30/09/2010: Adéu siau!

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Et dic avui adéu siau de manera definitiva des d’aquest blog que ara mor per renéixer de manera més personal i independent, sense l’aixopluc d’iCat fm i de Catalunya Ràdio, l’emissora que vaig contribuir a crear ara fa gairebé 28 anys, i de la qual ara surto acollint-me a un pla de prejubilació que m’ha semblat molt correcte!

Museu dels Sants

Tot i trobar-me en aquest circumstància final, vull acabar el blog de la manera més natural possible, informant-te, com sempre, de tot el que tingui alguna cosa a veure amb les arts plàstiques i la creativitat sobretot visual.

Museu dels Sants

En un moment tan sagrat com aquest, no hi ha res millor que fer una visita al Museu dels Sants d’Olot per obtenir l’experiència xocant d’entrar en aquest curiós univers creatiu a través de les tècniques tradicionals usades en imatgeria religiosa i en els vells oficis relacionats amb aquest activitat tan significativa per a Olot i tota la comarca de la Garrotxa.

De mà en mà

Jo, tot i ser home de poca fe oficial, per antiga formació santa, suggereixo la visita a aquest espai tan especial, perquè sempre hi ha alguna cosa sensible que es desperta en el teu interior quan contemples tota aquesta curiosa col.lecció de sants de tots els temps. Si hi vas ara, podràs veure, al costat de les peces exposades habitualment i del taller que et permet viure’n en directe l’elaboració, l’exposició temporal “De mà en mà”, que t’explica l’evolució progressiva de la vida dels tallers d’imatgeria religiosa artesanal i la seva adaptació als nous temps.

Metáforas Andinas

Nous temps, també, són el que animen l’exposició “Metáforas Andinas”, oberta fins al 7 d’octubre a la MMart Gallery d’Olot, amb les obres de Noelia Álvarez, Irene Mancino, Silvana Paese i Montserrat Bassols, tres argentines i una olotina, que mostren la seva visió subjectiva de la cultura i del paisatge andins, a partir dels seus aspectes més quotidians.

Metáforas Andinas

I encara a Olot, en el primer pis del claustre de l’Hospici, pots veure, fins al 12 d’octubre, uns cranis pintats per Michel Batlle, que podrien ser entesos com els trets radiogràfics de possibles sants contemporanis... o no!

Michel Batlle

Doncs res, que amb els sants olotins i universals protegint no sé ben bé què, et dic adéu siau des d’un blog que tanca avui les portes per obrir ja les d’aquest altre claudipuchades.blogspot.com al costat de la meva nova adreça electrònica, claudipuchades@gmail.com, i del meu mòbil de sempre, el 600 49 49 20. No et tallis ni un pèl i busca’m, com sigui, quan em necessitis.

Claudi-Sants

Sort!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

28/09/2010: Serveis culturals

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En Màrius Brossa, sabent que aviat, d’aquí a dos dies, vaja, em prejubilo, em diu que ja no podrà aprofitar-se (de bon tarannà) dels meus serveis culturals per anunciar qualsevol cosa que l’afecti a ell o al món de l’art en general. I jo li contesto parlant d’ell, com ara faré, i de l’interessant tema artístic que m’acaba de passar, i dient-li i dien-te, també a tu, que em llegeixes, que si vols seguir-me a partir del dia 1 d’octubre, el de l’inici de la meva nova vida prejubilar, ho podràs fer a través meu nou bloc: o via correu electrònic a la meva nova adreça: claudipuchades@gmail.com per comunicar-me tot el que necessitis i fer servir, amb intel.ligència, els meus serveis culturals, que desitjaria eterns.

Màrius Brossa

Mentre sóc encara membre actiu d’iCat fm aprofito les eines que tinc encara a la meva disposició per posar les meves armes emocionals i intel.lectuals al servei de l’art i avui, de manera, particular al servei d’en Màrius Brossa i del projecte artístic que gira a l’entorn de Can Broc, al poble empordanès de Vilarig.

Vilarig

Can Broc és el nom de la casa que té en Màrius a Vilarig i Can Broc és també el nom de la galeria d’art que serà una realitat a partir del 14 de novembre, tot coincidint amb la festa major del poble. Falten encara uns quants dies però no volia deixar de parlar-ne, ara, que sóc encara en el context del meu bloc a iCat fm.

Vilarig

Màrius Brossa podrà aconseguir aviat el seu somni de fondre en una única realitat, l’essència silenciosa de la natura de Vilarig, amb la seva sensibilitat d’artista plàstic, en un projecte que comparteix, naturalment, amb altres persones. L’enhorabona Màrius. Mantindrem el contacte i compartirem, com sempre, interessants experiències estètiques i els serveis culturals corresponents, sense cap problema i amb tot el plaer del món!

Claudi-Màrius

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Descobert a través del facebook, porto avui a la vida, no del tot natural, perquè som encara en context virtual d’un blog d’art com el meu, en Basili Gironès Bofill, l’home que estima la fotografia.

