Joanpere Massana

Videoinstal.lació, instal.lació i obres sobre paper disposades com si fossin les pàgines d’un llibre que Joanpere Massana ens ofereix perquè puguem llegir els seus símbols plàstics, tot descobrint els vestigis del passat amb un llenguatge visual contemporani.

Obra Joanpere Massana

És una possibilitat d’entendre el viatge de la història com una forma de viatge personal, des de la infantesa fins a la maduresa, del passat al present, del riu a un mar que defineix tot un espai de complicitats culturals d’aigües sovint agitades.

Dibuix Claudi Joanpere Massana

29/11/2007: Estímuls consumistes

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Cada vegada són més importants les activitats complementàries que estimulen el consum d’un determinat producte que les qualitats intrínseques del producte en qüestió, que fa un temps, es presentava d’una manera més directa i natural.

Juliet pomés

Ho dic per la meva experiència com a “Claudi, la Mosra”, que s’ha passejat fins ara durant cinc anys per fires, mercats i festes catalanes de tota mena, comprovant que sovint es repeteixen aquestes activitats complementàries a l’entorn de productes totalment diferents que normalment no tenen res a veure amb la vertadera essència d’aquest producte, però que cada vegada són més necessàries per animar la gent a comprar-lo al bell mig d’una atmosfera festiva que entreté i anima el personal.

Leonard Beard

I això passa amb productes tan diferents com fuets, cotxes o llibres, i amb independència de la seva vàlua cultural, d’altra banda, sempre d’importància relativa segons el gust del consumidor.

Philip Stanton

I em passa a mi també com a lector habitual d’“El Periódico de Catalunya” quan aprofito ofertes com la de “La cuina de l’Isma” que no s’acaba mai o aquesta que comença diumenge que ve amb quatre estovalles individuals dissenyades per Juliet Pomés, Leonard Beard, Perico Pastor i Philip Stanton, que també intentaré obtenir, retallant com un nen els cupons corresponents.

Perico Pastor


Només em sento tranquil pensant que segueixo les ofertes d’un producte que consumeixo habitualment i que consumiria igualment sense aquests estímuls complementaris.


Fotos Pomés, Beard, Stanton, Pastor
Dibuixa claudi periodico

28/11/2007: Natura artificial

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Fora de la constitució geològica de la Terra, que respon realment a accions naturals allunyades del control humà, la resta, des del mateix paisatge fins a les complexes estructures socials contemporànies, és obra humana, amb alguna excepció memorable que podem trobar encara en algun trosset de selva verge perdut qui sap on allà a l’Amazònia o la profunda Àfrica Negra, on l’home és encara un element més de la natura, com qualsevol animal, planta o mineral.

Des que l’home va començar a treballar la terra establint una separació clara entre cultura i natura, urbanitzant el territori amb ciutats i camps de conreu, fent de la naturalesa negoci, es pot dir que poques coses són autènticament naturals i que la natura és finalment com un gran jardí temàtic dissenyat per cervell i mà humanes.

Canons neu

Refexiono avui sobre aquesta qüestió sorprès cada vegada més per la necessitat que tenim de provocar artificialment allò que existia abans de forma natural i espontània, perquè s’ha convertit en negoci i font de riquesa per a molts ciutadans i per a països sencers que en depenen econòmicament.

Flocs neu

Ho penso a l’estiu quan veig els vaixells que regeneren la sorra de les nostres platges per mantenir viva la seva explotació turística, i ho penso ara, a l’hivern, quan llegeixo notícies sobre la necessitat de cobrir de neu artificial les nostres muntanyes perquè el negoci de l’esquí també pugui ser explotat com està previst.

Paisatge nevat

És curiós constatar que la saviesa diferencial de l’home fa que destruïm els nostres recursos naturals i modifiquem el clima, per intentar refer artificialment allò que nosaltres mateixos hem contribuït a eliminar.

Canó neu

I mentrestant, els artistes mirem la natura pensant-nos que mirem alguna cosa màgica, quan de fet veiem aquest gran jardí temàtic dissenyat per al negoci més que per a l’oci contemplatiu.

Dibuix claudi neu
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Exposar, com jo acabo de fer-ho al Centre Cultural Olokuti, i com estic fent en aquests moments a l’Hipermerc’art de la Sala Vinçon, comporta d’una banda una feina extra de creació plàstica amb la corresponent inversió d’un temps que no sempre es té, i de l’altra la gran satisfacció de fer alguna cosa que sents profundament i que connecta naturalment amb un públic de sensibilitat semblant i sobretot amb altres artistes que viuen com tu aquesta fantàstica aventura creativa.

