Cinema 3 - HomePage
Categoria: Actualitat
Escrit per: Jaume Figueras
null
Semblava un funeral d´estat, amb dotzenes de micros i càmeres de TV esperant l´arribada dels que volien acomiadar Constantino Romero al tanatori de Sant Gervasi.
Centenars de professionals del teatre, del doblatge, de la ràdio i de la televisió han pogut assistir a una cerimònia orquestrada per Mario Gas, company inseparable de Tino des de l´època estudiantil.

Gas, que ha dirigit Tino en aventures teatrals tan dispars com “Sweeney Todd” o “La Orestiada”. Gas ha fet un repàs sonor de la carrera de qui ha estat una de les veus i presències més populars dels darrers quaranta anys. Especialment emotiu ha estat sentir Tino recitant un poema de Leonard Cohen o tornar a sentir el fragment de “Blade Runner” en què dobla Rutger Hauer en un moment memorable, escollit a twitter com el preferit d´una llarga carrera com a actor de doblatge (i no pas “doblador”).

Com també s´ha dit, fins i tot els més radicals enemics del doblatge han respectat i aplaudit la feina de Constantino Romero.
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Xavi Martínez Negre
Tres coses que no m’agraden de “Rec 3”:

Primer vull dir que sí que m’agrada i trobo que funciona molt bé i que pot funcionar encara millor internacionalment. Però amb “Rec 3 - Génesis”, com a bona pel•lícula d’autor, hi ha divisió d’opinions, com hem pogut constatar al Facebook de “Cinema 3”. Gent que la defensa a mort i en fa ressaltar tots els punts forts i gent que l’ataca (sobretot fans de la saga “Rec”) perquè no compleix les expectatives. Aquestes expectatives podrien ser les tres coses que no m’agraden de “Rec 3”.


1- El Títol.
Com ja comentava Jaume Figueras, el títol pot induir a error. Encara que ja havíem vist el tràiler que ensenyava el casori, com a seguidors de la saga esperàvem respostes. Esperàvem la “gènesi”. On va començar tot... Però no.

Encara que, a mi, aquest títol em dóna esperança. Si la infecció es pot agafar al mateix temps en aquell edifici de l’Eixample (Rec 1 i 2) i en un casino de Sant Pere de Ribes (“Rec 3”), vol dir que és global, i per A “Rec 4 – Apocalipsis” esperem una hecatombe total! L’única pista que tenim és que tot comença amb mossegades de gossos que no sabem per què estan infectats.

Opcions de títols possibles: “Rec 3 – La novia ensangrentada” o “Rec 3 – infectados”

Han arribat fins a la cuina
2- El convit.
Quan comença el moment de menjar cervells, arrencar colls i orelles, acaba massa ràpid, bàsicament es queda en poca cosa. Quan mirem al tràiler, aquesta escena prometia molt, prometia ser un festival, però no. Paco Plaza agafa al nuvi i el tanca a la cuina perquè no vegi res, perquè no veiem res. És una opció molt lícita però que decepciona els fans de les pel•lis de zombis, entre els quals m’incloc. ´

Encara més, també trobo que per fer de zombi no es pot buscar un figurant qualsevol: s’hauria de fer un bon càsting per fer de zombi. Ho deixo aquí.

Zombies!
3- Al•lusió zombi.
Com pot ser que en tota la pel•lícula ningú mencioni la paraula “zombi” encara que siguin infectats/posseïts. Ja sabem que les iaies i les tietes mai diran: “Oh no! Són com zombis!”, però els personatges més joves sí que haurien de dir-ho, que ja fa 30 anys que veiem pel•lis de zombis. En una pel•li que té diàlegs tan realistes com “Te invité por compromiso” i “Yo no queria venir però encontré un vuelo barato”.


Dit això, “Rec 3” té moltes virtuts: aquesta barreja de terror i humor que trobàvem a faltar al cinema espanyol, acció per un tub i diàlegs fantàstics.

