Arxius

Estas veient: octubre 2007

31/10/2007: Adeu, Modest Cuixart

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El pintor Modest Cuixart ha mort aquesta matinada, i jo ho he sabut amb sorpresa a mig matí, i és que la mort de qualsevol persona i especialment la dels artistes, sempre em deixa com paralitzat, perquè em costa de creure que sigui veritat, sobretot si es tracta, com en el cas d’en Cuixart, d’un home gran que ja passava dels vuitanta i que justament per això jo el feia etern i creia que no es moriria mai.

Foto Cuixart

Però Cuixart ha mort realment, tot i que com es diu sempre, la seva obra perdurarà per sempre, i amb ell se’n va realment també una part de la meva pròpia vida perquè rient rient la meva relació amb en Cuixart va començar ja fa uns quants anys en un primer reportatge per TVE que li vaig fer en espais diversos, a l’interior del seu estudi de Palafrugell, on pintava diferents quadres simultàniament amb aquella energia que el distingia, i sobre unes roques a Calella de Palafrugell, en una imatge que ell em recordava amb plaer sempre que coincidíem.

Cuixart amb pinzell

I hem coincidit molt des que jo em vaig començar a dedicar al periodisme cultural especilaitzat en arts plàstiques, i sempre amb resultats satisfactòris pels dos, contents d’haver establert moments de comunicació intensa a l’entorn de l’art, a partir de sensibilitats coincidents, tot i la diferència d’edat i de pràctica professional.

portada cuixart

I ens hem vist, com aquell qui diu, fins al final de la seva vida, normalment per motius professionals, per les inauguracions de les seves exposicions, tot i que finalment s’havia establert entre nosaltres un corrent de simpatia que es podria confondre amb una certa
amistat.


Cuixart 1

Cuixart 2

Des d’aquesta prespectiva amistosa ploro la mort de Modest Cuixart i li reto el meu petit homenatge en forma de blog.

Claudi Cuixart
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’altra cara del disc ens descobreix avui l’altra cara d’artista plàstic de Bob Dylan, que exposa ara per primera vegada els seus quadres, fins al 3 de febrer de 2008 al Museu de Col.leccions d’Art de Chemnitz (Alemanya).

Self portrait de bob dylan

Bob Dylan, flamant Premi Príncep d’Astúries de les Arts, es manifesta també com un bell príncep de la pintura amb la seva mostra de 175 dibuixos, pastels i aquarel.les, fets a partir del 1980.Tot i que pot sorprendre aquesta cara oculta d’artista plàstic, Bob Dylan estima de lluny el llenguatge dels pinzells, i fins i tot va començar seriosament a rebre classes de pintura l’any 1968 amb el seu veí de Woodstock, un pintor anomenat Bruce Dorfman.

Bob Dylan jove

Dues dones han contribuït també, de manera diferent, a l’esclat de la vena plàstica de Dylan: la seva exdona, Sara Lowndes, que li va regalar una capsa d’olis pel seu 27è aniversari, i la directora del museu de Chemnitz, Ingrid Mossinger, que l’ha animat a reprendre els pinzells i li ha ofert l’espai per fer aquesta primera individual.

Dibuix Bob Dylan

Dylan deia en el llibre “Drawn Blank” (1994) que la seva producció visual es concretava en retalls de quadres que mai van ser pintats, encara han de ser pintats o, més ben dit, mai seran pintats.

Music from big pink

Potser ara haurà de canviar el sentit de les seves paraules per ajustar el seu rostre a l’altra cara del disc.

Dibuix Claudi Bob Dylan
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
L’atzar ha fet que aquest divendres, quan anava cap a la sala Rovira per veure els dibuixos de Cristina Losantos, hagi topat casualment amb el pintor Uwe Geest a la porta de la Galeria d’Art Maragall. Que ell fos allà no era tan casual perquè, tot i que jo no ho sabia, l’Uwe té exposició en aquesta galeria fins al 24 de novembre.

portada catàleg Uwe Geest

Entrem junts a veure-la i és aleshores quan l’Uwe em comenta que es tracta de l’exposició d’homenatge a la seva dona Yael Langella, morta d’accident fortuït a Lisboa l’11 de gener d’aquest 2007. No m’ho puc creure, perquè tot i no veure’ns gaire, conec l’Uwe des de fa molts anys i també la seva dona Yael, que l’acompanyava a la ràdio quan l’entrevistaven amb motiu de les seves exposicions.