Piedad Alós 1

Són les connexions plàstiques que estic descobrint en aquests moments com a artista emergent que estableix amb la realitat i amb les persones una relació subtilment diferent de la que em correspon com a radiofonista i comunicador cultural.

Cartell Piedad Alós

Dues maneres de relacionar-me amb la vida que es combinen perfectament i que fan possible que avui pugui parlar-vos de la pintora Piedad Alós i de la seva exposició a la Sala Almirall de Barcelona, perquè la vaig conèixer a la inauguració de la meva exposició a l’Olokuti i hem establert ja un corrent amistós, de col.lega a col.lega, que fa que citar-la ara es converteixi en un excercici més amistós que professional.

Foto Piedad Alós

Piedad Alós pinta paisatges solitaris al capvespre i capta la seva atmosfera enteranyinada amb maneres pròpies del gran Turner i, com diu el crític d’art Jesús Mazariegos, amb les seves obres arriba a un punt tal d’ambigüitat que converteix la imatge d’una construcció en la construcció d’una imatge.

Piedad Alós 2

Descobreix el món de Piedad Alós a la Sala Almirall fins el 30 de novembre i estableix, com jo, connexions plàstiques amb la vida.

Dibuix Claudi Piedad Alós
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva mirada selectiva, com la memòria d’algunes i alguns, s’interessa per les “Seqüències” que Maria Folch presenta fins al 12 de desembre a la Galeria Contrast del carrer del Consell de Cent, 281 de Barcelona.

Nom Maria Folch

Maria Folch, nascuda a Barcelona l’any 1974, no només pinta bé, sinó que també escriu amb saviesa les motivacions i les intencions profundes de la seva pintura.

ma Maria Folch

Diu que la sèrie de quadres que presenta els anomena “Seqüències” perquè són com fragments d’un immens arxiu visual de la memòria, contaminada finalment, per la pròpia experiència personal.

cara Maria Folch

Explica també que aquests quadres són la confluència de viatges, fotografies, records i fins i tot d’interferències visuals, que es fonen en alguna cosa que és sobretot pintura per esdevenir filosofia.

Pintura Maria Folch

Em quedo amb el gest blanc d’aquesta escuma visceral que conté el pols vital de Maria Folch i tota la seva filosofia de vida.

Dibuix Claudi Maria Folch

23/11/2007: Okupació literària

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i que tinc un passat culturalment divers i modernament polièdric, el meu present és més plàstic que altra cosa, i confesso que el meu temps es consumeix habitualment amb els temes d’art que em corresponen i quatre accions familiars que encara sóc capaç d’executar amb una certa intimitat, tot i que sempre tinc el mòbil obert, com l’esperit.

Mòbil claudi

De manera que practico poc teatre, poc cinema, poca lectura, poca botiga i poc entreteniment general, per dedicar tota la meva energia a la comunicació plàstica, tan a través d’iCat fm com de la meva actual obra de creació personal.

null

Malgrat tot em passo el dia llegint, des del diari al matí, fins als diversos textos de contingut plàstic que m’ajuden a fer la meva feina al llarg del dia, amb la lectura de les meves pròpies informacions i la d’aquestes paraules del meu blog que llegeixo òbviament mentre les vaig escrivint.

Foto Blanca Busquets
Portada llibre Busquets

Avui, però, deixo que la literatura ocupi el meu blog per raons de pes. Dues raons concretament. Una és diu Blanca Busquets, avui protagonista d’aquest blog pel seu llibre “Tren a Puigcerdà”, que es presenta dilluns que ve, 26 de novembre, a les 19.30 h. A la Casa del Llibre, al passeig de Gràcia, 62, de Barcelona. Un petó i sort, Blanca!!! Per no dir-te “molta merda”, que sona fatal!!!

Foto Jordi Cervera
Lllibre Jordi Cervera

L’altra raó de pes d’aquesta okupació literària circumstancial és diu Jordi Cervera, present en aquest blog per mitjà de la seva novel.la “Desig de foc”, que es presenta demà dissabte, 24 de novembre, a les 12 del migdia a l’espai Siracusa del III Saló del Llibre de Barcelona. Èxit també per a tu, Jordi i la teva dosi de merda corresponent perquè tinguis molta sort!!!

