Blake Edwards de rodatge
Sí, el joc de paraules és fàcil però el cinema de Blake Edwards no ho era.
Repassem titulars del dia: “Ha mort el pare de LA PANTERA ROSA”, “LA PANTERA ROSA ES VESTEIX DE DOL” “S’HA ACABAT LA FESTA”, “HA MORT UN DIRECTOR 10”… No està malament, però és insuficient, com ho es reduir la seva llarga carrera a 4 o 5 títols com “Dies de vi i roses”, “Esmorzar amb diamants”, “La pantera rosa” o “10, la dona perfecta”.

Els seus millors gags? Sempre amb cambrers com el de “La festa” o “Victor o Victòria” o el de la vella minyona que ensopega a “10”…
La seva millor creació? El personatge de l’ inspector Clouseau, encara que el Peter Sellers de “La festa” fos encara més hilarant.
Els seu millors còmplices? Henry Mancini a la banda sonora, Julie Andrews a la vida i diuen que Rock Hudson prenent copes.
El seu millor drama? “Dies de vi i roses”, amb l’ ajut de Jack Lemmon i Lee Remick.
El seu error més flagrant? Allargar les “panteres roses” i rematar-les amb Roberto Begnini…
La seva presencia davant Cinema 3? Un dia del 1992 al Festival de Canes anunciant, precisament, que l´inspector Clouseau tindria un fill anomenat Begnini.


Aquí el tenim recollint espectaculament l' Oscar honorífic que li van atorgar l'any 2004.

I ara esperem que Stanley Donen no ens doni un ensurt un dia d’aquests….