Tal com el seu nom indica, és un estrany conte de Nadal. Què passaria si el Pare Noel no fos com ens han explicat, sinó un ésser diabòlic que es dedica a castigar els nens que s’han portat malament?

Aquesta bona idea de partida, convertida en una bona història ben explicada, li ha valgut el premi a la millor pel•lícula del Festival de Sitges 2010. A més, el finlandès Jalmari Helander s’ha endut el premi al millor director, a banda de la millor fotografia, en una edició del festival una mica fluixa per la selecció de pel•lícules en totes les seccions. Potser no ha sigut un gran any per al cinema fantàstic, i entre les diferències del jurat s’ha erigit un film amable que ha agradat a tothom, sense ser radicalment destacable. Però “Rare exports” no enganya. És un conte de Nadal, encara que diferent i amb força canya, però se li pot retreure que ho podia haver sigut més. Perquè els personatges se’n surten massa fàcilment, de les situacions perilloses, en busca d’un final rodó realment fantàstic.

El millor de la pel•lícula, l’humor nòrdic, concretament, finlandès, i la veritable història del Pare Noel. El pitjor, no poder veure què s’amaga dintre del gran glaçó de gel que tant prometia.