Dibuix Claudi llibres

22/11/2007: Sa Majestat Félez

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Vaig conèixer Sa Majestat Félez fa ja una bona pila d’anys a Ceret quan hi vaig anar per fer un reportatge del pintor Joan Ponç pel programa “Signes” de TVE. Vaig voler oferir una imatge general de l’artista en la seva vivència professional i casolana, que incloïa, entre altres accions, una partida de billar que l’artista va compartir amb l’amic S.M. Félez, amb qui jugava habitualment.

Nom Félez
Foto Felez

Més endavant vaig establir nous contactes personals amb S.M. Félez, arribant a saber que no es tractava de Sa Majestat Félez, com jo havia imaginat sempre, sinó de San Martín Félez, amb nom de pila Fernando i professió d’artista pintor representant del moviment Pànic, en la línia de Fernando Arrabal, Topor i Jodorowsky, entre el surrealisme i l’absurd de l’existència en un món que ofereix simultàniament imatges de contingut divers que hem de digerir com si totes tinguessin el mateix valor i la mateixa intensitat, provocant aquest sentiment de pànic que en algun cas condueix directament a la por i a l’angoixa vital.

Obra Felez

Félez va néixer a Saragossa l’any 1930 i ara resideix plàcidament en un lloc tan poc pànic com Garriguella a l’Empordà, tot i que manté intactes les seves directrius estètiques.

Obra Félez

Les podeu descobrir encara fins aquest diumenge 25 de novembre a l’exposició que S.M. Félez té oberta al Torreón Forteza de Saragossa.

Dibuix Claudi Félez
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’Hotel Arts de Barcelona organitza demà dijous, 22 de novembre, el primer Concurs de Pintura Ràpida Barcelona des de l’Arts, amb la participació d’uns quaranta estudiants de les principals escoles d’art, il.lustració i disseny, i de la Facultat de Belles Arts de la capital catalana.

Hotel arts i platja

Artistes joves que pintaran ràpidament de 10 del matí a 5 de la tarda imatges de la ciutat des dels apartaments de l’Hotel Arts, que tenen, com sabeu o us podeu imaginar, les millors vistes sobre Barcelona, entre la terra i el mar.

Hotel Arts de nit

El jurat, amb Perico Pastor com a element especialment significatiu, decidirà el dia 21 de gener del 2008 a qui corresponen els 2.000 euros del premi. Les obres del premiat i dels altres joves participants seran exposades durant el mes de gener a l’Hotel Arts, que demostra una vegada més la seva connexió amb la ciutat amb aquest concurs de pintura ràpida que forma part d’un cicle d’activitats culturals i d’oci d’abast més ampli.

habitació Hotel Arts

Si fos un jove estudiant d’art ja sé què podria fer demà, tot i que també puc anar a l’Hotel Arts a veure què passa, com molts de vosaltres, o a llançar-me amb parapent des del seu terrat, si en tingués, m’agradés fer-ho i em deixessin.

Dibuix Claudi Hotel Arts

Tot i que demà, a les 7 del vespre, seré a la Sala Vinçon a la inauguració de la 24a edició de l’Hipermerc’art, com a artista madur emergent en la meva primera participació en aquesta històrica col.lectiva que també va comptar amb la participació de Perico Pastor en anys anteriors.

20/11/2007: Fer el cim

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El cim és el que jo tinc la sensació d’haver fet avui a les 10 de matí quan he entregat, degudament presentades, les 60 obres que acabo de parir per a l’Hipermerc’art de la Sala Vinçon de Barcelona, que té una preinauguració demà dimecres de 17 a 20.30 h, per a clients i per a tothom que ho vulgui, i una inauguració oficial, demà passat, dijous a les 19 h.

Invitació hiper

He fet el cim avui però fa pocs dies em trobava encara en la plana més suau esperant que la meva capacitat creativa trobés l’estímul necessari quan el termini d’entrega de les obres fos a punt d’expirar, com el qui estudia, com jo havia fet sempre, la nit abans dels exàmens.

Hiper Claudi

I de fet, el camí no ha estat gens fàcil, perquè ha significat, d’una banda, la producció dels 60 dibuixos, i de l’altra, la posada en escena final, d’acord amb les normes específiques de SAFIA, Natàlia Foguet i Àngels García, que com a responsables històriques d’aquest ja clàssic mercat de l’art coincident amb el temps de festes nadalenques, volen que tot respongui a la filosofia del creador de la idea, el desaparegut Jean Pierre Guillemot, amb les obres embossades, amb els corresponents certificats d’autenticitat, els títols, les mesures, les tècniques, i els preus... En fi, una feinada que he assumit lliurement i amb molt de gust, tot i les preses finals, que arribat ara a un punt final, que és també el d’inici d’una nova exposició per mi, que veig ara per primera vegada des de dins després d’haver-la vist 23 anys abans des de fora.

