GEORGE CLOONEY.- Al final de “Michael Clayton” va demostrar que aguantava admirablement un primer pla. A “Los descendientes” s’està gairebé dues hores donant la cara sense fer ni una sola de les ganyotes que estàvem acostumats a veure-li. L´Oscar hauria de ser per a ell, amb permís de Jean Dujardin i del seu amic de quatre potes.

HANS ZIMMER.- La seva banda sonora per “Sherlock Holmes. Juego de sombras” és el millor de la pel•lícula. Des de tocs zíngars fins a recordar-nos l´Ennio Morricone de “Dos mulas y una mujer”, de Clint Eastwood.

Sergi Calleja
SERGI CALLEJA- Té una escena de molt pocs minuts a “Silencio en la nieve” (és el militar que surt amb un ull tapat) i no podem deixar de fixar els nostres ulls –tots dos—en la seva cara. El podeu recordar com el malalt de càncer als últims episodis de “Porca Misèria” . És un “robaescenes” total.

ANDREW TARBET.- A “Res no tornarà a ser com abans”, la nova obra de la Carol López a la Villarroel, torna a explotar amb molt talent el seu accent ianqui, fa tota una creació del seu personatge i “fa un Fassbender” (per a més detalls, espereu a l´estrena de “Shame”). I mentrestant, la seva parella, Laia Marull, estrena “Hedda Gabler” al Lliure.

ÀLEX GORINA.- Twitter s´ha posat a cent per la camisa amb què va presentar amb tant d´entusiasme “Pa negre” divendres dia 20.