Basili Gironès

Sembla que tot va començar cap al setembre del 2007, quan la seva mare li va regalar una càmera de fotos Pentaz de piles i de només 7 megapíxels, que en Basili va estrenar fent diàriament una gran quantitat de fotografies arreu i a tota mena d’actes de caire divers, des dels esportius i festius, als culturals i polítics, tot passant per trobades o reunions de tota mena.

Basili Gironès

Un dia en Basili va veure, en un partit de futbol a l’Escala, una tan fantàstica posta de sol, que des d’aleshores no ha parat de fotografiar núvols, mars, sol, llum, aigua, i naturalment, d’altres postes de sol tan atractives com aquella primera que li va resultar tan reveladora.

Basili Gironès

Rient rient, en Basili va crear un àlbum de fotos anomenat “1a Col.lecció de Fotografies” amb 28 fotografies, ben seleccionades, que va fer al llarg de set mesos. Al marge de l’àlbum, durant els 3 anys que fa que s’hi dedica, aquest jove fotògraf ha fet més de 12.000 fotografies de tot tipus, sempre molt ben valorades per tota la gent que les ha pogut contemplar. Sembla que només falta una exposició per tancar aquest cercle creatiu i començar-ne un altre, cosa que podria passar ja al llarg de l’any 2011, amb dates i dades encara per determinar.

Claudi-Basili Gironès

Que hi hagi sort, Basili, i que la puguis fotografiar tan bé com fas amb els teus paisatges.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

24/09/2010: La Fira de Calella

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
La 30a Fira de Calella i l’Alt Maresme va obrir oficialment les portes ahir, dijous, i les tancarà demà passat, diumenge, després d’haver-te presentat, durant tots aquests dies, els seus continguts habituals, culturals, socials i comercials, i el seu habitual àmbit monogràfic, que en aquesta celebració especial dels 30 anys es dedica al Països Catalans.

Fira de Calella

Si decideixes visitar-la, pensa que veuràs una fira que integra, que uneix i que genera cohesió, com a aparador de la força de tota una ciutat que viu el present mentre es projecta cap al futur, amb propostes engrescadores com la fira que ara t’estic comentant, que fa que Calella sigui, en conjunt i tot aquest cap de setmana, tota una gran fira.

Claudi-Fira de Calella

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

23/09/2010: Cesc Belmonte

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
22 anys després d’assistir a l’estrena a Barcelona, ahir vaig tornar a veure, al Lliure de Montjuïc, amb emocions renovades, el “Belmonte” de Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi, Frederic Amat i Carles Santos, que són, segons l’ordre escrit, coreògrafs i directors artístics, dissenyador d’espai i vestuari, i creador de la música original. Quatre personatges i un sol destí, amb l’objectiu, en aquest cas, d’oferir la seva particular visió del gran torero Juan Belmonte a sensibilitats habitualment allunyades tant de la festa dels toros com dels seus personatges principals, els toreros.

Juan Belmonte

Ja em va semblar original l’espectacle en aquella primera ocasió, com sempre m’ha semblat únic i original el treball d’en Cesc i la Lydia, i vaig continuar trobant-lo original ahir a la nit, sota la llum d’una lluna quasi plena, al costat de molts altres valors de gran altura estètica, filosòfica i conceptual. Una passada, vaja! Tant pel contingut com pel continent, i també per l’atmosfera natural que m’envoltava.

Cesc Gelabert

Cesc Gelabert es fon a l’escenari amb la figura de Juan Belmonte per oferir-nos, a través dels seu cos, l’essència del qui fou ídol del toreig, no només pels afeccionats habituals, sinó també per homes de les lletres i les arts que van sentir vertadera i inhabitual passió per tot el que Belmonte era i representava.

Juan Belmonte

Ramón del Valle-Inclán solia repetir al torero que només li faltaria morir a la plaça per convertir-se ja en un mite etern. Es veu que Belmonte sempre li contestava així: “Se hará lo que se pueda, don Ramón, se hará”.

Belmonta

De fet, Juan Belmonte no va morir a la plaça, sinó que es va suïcidar d’un tret a l’habitació de casa seva, malalt de passions impossibles, quan, als 70 anys, es va enamorar sense esperances d’una flamenca molt jove.

Cesc Gelabert

El “Belmonte” de Cesc & Cia t’espera encara fins aquest diumenge al Lliure de Montjuïc, de manera que si encara no l’has vist, afanya’t, i si l’havies vist abans, afanya’t també, que no se sap quan tornarà, si és que torna algun dia.

Claudi-Cesc Gelabert

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Era de justícia parlar ara del pintor barceloní Josep Cisquella, encara que sigui per recordar-lo després de la seva mort recent, com vaig fer abans d’ahir amb el pintor alemany Walter Womacka, quan també ens acabava de deixar, i ara amb més motius perquè en Josep pertanyia a una cultura més propera, fisicament, mentalment i emocionalment, que és també la meva, i perquè la seva obra era ben coneguda i ben valorada per mi.

