Ben Affleck no cau bé. Potser és el posat de guapo o que el va perjudicar la relació sentimental-mediàtica amb Jennifer Lopez. En qualsevol cas, el seu nom als títols de crèdit sovint és un senyal d’alarma.

Però Ben Affleck persisteix. Convé recordar que ja té un Oscar com a guionista (juntament amb Matt Damon per “L’indomable Will Hunting”), i com a director va demostrar tenir bon pols narratiu amb “Adiós pequeña adiós”).

La seva segona pel•lícula com a director no és gens menyspreable, però novament les antipaties del públic li poden passar factura, perquè “The Town” té algunes esquerdes:

1-Un principi i un desenllaç poc creïbles. És un problema que un film no tingui una premissa versemblant i també que el final desafiï la lògica. Però tot el cos central és força interessant.

2-Un paper per lluir-s’hi. Fa una mica de ràbia que Ben Affleck es reservi el personatge central i encara més que jugui a ser el noi dolent que no el deixen ser bo. Tampoc no hi falta alguna escena amb calçador perquè Affleck llueixi musculatura.

3-Una història que s’ha vist mil vegades. “The Town” no aporta absolutament res que la faci especial. Potser una persecució de cotxes als carrers de Boston, menys fotografiats que els de San Francisco.

4-I parlant de San Francisco..., Ben Affleck no és Clint Eastwood, ni tampoc Harry el brut.


“The Town” és una bona proposta d’entreteniment i al costat de Ben Affleck hi ha tres presències a tenir en compte: Jeremy Renner (el sonat d’ “En tierra hostil”), Rebecca Hall (l’amiga nord-americana de Scarlett Johansson a “Vicky Cristina Barcelona”) i Jon Hamm (“Madmen”).





En el mateix escenari, i en plena promoció de “The Town”, Rebecca Hall no s’oblidava del seu “padrí”, Woody Allen.