Cinema 3 - HomePage

Autor: Begoña Garcia Pla


20/12/2013: Brad Pitt

Categoria: Extres
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Us volem fer un regal per agrair les més de 40.000 visites que hem tingut després de penjar al Facebook el “post” de Brad Pitt.

Hem rescatat del nostre arxiu la primera entrevista que li va fer “Cinema 3”, l’any 1991, per “Thelma i Louise” al Festival de Valladolid.

Nuria Vidal era l’entrevistadora, i com a anècdota va explicar que Brad Pitt anava sol i perdut per la ciutat, i que molt pocs mitjans el van entrevistar.

Us deixem la conversa per si us ve de gust sentir-la.






.

19/12/2013: Joan Fontaine

Categoria: Extres
Escrit per: Begoña Garcia Pla
En l’estranya rivalitat de qui es moria primer de les germanes De Havilland (Olivia i Joan Fontaine), Joan, la més jove, 96, s’ha avançat. Jaume Figueras la va entrevistar el 1991 en una visita de l’actriu
a Barcelona. I sortosament no va ser un d´aquests maleïts junkets de 5 minuts, sinó una conversa distesa de gairebé mitja hora que els volem regalar ara en el nostre blog.






Que el somriure de Joan Fontaine reaparegui!
.

13/12/2013: Yvonne Blake

Categoria: Extres
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Fa uns dies, la dissenyadora de vestuari Yvonne Blake va visitar Barcelona per participar en una taula rodona organitzada per la Universitat i la Fundació Aula de Cine, col•lecció J.M. Queraltó.

Vam aprofitar per entrevistar aquesta dona nascuda a Manchester, guanyadora d’un Oscar per “Nicolau i Alexandra”, que ens va sorprendre amb un sentit de l’humor fantàstic i amb una professionalitat i experiència envejable.

Yvonne Blake, dissenyadora de vestuari

Creadora dels vestuaris de “Superman”, “Robin i Marian”, “Remando al viento”, “Los fantasmas de Goya” o “Fahrenheit 451”, Yvonne Blake ens va explicar anècdotes i detalls de la seva feina que moltes vegades ens passen desapercebuts perquè injustament ens fixem molt més en els directors i els actors que en l’altra gent que participa en l’aventura de fer cinema.

Us deixem l’entrevista sencera, per si la voleu sentir.





Yvonne Blake, dissenyadora de vestuari .
Categoria: General
Escrit per: Begoña Garcia Pla
No ens ha sorprès que “Los juegos del hambre: En llamas” hagi estat la número 1 a la cartellera perquè aquest tipus de sagues tenen seguidors fidels que veuen totes les entregues del principi a fi. Va passar amb “Harry Potter”, amb “El senyor dels anells”, amb “Crepuscle”...

Potser un dels factors que aviva aquesta fascinació és comptar amb una musa com Jennifer Lawrence que, a més, ja té un Oscar per “El lado bueno de las cosas”. Una jove que suporta amb molta força el pes del film.

Jennifer Lawrence

En aquesta segona part la sorpresa ja no és tan gran com en la primera, encara que la història atrapa igualment per la semblança que té amb la realitat que coneixem.

La crítica a l’exposició pública i al suc que treuen d’això els mitjans de comunicació és ferotge -tots aquests grans germans...- la supervivència a qualsevol preu, la subjugació al poder i els paral•lelismes amb els governs i els seus enganys són també molt reconeixibles.

En definitiva, un punt de partida interessant, un desenvolupament trepidant i un desenllaç que no ho és perquè dóna pas directament a la tercera part. Un altra estratègia de màrqueting per sumar adeptes. Un joc tan perillós com el que critica el film.




Jennifer Lawrence






Francis Lawrence, director .
Categoria: General
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Què en pensen de Woody Allen i els seus films les cares conegudes de TV3?? La resposta, en aquest vídeo.





.

31/10/2013: Grand Piano

Categoria: Extres
Escrit per: Begoña Garcia Pla
“Grand Piano” és l’últim film d’Eugenio Mira, un director alacantí format als Estats Units.
Grand Piano
Comparat amb “L’home que sabia massa”, de Hitchcock, i amb els millors treballs de Brian de Palma, la pel•lícula juga a desconcertar l’espectador, pendent en tot moment del protagonista, un pianista interpretat per Elijah Wood.

És cert que si busquem tota la lògica de la història trobarem molts forats en la trama, i també que la resolució, igual que l’inici, són poc creïbles, però, en canvi, el nus està molt ben estructurat i manté la tensió gràcies a una direcció acuradíssima i a unes imatges gairebé hipnòtiques.

Mestre en els espais tancats, Mira escull per a les seves pel•lícules llum escassa i càlida, passadissos i moquetes vermelles i situacions angoixants per les quals deambulen els seus personatges. Aquí, a més, s’afegeix la música com un element clau.

A Sitges vam parlar amb ell i ens va explicar com va teixir aquesta història tan complicada de portar a la pantalla.
També vam parlar amb Elija Wood, i ens va confessar que mai més farà de Frodo.
Us deixem les converses, per si les voleu sentir.






Eugenio Mira, director






Elijah Wood

.

26/10/2013: Totes les dones i ell

Categoria: General
Escrit per: Begoña Garcia Pla
És difícil que Eduard Fernández no convenci el públic quan es posa davant de la càmera. Ara el teniu en cartell amb una pel•lícula de Mariano Barroso, “Todas las mujeres”.

Todas las mujeres

Ell és Nacho, un veterinari mileurista, d’una certa edat, expert en la mentida quotidiana i amb molta capacitat de manipulació.

