Diumenge 23 de maig del 2010 quedarà com un dels dies més estimulants de tots els que ha viscut el Festival de Canes. I és que la Palma d’Or per a la pel•lícula tailandesa --amb part de producció catalana— “L’oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors” va ser una decisió valenta per part del jurat i, segons s’ha sabut, especialment defensada pel president, Tim Burton, i també per altres membres, com Víctor Erice o Benicio del Toro.

Només feia setanta-dues hores que la pel•lícula havia dividit opinions entre la premsa del festival. De fet, algunes rialles al començament van fer pensar que es podria traduir en una sensació final de rebuig, però, a mesura que la pel•lícula va anar imposant el ritme, va acabar sent ovacionada després de crear un clima gairebé hipnòtic. No per part de tothom, és clar, perquè part del públic va anar desfilant, incloent-hi algun crític que posteriorment va utilitzar l’adjectiu “grotesc” per definir la pel•lícula i la Palma... El seu nom, Carlos Boyero,que pontifica des de les pàgines d’“El País”, que cada vegada sembla que se més incòmode als festivals, i que desqualifica autors i pel•lícules que l’avorreixen (és el seu problema), especialment, si les firmen Kiarostami, Oliveira o ara el ja famós Apichatpong Weerasethakul, a qui als festivals van acabar rebatejant afectuosament com a “Joe”.



I com que el cinema sempre s’ha de veure amb la mirada neta, convidem ja els seguidors de Cinema 3 a no perdre’s aquest “Oncle Boonmee”. Si tenen una mica de paciència, fins i tot es divertiran molt!