Nom Claudi Hiper

Us espero, al costat de la resta dels artistes de la 24a edició l’Hipermerc’art, a la Sala Vinçon de Barcelona, demà, demà passat, o el dia que vulgueu, fins al 5 de gener de l’any que ve... que bé, oi?

Dibuix Claudi Hiper nou

19/11/2007: Cultura i futbol

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Diu un amic meu que sense el futbol les baralles entre els humans serien encara més habituals i violentes. En canvi jo sempre li responc que el futbol genera un tipus de violència i agressivitat, associada als colors d’un equip, que no veig en cap altre àmbit del comportament humà ni en cap altre esport dels que corresponen al nostre marc geogràfic cultural europeu.

bengales a l'estadi

Ja em sembla incorrecte que els clubs de futbol hagin de ser alguna cosa més que un club de futbol, per passar a ser entitats canalitzadores de determinades frustracions polítiques que s’accentuen encara una mica més quan l’equip perd, i semblen oblidar-se del tot per l’eufòria de victòries circumstancials que enceguen els afeccionats i els fan sentir superiors perquè pertanyen momentàniament al clan dels guanyadors.

Cops jugadors
Cops espectadors

Vergonya sento cada vegada que veig jugar el meu fill Nils amb l’equip juvenil de la Penya Anguera, en diversos camps catalans, pels insults que sento dirigits a àrbitres, jugadors, místers i pares de jugadors, per part de jugadors, místers i pares de jugadors, en enfrontaments verbals que no saps mai quan acabaran amb violència física, com estem acostumats a veure habitualment en partits de Primera Divisió, en alguns casos, amb molts morts i ferits.

Foc graderies futbol

Sembla que cal canalitzar l’excés d’energia del cos, sobretot dels mascles, per mitjà de la puntada de peu o el cop de colze a la cara, si ets jugador, o de l’insult i finalment l’agressió física, si ets “pacífic” espectador i deixes que la fera que portes a dins es desperti d’una vegada.

Macià i  Glasgow

Pipi a Macià

Tot i que no es va arribar a la violència física, les imatges dels seguidors dels Glasgow Rangers orinant al monument a Macià de Subirachs a la plaça de Catalunya, com a màxima expressió del seu incívic comportament, diu molt d’aquesta curiosa relació entre esport, cultura i art, i molt també de la nostra incapacitat per aturar dràsticament comportaments com aquests.

Claudi futbol
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ja et vaig dir en un blog anterior que sóc bevedor habitual de Coca-Cola, alhora que col.lecciono alguns objectes relacionats amb aquest xarop de fórmula tan secreta i sabor tan viciós. Tinc la sensació que els dos plaers van junts i que si no sentís el gustatiu, tampoc no notaria tant l’estètic.

Coca-Cola Rellotge
Coca-Cola rodona

Tot i que la meva economia no em permet grans alegries, i que també tinc les meves prioritats en funció de moltes necessitats pràctiques, disposo d’uns quants euros per comprar, molt de tant en tant, algunes d’aquestes peces relacionades amb l’univers global de la Coca-Cola.

Llauna Coca-Cola

Cartell antic Coca-Cola

I és el que vaig fer, feliç de mi, diumenge passat a les Cotxeres de Sants, en el context de la 23a edició de la Concentració de Col.leccionistes de Coca-Cola, organitzat pel Cola Collector’s Club, amb socis procedents de Bèlgica, França, el Japó i Espanya.

Osset polar Coca-Cola

Tinc 70 euros menys a la butxaca però he aconseguit reedicions de plaques metàl•liques de publicitat de la Coca-Cola, un despertador i un rellotge de polsera, amb l’osset polar inclòs, i un rellotge de paret, per a la cuina de casa, i encara una enorme llauna inflable que no sé on posaré, un plat volador per practicar una de les meves aficions preferides i un arbre de Nadal ple de paquets de la Coca-Cola.

Pare Noel Coca-Cola

De fet els colors de la Coca-Cola són els colors del Pare Noel, i malgrat el respecte que tinc pel pessebre i el tió català, no puc deixar d’admirar tota l’estètica d’aquesta cultura del nord d’Europa que més enllà de les implicacions consumistes, em resulta tan atractiva com la tradicional cultura pròpia, perquè finalment també em pertany.