Esracions de viatge d'Uwe Geest

Em quedo encara més glaçat quan m’explica els detalls de l’accident. Es veu que passaven uns quants dies de vacances a Lisboa i ella, molt afeccionada a la fotografia, va caure d’una altura de sis metres mentre pretenia trobar el millor angle per fer una bona fotografia. L’Uwe, que l’acompanyava, ho va veure tot i el record d’aquell instant el té sempre present i és d’un color vermell intens.

Lisboa d'Uwe Geest

Jo també tinc ara aquest color vermell al cap i la imatge de Yael Langella caient inevitablement cap a la seva mort.

Foro Uwe i Yael

Avui a les 8 del vespre es fa un acte d’homenatge a la Yael a la Galeria d’Art Maragall, amb intervenció d’amics, poetes, músics i artistes, que ajudaran Uwe Geest a suportar aquesta inesperada càrrega feixuga, més dura encara, per a un home d’alta sensibilitat artística com és ell.

Estacions de viatge d'Uwe Geest dos

Sento la mort de la Yael com si fos la d’algun familiar meu i les llàgrimes de l’Uwe són les meves pròpies llàgrimes.

Claudi dibuix Geest

26/10/2007: Els de la Nuez

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Cada vegada que em trobo amb Iván de la Nuez, Cap d’Exposicions de la Virreina, recordo el seu pare, René de la Nuez, humorista gràfic cubà a qui vaig conèixer abans que el fill, quan va fer una exposició, ja fa uns quants anys, en un centre cívic de Barcelona.

Ivan de la Nuez
Rene de la Nuez

És curiós constatar com d’aquell petit contacte professional, alhora que cordial i mig amistós, amb René de la Nuez, se n’hagi desprès un corrent de simpatia cap al seu fill, Iván, que ell sent també per mi, motivat primer per aquella relació amb el seu pare, i confirmat i augmentat després per la nostra pròpia relació de treball i amistat.

Dibuix Rene
Quixot Rene

Units ara de nou per la fotografia del Che, present a la Virreina, com vaig comentar-vos ahir, reto avui homenatge als De la Nuez, i estableixo ara connexió virtual amb en René, creador de "El Loquito", que als seus setanta anys continua bolcant tota la seva càrrega humana i política en el seu dibuixos humorístics plens de sana intencionalitat social i de molta sensibilitat.

El Loquito de Rene

Amics per sempre René, i units fermament pels dibuixos que eliminen, d’un bon cop de pinzell, barreres i distàncies.

El Loquito de Claudi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva secció d’art del Cabaret Elèctric la vaig dedicar ahir a l’exposició “Che! Revolució i Mercat” en conversa amb Ivan de la Nuez, Cap d’Exposicions de la Virreina, amb qui vam recordar l’enorme força iconogràfica d’aquella fotografia que Alberto Korda va fer del Che l’any 1960 a l’Havana, que es convertiria després en la imatge més reproduïda a la història de la fotografia.

invitació expo Che
Imatge del Che

Una imatge que jo avui he volgut posar al costat d’una altra fotografia plena de significats humans i d’una dimensió universal tan intensa, al meu paper, com la imatge del Che.
Es tracta de la foto de Pere Català Pich que va servir com a imatge dels cartells “Aixafem el feixisme” de l’any 1936. Cartells que van ser requisats per les tropes franquistes el 1939, que són ara al magatzem de Salamanca i que han de ser retornats a Catalunya.

Pere Català Pic

Esperem que cada cosa torni al lloc que li correspon, per dignitat humana, i que no es perdin els papers, tant en el sentit literal com en el figurat, perquè la frase “Aixafem el feixisme” sigui només un record del passat i no una consigna real del present.

Dibuix claudi che pic

24/10/2007: Honors immerescuts

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Vaig saber fa poc una cosa que potser hauria d’haver sabut abans, dedicant-me a la cosa artística com em dedico, i és que les estàtues eqüestres, normalment de militars, tenen significats diferents segons la posició de les potes del cavall. Si n’hi a dues d’aixecades vol dir que el militar va morir en batalla; si només en té una, indica que el personatge va morir al llit, però per culpa de les ferides rebudes en batalla sagnant; i si no n’hi ha cap d’aixecada s’ha d’entendre que el genet va morir de mort natural, com tants altres mortals.

