Arxius

Estas veient: juny 2007

29/06/2007: Tinc un cap a la mà

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Quan dic que tinc un cap a la mà vull dir que penso amb la mà quan dibuixo amb un automatisme tan visceral que em fa pensar que realment el meu cervell és la meva mà o que entre el cervell que envia ordres i la meva mà que les rep no hi ha cap distància física ni mental, perquè , en aquells moments de creació, són una mateixa cosa, i la mà pensa com si fos el meu cervell i el meu cervell dibuixa com si fos la meva mà.

Mà d'artista

Vull fer d’aquesta manera el meu homenatge particular a la meva mà pensant, extensiu a totes les mans de tots vosaltres que, dedicats o no a la creació plàstica, feu de les vostres mans, cervells, i dels vostres cervells, mans, en cadascuna de les vostres professions.

Mans

Mans

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Jo sóc un dibuix que creix....

claudi a

....i creix....

claudi 2

....i creix...

claudi c

....i creix...

claudi d

....fins arribar a ser...

claudi e

...només...

claudi f

...una mirada.

claudi g
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Us parlava ahir de les catanes que van fer servir els exaltats joves llatinoamericans en el seu atac injustificat a un grup de ciutadans de Ciutat Meridiana que passaven pacíficament la Nit de Sant Joan, i, malauradament, haig de tornar a citar avui un altre fet sagnant amb la catana japonesa una vegada més com a arma assassina.

Catana

La notícia diu que, segons les primeres hipòtesis, un home va apunyalar la seva filla al domicili familiar a Valladolid i li va provocar la mort, i que, tot seguit, un altre dels fills va sortir a defensar la seva germana i va matar el pare amb una catana oriental. Us imagineu l’escena? Riu-te’n de les imatges de violència sense límits de les grans pel•lícules de samurais que citava ahir o dels grans relats literaris de gènere macabre. Una vegada més hem d’acceptar que la realitat supera qualsevol tipus de ficció intel•lectual.

Ramon Casas

Dues morts en la intimitat casolana que contrasten amb les execucions públiques que s’han produït al llarg de la història i que encara es produeixen en alguns països d’estructura política medieval.

Tortura

» Veure més

26/06/2007: Quan vibra la catana

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tot i la meva devoció antiga per la cultura japonesa, feta de contes infantils i pel.lícules adultes plenes de geishes i samurais, tremolo quan sento que s’ha produït algun acte violent a qualsevol ciutat catalana amb la catana japonesa com a arma ofensiva.

Catana

I, malauradament, he pogut tornar a tremolar avui per culpa de l’estètica catana llegint al “El Periódico de Catalunya” una notícia que parla de l’agressió múltiple que van patir diversos clients d’un bar del carrer de les Agudes de Ciutat Meridiana, la passada nit de Sant Joan, per part d’un grup nombrós de llatinoamericans (de 30 a 50) armats amb navalles, pedres i les mítiques i perillosíssimes catanes japoneses.

Catanes samurais

Encara no entenc com no hi ha hagut cap mort i només hem de parlar, sortosament, de ferits de diversa consideració, tot i que n’hi ha algun una mica greu, però fora de perill.

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
He passat cinc dies de pànic contemporani absolut, que vol dir que he anat cinc dies de cul, fent coses diverses amb petits intervals de temps i curioses connexions conceptuals acompanyades d’un certa sensació de por per la possibilitat de ser incapaç d’afrontar-les amb la dignitat necessària.

Maria Helguera
Gos de Maria Helguera

La cosa va començar dimecres a dos quarts de vuit del vespre a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas amb la proposta “L’artista a l’abast”, la qual tinc el gust de protagonitzar com a interlocutor de l’artista corresponent, en una conversa oberta a la participació directa del públic. En aquest cas es va tractar de la pintora, argentina d’origen i catalana d’adopció, Maria Helguera, que entre altres coses em va confessar la seva passió, no compartida per mi, pels toros. Amb la Maria vaig parlar també a quarts d’onze de la nit en directe al “Cabaret elèctric” que condueix la Txell Bonet a iCat fm, i vaig arribar finalment a Sant Pol de Mar, amb el màgic bus nocturn, a les dues de la matinada.

