Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Hi ha morts que ens agafen per sorpresa i a traïció. Per exemple, la de Jean Simmons. La vam saber el matí de dissabte, dia 22. Ja no hi havia temps de fer-li un homenatge a “Cinema 3”, perquè el programa –i això no ha de ser cap secret—es remata el divendres. A quarts de 10, el programa “La claqueta”, de Radio Marca, se’n van fer ressò de manera carinyosa i molt documentada, i a internet va començar a circular-ne una biografia plena de dades equivocades (per exemple, que havia fet una pel•lícula anomenada “Ophelia”, i sí que va ser “Ophelia”, però al “Hamlet” de Laurence Olivier). Uns errors que alguns “periódicos” van reproduir sense contrastar… Una pena.

Jean Simmons
El cas és que Jean Simmons va ser l´amor platònic de tota una generació. La seva mirada penetrant podia amagar la perversió malaltissa de “Cara d´àngel”, la tendresa desconcertada de “La reina verge” o la rebel•lió que Varinia compartia amb “Spartac”. Quan al 1969 va ser la protagonista de “The Happy Ending” (“Amb els ulls tancats”, vam endevinar que era ella mateixa qui s’amagava darrere d’aquell personatge de dona casada amb problemas emocionals diversos, inclòs l’alcoholisme. I de la mà de qui era aleshores el seu marit, Richard Brooks, semblava que reproduïen el seu personal psicodrama.

Per aquesta pel•lícula va ser finalista a l´Oscar per segona vegada (la primera va ser com a actriu de repartiment per “Hamlet”, 20 anys abans), però va guanyar la seva compatriota Maggie Smith per “Els millors anys de Miss Brodie”. Nosaltres, més que un Oscar, li regalem una llàgrima. I recordant aquella cançó de “Guys and dolls” (“Ells i elles”), que compartia amb Marlon Brando, podríem repetir “Your eyes are the eyes of a man who is in love” (canviant el “your” por “my” o “our”, si voleu).
.
Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Els cinèfils més veterans recordem com el cinema d´Eric Rohmer (1920-2010) suposa un dels pocs casos en què l’ obra d´un autor ens ha arribat íntegrament i de manera puntual. Des de “La collectionneuse” (1967) fins a “Les amours d’ Astrée et Céladon” (2007) i sempre en v.o. subtitulada.

Noms de dona com Claire, Maud o Pauline van marcar una generació de cinemaferits, i, a Barcelona, locals com el Publi o l’ Arcadia, abanderats del cinema en versió original, s´omplien de gent que, tant si eren partidaris de Truffaut com enemics de Godard –o a l’inrevés—, sempre eren fidels a Rohmer, i de passada al seu director de fotografia preferit, Néstor Almendros, que va il•luminar 10 de les seves pel•lícules.

Eric Rohmer


I des de “Cinema 3” ens preguntem, a banda dels mèrits dels seus “contes morals”, del caliu que desprenien els seus retrats femenins i de la seva discreció com a persona, si no li hem d´agrair també, a Rohmer, que ens ajudés a millorar el nostre nivell de coneixement de la llengua francesa, que avui en dia alguns noms del món de la comunicació admeten desconèixer o xampurrejar de mala manera... com si fos un idioma residual...

Per tot, au revoir, Monsieur Rohmer avec un grand merci.
.
Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Jaume Figueras
Han anat desapareixent Fernando Rey, Paco Rabal, Fernán Gómez...i ara López Vázquez.
¿els podem posar a un mateix nivell?
examinem-ho en 11 passos :
...l’únic problema de López Vázquez segurament va ser treballar en excés, sovint, en comèdies de molt poca volada, fins a trobar l’equilibri en papers com els de "Atraco a las 3", "El pisito", "Plácido" o "El verdugo".
---Carlos Saura el rescata per papers seriosos com "Peppermint Frappé" o "El jardín de las delicias", fet que desconcerta molts espectadors.
--- un personatge històric: Prat de la Riba a "La ciutat cremada" d´Antoni Ribas
--- Un èxit televisiu que traspassa fronteres: "La cabina" d´Antonio Mercero
--- Una gran interpretació teatral: "Equus" de Peter Schaffer.
--- Època daurada, els anys 70, començant per "Mi querida señorita", "El bosque del lobo" o "Habla mudita"
---George Cukor, enlluernat per "Mi querida señorita", el fitxa per a "Viajes con mi tía" amb Maggie Smith
--- Premi Goya d’Honor el 2005
--- una mort molt cinematogràfica: la de "Luna de Avellaneda"
--- un comiat del cine: "¿Y tú quien eres"?
--- i una frase per a la història: el final de "Mi querida señorita".
Julieta Serrano dient a la seva exmestressa, ara convertida en home: "¿qué me va usted a contar, señorita?" (*)

Jose Luis López Vázquez a "Mi querida señorita"

Jose Luis López Vázquez: Primer Adela, després Juan.