Escultura equestre

Una informació que té una certa relació amb la notícia que vaig llegir ahir sobre el descobriment que el faraó Tutankamon no va morir assassinat, com es creia fins ara, sinó que va caure d’una carrossa mentre caçava al desert, i es va fer una fractura a la cama esquerra per sobre del genoll de la qual no es va poder recuperar.

Cara Tuutankamon

Segons estudis fets amb raigs X l’any 1968 s’havia arribat a la conclusió que el jove faró Tutankamon havia mort als 19 anys assassinat d’un fort cop al cap com indicava la inflamació a la base del crani. Ara, però, nous estudis permeten que el secretari general del Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte, Zahi Hawas, pugui defensar aquesta nova teoria de l’accident de caça, reforçada per l’opinió de Nadia Lokma, experta del Museu del Caire, que afirma que les carrosses trobades a la seva tomba no eren per a cerimònies o guerres, sinó per a partides de caça.

Màscara perfil

No és que morir assassinat sigui especialment honorable, però, si l’assassinat és d’un faró, com Tutankamon, la cosa té connotacions mitificadores que, malauradament, es perden immediatament quan descobreixes la veritable causa accidental de la seva mort.

Màscara Tutankamon frontal

Sigui com sigui continuarem mirant la seva fantàstica màscara d’or amb la mateixa admiració de sempre.

Dibuix Claudi Tutankamon
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Que l’alcaldessa de Milà, Letizia Moratti, retiri la campanya contra l’anorèxia basada en la crua imatge d’Isabelle Caro, la jove de 27 anys, d’1’65 metres d’alçada i 31 Kg de pes, fotografiada en tota la seva nuesa pel polèmic Oliviero Toscani, no m’ha semblat gens bé, perquè sóc dels qui prefereixen imatges dures, per combatre comportaments durs, servint d’exemple clar d’allò que no hem de fer i donant a la imatge aquell valor pressuposat de més de mil paraules.

Isabell caro
Toscani, fotògraf

Sense paraules em quedo també quan la nova Miss Itàlia 2007, Silvia Battisti, de 18 anys, fa 1’81 metres d’alçada i pesa 51 Kg, amb un índex de massa corporal (16) que està per sota del nivell saludable (18). I no passa res!!!

Miss Itàlia

I, mentrestant, Leonard Nimoy, l’orellut Mr. Spock de la sèrie televisiva “Star Trek”, viu obsessionat actualment per les dones obeses, les fotografia obertament despullades i exposa el seu treball fins al 15 de desembre a la Galeria R. Michelson de Northampton (Massachussets), amb els vistiplau de les grosses models que se senten força alliberades posant nues i contemplant satisfetes les seves voluptuoses formes.

Grasses
Mr Spock

Leonard Nimoy diu que molta gent pateix perquè el cos en què viu no és com el de les revistes, i és que potser ens hauríem de fixar més en exemples de vida més casolans, o observar més sovint les obres d’art amb tota la seva enorme gamma de models humans que poden satisfer tots els desitjos d’aquest món tan ple de contrastos ètics i estètics.

Dibuix Claudi grassa
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio em va portar ahir com a “Claudi, la Mosra” del programa “El suplement” al Parc Neolític de la Draga, a Banyoles, l’únic jaciment lacustre de la península Ibèrica d’aquesta cronologia, i que, per la humitat general de l’entorn, ha conservat intactes materials com fusta, pell, teixit, cistelleria o cordes, que el temps normalment ja s’hauria d’haver emportat.

La Draga

Vaig poder fer el neolític una estona guiat per Toni Palomo, el director d’Arqueolític, l’empresa que gestiona aquest parc, que ofereix la bellesa de l’entorn natural en un espai tancat d’uns 8.000 m2, on fa 7.000 anys hi van habitar unes 100 persones que van ser els primers pagesos i ramaders de la península Ibèrica.


poblat neolític

Una vida llunyana que podem recordar ara en aquest poblat per mitjà de la reproducció d’algunes cabanes i de les explicacions i demostracions dels responsables d’Arqueolític, que poden fer, entre altres coses, foc amb una pedra de pirita, un tros de bolet i una mica d’esca. Un autèntic miracle, vaja!

Dibuix claudi neolitic

Vaig fer el neolític i el papallona alhora, perquè vaig portar ahir la meva camisa africana de papallones grogues sobre fons blau, i l’atzar va fer que les meves papallones coincidissin amb les que sortien en unes fotografies d’un àlbum que un dels visitants del poblat ensenyava ahir a una de les monitores. Quina casualitat!!