Claudi coca-cola
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva visita a la III Mostra de la Xocolata i el Cacau de Barcelona m’ha deixat tan bon gust de boca que em veig obligat a parlar-ne avui també, més que res per destacar les noves possibilitats creatives d’un producte tan antic com la xocolata, que ara es combina sense problemes amb el formatge, el vi, els insectes o les flors comestibles, tot i que Joan Turull, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, defensa encara la qualitat intrínseca i fonamental de la xocolata negra de tota la vida.

Museu de la Xocolata

Jo he de confessar la meva debilitat per la xocolata amb llet i avellanes, i per algunes pastes de te magníficament banyades en xocolata, com també m’excita el paladar de manera especialment intensa, la maduixa santpolenca ben sucada amb densa xocolata desfeta.

Xocolata amb avellanes

Noia bombons

De la xocolata desfeta, quan l’alternativa de la maduixa ni s’intuïa, m’agradava l’entorn social en què es produïa, en aquelles xocolatades amb melindros o amb coca, que fèiem al bosc amb amics i familiars quan érem infants o adolescents i sabíem convertir una activitat tan senzilla com aquella en una autèntica manifestació festiva entre converses, jocs de capvespre i grans sensacions gastronòmiques, tot i la poca sofisticació dels ingredients.

Portada llibre xocolata

Xocolata Ollé

Mentre se’m desfà a la boca un bocí d’aquella xocolata amb avellanes que tant m’agrada,
em plau recomanar-te una visita al Museu de la Xocolata de Barcelona, ubicat en un edifici de gran rellevància històrica a l’antic convent de Sant Agustí, de la mateixa manera que et proposo la lectura del llibre “El plaer de la xocolata”, de Maria Antònia Martí Escayol, amb pròleg de Ferran Adrià, perquè sàpigues tot el que has de saber, si ho vols, de la història i la cultura de la xocolata a Catalunya.

Claudi xocolata
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No és fácil posar l’artista a l’abast de la gent per diversos motius, entre els quals, la pròpia dificultat que té l’artista per obrir el seu món d’imatges, amb paraules dites en públic. Però la Fundació Vila Casas ho intenta amb cadascun dels artistes que exposen al seu Espai VolART, en un cicle titulat justament així “L’artista a l’abast” que es concreta en una conversa amb públic entre l’artista en qüestió i una determinada persona que pugui fer de pont sensible entre artista i públic.

Foto Guerrero Medina

Antoni Vila Casas

I aquesta determinada persona he tingut la sort de ser jo mateix, cosa que agraeixo a Antoni Vila Casas, ànima fonamental de la fundació que porta el seu nom, a Glòria Bosch, responsable d’exposicions i a Natàlaia Chocarro, responsable de premsa, que han dipositat la seva confiança en la meva persona, tot i els dubtes que tinc habitualment de funcionar correctament en trobades amb públic, com aquestes, acostumat com a històric home de ràdio, a l’espai reduït dels nostres estudis en converses d’una certa intimitat física tot i que siguin escoltades per un públic nombrós que habitualment no veig ni conec personalment.

Fundació Vila Casas

Reflex Guerrero Medina

Avui a dos quarts de vuit del vespre es produeix una nova cita de l’artista a l’abast, en aquest cas, per establir aquesta connexió entre el públic i el pintor Guerrero Medina, a l’entorn de l’exposició “Llum i ombra a l’aigua” que l’artista té a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas fins al 17 de novembre, de manera que la nostra conversa pública serà com una mena de fi de festa.

Portada Guerrro Medina

Un fi de festa que de fet tindrà també el seu final professional, una mica més tard, al Cabaret Elèctric d’iCat fm, avui mateix a dos quarts i mig d’onze de la nit, en conversa radiofònica directa i ben visible si ens escoltes i ens veus simultaniament per internet.

Claudi Guerrero Medina

13/11/2007: Vides urbanes

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La ciutat de Barcelona permet, per la seva gran complexitat, com qualsevol altra gran ciutat, la coincidència, en un mateix lloc i al mateix temps, de vides urbanes molt diverses, a la recerca, en qualsevol cas, d’una felicitat relativa, segons la filosofia particular que anima cadascuna d’aquestes vides.