Stones

Dijous va estar marcat per la meva presència, inhabitual, a l’Estadi Olímpic de Barcelona, com a espectador del concert dels Stones. Entre una cosa i una altra tot plegat va voler dir unes cinc hores i mitja dempeus, sentint el contacte, no desitjat, de la resta del personal, i vibrant, això sí, amb satisfacció davant de la insatisfacció mítica dels Rolling Stones en un espectacle sonor i cromàtic que va arribar al seu clímax total amb la vermellosa interpretació del tema “Sympathy For The Devil”, que em va resultar especialment simpàtic i molt infernal en nit de lluna en ple creixement.

MIk Jagger

» Veure més

22/06/2007: Mones de Pasqua

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Va bé que vingui un foraster a dir allò que els de casa pensem moltes vegades però que no sempre som capaços de dir amb total llibertat per culpa d’una suma de sentiments entre els quals hi ha la por, el respecte excessiu, el col•leguisme, i un cert patriotisme mal entès.

Dibuix Hughes

El nostre home és avui Robert Hughes, l’historiador de l’art australià que, mentre prepara a Barcelona un assaig sobre el Palau de la Música, es permet el luxe dir, amb totes les lletres ben clares, que detesta la Sagrada Família de Gaudí, que observa des de la seva visió no confessional d’excatòlic que no vibra amb les obres de marcat caràcter religiós com aquest Temple Expiatori encara inacabat del geni de Reus.

La Sagrada Famillia

De fet, la de Hughes no és la primera veu que s’aixeca en contra de les excel.lències d’una obra que ha rebut moltes crítiques d’artistes i intel.lectuals barcelonins que no veuen gens clara la voluntat d’acabar aquesta Sagrada Família quan no sabem del cert com l’hauria volgut acabar el mateix Gaudí. A mi, que tampoc no veig gens clara la necessitat d’acabar aquest temple, m’hauria agradar molt més deixar-lo com estava en aquell punt d’atractiu enigmàticament romàntic que tenen les obres inacabades o en ruïnes.

MACBA

Robert Hughes dispara amb bala de plata de disseny contemporani quan afirma que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona és horrible, tant l’edifici com la col.lecció, i es queda tan ample. De la mateixa manera que no li tremola la veu quan critica la intervenció de Gae Aulenti en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que qualifica d’edifici horrible i vulgar, encara que diu que els frescos són magnífics, cosa que és indubtable.

MNAC

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Diuen que aquest estiu els vaixells escombriaires, anomenats curiosament “pelicans”, segurament perquè tot quedi entre animals, també pescaran meduses, per enviar-les després en un abocador com qualsevol altre residu orgànic, segons ha afirmat recentment des del Departament de Medi Ambient i Habitatge el conseller Francesc Baltasar, que va afegir que no té cap intenció d’exterminar les meduses, com voldrien segurament la majoria dels banyistes, cansats d’aquesta plaga marina que any rera any els fastigueja el desitjat i necessari bany estival.

Vaixell Pelicà

Pelicà

medusa

Diu el conseller que només es recolliran les meduses que s’acostin massa a la platja i siguin un perill per aquests banyistes, perquè matar-les massivament seria un profund error ecològic. Sembla, d’altra banda, que les que s’acosten excessivament a la platja estan moribundes i per tant eliminar-les no ha de significar cap problema de consciència moral en relació amb el principi general de conservacíó de la vida.

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Llegeixo fa uns dies que el diari alemany “Die Zelt” critica el somriure perpetu del president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, a qui qualifiquen com una persona que creu ingenuament en la bondat essencial de l’ésser humà segons la seva visió optimista de la vida, que no canvia mai, sigui quin sigui el color de les circumstàncies que li toca viure. Es diu també que la seva confiança impertorbable ha captivat la gent i li ha donat èxit i seguretat, però que a la llarga pot resultar contraproduent de la mateixa manera que el seu somriure permanent pot arribar a ser esgotador.

