Si ara mateix em preguntessin quina és la pel•lícula de la dècada, no tindria dubtes: diria “Hijos de los hombres” (“Children of men” 2006). ¿I per què una afirmació tan rotunda? El film d’Alfonso Cuarón no deixa de ser una altra pel•lícula sobre la fi del món (sense esmentar-ho directament) ambientada al 2027, en què la raça humana no pot procrear i va cap a l’extinció sumida en el caos.

Però lo que la fa destacar són els petits detalls que la fan d'un realisme exhacerbat, també una realització espaterrant, amb uns plans seqüència impossibles on pot passar de tot. A més, l’ambientació està cuidadíssima per ensenyar-nos aquest món decadent, i els actors: Clive Owen, Julianne Moore, Michael Caine... estan tots fantàstics. Els secundaris també, i en destaco Peter Mullan, amb un personatge mig divertit i mig cabró, difícil d’oblidar. Segurament, si la repesqueu després d'aquesta ensabonada no us sembli per tant (és lo que passa), encara que per mi aquesta pel·lícula t'agafa literalment pels c****** desde la primera seqüència i no et deixa fins al final. I el que impacta és el realisme i el: "- Això podria passar!", no com altres disbarats, la ja comentada "2012" de Roland Emmerich.

Cartell de "Hijos de los Hombres"

“Hijos de los hombres” va passar desapercebuda per festivals i cartellera. Al Cinema 3 no deixem mai de recomenar-la i tenim la esperança que tingui un efecte “Blade Runner”, que, amb els anys, va passar de ser incompresa a ser de culte. Al Festival de Marraquèix vam entrevistar al seu director i ho podreu veure en el programa de dissabte.
.