Camisa claudi papallones

Papallones voladores que ahir em van portar màgicament al passat, en un viatge que vaig fer des del present del Parc Neolític de la Draga de Banyoles.

home neolític
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Les primeres paraules que sento al matí a la ràdio pronunciades per humans contemporanis m’informen que s’acaba de descobrir que els neandertals també parlaven, contràriament al que s’havia dit fins ara.

Neandertal

Poc després llegeixo al diari que el Parc Natural del Montsant, al Priorat, atresora pintures rupestres acabades de descobrir per un grup d’afortunats escaladors i excursionistes. Són mostres originals d’art prehistòric, d’entre 7.000 i 4.000 anys d’antiguitat, distribuïdes en cavitats rocoses a l’aire lliure en un lloc concret que Neus Miró, directora del parc, no vol desvelar per garantir-ne la preservació.

Pintura rupestre

I ara mateix acabo de rebre un correu electrònic urgent que em comunica que s’acaba de localitzar una làpida funerària del segle XVII al subsòl de l’Hospital de Sant Joan, pertanyent a l’antic convent.

Dibuix Claudi prehistòric

Tot això em torna a fer pensar que el passat és en el present, com també m’ho confirma la meva exposició a Olokuti, feliçment inaugurada ahir, que em va tornar a fer sentir les mateixes sensacions viscudes ara fa 30 anys quan vaig fer una primera i, fins ara, única exposició individual.


18/10/2007: Punt de fuga

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i la meva excitació actual provocada, com ja sabeu, per la inauguració de la meva exposició avui a Olokuti, he trobat un petit punt de fuga, quan he vist al diari que s’havien trobat noves espècies al mar de Cèlebes, entre les Filipines i Indonèsia.

calamar
Peix groc

Són els científics de l’Institut Oceanogràfic de Woods Hole i de National Geographic els qui han trobat entre 50 i 100 possibles noves espècies marines.

Medusa

Sembla que encara s’ha de demostrar si es tracta realment de noves espècies, però mentre es fan aquestes comprovacions, jo ja he quedat impactat per la bellesa fantàstica de tots aquests possibles nous éssers vius, entre els quals ocupa un lloc primordial en el meu propi univers, per deformació artística personal, el cuc que té tentacles al cap.

Vermella


Bellesa natural que em fa replantejar la meva obstinació de fer dibuixos i encara més d’exposar-los davant vostre.


Dibuix cucs claudi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Permeteu-me que torni a ser protagonista pràctic del meu blog, el dia abans del meu retorn al món de l’art, amb la inauguració demà de la meva exposició a Olokuti, de la qual no n’havia parlat gaire fins ara que ja no hi ha volta de full.

Invitació expo claudi

Una exposició que podia ser com una mena de divertiment per a un home com jo que no s’hi dedica habitualment, però que finalment té tots els ingredients que ha de tenir i els complements que li donen finalment un cert to d’activitat seriosa i responsable, com si m’hi hagués dedicat tota la vida. Fins al punt d’haver fet també unes invitacions i una petita targeta personal, dissenyades pel meu fill Jesper, que trobareu a la vostra disposició a Olokuti, per si no en teniu prou amb aquest blog per comunicar-vos amb mi.

Targeta Claudi

No tinc targetes personals des que vaig fer la primera comunió i ara, entre una cosa i l’altra, em sento com un infant amb sabates noves, tot i que demà, a la inauguració, em sembla que hi aniré amb les meves velles xiruques de sempre.

Dibuix claudi cava

16/10/2007: Blog endogàmic

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No sé si és gaire ètic parlar de mi mateix, en la meva recuperada condició d’artista plàstic, des del meu propi blog, però les noves sensacions que sento a les portes de la meva exposició al Centre d’Art Olokuti, del carrer d’Astúries 36-38 del barri de Gràcia de Barcelona, que s’inaugura demà passat, dijous 18 d’octubre a dos quarts de vuit del vespre, m’obliguen a fer-ho, peti qui peti.

llibre claudi

I és que ahir vaig viure un dia una mica especial que va començar amb la dificultat de portar fisicament els trenta quadres pensats per a l’exposició, correctament emmarcats, des de casa meva a Sant Pol de Mar fins a Olokuti a Barcelona. Situació que vaig resoldre, salvatgement, com faig sempre, portant tota la carrega entre una bona bossa d’IKEA i el meu carret de la compra, fantàstic regal de Catalunya Ràdio d’un Nadal antic, primer al tren i després a peu, en un recorregut urbà d’una mitja hora llarga, sota un sol de tardor que semblava d’estiu.