Somriure Zapatero
Riure Gioconda

I jo, mirant una vegada més el somriure perpetu de José Luis Rodríguez Zapatero, he vist immediatament l’enigmàtic somriure de la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, perquè, segons estudis científics de mesura d’emocions, aquest somriure mític de La Gioconda manifesta un 83% de felicitat, un 9% de malestar, un 6% de temor i un 2% d’enuig, que són proporcions que podrien encaixar perfectament amb les d’aquest somriure de Zapatero que, tot i ser real acaba semblant pintat, com si fos una entitat plàstica amb autonomia pròpia més enllà del context facial que li correspon.

Foto Zapatero
La Gioconda

De manera que podem arribar a la conclusió que La Gioconda i José Luis Rodríguez Zapatero són dues realitats enganxades a un somriue perpetu i enigmàtic en els dos casos tot i les diferències evidents entre les seves històries personals i el context històric corresponent de l’una i de l’altre.

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La “FAADA” bona és la Fundació per a l’Adopció, Apadrinament i Defensa dels animals, i el “drama bestial contemporani” és que el pateixen els animals que reben maltractaments diversos en un món actual que, tot i la nova sensibilitat de respecte per la vida en totes les seves manifestacions, permet encara tradicions com la dels toros que contempla, com a gran justificació de la festa, la mort pública de l’animal per estocada de torero, després de patir les carícies sagnants de banderillers i picadors, que han anat minvant la seva noble força bruta i l’orgull, humiliat en públic, de la seva brava raça.

Cartell toro

José Tomás

La FAADA és la Fundació que va convocar la manifestació antitaurina d’abans d’ahir, diumenge 17 de juny de 2007, coincidint amb l’esperada reaparició del torero José Tomás a la Monumental de Barcelona. Hi va col•laborar també l’ADDA, (Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals), que amb el suport de la seva homòloga internacional WSPA (Societat Mundial per a la Protecció d’Animals) ha anat preparant el terreny amb una costosa campanya publicitària destinada a oferir a la gent arguments sòlids en contra de la “festa” dels toros, amb un anunci titulat “Una fragància cruel” que presenta una ampolla de perfum plena de sang amb un tap amb banyes de toro i el nom “Eau de Toutoure” i finalment les paraules “Sí a una Barcelona antitaurina. No a les corrides de toros”.

Jossé Tomás torejant

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Aquesta vegada en lloc de llegir les meves imatges podeu llegir les meves paraules impreses a “Llegir”, Revista de Llibres i Cultura, amb direcció de Maties Salom, i redacció, administracció i publicitat a Palma de Mallorca.

Revista LLEGIR


Paraules escrites per proposició directe d’en Maties que, em va perseguir insistentment a cops de correus elèctrònics fins a aconseguir que li fes aquestes quatre reflexions escrites sobre la magna obra de Miquel Barceló a la Catedaral de Palma de Mallorca.

Catedral de Palma de Mallorca

I és que l’encàrrec em va satisfer i preocupar a la vegada perquè, tot i la meva experiència escrita a iCat fm, en les meves unitats informatives d’arts plàstiques i en aquest blog que compartim diàriament, no sóc home acostumat a escriure per ser publicat en el paper convencional d’una revista com “Llegir” i sento, per tant, enorme respecte per un mitjà com aquest, sobretot quan, a més a més, m’haig d’enfrontar a un monstre de la talla d’un Barceló.

Foto Miquel Barceló

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Jo

Dibuix Claudi. Home collage 1

sóc

Dibuix Claudi. Home collage 2

un

Dibuix Claudi. Home collage 3

“collage"

Dibuix Clauidi. Home collage 4

de mi

Dibuix Claudi. Home collage 5

mateix.

Dibuix Claudi. Home collage 6

I tu?
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Jo

Dibuix Claudi.. Home colors 1

sóc

Dibuix Claudi. Home colors 2

un

Dibuix Claudi. Home colors 3

home

Dibuix Claudi. Home de colors 4


de colors.

Dibuix Claudi. Home colors 5

I tu?


Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Jo

Claudi. Home aigua 1

sóc

Dibuix Claudi. Home d'aigua 2

un

Dibuix Claudi. Home d'aigua 3

home

Dibuix Claudi. Home d'aigua 4

d’aigua.

Dibuix Claudi. Home d'aigua 5

I tu?


Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Jo

Claudi. Home dibuixat 1

sóc

Claudi. Home dibuixat 2

un

Claudi. Home dibuixat 3

home

Claudi. Home dibuixat 4

dibuixat.

Claudi. Home dibuixat 5

I tu?
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Ja fa molts anys que el menjar és present en el món de les arts plàstiques com a gènere creatiu amb límits ben marcats sota la denominació de natura morta o com a complement de totes aquelles manifestacions artístiques que parlant de la vida en general ho fan també de tot allò que correspon al fet de menjar.

Home menjant
Gent menjant

Es tracta d'escenes gràfiques que il•lustren aquesta circumstància tan humana a través de la reproducció dels elements habituals de l’àmbit alimentari en tota la seva varietat gastronòmica i amb la utilització de tècniques plàstiques diverses.

Dalí-Natura Morta
Dalí-Cistella de pa

També és coneguda l’actitud d’alguns artistes que fan servir productes alimentaris com a ingredients reals d’universos creatius que reflexionen plàsticament sobre la profunda relació històrica entre l’home i la funció alimentària, en molts casos, relacionada també íntimament amb rituals ancestrals de significativa dimensió
sagrada.

Miralda-Taula parada

» Veure més

08/06/2007: La mirada emmarcada

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Tinc la mirada emmarcada.

Foto Claudi quadre
Ulls Claudi

Tinc la mirada emmarcada per veure amb els meus ulls els ulls de Frederic Amat i tota la seva obra plena d’ulls i mirades.

Ulls Frederci Amat

Tinc la mirada emmarcada per veure amb els meus ulls els ulls d’Evru i tota la seva obra plena d’ulls i mirades.

Ulls Evru

Tinc la mirada emmarcada per veure amb els meus ulls els ulls de l’Àfrica negra i de totes les seves obres plenes d’ulls i mirades.

Ulls africà
Exposició "Ojos"

I puc veure tot això gràcies a l’exposició “Ojos” que s’inaugura demà a la Galeria Cyprus Art de Sant Feliu de Boada amb fantàstiques obres d’art primitiu i el món sempre atractiu de Frederic Amat i Evru, en la seva dimensió més literalment visual, perquè els ulls en són realment els grans protagonistes.

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
De la mateixa manera que les cases d’Horta de Sant Joan, amb els seus nèts i simples volums rectangulars, van inspirar el primer cubisme picassià, les cases del riu Onyar, de Girona, han estat també font d’inspiració primera dels continguts temàtics de l’obra del pintor Josep Perpinyà i del format horitzontal habitual dels seus quadres, demostrant una vegada més que les formes plàstiques abstractes són sovint la conseqüencia de la reinterpretació sintètica que molt artistes saben fer de la realitat física que els envolta.

Cases de l'Onyar

Obra Perrpinyà


Horitzontal és també el títol de l’exposició de Josep Perpinyà que s’inaugura el 16 de juny al Museu d’Art de Girona amb la seva mirada horitzontal feta de les formes geomètriques d’aquestes cases de l’Onyar que Perpinyà ha mirat tantes vegades al llarg de la seva vida i sempre de manera diferent, com si fos la primera vegada que les veu. Però, del 5 al 8 de juny, és a dir, fins demà encara, ja podeu trobar l’artista pintant “in situ” a l’Àmbit 2 del Museu un gran mural de 40m2 inspirat també en aquestes paradigmàtiques cases gironines de l’Onyar.

Perpinyà pintant el mural

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
El pintor Quim Domene va néixer a Olot l’any 1948, el mateix any que moria, a Ambleside, un altre pintor, Kurt Schwitters, que va ser també escultor i poeta, lligat estèticament i ideològicament als diversos moviments d’avantguarda del segle XX, des dels seus inicis expressionistes, tot passant per l’abstracció lírica pròpia de Kandinsky, pel cubisme, el dadaisme, el constructivisme, i l’abstracció geomètrica, fins arribar a preparar ja el terreny del Pop Art.

