Cinema 3 - HomePage

13/01/2012: Un nou Millennium

Categoria: Estrenes
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Stieg Larsson no s’hauria imaginat mai el que ha donat de sisi la història que va escriure sobre Lisbeth Salander, que per cert, han llegit més de 65 milions de persones a tot el món.



La trilogia ja va passar de la literatura al cinema, encara que no va superar l’èxit que havien tingut les tres novel•les i ara els nord-americans han fet un remake, o un altra versió, com s’estimen més dir.



És cert que ens sabem la història i que coneixem els personatges, però també és cert que la pel•lícula en mans de David Fincher té un atractiu afegit: l’estil de rodar d’aquest director. A Madrid el vam entrevistar i ens va dir això.





David Fincher

Innegable afegir que Daniel Craig és un altre valor que té el film. Veure com l’agent 007 necessita l’ajuda d’una dona per sortir-ne viu és una contradicció si tenim en compte el tipus de personatge que ha fet ultraultrafamós l’actor britànic. Si voleu sentir el que ens va dir a l’entrevista, aquí la teniu.





Daniel Craig

Potser la que ho tenia més difícil era Rooney Mara. La seva antecessora, Noomi Rapace, va deixar empremta i no podrà eludir les comparacions. Hem de dir que dóna la talla, tot i la seva joventut i que no té res a envejar a l’actriu de la primera saga. També teniu l’entrevista a la vostra disposició.





Rooney Mara
.
Categoria: Estrenes
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Ken Loach no deixa la militància ni el seu esperit combatiu. “Route Irish” és la seva resposta al desastre de la guerra de l’Iraq. L’acompanya en l’aventura el seu guionista habitual, Paul Laverty. Si Brian de Palma, Paul Haggis o Kathryn Bigelow s’han atrevit a parlar de l’Iraq, ara és la veu del director britànic la que denúncia aspectes com la privatització del conflicte. Vam parlar amb ell al Festival de Canes del 2010 i això és el que ens va explicar.





.
Categoria: Estrenes
Escrit per: Xavi Martínez Negre
Quan en una pel•lícula el títols de crèdit comencen amb un “Produït per:”, aquest actor o actriu només s’hi pot lluir, esclar. En aquest cas, Tom Cruise. L’última pel•lícula que recordo que començava de la mateixa manera és “The tourist”, una eina produïda per Angelina Jolie al servei de les seves aptituds.

Tom Cruise y Jeremy Reener
Amb M:I 4 no estem davant d’un desastre d’aquella magnitud. Tom Cruise és dedica a córrer d’una banda a l’altra de la pantalla fotent trompades a tot allò que s’interposa en el seu camí. A més d’ escalar un dels edificis més alts del món per després despenjar-se’n. I també es fot unes hòsties de les que cap ser humà seria capaç de suportar. I encara té el valor d’ aixecar-se i seguir corrent. Però tot això ho fa amb convicció, molta convicció. Així és Ethan Hunt, l’agent de l’FMI, en un paper semblant al que feia Tom Cruise en aquella pel•li amb Cameron Díaz, “Knight & day”. Això sí: sense aquell humor parodia d’ aquestes mateixes sagues. El visionat del film guanyaria amb algun comentari rotllo APM? entre el públic com : “S’ha matao Paco” o “M’has hecho un esguince”, però és el que tenen les projeccions de premsa: Hi ha gent sèria.


La pel•li s’aguanta durant les dues hores del seu metratge i et manté entretingut, que és la seva intenció: no vol pas anar més enllà. Potser, conjuntament amb les escenes d’acció, és una de les virtuts de la pel•lícula.

.
Categoria: Estrenes
Escrit per: Jaume Figueras

No, no ens hem equivocat. Ja sabem que s´estrena TINTÍN en català amb una pila de còpies, però els que viviu a Barcelona mireu atentament la cartellera i mireu a quants i sobretot a “quins” cinemes n’exhibeixen la versió doblada al català.

Després de tant rebombori, sembla estrany que no es pugui veure en un cinema gran del centre de la ciutat.
Per què els exhibidors no ho proven d´una vegada?
.
Categoria: Estrenes
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Christian Molina (“Diari d’una nimfòmana” i “Estació de l’oblit”) puja el llistó en aquesta producció que sembla americana -està parlada en anglès- però que està rodada íntegrament a Catalunya. Actors internacionals de la talla de Danny Glover o Robert Englund es posen al servei d’una història que vol fer reflexionar sobre el mal que pot fer la violència en les ments dels menors. El final, però, és demagògic i alliçonador, la qual cosa no afavoreix el conjunt.