rostre claudi

Com veieu, m’agrada fer tots els papers de l’auca sempre que puc, de la mateixa manera que va resultar especialment agraït el muntatge, amb Daniel Solano i Emma Giné, amb tota la gamma d’accions diverses, des de les més banals de clavar els clauets fins a les més compromeses de decisió sobre el nombre d’obres i la seva distribució a l’espai expositiu.

claudi postal expo

Tot ha quedat molt guai, diuen, i fora dels habituals detalls d’última hora, sembla que tot està a punt per inaugurar, com està previst, aquesta exposició titulada “Rastres de rostres”, demà passat amb la presència fantàstica de l’amic, Arnau Puig, el filòsof de Dau al Set i habitual crític d’art i professor, que la presentarà. L’Arnau, un pou de ciència plàstica i de sensibilitat on sempre m'ha agradat caure-hi

claudi expo
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Si fa uns temps el dissenyador de moda Adolfo Domínguez va fer cèlebre allò de “l’arruga és bella”, ara l’artista colombiana Doris Salcedo podria popularitzar la nova expressió de “l’esquerda és bella” d’acord amb la seva artística i contundent esquerda que travessa perillosament, amb els seus bons 167 metres, el terra de la Sala de les Turbines de la Tate Modern de Londres.

Esquerda de Doris Salcedo

Tot i la seva possible bellesa formal, l’esquerda de Doris Salcedo és, segons diu ella mateixa, pertorbadora, conflictiva i difícil perquè parla directament dels immigrants com a grans víctimes del nostre temps, denunciant, a la vegada, les divisions del món.

Esquerda Doris Salcedo 2

És molt possible que l’autèntica raó de ser d’aquesta esquerda no l’entengui gairebé ningú a simple vista, però em sembla que la presència d’una esquerda com aquesta ha de resultar sempre inquietant perquè ens obliga a sentir que alguna cosa no va del tot bé i que ens hem de mantenir sempre alerta per evitar accidents imprevistos.

Esquerda Doris Salcedo 3

Curiosament, algunes persones ja han estat víctimes de l’esquerda , tot i que amb ferides de poca gravetat, mentre la contemplaven sense prendre les mesures adequades, alienes a la seva funció final d’evitar realment la proliferació de víctimes innocents d’aquest món tan esquerdat.

Dibuix Claudi esquerda
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Cada vegada que veig que s’han trobat noves formes de vida vegetal, animal o mineral, vives o fossilitzades o sigui com sigui, en un món on suposadament ja no hi ha res per descobrir i tot està aparentment dit i beneït, no puc deixar de sentir una curiosa sensació de sorpresa i perplexitat.

Bosc amazonic

És la mateixa que he tingut avui quan he llegit al periòdic que s’acaba de descobrir la primera empremta d’un tiranosaure de fa 67 milions d’anys!!!

Empremta tiranosaure

Ha estat localitzada per un científic britànic al paratge de Hell Creck a Montana (EUA) que suposa que és la primera evidència d’aquesta mena deixada pels grans carnívors del Cretaci, tot i que hi ha qui opina que es tracta d’un nanosauri, mentre que jo l’admiro senzillament per la seva antiguitat i per les seves formes, textures i colors, que em fan pensar en obres d’art absolutament actuals.

Tiranosaurus

Sorprès i admirat a la vegada per tan curiós descobriment espero que es confirmi el seu origen exacte i mentrestant continuo caminant sense ni imaginar-me com es trobaran les empremtes de les meves petjades actuals d’aquí a 67 milions d’anys més!!!

Dibuix claudi tiranosaure
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Dic “galeria d’art misteriosa” perquè ho era per mi abans de localitzar-la a Mataró, on sabia que existia tot i que no en recordava ni nom ni carrer però sí que es tractava alhora de galeria d’art i botiga especialitzada en emmarcament de quadres. Les meves gestions telefòniques prèvies a la meva visita a Mataró a la recerca de la dita “galeria misteriosa” van resultar inútils, de manera que, com que hi havia d’anar igualment a recollir el meu nou DNI, vaig decidir provar sort convençut que sent a Mataró la trobaria d’una manera o altra.