Josep Cisquella

En Josep, nascut a Barcelona l’any 1955, ens acaba de deixar després d’una llarga trajectòria professional de fusió entre l’enginyeria industrial i la pintura. Dos mons que van coincidir, finalment, en un de sol, per determinar, subtilment, uns trets pictòrics que responien també als coneixements tècnics de l’artista.

Josep Cisquella

Les seves “Marines industrials”, fetes de fragments de vaixells rovellats que parlen del pas del temps amb entenedors mots silenciosos i clares imatges vermelloses, les seves ombres dels objectes, que parlen més de la realitat que la mateixa realitat, i el seu asfalt urbà, de Barcelona i Nova York, amb tots els seus accidents habituals, que parlen de la base matèrica de les grans urbs contemporànies, van fer d’en Josep un artista sensible a aspectes particulars de la vida real, com a seguidor d’una tradició plàstica assimilable a l’hiperrealisme amb tocs poetics molt personals.

Josep Cisquella

L’ombra de Josep Cisquella es projecta sobre tots nosaltres, eternament.

Claudi-J Cisquella

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

21/09/2010: Astroboi. The Birth

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
“Astroboi. The Birth” o “El naixement d’Astroboi” és el títol de la primera exposició que fa Jose Begega a l’espai “El Rectangle” de Barcelona” amb inauguració, demà passat, dijous 23 de setembre, a les 8 del vespre.

Jose Begega

En Jose s’interessa, amb rigor, actitud crítica i esperit reflexiu, per la representació plàstica de la sexualitat, masculina i femenina, heterosexual i homosexual, com un dels camps de discussió més interessants del panorama artístic contemporani i, de fet, de tot el món actual en general.

Jose Begega

Jose Begega, artista nascut a Oviedo l’any 1982 que viu i treballa a Barcelona, entra en aquest territori reflexiu a través del seu propi àlter ego, per mitjà del qual estableix un diàleg entre realitat i ficció que vol qüestionar els cànons de bellesa determinats per la societat contemporània, presentant-se com un personatge seductor i narcissista que es projecta amb totes les eines que li ofereix l’actual societat virtual.

Jose Begega

Begega ens farà entrar en el seu món a través d’una animació en 3D, un vídeo documental, dibuixos d’anatomia, i el testimoni de les relacions online d’aquest personatge que el representa.

Claudi-Begega

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
Paradoxalment, algunes vegades, la mort d’algú fa que coneguem, per primera vegada, la seva vida. M’ha passat ara amb Walter Womacka, el pintor i muralista, que millor va representar oficialment l’”Art d’Estat” de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA), que va morir dissabte passat a l’edat de 84 anys, després d’una llarga vida pictòrica marcada sobretot pels murals de realisme socialista que va fer per a les façanes del Berlín Oriental.

Walter Womacka

Womacka, que había nascut l’any 1925 en territori de l’actual República Txeca, va ser en els temps de l’Alemanya comunista un dels seus artistes més populars, amb unes obres d’encàrrec que es van emmarcar en el més pur estil del realisme socialista.

Walter Womacka

D’ell ens quedem amb les imatges de la seva pintura i amb aquesta frase: “Ni sóc obstinat, ni sóc caparrut ni senil. Tornaria a actuar com vaig actuar en gairebé tot el que vaig fer. He obrat per convicció i, si pogués, reincidiria”. Ben dit, oi?

Walter Womacka


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
En Daniel Yacubovich et proposa, per demà passat, diumenge 19 de setembre, a les cinc de la tarda, la visita comentada per ell mateix a l’exposició “Laberints” que es pot veure actualment al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB.

Claudi-Laberints

Si et plau la proposta envía-li un correu al Daniel ara mateix, a danivich@gmail.com, tenint en compte que la sortida et costarà 7’5 euros, i que la compartiràs amb 7 persones més. Que vagi tot bé!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

16/09/2010: Massa humà

Categoria: General
Escrit per: Claudi Puchades
“Humá, massa humà. Art espanyol dels anys 50 i 60. Col.lecció d’Art Contemporani” és el títol de l’exposició que es va presentar ahir a CaixaForum Barcelona i que pots veure des d’avui fins al 26 de febrer de l’any que ve, amb tota la calma i la tranquil.litat del món... al teu ritme, vaja.

Art 50-60

Si et plau aquesta proposta podràs fer una nova lectura sobre la pintura espanyola dels 50 i 60 fixant-te sobretot en els seus valors més radicals i innovadors, com la incorporació de temes i tècniques nous o la mateixa reinterpretació de la història de l’art per part dels artistes.

Claudi Art

Pensa també que, per primera vegada, la Col.lecció de la Fundació “La Caixa” s’exposa al costat d’obres de Tàpies, Picasso i Dalí, per oferir una innovadora mirada a l’esperit existencial i inconformista de l’art de postguerra espanyol.
Només perquè ho sàpigues i ho tinguis en compte. Tu mateix/a!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
<   octubre 2017   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     

© 2006 Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.