... Segurament, va pensar Alejandro Amenabar quan va veure que Daniel Monzón li arrabassava el Goya a millor director, primer, i, després, “Celda 211” guanyava com a millor pel•lícula. Perquè Amenábar està acostumat a sempre endur-s’ho tot des del dia que va estrenar “Tesis”.

Per mi, “Agora” és la millor pel•lícula, però “Celda 211” té el que li falta al film d’Amenábar, que és força i grapa, i un ritme trepidant que et fa perdonar les errades de guió i el look una mica pobre. Luis Tosar a banda, passa poques vegades que els premis que donaria el públic coincideixen finalment amb els que donen els acadèmics.

Fotograma de la Celda 211

“Àgora” s’ha endut 7 premis, no direm poc rellevants però no són els grossos com:
fotografia, pel català Xavi Giménez;
guió original, per Mateo Gil i Alejandro Amenábar;
direcció de producció, direcció artística, disseny de vestuari i
maquillatge i perruqueria.

I “Celda 211” un total de 8. s’ha endut tota la part superior de la llista: millor pel•lícula, millor director, per Daniel Monzón, actor protagonista, per Luis Tosar, actor revelació, per Alberto Ammann, actriu de repartiment, per Marta Etura, i a més millor so, millor muntatge i millor guió adaptat.

En definitiva, la "Celda 211" guanya 8 a 7 a "Àgora"

Si fem un cop d’ull als de casa nostra, Jordi Mollà no ha pogut amb el Malamadre de Tosar. Ni Nausicaa Bonnin, nominada a actriu revelació, amb Soledad Villamill d’“El secreto de sus ojos”.

Encara que estem una altra vegada molt contents per “Garbo, l’home que va salvar el món”, d’ Edmon Roch, guardonat com a millor documental, i que ha complert totes les expectatives: èxit de taquilla, 2 Gaudís i 1 Goya.

I Mar Coll també ha donat la campanada amb “3 dies amb la familia”, Goya al millor director novell. Coll, segueix els passos d’Amenábar quant a premis, perquè ha triomfat amb la seva primera pel•lícula. Però, en canvi, per ella segur que ha sigut dels millors dies de la seva vida.


Ah! I un notable alt per Buenafuente, que va saber portar la gala amb elegància, i això que no va ser curta, curta, com demanava Rosa Maria Sardà.