Sant Benet
Cartell Xocolata

Ho he pogut comprovar diumenge passat quan en el meu paper de “Claudi, la Mosra” de “El Suplement” de Catalunya Ràdio, he estat, amb poca diferència de temps, amb Maria Lourdes Soler, monja benedictina del Monestir de Sant Pere de les Puel.les, al carrrer d’Anglí, 55 de Barcelona, i amb Joan Turull, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, en el context de la III Mostra de la Xocolata i el Cacau de Barcelona, en una enorme carpa de 3.650 m2 instal.lada al Passeig de Lluís Companys, a tocar de l’Arc de Triomf.

Sant Benet

Ja em deia la monja Maria Lourdes Soler que tothom busca més o menys el mateix, uns en espais de recolliment estricte, com ella mateixa, en vida austera i sacrificada, i altres, en recintes sorollosos, al costat de molts altres semblants, intentant passar el cap de setmana i la vida en general de la manera més satisfactòria posible, compartint, per exemple, aquesta experiencia més que gastronòmica, que podia oferir aquesta III Mostra de la Xocolata i el Cacau de Barcelona.

Cartell Xocolata

I jo, com en moltes altres ocasions, em sento tant mojo com ciutadà normal, i m’identifico amb intensitat similar, tant amb Maria Lourdes Soler com amb Joan Turull, entre altres coses perquè la xocolata forma part de la meva cultura gastronòmica habitual, i perquè, casualment , vaig ser confirmat a Sant Pere de les Puel.les, responent amb to ferm conjuntament amb els meus companys “Hi renunciem!!!”, a la clàssica pregunta formulada pel Bisbe de “Renuncieu a Satanás i a totes les seves pompes?”

Bisbe vitrall

Vaig renunciar a Satanàs, i després tambè a una Esglèsia que m’ofegava, i en canvi ara podria ser un monjo amb una dieta alimentària que contemplés, de tant en tant, una mica de xocolata.

Claudi xocolata
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Josep Maria Joan i Rosa, el director del Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, ret homenatge a la memòria de Modest Cuixart posant una rosa al costat de la fotografia de l’artista de quan era petit anant amb una bicicleta.

Rosa Cuixart

Una rosa per a Modest Cuixart que em fa pensar en la força de la ingenuïtat, tant de la d’un home com Josep Maria Joan i Rosa, que ha fet de la infantesa la raó de ser de la seva vida adulta, com la d’un altre home com Modest Cuixart, que va fer, com tants altres artistes, que tota la seva història girés a l’entorn d’una activitat tan primària com la de tacar papers i teles, amb l’esperança de ser útil d’alguna manera, a ell mateix, i a tots nosaltres.

Logo Museu Juguet

Hi ha un cert paral.lelisme entre aquesta actitud silenciosa dels artistes plàstics i la dels polítics que defensen el pacifisme com a arma de transformació del món, per a una cultura de pau que hauria de ser l’única acceptable, tot i la dificultat evident d’aconseguir els seus objectius a curt termini.

Cicclista plàstic

Cuixart amb bicicleta

M’identifico amb aquesta cultura de pau, comparteixo aquesta ingenuïtat combativa de Josep Maria Joan i Rosa, de Modest Cuixart i de tants altres artistes plàstics, i sempre que puc, agafo la bicicleta, per sentir-me tant nen com el Cuixart de la fotografia del Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.

Claudi rosa Cuixart

09/11/2007: Mirades

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva mirada humana s’ha sentit últimament colpida per la mirada de tres micos, tan intensa que podria arribar a semblar més humana que animal.

mirada mico Pancho
Pancho, el mico

La primera corresponia a “Pancho”, el ximpanzé que va morir el passat 20 d’octubre, als 18 anys, abatut per quatre trets disparats per un mosso d’esquadra que va confondre la seva mirada miop amb una certa mirada agresiva i amenaçadora. D’aquesta manera perdíem estúpidament un simi popular que s’havia representat a si mateix en pel.lícules i anuncis publicitaris, com un de McDonald’s que li va donar molta fama.

MIrada mico Washoe
Washoe, el mico

La segona era la de “Washoe”, la ximpanzé que sabia parlar amb el llenguatge dels signes, reconeixent 250 dels senyals creats per a sordmuts. Washoe ens acaba de deixar als 42 anys, després d’una breu malaltia, envoltada de la seva família i dels seus amics més pròxims, segons un comunicat de l’Institut per a la Comunicació de Ximpanzés i Humans de la Universitat de Washington.