A Sitges 2010 “Cinema 3” va parlar amb el director.
.

21/10/2011: La voz dormida

Categoria: Estrenes
Escrit per: Begoña Garcia Pla




Benito Zambrano, director.

Dues germanes andaluses, Pepita i Hortensia (María León i Inma Cuesta) són les protagonistes d’aquesta història de la postguerra, que acaba d’estrenar el director sevillà Benito Zambrano.





Marc Clotet, actor, i Maria Leon, actriu.

Una història ambientada en els anys 40, que apel•la directament als sentiments i que reobre el passat de molta gent que va viure circumstàncies similars. Una pel•lícula que tracta per tots els mitjans de ser fidel a la realitat, però que la traeix, com moltes altres sobre el mateix tema, pel fet de ser massa planes, massa deficitàries en matisos. Tenim clar que la postguerra va ser un infern per als qui van perdre la Guerra Civil, però també tenim clar que poques vegades ens ho hem cregut en la gran pantalla. Aquí, això sí, les interpretacions són de notable i Zambrano demostra un cop més que sap moldejar les actrius a la seva conveniència. Ja ho va fer a “Solas” i ara repeteix la fórmula: dues dones i un seguit de situacions doloroses al límit. “La voz dormida” no és una pel•lícula dolenta, és una pel•lícula poc subtil que fa que una realitat històrica se’ns aparegui com un decorat.





Inma Cuesta, actriu, i Daniel Holguin, actor. .
Categoria: Estrenes
Escrit per: Jaume Figueras
De tant en tant trobem per sorpresa una d’aquelles pel•lícules que ens enganxen des del primer moment i que ens fan sentir les vivències dels personatges com si fossin pròpies.La d’aquesta tardor es “One day” (títol poc engrescador per cert) i l’ha dirigit la danesa Lone Scherfig. Sí, la d’“Italiano para principiantes” i “Wilbur se quiere suïcidar” i que va fer el salt al cinema parlat en anglès l’any passat amb “An Education”.


“One way” ens parla de diversos 15 de juliol, des del 1996 fins al 2011, on dos personatges, Emma i Dexter, es coneixen, fan l’amor, se separen, tenen vides independents i trobades esporàdiques... Hem vist històries semblants com les de “Dos a la carretera” o “Quan en Harry va trobar la Sally” i fins i tot podríem trobar ecos d’“Esplendor a l’herba”. Sembla en principi com si tot estigués tractat en to menor, sense la pretensió de fer cap obra mestra.

I això és el que fa encara més valuós aquest “One day” on Anne Hathaway i, sobretot, Jim Sturgess que sap passar del 20 anys al 35 de manera convincent. Un actor jove per reivindicar, com també ho és la banda sonora de Rachel Portman, guanyadora d’un Oscar per “Emma” el 1996. Sembla que aquest nom li porta sort. Fet i fet, ens agradaria que aquest entusiasme que ens ha despertat “One day” el sabéssim contagiar (no com el Soderbergh) als nostres seguidors.
.

10/10/2011: El Ilusionista

Categoria: Estrenes
Escrit per: Begoña Garcia Pla
“El ilusionista” és l’últim film d’animació de Sylvain Chomet, el director francèsfrancés de “Bienvenidos a Belleville”, que ara ens presenta una petita joia sorgida d’un guió original de Jacques Tati. Es diu que aquest guió podria ser una carta a la seva filla demanant-li perdó per no haver-se’n fet càrrec d’ella, i és cert que en la pel•lícula el protagonista té una relació molt especial amb una noia que el segueix i que creu per damunt de tot en les seves virtuts de mag.


És curiós que sempre pensem en la màgia com una cosa alegre, colorista i divertida i, en canvi, en aquesta pel•lícula és tot al el contrari. El mag protagonista lluita amb tots els seus mitjans per sobreviure en un món que ja no és el seu. Els joves músics del rock and roll i del music hall han captivat el al públic que abans s’acontentava veient es contentava amb veure sortir un conill d’un barret. La decadència i l’enyorança dels temps passats impregnen tota la cinta d’una tristesa que es deixa veure de principi a fi en tot tipus de detalls: la música, els dibuixos, els moviments, els colors…





“El ilusionista” és un tipus d’animació que no estem acostumats a veure. No , no es pot comparar amb els treballs de Dreamworks, Pixar o Disney perquè és un producte molt més petit, minoritari i adult. I sobretot molt més profund i personal. Un homenatge al gran Jacques Tati, que s’ha d’assaborir com un delikatessenuna delicatessen, no com un producte industrial. A Cinema3 vam entrevistar un dels animadors del film, en Toni Mengual.
.

