La carrera de Rodrigo Cortés va començar a ritme fulgurant.

“Concursante” va ser poc vista, però molt elogiada. Rodrigo Cortés va demostrar que tenia pols narratiu i podia plasmar qualsevol imatge suggerent a la pantalla. Però convé recordar que també era l’autor del guió, amb diàlegs fantàstics.

“Buried” (Enterrado) el va catapultar a l’èxit. Més que una pel•lícula, era un repte: tancar una estrella de Hollywood en una caixa i transmetre aquesta claustrofòbia als espectadors. El van comparar a Hitchcock i Kubrick.

“Llums vermells” és una aposta més subtil. Recorda els thrillers polítics de Pakula o Pollack, en una primera meitat, per plantejar després un canvi de registre més sorprenent.

El problema és que el final, deliberadament retorçat, deixa l’espectador més indignat que complagut. Acabar la pel•lícula amb una escena “tan discutible” espatlla la percepció del públic i predisposa a jutjar “Llums vermells” amb més duresa de la que correspon.

Rodrigo Cortés continua sent un dels directors més fascinants del cine espanyol actual.


Rodrigo Cortés ens va concedir una entrevista durant la presentació de “Llums vermells” a Barcelona