La pel•lícula va néixer com una sèrie de televisió per episodis, i en cada capítol el protagonista s’enfrontava a una de les dones de la seva vida. Sis en total. L’amant, la dona, la cunyada, la mare, l’exnòvia i la psicòloga.

Barroso va remuntar el material i el va convertir en una pel•lícula que manté l’estructura de capítols, de manera que només veiem dos actors en cada situació, i un és sempre Eduard Fernández.

La subtilesa de l’humor, l’enginy de les converses i les interpretacions acuradíssimes captiven l’espectador, que
odia i estima el protagonista alhora.

“Cinema 3” va parlar amb Eduard Fernández d’aquest paper, i aquí us deixem la conversa, per si la voleu sentir.






Eduard Fernández


.
Categoria: Extres
Escrit per: Begoña Garcia Pla


“La herida” no és una pel•lícula fàcil de veure. Més aviat el contrari. La càmera segueix una jove en el seu dia a dia amb plans seqüència molt llargs i es converteix en el seu punt de vista.

L’espectador pot entrar o no en aquest viatge, gairebé documental, de la vida d’aquesta noia, que té una ansietat extrema que li impedeix relacionar-se amb la gent.

El més difícil de la proposta però és que no aporta informació sobre el que li passa a la noia. Deixa a l’espectador que completi el guió i fins i tot el final. I això pot decebre a qui esperi una narració convencional i, fins i tot, als qui esperen un desenllaç clàssic.

Però, sens dubte, és una història interessant de veure amb una actriu brillant com a protagonista, Marian Álvarez (Concha de Plata a la millor actriu), i un director novell a tenir en compte, Fernando Franco.

A Sant Sebastià vam compartir una estona amb ells. Aquí us deixem les converses amb actriu i director.





Marian Álvarez





Fernando Franco
.

07/06/2013: Fill del mal

Categoria: General
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Sempre és una bona notícia que una pel•lícula sigui ben rebuda pels espectadors. I més encara si es tracta d’un film català.






“Fill de Caín” és el primer llargmetratge de Jesús Monllaó, un director tarragoní que ha impulsat el projecte amb una passió inusitada. Una pel•lícula parlada en català i castellà que explica la impotència d’uns pares davant el comportament del seu fill adolescent.

Aquest adolescent és interpretat per David Solans, un jove desconegut fins ara capaç de transmetre molts sentiments només amb la mirada.

La pel·lícula juga a desconcertar l’espectador i, encara que el guió no quadra a la perfecció, el resultat és sorprenent i colpidor.






Jesús Monllaó, director






David Solans






Maria Molins

.
Categoria: General
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Cristian Mungiu va guanyar la Palma d’Or i el premi FIPRESCI al Festival de Canes del 2007 amb “4 meses, 3 semanas, 2 días” i a partir d’aquell moment va posar el cine romanès en el punt de mira mundial.



El seu cine és d’un realisme cru i directe i, encara que no busca l’impacte, tampoc el defuig. A més ha estat capaç de descriure de manera molt versemblant les condicions de vida de la gent en la Romania de Ceausescu, als anys 80, sense parlar directament de política.

Amb “Más allá de las colinas” també va guanyar al Festival de Canes el premi a millor guió i les protagonistes van ser escollides les millors actrius.



I a més va mostrar un sentit de l’humor extraordinari a “Historias de la edad de oro” de la qual és guionista i director d’un dels segments.

Aquests dies ha estat a Barcelona per participar en el D’A, el Festival de cine d’Autor i, a més, la Filmoteca de Catalunya dedica una retrospectiva a tot el seu treball, incloent-hi els curtmetratges.

Vam parlar amb Cristian Mungiu i això és el que ens va explicar.






Cristian Mungiu, director
.


Encara que Cinema 3 sempre ha estat fidel al classicisme, era inevitable, desitjable i recomanable posar-nos al dia amb un blog que ens permeti una comunicació ràpida i fluida amb tot el món dels cinèfils i professionals catalans, siguin dels veterans que ens segueixen des de 1984 o dels nouvinguts.

Aquí el tenim. Comentarem les estrenes, com fem les entrevistes que es poden veure al programa, obrirem debats civilitzats, informarem de com va la taquilla i tindrem sempre els ulls ben oberts davant de tot el que faci referència al cinema que veiem i al que voldríem veure.

Benvinguts!
Jaume Figueras



Properes emissions
Tots els vídeos del programa



Últims comentaris
 
"El impostor", entrevista amb Bart Layton (V.O.):
Óspics! Molt bona pinta!...
 
El programa de "La invención de Hugo" i "Mi semana con Marilyn" 23.02.2012:
Gràcies a la pel.lícula la invenció de Hugo,els meus fills de 4 i 8 anys han descubert el cinema...
 
“Tintín" en català...:
Buy your Authentic NFL Jerseys from a licensed distributor. Shop for your officially licensed Cheap...
 
“Llums vermells”: frenada en sec?:
Molt interessant el cinema de Rodrigo Cortés. El vaig veure presentar 'Buried' al Festival de Cinema...
 
Shame:
Jo la vaig veure ahir i em va encantar, com més hi penso més m'agrada... Estic d'acord amb tot el...
 
Shame:
Shame és una gran pel·lícula, però no és fàcil d'entendre, perquè la veritable història dels germans...
 
Shame:
acabo de veure Shame al cinema i m'ha agradat molt. Les interpretacions de Michael Fassbender i...
 
Shame:
A mi em va enganxar de principi a fi; crec que és una molt bona pel·lícula, amb molt bones...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
Pere Portabella fantastic. Jo no em vaig escandalitzar de res... No més vaig trobar a faltar en els...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
molt maco recordar al Truffaut perquè ja no es fan películes com les seves. I d´acord en que Pere...