Així doncs, esperem amb candeletes “Rec 4 – Apocalípsis”, que Paco Plaza i Jaume Balagueró sàpiguen tancar bé aquesta porta que han obert amb la saga “Rec” i dissipar la divisió d’opinions fent contents tots els fans de la saga i als que no ho són.


.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Jaume Figueras
TILDA / EVA
Tilda
Tilda és Tilda Swinton. Eva és el seu personatge a “Tenemos que hablar de Kevin”, la pel•lícula va ser objecte de la nostra enquesta i d' un bon reportatge. Tilda, que va guanyar el premi a la millor actriu europea al desembre, és aquesta dona atípica i inconformista que no sol fer pel•lícules convencionals. Com a mare d’aquest monstre anomenat Kevin, ens transmet tot el malestar i el desassossec que suposa tenir un fill que la ignora, quan no l’odia. Aquesta pel•lícula porta l’espectador al límit del que és suportable.

PACO I LETICIA
Paco i Leticia
Són parella a la vida real i a REC 3–GÈNESI són director i protagonista. Aquests dies estan contínuament de “bolos” presentant la pel•lícula arreu del món, de París a Mèxic D. F. Ens ha agradat tant que vam avançar el nostre reportatge la setmana passada. Són Leticia Dolera i Paco Plaza.

OLIVIA COLMAN
Olivia
És una dona maltractada a “Tyrnossaur”, estrenada amb el títol de “Redención”. Una estupenda actriu britànica que ha fet molta televisió i a qui hem vist recentment com a filla de Margaret Thatcher/Meryl Streep a “La dama de hierro”. La seva interpretació a “Redención” és el millor d’una pel•lícula que subratlla de tal manera la truculència i la violència (fins i tot amb els animals) dels personatges masculins que ens ha creat molt, molt mal rotllo.
.

22/02/2012: Shame

Categoria: Actualitat
Escrit per: Xavi Martínez Negre
Davant la mala acollida del públic, que no vol dir que no hagin anat al cinema, m’agradaria dir que potser “Shame” no és la pel•lícula que la gent s’ esperava.

Michael Fassbender està en estat de gràcia, però no a l’estil de “Fish Tank”, és a dir, de seductor simpàtic encara que malparit. A “Shame” és un malalt que no busca seduir, sinó que és un llop a l’espera de la presa següent. Un addicte al sexe que li és impossible comprometre’s i que ni el sexe mateix fa feliç, és una necessitat com menjar o respirar. Això fa que, com a personatge, no sigui especialment simpàtic. La promoció també hi ha tingut a veure per fer que una pel•lícula que no és agradable en absolut vulgui tenir un tuf de “9 semanas y media”, per posar un exemple que a tots ens ve al cap.

A Michael Fassbender se li suma, com a companya de repartiment, una fantàstica Carey Mulligan que fa de germana també amb problemes. No sabem de quin tipus són, però es troba sola davant d’aquesta ciutat que els engoleix. Aquesta falta d’afecte que el seu germà no li pot donar. Una relació tenebrosa que amaga més del que ensenya. La interpretació Mulligan respira puresa sense haver de parlar de l’escena de la cançó. No, no hi havia “playback”.

I la pel•lícula et sedueix a través d’aquestes interpretacions i les de la resta del repartiment des del cap (James Badge Dale), a la secretària (Nicole Beharie) amb qui té la cita el personatge de Fassbender, un pla llarguíssim on tot dos poden ensenyar les seves armes. I no és l’únic pla que dura molt i t’atrapa, fent-te sentir com un “voyeur” d’intimitats alienes. Aquest plans semiseqüència i la fotografia són els altres punts forts de la pel•lícula i no hi són per cap altra cosa que per deixar-s’hi lluir els actors. Així que... Steve McQueen apuntant a un bon punt!
El problema és el regust amargant que deixa la pel•lícula que et fa sortir del cinema malament, però un film que parla d’aquest tema no pot tenir un “Happy end”. I menys si vas de director seriós com ho fa McQueen. Encara que alguna seqüència del final sigui innecessària. Així com el final obert, que potser no sigui tan obert.