Kurt Schwitters

Quim Domene

Schwitters va exposar per primera vegada els seus “Merz” l’any 1919, que eren “collages” fets amb diversos elements procedents del món comercial real ,“Commerz”,
que l’artista trobava a les escombraries, com trossos de fusta, ferro, llana, tapís, plomes, bitllets de tramvia, segells, claus, pedres, i tot allò que finalment queda de la nostra existència com a imatge clara del que som a cada moment de la història de la humanitat.

Obra Kurt Schwitters

Obra Quim Domene

Quim Domene també és un enamorat del “collage”, tècnica que fa servir sovint a les seves obres i de manera especial en una sèrie de composicions dedicades a Schwitters amb el nom genèric de “Cartes a Kurt Schwitters” que es mouen entre el diari personal i la carta real, que l’artista treballa des de l’any 2005, amb la voluntat d’arribar a fer-ne un centenar (ara ja en té 60!) per ser exposades en la seva totalitat en algun espai encara per determinar.

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
I finalment es va produir l’esperada simulació d’una fumarola al volcà Montsacopa d’Olot, segons idea i desenvolupament d’Albert Gusi, aquell que afirma que al Garraf les pedres passen volant, i que ara pot dir també que a la Garrotxa el fum dels volcans ha tornat a passar volant fins a desaparèixer en el cel, confós amb els núvols que abans ahir, diumenge, tacaven de blanc gris el panorama olotí.

Programa Panorama 2007

Quan diem panorama ho fem en el seu doble sentit de panorama físic, com a paisatge natural, i de panorama artístic, com a festival de creació contemporània que amb aquest nom de Panorama acaba de celebrar ara la seva sisena edició, del 31 de maig al 3 de juny, amb la seva voluntat d’ocupar un espai dedicat a les arts escèniques més innovadores, trangressores i experimentals, entre les quals també hi ha entrat aquesta simulació de fumarola al volcà Montsacopa, que Albert Gusi havia pensat amb l’objectiu de retornar la memòria fotogràfica a l’origen de la zona volcànica de la Garrotxa.

La fumarola d'Albert Gusi

» Veure més

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
De la mateixa manera que en Jordi Carrasco deia que el tennis ens havia fet amics, com bé recorda la placa del Club de Tennis de Sant Pol de Mar que ell va contribuir a crear d’una manera notable, jo puc dir ara que iCat fm també ens ha fet amics, i amics per sempre, afegiria encara, d’acord amb el lema de la gran cita olímpica Barcelona 92, perquè tot i que iCat fm no té res a veure amb el món de l’esport, tinc la sensació de pertànyer més que mai a un equip de treball semblant als del món de l’esport, amb lligams d’amistat que no havia sentit abans en cap de les meves temporades anteriors a la desapareguda Catalunya Cultura i a la ben present Catalunya Ràdio.

Detall dibuix Claudi sobre sudoku

I tot i les dificultats tècniques que hem hagut de superar, uns més que d’altres, per arribar a dominar minimament la nova eïna de treball, finalment s’han eixemplat els nostres horitzons vitals i les nostres possibilitats de comunicació a través de la paraula, escrita, dita i llegida, i de la imatge que, tot i no valer més que mil paraules, les complementa a la perfecció, justificant a la vegada de manera especial la meva feina específica en l’àmbit temàtic de les arts plàstiques de caràcter, com bé sabeu, basicament visual.

Dibuix Claudi sobre sudoku

Si he dit abans que iCat fm ens ha fet amics entre nosaltres, treballadors, i entre nosaltres i vosaltres oients o internautes, hauria de dir el mateix d’aquest blog que estem compartint en aquests moments com a nexe diari de comunicació, com a estímul personal d’imaginació i creativitat, i com a motiu de la regeneració de la meva ànima d’artista.

Dibuix Claudi 1

» Veure més

<   juny 2007   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.