Mico babuí

I la tercera correspon a un mico babuí que pertany al Circ de França, multat fa uns dies per la Guàrdia Civil a Alfarràs pel fet de no tenir documentació sobre la seva procedència i propietat.

Mirada mico babuí

És l’única mirada viva d’aquestes tres que he destacat avui, però ni la cadena lligada al voltant del coll del babuí, ni la petita gàbia on viu, ens fan pensar en l’esperit autèntic de la vida en llibertat, sinó més aviat en una mort latent, com la que tenen habitualment els animals en captivitat, amb consideracions similars a les dels homes en situacions semblants.

Claudi mico
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La fotografia aèria de Rancho Bernardo, una població devastada pels espantosos incendis de Califòrnia de fa uns dies, mostrava una sèrie de cases destruïdes pel foc, excepte una, la del català José Galmes, que havia tingut la bona pensada de cobrir la casa amb teules, al més pur estil mediterrani, a diferència de les cases veïnes amb sostre de fusta.

Incendis califòrnia
Casa isolada Califòrnia

El sostre de teules, l’absència d’arbres enganxats a les finestres, el fet de deixar la porta oberta i l’encert de treure a fora els objectes més combustibles, són les raons que van fer que la casa d’en Galmes és mantingués intacta al costat de cent cases calcinades, tot i que per la secta The New Mystic es tracta d’un autèntic miracle diví.

José Games
Bombers califòrnia

Una història fantàstica, tot i la seva lògica, amb unes gotetes de sort i atzar positiu, que m’ha fet pensar en el conte dels tres porquets i el llop que, com deveu recordar, explicava la història de tres porquets que pretenien defensar-se de l’atac del llop, un amb una casa de paper, l’altre, de palla, i el tercer, de totxos, com ha de ser. El llop, naturalment, destruïa d’una bufada la casa de paper, cremava la de palla, i no podia fer res davant la de totxo, on s’havien refugiat finalment els tres porquets, que es van salvar del perill.

Els tres porquets

El català José Galmes ha estat tan intel.ligent com el tercer porquet del conte, posant teules a casa seva, d’acord amb la seva sensibilitat mediterrània, útil també a Califòrnia.

Dibuix home teula califòrnia

07/11/2007: En nom de l’AVE

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En nom de l’AVE s’estan fent les coses tan malament que si per ara han afectat accidentalment espais i zones urbanes sense un significat patrimonial ni moral especial, també poden fer el mateix amb edificis amb una càrrega històrica, estètica, i religiosa, de dimensió universal, com la Sagrada Família de Gaudí.

Juan David Morgan
LLibre "El secreto de Gaudí"

Pujo avui en aquest tren coincidint amb la publicació del llibre del panameny Juan David Morgan “El secreto de Gaudí” (Ediciones B), que té com a eix central aquesta polèmica de l’AVE i la Sagrada Família, que només es podria resoldre, segons l’autor, amb un miracle com a única alternativa que acabés amb la possibilitat que el túnel passi a prop de l’obra de Gaudí.

AVE

L’obra està plena de bons i dolents i té com a gran malvat l’AVE, amb tots els polítics que donen suport al seu pas per sota la Sagrada Família com a aliats naturals.

Sagrada Familia caient

Tot i que els tècnics diuen que no ha de passar res, havent-hi altres rutes alternatives, és lògic arriscar-se d’aquesta manera amb un edifici tan significatiu com la Sagrada Família?

Foto Gaudí

Esperem que el seny actual pugui més que la rauxa antiga del mateix Gaudí, per trobar el camí idoni per a aquest AVE ideal que per ara només provoca grans esvorancs i molts maldecaps a moltes ciutadanes i ciutadans que cada dia arriben més tard a la feina.

Claudi Gaudí



Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El faraó Tutankamon surt del sarcòfag i ensenya públicament la cara per primera vegada, i els peus també, perquè la resta del seu cos momificat s’exhibeix cobert per una tela de lli, a la KV 62, la seva tomba habitual de la Vall dels Reis, a Luxor.

M

Fa pocs dies s’havia parlat de la possibilitat que la seva mort hagués estat provocada per una caiguda durant una partida de caça, descartant la teoria primera de l’assassinat. I, sigui quina sigui la causa de la seva mort, bé podem dir que el faraó Tutankamon és un d’aquells personatges de la història que guanyen batalles després de morts, només amb la capacitat de convocatòria que arriben a tenir, com a reclams turístics i fantàstiques fonts d’ingressos per als seus països d’origen.