Us deixem les entrevistes senceres en VO fetes al Festival de Venècia.



Michael Fassbender




Steve McQueen

.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Jaume Figueras
Quatre noms ens van cridar l’atenció, per a bé o per a mal, la setmana pasada.

Judi Dench
1 - JUDI DENCH. Què hi fa una actriu britànica de tant prestigi fent de mare de J. Edgar Hoover? És clar que Clint Eastwood la va cridar per a aquest paper, prova que no devia trobar cap actriu americana adient per fer aquest personatge. És possible que pensés en la memorable Thelma Ritter si l´hagués pogut ressuscitar. I, dins d´aquest carnaval que és “J. Edgar”, encara que Judi Dench no hagi necessitat l’equip de maquillatge (dignes d´un premi Razzie), ni la seva interpretació ni les seves perruques ajuden a fer augmentar els atractius de la pel•lícula.

Lluís Marco
2 - LLUÍS MARCO. Ens ha agradat molt “Arrugas”, tant en castellà com en català. Cap problema. Passa, però, que el personatge de l´avi argentí manté el seu accent en la versió catalana… i resulta del tot convincent. Cal donar gràcies a l´actor Lluís Marco, sempre excel•lent en teatre, televisió, cinema… i també en doblatge. Recordem que va fer tota una creació del Hitler de Bruno Ganz a “El hundimiento”.

El m onje - Photocall
3 – VINCENT CASSEL. El vam entrevistar a Madrid perquè ens parlés d’“El monjo”, que, per cert, ha tingut una estrena escarransida, al menys a Barcelona. Cassel, fill del gran Jean-Pierre, desaparegut ara fa cinc anys, és un dels personatges més agraïts per als periodistes. Simpàtic, extravertit, sempre amabilíssim. Sabem que durant el rodatge d’“El monjo” estava pendent del naixement del seu segon fill. La mare, naturalment, Monica Bellucci.

Fermí Fernàndez i Queco Novell
4 . FERMÍ FERNÁNDEZ. Ara que tothom parla d’actors i actrius que es transvesteixen, considerem memorable la recreació d’Angela Merkel que sovint fa a “Polònia” el gran Fermí Fernández. Si fos americà, ja tindria quatre nominacions als Emmy.
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Xavi Martínez Negre
El passat diumenge 13 de novembre es van lliurar els premis Most 2011 amb un acte que ha tingut lloc al Vinseum. Els guanyadors d’aquesta primera edició són:

SECCIÓ COLLITA 2011
- Gran Premi del jurat : MAYE ET FILS, de David Maye
- Millor treball documental: LES SAISONS DE MARIE-THÉRÈSE CHAPPAZ, de Fred Florey

- Millor treball de ficció: LINGO VINO, Daniel Texter

Aquí el podeu veure sencer, en VOS en anglés.


- Millor producció promocional: UN AÑO EN PAGO DE LOS CAPELLANES, de Javier Rodero
- Premi Arrels del vi i el cava: 75 ANYS DE COMERÇ AMB EL VI, d'Ignacio Acconcia
- Premi Cultura del vi i el cava: GEORGIA, THE CRADDLE OF WINE, de Pierre Goetschel
- Premi projecció internacional: TERRA D'OPORTUNITATS, de Roger Roca

SECCIÓ MOSTRA DE CURTMETRATGES
- Premi del jurat: ROOM, de Fernando Franco
- Premi del públic: ARTALDE, de Asier Altuna
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Jaume Figueras
Tothom que l´ha vist en diu meravelles. Va ser objecte d’una preestrena triomfal al Gran Teatre del Liceu. Acaba de guanyar el premi del públic al festival Memorimage de Reus, l´han aplaudit als cinemes Girona de Barcelona i no tardarà a veure´s a l´espai SENSE FICCIÓ, de TVC.





