Olivier Assayas explica que després d’un film com “Carlos”, que va obligar-lo a passar per un procés de documentació acuradíssim, va tenir necessitat de parlar dels ideals del Maig del 68 en clau autobiogràfica i sense cap investigació prèvia.

Tenint compte aquesta premissa, té molt mèrit que el director francès hagi aconseguit plasmar una època amb una òptica tan ben equilibrada.

“Después de mayo” parla d’un jove aspirant a pintor que pren consciència, a principis dels setanta, de les lluites socials.

Assayas desplega un univers fascinant, sense mitificar-lo. Alhora és capaç de despertar la curiositat dels espectadors que no van conèixer l’efervescència d’aquells anys.

Hi ha crítica social i també autocrítica: Assayas retrata les motivacions personals dels personatges i com s’imposen, finalment, al compromís social.


En aquesta entrevista, al Festival de Sant Sebastià 2012, Assayas deixar anar algunes perles considerables. Es defensa amb enginy dels qui acusen els revolucionaris del 68 de burgesos, i contraposa la joventut retratada en el film amb l’actual: “abans els joves rebutjaven el present i ho confiaven tot al futur. Ara els joves no creuen en el futur i només busquen el plaer immediat”.

Polèmica servida.