Cara Tutankamon
Mascara Tutankamon

Si fins ara només podíem admirar la brillant màscara d’or massís que li cobria la cara, enganxada a la pell per causa dels ungüents, a partir d’ara ja podrem contemplar directament el seu rostre petit i negre com l’atzabeja, després de 3.000 anys de mantenir-se ocult a la mirada dels mortals.

Cara Momua Titankamon

La mirada fosca del rostre vertader de Tutankamon ens espera a la Vall dels Reis de Luxor i ens obliga a decidir ja l’objectiu del nostre pròxim viatge.

Claudi Momia Tutankamon
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Quin abisme hi ha entre el callat samurai medieval i el cridaner manga contemporani! I tots pertanyen a aquesta cultura japonesa que tant ens agrada als catalans i que forma ja part íntima de les nostres vides, sobretot per mitjà dels productes de consum infantil i juvenil que s’han fet ultrapopulars a través del llenguatge del còmic, de la tele i del cinema i, sobretot, del videojoc.

Cartell Manga

Dic això avui dilluns, després de la meva visita d’ahir diumenge al Saló del Manga de La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, perdut com a “Claudi la Mosra” de “El Suplement” de Catalunya Ràdio, en un mar tempestuós d’estètica “manga”, entre una multitud jove seguidora fidel dels seus estimats personatges de còmic japonès, transformada, en molts casos, en aquests personatges amb disfresses de confecció professional o casolana, absolutament impactants.

Nena manga

Tot i que haig de conèixer professionalment activitats multitudinàries en espais grans, no són habitualment les que jo triaria per plaer personal, perquè l’excés de gent em satura, sobretot quan no participo directament en l’activitat en qüestió.

Home manga

Dibuix sdamurai

I això és el que em va passar ahir al Saló del Manga, perquè ja tinc una edat i perquè no llegeixo còmics habitualment, de cap mena, i tampoc d’aquests japonesos, de manera que, respectant aquesta branca cultural, continuo quedant-me amb la imatge dels callats samurais medievals de les pel.lícules japoneses en blanc i negre que veia quan tenia 18 anys.

Dibuix Claudi manga
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Entre els “Tots Sants” catalans i el “Día de los muertos” mexicà, visc aquests dies entre la vida i la mort, observant com aquests dos estats de la nostra existència es troben en uns moments de màgica complicitat.

Altar Barbier-Mueller

Complicitat que vull establir avui amb tu des de Sant Pol de Mar, contemplant la vida que m’entra pel sol, el cel i el mar, mentre et suggereixo que observis algunes possibilitats pràctiques d’aquesta fantàstica connexió entre la vida i la mort.

Food Culltura Museum

Les dues més clares les trobaràs fins aquest diumenge, 4 de novembre, en forma d’“altars dels morts”, segons la cultura mexicana. N’hi ha un en homenatge pòstum a Llorenç Torrado a l’Arxiu FoodCulturaMuseum (Ronda Sant Antoni, 41, BCN), en una iniciativa d’Antoni Miralda i Montse Guillén, fet amb objectes personals d’en Llorenç i amb diverses ofrenes d’amics i coneguts, entre les quals hi trobaràs els meus dibuixos. L’altra “Altar de Muertos” és al Museu d’Art Precolombí de Barcelona, dedicat a Frida Khalo.

Homenatge Llorenç Torrado
Foto llorenç Torrado

Claudi Torrado

Els meus dibuixos ofrena enllacen la figura de Llorenç Torrado, amb les calaveres mexicanes; amb el pintor Uwe Geest que fa el seu sentit homenatge plàstic a la seva dona Yael Langella, morta accidentalment a Lisboa el mes de gener passat, a les Galeries Maragall i Punto Arte; amb Claudi Carreres i el seu llibre “Conversaciones con fotógrafos mexicanos” publicat per Gustavo Gili; i finalment amb Modest Cuixart que ha donat sentit a la seva dimensió màgica deixant-nos en aquest moment de l’any de presència tant significativa de la mort, entre la tragèdia i la celebració festiva.

“Cuixart, el desig de la forma” a Can Mario de Palafrugell, et permetrà veure encara fins al 25 de maig del 2008 Cuixart a través de la seva obra, i aviat, el 27 novembre, a Canals Galeria d’Art de Sant Cugat del Vallès, l’obra de Cuixart s’exposarà al costat de la d'un altre pintor molt veterà, Muxart, nascut a Manresa l’any 1922, que continua treballant amb força sorprenent.
<   novembre 2007   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.