“El ilusionista” és l’últim film d’animació de Sylvain Chomet, el director francèsfrancés de “Bienvenidos a Belleville”, que ara ens presenta una petita joia sorgida d’un guió original de Jacques Tati. Es diu que aquest guió podria ser una carta a la seva filla demanant-li perdó per no haver-se’n fet càrrec d’ella, i és cert que en la pel•lícula el protagonista té una relació molt especial amb una noia que el segueix i que creu per damunt de tot en les seves virtuts de mag.


És curiós que sempre pensem en la màgia com una cosa alegre, colorista i divertida i, en canvi, en aquesta pel•lícula és tot al el contrari. El mag protagonista lluita amb tots els seus mitjans per sobreviure en un món que ja no és el seu. Els joves músics del rock and roll i del music hall han captivat el al públic que abans s’acontentava veient es contentava amb veure sortir un conill d’un barret. La decadència i l’enyorança dels temps passats impregnen tota la cinta d’una tristesa que es deixa veure de principi a fi en tot tipus de detalls: la música, els dibuixos, els moviments, els colors…





“El ilusionista” és un tipus d’animació que no estem acostumats a veure. No , no es pot comparar amb els treballs de Dreamworks, Pixar o Disney perquè és un producte molt més petit, minoritari i adult. I sobretot molt més profund i personal. Un homenatge al gran Jacques Tati, que s’ha d’assaborir com un delikatessenuna delicatessen, no com un producte industrial. A Cinema3 vam entrevistar un dels animadors del film, en Toni Mengual.