No sé si ho he comentat aquí però a mi la literatura m' agrada i molt, i llegir és una de les meves dèries. Llegir literatura en anglès no és gaudir-la com en la teva pròpia llengua i per a mi era una frustració constant haver de llegir, buscar paraules en el diccionari, no acabar d' entendre els matisos, etc. Però be, sembla que ja vaig pel bon camí.

En primer lloc, em vaig posar a llegir novel·la negra en anglès: llibres curts, temes tòpics, personatges senzills i ritme ràpid, una mica com si fes una preparació per entrar en un culte iniciàtic. I com que em dol gastar-me diners en llibres que no crec que valguin gran cosa la solució ha estat la biblioteca de la ciutat de Sydney (amb moltes subseus a les barriades) i de la qual et pots emportar en préstec un màxim de 20 ítems (llibres, DVD, música) a tornar en tres setmanes i sense cap cost si vius a la ciutat.

L' altra solució, les llibreries de vell , que en aquest país creixen com els bolets i on sempre pots trobar alguna ganga. Jo sempre havia vist llibreries de vell per tot arreu però en aquest país és una constant: les trobes a les grans ciutats i en els pobles petits on mai t' imaginaries que poden fer negoci amb això, i de vegades més d' una....

Però ara, seguint el consell d'unes amigues, m'he comprat un Kindle, i és entrar en una nova dimensió. Per una banda i seguint això de la lectura en anglès, la comoditat d'anar llegint i clicant a la paraula que no coneixes per anar directament al diccionari; per una altra, tenir a l'abast (a diferents preus, i d'això se'n podria parlar molt) un munt de llibres en català, castellà, francès i italià que aquí són molt difícils d'aconseguir i realment molt cars tant si els compres a les botigues com si els encarregues per internet. Encara que ja m'he habituat a la lectura amb el Kindle, sé que quan vagi a Barcelona tornaré amb les maletes plenes de llibres reals, i és que per a mi la lectura és també un plaer tàctil, visual, d' edició, i de moment tot això el Kindle encara no ho té.....

Després d' aquesta iniciació ja em vaig atrevir amb altres llibres: assaigs de Hitchens (us recomano 'God is not great', traduït com 'Dios no es bueno' i 'The Missionary Position: Mother Teresa in theory and practica'), novel·les del Philiph Roth, 'What I loved' de Siri Hustvedt i després de veure que realment el que entenia era ja suficient m' he apuntat al Book Club del Pyrmont Community Center (el barri on visc) on la setmana passada vàrem discutir la novel·la 'We must talk about Kevin' de Lionel Shriver, encara que potser hauria de dir varen discutir i jo escoltar, perquè... que difícil és posar cullerada en una discussió vibrant sobre un tema quan no és la teva llengua i no la domines en els seus matisos. Però bé, aquest serà el nou pas que faré.

Per cert, parlant de llibres i llibreries, em sorprèn la manera com estan organitzades aquí les llibreries. D' una banda, tenen els llibres de "ficció"; de l' altra, els de "literatura". No sé qui deu dictaminar quan un llibre és ficció o és literatura però el que em sorprèn més és la secció d' història, on es pot trobar sempre un apartat molt gran dedicat a la Segona Guerra Mundial i un altre també de mides considerables, a la història militar.

Això ho he vist en altres països anglosaxons, on l'apreci pels militars és molt fort. Pot ser perquè no es dediquen a fer cops d' estat en aquests països?

Marina
-----------------------------------------
Foto 1: Llibreria de vell
Foto 2: Seu central de la biblioteca de Sydney a la Custom House amb la maqueta de Sydney al vestíbul