És “BRAVA, VICTÒRIA!”, un gran document sobre la gran soprano Victòria dels Àngels que ens ha regalat Maria Gorgues, un dels primers rostres de Televisió de Catalunya.
Moltes imatges inèdites, filmades per la mateixa soprano en els seus viatges són un dels al•licients extres d´aquest “BRAVA, VICTÒRIA!”.

No us el perdeu!
.
Categoria: Actualitat
Escrit per: Cinema 3
Isaki Lacuesta
Un article del cineasta Isaki Lacuesta publicat a “La Vanguardia”, en resposta al comentari del Sergi Pàmies sobre les virtuts (i ho dic amb ironia) de la crítica cinematogràfica en els “media” actuals, mereix comentari. Lacuesta, molt cremat i amb dret, per la rebuda de “Los pasos dobles”, tant a nivell comercial com al Festival de Sant Sebastià (on va rebre la Conxa d’Or, enmig del desànim d’una part de la crítica cinematogràfica que el va valorar com un film excessivament d’autor, minoritari o marginal, i per tant indigne de ser valorat com el millor del certamen) qüestiona que aquesta crítica s’estigui fent en excés des d’actituds conservadores, al servei de les virtuts més demagògiques i populistes del cinema actual, i defensa que un Festival ha d’estar sempre disposat a apostar per les propostes més progressistes.

Sergi Pàmies
A l’article de Sergi Pàmies s’intueix aquella indolència mental característica, que ha convertit el cinema en només una eina de consum fàcil, també entre aquelles persones que exerceixen el requisit de la intel•ligència. O fins i tot, diria jo, que no són tan exigents en el cinema com ho són en la literatura, en la pintura, en la política o en el futbol. Ho dic perquè en Sergi Pàmies és un escriptor brillant, de prosa aguda i idees que criden molt l’atenció, que ha decidit que és capaç de parlar de gairebé tot, però jo no sé si està del tot preparat i coneix prou el cinema per manifestar res més que el dret a la pròpia opinió, però sense enredar-se a incidir sobre la manera com han de pensar i opinar els altres, i menys encara sobre el paper històric, ni la importància estètica, ni poder comparar estils, ni reflexionar a fons sobre el moment actual del cinema. A Sergi Pàmies li passa com a molts altres, i és que amb el cinema tothom s’hi atreveix, potser perquè el cinema ha permès que la lliure opinió s’hagi escampat dotant de carta professional de crític a tots els que tenen qualsevol blog, fanzinema o columna a les xarxes socials, però sense requerir prèviament quina base de coneixements hi ha, ni quin nivell de reflexió som capaços de demostrar. Això no passaria en els altres àmbits de la creativitat, o com a mínim no es prendria en consideració, i és aquest el factor determinant: hem acabat assumint que una crítica de cinema, com diem ara, democratitzada converteix totes les veus en veus de rigor. I res més lluny de la realitat. Fins i tot en el cas de personalitats del nivell d’en Pàmies, que de ben segur té veu pròpia i una opinió potser interessant, però que de cap de les maneres ha demostrat prou coneixements i anàlisi per fer dictàmens generals.

Lacuesta es queixa d’aquesta crítica que amaga darrere la prepotència el servilisme a les ofertes mercantils del cinema dit “comercial”, o la capacitat de ser “enfant terrible”, “destroyer” o una “veu divertida” (ingredients avui dia molt més espectaculars i validats que no pas el fet de saber analitzar meticulosament o manifestar una prudència elegant en el llenguatge), el fet que no estan preparats per opinar. O en algun cas concret que cita, que fan ús d’una plataforma devastadora, com un diari de tirada nacional, per convertir-se en el dictador emèrit que sentencia, potser borratxo també de poder. Carlos Boyero no és precisament sant de la meva devoció, i el citaré només perquè ell ho fa, i perquè ja són moltes les veus de cineastes que l’acusen d’aquesta prepotència que amaga la frustració del crític. No gosaré anar tan lluny, perquè mai li ha agradat a cap director de cinema ni de res que ningú opini que la seva obra no està aconseguida, i ens trobaríem una vegada més davant d’un cas en què potser confondríem la sinceritat dolorosa amb la injustícia sistemàtica. En tot cas, el que sí que ha arribat a un punt excessiu és que tots els Pàmies del món siguin més papistes que el mateix papa.
Àlex Gorina .