Galeria Lolet Comas

I així va ser, però de la manera més casual que us pugueu imaginar, ja que, sortint de la comissaria de policia, amb el DNI nou de trinca, prop de l’Ambulatori, vaig anar triant carrers amb una imprecisa intuïció que em conduirien a Ca l’Arenas com a punt d’informació cultural segur, i el fet és que em van portar màgicament a la mateixa porta de la Galeria Lolet Comas o Moldumat Art, que de seguida vaig veure que era la meva “galeria misteriosa”, entre altres coses perquè des de fora ja vaig identificar Sandra Sarrias, filla de la família propietària de l’espai, a qui havia conegut a la Fira d’Art de Sant Pol de Mar de l’estiu passat.

Sandra Sarrias

La trobada va ser molt simpàtica i em va servir per veure l’exposició dels joves artistes seleccionats a la col.lectiva Sant Lluc 2006, Ingrid Ventura, Alberto Romero, Anna Carbonell i Núria Palau, per recordar que la Sandra fa ara el 4t curs d’història de l’art, que és locutora i realitzadora de la secció d’art “Apunt d’art”del programa “Punt positiu” de Ràdio Cabrera de Mar, i que viu amb passió l’aventura del nostre temps des de ben joveneta en el context d’una família dedicada a l’emmarcament d’obres d’art i a l’exhibició d’art. Un binomi perfecte.

Foto Sant Lluc 2006 Mataró

Aprofitant l’avinentesa hi vaig deixar les obres que exposo a partir del dijous 18 d’octubre al Centre Cultural Olokuti del barri de Gràcia de Barcelona perquè me les emmarquin com cal.

Dibuix Claudi

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio em va portar diumenge passat, ben conduïda pel meu company tècnic Santi Soler, a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, a Tornabous, a la comarca de l’Urgell, on em vaig amagar per ser trobat, com si fos un preuat conill, pels oients de la nostra emissora, que em busquen cada diumenge per terres catalanes compensats pels premis que reparteixo habitualment gràcies a la generositat de l’emissora i dels ajuntaments o d’alguns particulars de les localitats que visito.

Molí d'Espígol

Se celebrava diumenge passat el 7è Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, activitat coordinada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya en col.laboració directa amb els municipis dels jaciments ibèrics més significatius de Catalunya, amb Ullastret al capdavant i el Molí d’Espígol immediatament després.

Molí d'Espígol

El meu esperit, de natural aventurer, va trobar en aquest jaciment l’espai també natural per fer volar la seva imaginació alhora que volava realment amb un globus aerostàtic, captiu, això sí!, que em va permetre veure les restes d’aquesta important ciutat ibèrica des d’uns 30 metres d’altura en el meu bateig del cel en aquest silenciós enginy volador protagonista de tantes aventures llegides o vistes en milers de pel.lícules.

Globus

Jordi Principal, responsable científic del jaciment arqueològic del Molí d’Espígol, va compartir amb mi experiència voladora i va veure per primera vegada des del cel, com si fos un ocell, el poblat ibèric que ja fa tants anys que coneix des de terra, sentint noves sensacions que mai fins aleshores s’havia imaginat. Una passada, vaja!

Vida ibers

L’Ajuntament de Tornabous treballa amb intensitat perquè el previst Centre d’Interpretació de l’Època Ibèrica sigui aviat una realitat i pretén també canviar les dates de la seva Festa Major perquè no tornin a coincidir amb les del Cap de Setmana anual de la Ruta dels Ibers per potenciar al màxim el seu passat ibèric.

Claudi globus
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No sóc un seguidor habitual del rugbi però confesso que en alguna ocasió he mirat interessat algunes de les seves contundents jugades transmeses per TV, admirat tant per la seva plasticitat com per la duresa sense violència que en general desprèn com a imatge d’un “joc net” real que no veig en altres esports, “a priori”, molt més suaus.

cartell català rugbi
all blacks
Equips rugbi

El rugbi, un joc explosiu que ara provoca també una explosió d’activitats culturals a França en el transcurs de la Copa del Món que s’acabarà el pròxim 20 d’octubre. L’Ajuntament de París ha organitzat l’exposició “Rugbi, un món d’emocions”; el Museu del Quai Branly de París, dedicat a l’art aborigen d’Oceania, Àfrica i el continent americà, aprofita l’avinentesa per oferir una gran fotografia dels “All blacks” de Nova Zelanda ballant el “haka” com fan habitualment abans dels partits; el Museu Fabre de Montpeller dedica una exposició de pintura a la relació entre el rugbi i l’art modern; i a Bordeus s’hi fa també una exposició sobre la història d’aquest esport a través de 600 objectes.

