No ens ha sorprès que “Los juegos del hambre: En llamas” hagi estat la número 1 a la cartellera perquè aquest tipus de sagues tenen seguidors fidels que veuen totes les entregues del principi a fi. Va passar amb “Harry Potter”, amb “El senyor dels anells”, amb “Crepuscle”...

Potser un dels factors que aviva aquesta fascinació és comptar amb una musa com Jennifer Lawrence que, a més, ja té un Oscar per “El lado bueno de las cosas”. Una jove que suporta amb molta força el pes del film.

Jennifer Lawrence

En aquesta segona part la sorpresa ja no és tan gran com en la primera, encara que la història atrapa igualment per la semblança que té amb la realitat que coneixem.

La crítica a l’exposició pública i al suc que treuen d’això els mitjans de comunicació és ferotge -tots aquests grans germans...- la supervivència a qualsevol preu, la subjugació al poder i els paral•lelismes amb els governs i els seus enganys són també molt reconeixibles.

En definitiva, un punt de partida interessant, un desenvolupament trepidant i un desenllaç que no ho és perquè dóna pas directament a la tercera part. Un altra estratègia de màrqueting per sumar adeptes. Un joc tan perillós com el que critica el film.




Jennifer Lawrence






Francis Lawrence, director