04/11/2011: El talp

Categoria: Actualitat
Escrit per: Cinema 3
Tomas Alfredson, director de “Déjame entrar”, ha adaptat la novel•la de John Le Carré “tinker, tailor, soldier, spy” aquí anomenada “El talp”, en el seu debut a Hollywood. Una història d’espionatge protagonitzada per Gary Oldman, Ralph Fiennes, Michael Fassbender, Colin Firth i Benedict Cumberbatch (el Sherlock de Moffat-Gattis).

Sembla que l’acord entre la Generalitat i les “majors” de Hollywood està funcionant perquè cada cop ens arriben abans els materials doblats en català, per una estrena que s'espera el 23 de desembre. La prova, aquest tràiler:






.

13/10/2011: Horrorama

Categoria: Actualitat
Escrit per: Cinema 3
Danse macabre
No només a Sitges passaran por aquesta nit. Aquí al canal 33 també, després del “Cinema3” i de "Blade Runner" amb la projecció de 5 curtmetratges de terror en un programa especial ben anomenat ”Horrorama”. No us el perdeu!

(Encara que a partir de demà es podran veure durant 7 díes al "3 a la carta" shhhh) .

» Text complet





Entrades anteriors  

Encara que Cinema 3 sempre ha estat fidel al classicisme, era inevitable, desitjable i recomanable posar-nos al dia amb un blog que ens permeti una comunicació ràpida i fluida amb tot el món dels cinèfils i professionals catalans, siguin dels veterans que ens segueixen des de 1984 o dels nouvinguts.

Aquí el tenim. Comentarem les estrenes, com fem les entrevistes que es poden veure al programa, obrirem debats civilitzats, informarem de com va la taquilla i tindrem sempre els ulls ben oberts davant de tot el que faci referència al cinema que veiem i al que voldríem veure.

Benvinguts!
Jaume Figueras



Properes emissions
Tots els vídeos del programa



Últims comentaris
 
"El impostor", entrevista amb Bart Layton (V.O.):
Óspics! Molt bona pinta!...
 
El programa de "La invención de Hugo" i "Mi semana con Marilyn" 23.02.2012:
Gràcies a la pel.lícula la invenció de Hugo,els meus fills de 4 i 8 anys han descubert el cinema...
 
“Tintín" en català...:
Buy your Authentic NFL Jerseys from a licensed distributor. Shop for your officially licensed Cheap...
 
“Llums vermells”: frenada en sec?:
Molt interessant el cinema de Rodrigo Cortés. El vaig veure presentar 'Buried' al Festival de Cinema...
 
Shame:
Jo la vaig veure ahir i em va encantar, com més hi penso més m'agrada... Estic d'acord amb tot el...
 
Shame:
Shame és una gran pel·lícula, però no és fàcil d'entendre, perquè la veritable història dels germans...
 
Shame:
acabo de veure Shame al cinema i m'ha agradat molt. Les interpretacions de Michael Fassbender i...
 
Shame:
A mi em va enganxar de principi a fi; crec que és una molt bona pel·lícula, amb molt bones...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
Pere Portabella fantastic. Jo no em vaig escandalitzar de res... No més vaig trobar a faltar en els...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
molt maco recordar al Truffaut perquè ja no es fan películes com les seves. I d´acord en que Pere...