Jugador rugbi

Una vegada més s’evidencia la relació entre art i esport, encara i que sigui a través d’una activitat física per definició tan poc artística com el rugbi, encara que la curiosa i antinatural forma oval de la seva pilota pressuposa possibilitats creatives sorprenents que estimulen immediatament la meva imaginació.

pilota rugbi

Dibuix claudi rugbi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
No són només els llavis els que es comparteix, segons diu la cançó, sinó també, entre moltes altres coses, certes aventures creatives, com la que ara hem compartit momentàniament el pintor Carles Bros i jo, amb un llibre com a testimoni directe d’aquesta circumstància.

Bros portada

El llibre, que es titula “Carles Bros. L’aventura de la creativitat”, conté les reflexions del pintor sobre temes diversos i en moments diferents del seu camí vital i professional, i té un text de presentació fet per mi amb el títol de “Pintar amb naturalitat la natura de les coses”.

Foto Bros

Ja fa un temps que en Carles me’l va demanar i ara, mesos després d’haver-lo fet, el veig publicat en el context general de llibre que em va portar personalment en Bros a l’emissora fa un parell de dies i, veient el resultat, em plau haver acceptat la seva proposta, tot i que s’escapava una mica de les coses que faig habitualment.

dibuix Bros

Des del meu blog un gros agraïment, Carles Bros, per la teva aventura creativa que coincideix en aquest moment amb la meva pròpia aventura que voldria que tingués dimensió universal per incloure tota aquella gent que vibra amb les mateixes coses que ens agraden a tu i a mi.

Dibuix Claudi Bros

04/10/2007: El PEI del MACBA

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Dilluns que ve, 8 d’octubre, a les 8’30h, Xavier Antic farà una sessió informativa per explicar a tothom qui l’interessi què és el PEI (Programa d’Estudis Independents) que proposa el MACBA pels anys 2008 i 2009.

cartell pei

I mentre arriba el dilluns jo ja et puc anar avançant que aquest PEI vol reflexionar sobre la relació cada vegada més estreta entre l’art i les ciències socials, a la recerca d’un nou model de funcionament museístic que estableixi connexions enriquidores entre la pròpia pràctica artística, el lloc d’exhibició i el públic receptor.

aula pei

Un PEI que funciona com un curs de dos anys de durada (2008-2009) amb els seus sis trimestres, les seves set matèries (Teoria i crítica del discurs, Economia i cultura,Tecnologies del gènere, Estratègies del desig, Imaginació política, Processos urbans, i Art, visualitat i representació), i el taller “L’Art després dels feminismes”.

interior

Oficialment fins al dia 15 d’octubre, però de fet fins una mica més tard, pots fer la teva sol.licitud de participació en el PEI, si tens títol universitari, tres cartes de recomenació, un text de motivació de dues pàgines i els 3.000 euros que val la matrícula, si no pots accedir a alguna de les beques que ofereix també el MACBA.

Manolo macba

I si no et va el PEI, vés igualment al MACBA com a públic amb paper cada vegada més important per tancar el cercle natural que s’estableix entre creador i receptor en un determinat context social.

dibuix claudi macba

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La meva deformació professional i vital com a artista plàstic en potència i ja amb una certa existència, em fa veure realitats artístiques on només hi ha manifestacions d’una banalitat funcional evident.

Dibuix negre claudi

Us parlo concretament dels rastres fumejants que deixen habitualment els grans avions en el seu pas diari pel nostre cel, on creen línies de gran plasticitat i composicions geomètriques en la seva combinació espontània que molts artistes haurien volgut aconseguir en les seves teles en el context d’un estil de treball proper a l’abstracció geomètrica o de lirisme poètic.

Rastres avions 1

Un espectacle natural que va ser especialment contundent la tarda d’aquest diumenge passat quan des de la terrassa de casa, a Sant Pol de Mar, observava la puresa d’un cel blau nítid, violat sense compassió per moltes línies fumejants creades pels avions que en gran quantitat passaven simultàniament en aquell moment, creuant-se màgicament, tocant-se tangencialment o caminant en paral.lel.

rastres avions 2

Assistia sorprès a la creació d’una gran tela cosmològica teixida inconscientment per desenes de pilots aeris que es limitaven a seguir, com les formigues a la terra, el seu camí marcat al cel des de les cabines de control corresponents, d’acord amb les invisibles però tan reals i ben delimitades autopistes de l’espai.

avió del futur

Un espectacle visual atractiu que no amagava, però, la seva part fosca per l’efecte contaminant i pol.luent d’aquests rastres fumejants que com densos núvols artificials, van arribar a tapar un bonic sol de capvespre, i van fer inútil la visió de l’autèntic espectacle natural d’una posta de sol de tardor.