FIGUERADA: la veu de López Vázquez quan encara és dona a la pel•lícula era la de Irene Guerrero de Luna,+ una de les més veteranes actrius de doblatge que va acabar sent molt popular gràcies a doblar Estelle Getty, la Sophie de "Las chicas de oro".
.
Categoria: Sunset Boulevard
Escrit per: Xavi Martínez Negre
“The Imaginarium of Doctor Parnassus” no m’ha sorprès especialment; no hi ha dubte que és ‘made in’ Terry Gilliam, i segueix la línia de “Tideland” (el seu anterior treball), però igualment és una pel·lícula desbordant d’imaginació, com els estampats de les seves camises.

Les cartes del Doctor Parnassus

El que sí que m’ha colpit és veure Heath Ledger en la seva última interpretació. No és perqué sigui excel·lent. És simplement bona, però el fet que sigui l’última impressiona. La seva aparició en el film ja és reveladora. ¿Per què sembla que en la vida de Ledger ja estava tot escrit? Que estigués condemnat a ser el James Dean de la dècada del 2000... Sembla que “The Imaginarium of Doctor Parnassus” s’ha transformat en un homenatge dels seus companys i amics: per una banda, el mateix Terry Gilliam i, per l’altra, els actors convidats Johnny Depp, Jude Law i Colin Farrell. Però segurament el film passarà a la història només com això, com l‘última pel·li de Heath Ledger.

Encara que, si per alguna cosa es recordarà Ledger, és pel seu paper com a Ennis Del Mar a “Brokeback Mountain” i per la reinvenció del Joker a “The Dark Knight”, que robava protagonisme al mateix Batman... I el recordeu com el torturat Sonny Grotowsky de “Monster’s Ball”? O potser queda massa lluny?

S’abaixa el teló i Heath Ledger desapareix en l’imaginari del Doctor Parnassus. I en el nostre.


.




  Entrades següents

Encara que Cinema 3 sempre ha estat fidel al classicisme, era inevitable, desitjable i recomanable posar-nos al dia amb un blog que ens permeti una comunicació ràpida i fluida amb tot el món dels cinèfils i professionals catalans, siguin dels veterans que ens segueixen des de 1984 o dels nouvinguts.

Aquí el tenim. Comentarem les estrenes, com fem les entrevistes que es poden veure al programa, obrirem debats civilitzats, informarem de com va la taquilla i tindrem sempre els ulls ben oberts davant de tot el que faci referència al cinema que veiem i al que voldríem veure.

Benvinguts!
Jaume Figueras



Properes emissions
Tots els vídeos del programa



Últims comentaris
 
SPANISH MOVIE:
https://happynewyear2020quo......
 
"Spanish Movie" parodia "Versión Española":
There is a movie streaming app to watch spanish movies on Android and PC. You can install mediabox...
 
SPANISH MOVIE:
https://mycinemaapk.com/ https://mycinemaapk.com/cin......
 
SPANISH MOVIE:
Apollo TV has made a shining entry into the segment of video-on-demand applications. Coming with a...
 
Tot allò que volia saber sobre “Spanish Movie” i no s’atrevia a preguntar.:
I love watching movies a lot. Now one can watch all HD movies, TV shows and series for free on...
 
SPANISH MOVIE:
Now one can watch all latest movies, TV shows for free on Android devices using Cinema apk. Download...
 
"El impostor", entrevista amb Bart Layton (V.O.):
Óspics! Molt bona pinta!...
 
El programa de "La invención de Hugo" i "Mi semana con Marilyn" 23.02.2012:
Gràcies a la pel.lícula la invenció de Hugo,els meus fills de 4 i 8 anys han descubert el cinema...
 
“Tintín" en català...:
Buy your Authentic NFL Jerseys from a licensed distributor. Shop for your officially licensed Cheap...
 
“Llums vermells”: frenada en sec?:
Molt interessant el cinema de Rodrigo Cortés. El vaig veure presentar 'Buried' al Festival de Cinema...