Aquesta setmana ha arribat molt discretament a la cartellera una pel•lícula japonesa premiada en els festivals de Tòquio i Gijón.

“About the Pink Sky” és la primera pel•lícula de Keiichi Kobayashi i aquest és un al•licient que no passa inadvertit pels cinèfils. Normalment, el cine japonès que s’estrena a les nostres sales comercials –a comptagotes, per cert- prové d’autors ja consagrats: Takeshi Kitano, Takashi Miike o, més recentment, Hirokazu Koreeda.

És l’oportunitat de descobrir si Kobayashi té talent, molt abans que la lògica cruel de la indústria ens imposi els noms de moda.

“About the Pink Sky” té una premissa original. Obre els títols de crèdit amb una cita de la protagonista, amb data del 2035. A continuació revivim en blanc i negre l’aventura d’una estudiant d’institut, ambientada en el present i sense que hi hagi cap més referència al futur.

Kobayashi té una excusa per l’ús monocromàtic (tot és un “flashback”), però també és una pista sobre el to de la pel•lícula: contemplarem moltes escenes aparentment intranscendents, però finalment aquesta serà una vivència que marcarà la protagonista durant dècades. Un episodi de creixement.

És la gran aposta del director. La pel•lícula es mou sense estridències, gairebé sense conflictes. Els moments humorístics i dramàtics són molt moderats i es fuig de la sensibleria.

És un marc general perquè hi destaqui la interpretació, més atrevida, de la noia protagonista. Ai Ikeda arrisca amb el retrat d’una adolescent inconformista. És capaç de canviar d’expressió cada tres segons, en una mateixa seqüència. Transmet molt bé el caràcter del personatge, però també pot irritar els espectadors: dos aspectes perfectament compatibles, com passava amb Ellen Page a “Juno”, de Jason Reitman.

Izumi Kawashima i Juno. Ànimes bessones?

No seria estrany que Keiichi Kobayashi hagués dirigit l’actriu amb referents de personatges d’animació.

També hi ha una subtil ironia que inspira tot el relat. Té a veure amb la creença, molt oriental, que reps allò que dones. Potser l’espectador occidental hi trobarà a faltar un missatge més contundent.