Adéu a Berlanga
No han estat gaire originals, els titulars de comiat de Luis García Berlanga… La paraula “geni” o “Adiós, Mr.Berlanga”, per exemple, s´han repetit “ad nauseam”. I com que també molt sovint s´ha parlat de les 3 grans bes del cinema español (Buñuel, Bardem, Berlanga), caldria puntualitzar.

Buñuel va ser gran, molt gran, però la seva trajectòria espanyola va ser escassa. Bardem tenia una debilitat pel muntatge dels soviètics i copiava bastant bé el primer Antonioni, però Berlanga era cent per cent espanyol… i -no ho oblidem mai- valencià amb totes les conseqüències.

I com que s’ha parlat tant de les indiscutibles “Plácido” i “El verdugo”, des de “Cinema 3” volem reivindicar també “Novio a la vista”, del 1954, una divertidíssima història d’amor i estiueig al Sant Sebastià de fa cent anys… i menys innocent del que podia semblar. La protagonista havia de ser Brigitte Bardot, però finalment ho va ser una desconeguda Josette Arno, i el galant una mica tronat era un José María Rodero, que per sort no es prenia seriosament a ell mateix.