Cinema 3 - HomePage

04/10/2011: Tralas luces

Categoria: Cinema Invisible
Escrit per: Jaume Figueras
De vegades, a “Cinema 3” tenim mala consciència perquè passem de llarg d´algunes pel•lícules que d´altres han recomanat fervorosament.

És el cas de TRALAS LUCES, dirigida per Sandra Sánchez, que va tenir molt bones crítiques a San Sebastià. Allà, submergits en la programació frenètica pròpia de un festival, no la vam veure, i de cop s´estrena a Barcelona el divendres 30 de setembre en una sola sala en dues úniques sessions vespertines i sense cap projecció prèvia per a la premsa i no la podem comentar. Vista uns dies desprès en una sala on només hi havia un altre espectador... Què trobem? Un excel•lent documental de gairebé dues hores sobre una família que va de població en població en dos camions on carreguen tots els voluminosos estris d´una atracció d´autos de xoc.


Un documental projectat en format digital..., que segurament veurem ben aviat a la televisió, que sembla el lloc més adient per exhibir-se. I és que estrenar-la en cinema deu haver suposat una pèrdua de temps i segurament de diners, sobretot si es fa en una sala no especialitzada en productes una mica marginals sense cap mena de publicitat ni de promoció.

I encara que la recomanem des d´aquí, és més que probable que sigui difícil recuperar-la. Potser una sessió matinal d´aquestes que surten barates perquè et conviden a esmorzar...
.
Categoria: Cinema Invisible
Escrit per: Xavi Martínez Negre
Si avui mateix, 2 de novembre del 2009, em fessin triar la pel•lícula de l’any, no tindria cap tipus de dubte, diria “Kynodontas”, sense haver de rebuscar en la memòria com passa altres vegades. “Kynodontas”, traduïda com “Canino” o “Dogtooth”, perquè es refereix a l’ullal, és més coneguda com la pel•li grega del festival de Sitges, per on va passar de puntetes per la Secció Oficial Fantàstic a competició.

Kynodontas es d’aquelles pel•lícules que et queden a la retina, i de tant en tant les recordes pensant: “Qué bona que era!”. No és casual que Yorgos Lanthimos, el director, que guanyés a Canes en la secció “Un Certain Regard”, en què és habitual Albert Serra, perquè si alguna cosa té és una certa mirada. Planos llargs i bruts, desenquadrats, caps tallats sense deixar de ser estètics per denotar que hi ha alguna cosa que no funciona en el món on es troben aquest personatges dels que no penso desvetllar res més. Perquè un dels punts forts de la pel•lícula és que cal entrar-hi sense saber-ne res i deixar-te portar per aquest món tancat. Si heu llegit tot això, ja podeu deduir que no és una pel•li fàcil de veure.

Encara no té data d’estrena, però sabem que s’estrenarà a través de Karma films, així que us recomano que fugiu de crítiques i reviews abans de veure-la, perquè la primera cosa que fan es rebentar-te la pel•lícula (ja passa habitualment, però amb aquesta, una mica més). Després d’aquest rotllo potser pensareu... “Doncs no ens posis el tràiler”, i no ho faria si pensés que descobreix alguna cosa. Només és perquè us en feu una idea...




I si em criden pel carrer només em giraré si em diuem: "Bruce!"
.

20/10/2009: ¿CINEMA INVISIBLE?

Categoria: Cinema Invisible
Escrit per: Jaume Figueras
Sovint no tenim temps a Cinema 3 de parlar de pel·lícules petites que s’estrenen a una sola sala i que només poden arribar a un nombre molt limitat d’espectadors, però conscients de que hi ha seguidors del nostre programa molt inquiets, no els podem deixar de recomanar títols com aquests, sempre amb la incertesa de si encara es poden repescar...

--- THE SEPTEMBER ISSUE. Un documental sobre la directora de la revista “Vogue”, Anne Wintour (és a dir la Meryl Streep d’ “El diablo viste de Prada”). Ideal per malalts de “fashion” i, en general, per qui vulgui conèixer els mètodes de treball d’una de les dones més poderoses del món de la moda

BULLE OGIER
--- UN AUTRE HOMME. Una pel·lícula suïssa sobre un periodista que vol ser crític de cinema al diari d’una població rural, sense tenir-ne ni idea (és a dir “com la vida mateixa”). Blanc i negre, plena de referències cinèfiles i lleugerament autocomplaent, és tota una curiositat pels cinèfils de pro.


--- MONICA DEL RAVAL. D’aquesta sí n’hem parlat al programa, però recalquem la recomanació: aquest document (descobrir el que pugui haver-hi de ficció no és feina fàcil) sobre una prostituta vocacional resulta a l’hora divertit i patètic però reflecteix de manera versemblant el món del “Xino” de Barcelona. .




 

Encara que Cinema 3 sempre ha estat fidel al classicisme, era inevitable, desitjable i recomanable posar-nos al dia amb un blog que ens permeti una comunicació ràpida i fluida amb tot el món dels cinèfils i professionals catalans, siguin dels veterans que ens segueixen des de 1984 o dels nouvinguts.

Aquí el tenim. Comentarem les estrenes, com fem les entrevistes que es poden veure al programa, obrirem debats civilitzats, informarem de com va la taquilla i tindrem sempre els ulls ben oberts davant de tot el que faci referència al cinema que veiem i al que voldríem veure.

Benvinguts!
Jaume Figueras



Properes emissions
Tots els vídeos del programa



Últims comentaris
 
"El impostor", entrevista amb Bart Layton (V.O.):
Óspics! Molt bona pinta!...
 
El programa de "La invención de Hugo" i "Mi semana con Marilyn" 23.02.2012:
Gràcies a la pel.lícula la invenció de Hugo,els meus fills de 4 i 8 anys han descubert el cinema...
 
“Tintín" en català...:
Buy your Authentic NFL Jerseys from a licensed distributor. Shop for your officially licensed Cheap...
 
“Llums vermells”: frenada en sec?:
Molt interessant el cinema de Rodrigo Cortés. El vaig veure presentar 'Buried' al Festival de Cinema...
 
Shame:
Jo la vaig veure ahir i em va encantar, com més hi penso més m'agrada... Estic d'acord amb tot el...
 
Shame:
Shame és una gran pel·lícula, però no és fàcil d'entendre, perquè la veritable història dels germans...
 
Shame:
acabo de veure Shame al cinema i m'ha agradat molt. Les interpretacions de Michael Fassbender i...
 
Shame:
A mi em va enganxar de principi a fi; crec que és una molt bona pel·lícula, amb molt bones...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
Pere Portabella fantastic. Jo no em vaig escandalitzar de res... No més vaig trobar a faltar en els...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
molt maco recordar al Truffaut perquè ja no es fan películes com les seves. I d´acord en que Pere...