Dibuix claudi avions
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El cap de setmana passat es van celebrar en diferents poblacions catalanes les Jornades Europees de Patrimoni d’acord amb la voluntat de conèixer, recuperar i conservar els valors arquitectònics patrimonials europeus, segons es va decidir en la primera edició d’aquestes jornades l’any 1991 i com s’està fent encara actualment i de manera simultània en 47 països europeus al llarg de l'últim cap de setmana de setembre.

Torre de Telegrafia òptica

Unes jornades que m’han permès descobrir l’existència de les torres de telegrafia òptica gràcies a la visita comentada que Montornès del Vallès i Montmeló van organitzar diumenge passat
a la Torre de Telegrafia Òptica de Montornès, on em vaig amagar en la meva secció dominical “On és en Claudi” d’“El suplement” de Catalunya Ràdio.

Torre de teleghrafia òptica

Per si, com jo abans d’aquest viatget, no sabeu res de la telegrafia òptica ni d’aquestes torres, us puc dir que la telegrafia òptica és la transmissió de missatges codificats a distància per mitjà de senyals directament visibles i les torres són les construccions des de les quals s’establia aquesta comunicació.

Torre de telegrafia òptica

Un sistema que a Catalunya es va crear l’any 1848, amb una xarxa complexa de caràcter militar que va tenir la seva importància fins l’any 1862, quan la telegrafia elèctrica va acabar amb la de caràcter òptic.

Torre de telegrafia òptica

A les torres de telegrafia òptica, com la de Montornès, situades habitualment en llocs elevats i de domini estratègic del territori, hi vivia una dotació d’uns 14 soldats i dos operaris que es comunicaven a través d’un codi de senyals numèrics detectables amb allargavistes des de la torre següent, situada a uns 10 km i així successivament fins arribar al lloc de comandament, on es desxifrava el missatge.

Torre de telegrafia òptica

Com en el joc dels disbarats, sovint la informació primera arribava al punt final totalment capgirada, però en general la cosa funcionava i ens ha deixat restes patrimonials tan interessants com aquesta Torre de Telegrafia Òptica de Montornès del Vallès, actualment en procés de restauració, amb la possibilitat de convertir-se en un futur Museu de la Telegrafia Òptica de Catalunya per explicar els detalls d’aquest rudimentari sistema de comunicació textual visual a distància, bressol real dels correus electrònics i de la navegació internàutica actuals.

Dibuix claudi
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El fotògraf Albert Gusi torna a fer de les seves i ara ens assegura que les formigues Messor són autèntiques col.leccionistes d’art i alhora artistes consumades, no solament per la seva coneguda habilitat com a arquitectes, sinó també per la seva nova capacitat de manifestar-se com a vertaderes pintores i crear curioses composicions espontànies amb els rastres que les seves potes deixen sobre la terra en el seu caminar constant com a recol.lectores naturals pel territori a l’entorn dels seus nius.

Formiga a terra

Niu formiga

Després de tres anys observant les formigues Messor, l’Albert exposa ara al Museu de Ciències Naturals de Granollers el resultat del seu treball creatiu a l’entorn d’aquestes formigues tan creatives, que es concreta en fotografies, vídeos i en les composicions fetes directament per les formigues en plaques de vidre fumat distribuïdes estrategicament per l’Albert en els seus hàbitats naturals.

Placa formiga

Una proposta curiosa que combina tres llenguatges complementaris: el de la fotografia científica de Roger Eritja, el de la investigació de Xavier Espadaler i el del treball pròpiament creatiu d’Albert Gusi com a motor primer de tota aquesta història que connecta visualment la realitat natural amb els àmbits de creació artística més intel.lectuals.

cap formiga

Potser és el moment de pensar a abandonar l’ase català com a símbol de la nostra cultura i substituir-lo per alguna d’aquestes fantàstiques formigues Messor.

Dibuix formiga
<   octubre 2007   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.