05/10/2011: Crazy Stupid Love

Categoria: Estrenes
Escrit per: Xavi Martínez Negre
Què passa amb l’amor d’una parella quan arriben als 40?

Aquest és el punt de partida de “Crazy Stupid Love”, que, a més, aborda intel•ligentment com es viu l’amor en altres edats de la vida, encara que no està exempta de clixés. Així, aquesta comèdia romàntica, que –tot s’ha de dir- és una mica tramposa perquè pugui funcionar tota la trama amb sorpreses incloses, és més romàntica que comèdia. Això sí, amb uns punts d’humor molt ben col•locats durant el metratge, que podria ser un punt excessiu (dues hores).


El que també ajuda a mantenir l’interès quan la trama baixa d’intensitat són les interpretacions de tot el repartiment. Steve Carell, que és l’actor ideal per transmetre aquest personatge que al principi es troba totalment descol•locat i desborda patetisme. Una esplèndida Julianne Moore, que broda una dona en plena crisi dels 40. La parella jove, la sempre estupenda Emma Stone, una de les actrius de moda a Hollywood i Ryan Gosling, el guapo de torn. A més, uns secundaris de luxe passats de voltes com Kevin Bacon i Marisa Tomei.

El cinema de Hollywood busca reinventar-se per poder explicar les mateixes històries de sempre i que ens semblin noves i aquest n’és un bon exemple. Així, si aneu a veure “Crazy Stupid Love” podeu riure a estones, potser us cau alguna llagrimeta, però segurament passareu una bona estona veient una pel•lícula agradable i divertida.
.

16/04/2011: "Código fuente"

Categoria: Estrenes
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Després de guanyar quatre premis al Festival de Sitges del 2009, entre els quals els de millor pel•lícula i millor actor (i molts altres premis en festivals de tot el món), Duncan Jones estrena “Código fuente” amb Jake Gyllenhaal com a protagonista.
No és el mateix. En aquell cas era un projecte independent molt personal, mentre que aquesta altra pel•lícula és un encàrrec. Jones ha mirat de deixar el seu segell en una producció de Hollywood i d’aquesta manera obrir-se les portes de la indústria en majúscules. Serà a fi de bé?






Duncan Jones durant l’entrevista del nostre col•laborador a Madrid.






Jake Gyllenhaal és el protagonista de “Código fuente”.
.




Entrades anteriors  

Encara que Cinema 3 sempre ha estat fidel al classicisme, era inevitable, desitjable i recomanable posar-nos al dia amb un blog que ens permeti una comunicació ràpida i fluida amb tot el món dels cinèfils i professionals catalans, siguin dels veterans que ens segueixen des de 1984 o dels nouvinguts.

Aquí el tenim. Comentarem les estrenes, com fem les entrevistes que es poden veure al programa, obrirem debats civilitzats, informarem de com va la taquilla i tindrem sempre els ulls ben oberts davant de tot el que faci referència al cinema que veiem i al que voldríem veure.

Benvinguts!
Jaume Figueras



Properes emissions
Tots els vídeos del programa



Últims comentaris
 
"El impostor", entrevista amb Bart Layton (V.O.):
Óspics! Molt bona pinta!...
 
El programa de "La invención de Hugo" i "Mi semana con Marilyn" 23.02.2012:
Gràcies a la pel.lícula la invenció de Hugo,els meus fills de 4 i 8 anys han descubert el cinema...
 
“Tintín" en català...:
Buy your Authentic NFL Jerseys from a licensed distributor. Shop for your officially licensed Cheap...
 
“Llums vermells”: frenada en sec?:
Molt interessant el cinema de Rodrigo Cortés. El vaig veure presentar 'Buried' al Festival de Cinema...
 
Shame:
Jo la vaig veure ahir i em va encantar, com més hi penso més m'agrada... Estic d'acord amb tot el...
 
Shame:
Shame és una gran pel·lícula, però no és fàcil d'entendre, perquè la veritable història dels germans...
 
Shame:
acabo de veure Shame al cinema i m'ha agradat molt. Les interpretacions de Michael Fassbender i...
 
Shame:
A mi em va enganxar de principi a fi; crec que és una molt bona pel·lícula, amb molt bones...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
Pere Portabella fantastic. Jo no em vaig escandalitzar de res... No més vaig trobar a faltar en els...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
molt maco recordar al Truffaut perquè ja no es fan películes com les seves. I d´acord en que Pere...