Fa molt temps que no us explico res des de Berlín. Torno a ser aquí després de moltes setmanes de silenci, amb vacances pel mig i una reincoporació laboral molt intensa. Escriure al blog és sovint buscar un forat a l'agenda, estar inspirat, trobar idees i escriure sense presses ni estrès. No és precisament en el moment en què em trobo jo, però ara mateix m'estic adonant que escriure és un bon mètode de relaxació per trencar amb la rutina i les obligacions.
Ara mateix sóc al metro, a la línia U8 i anant cap a Alexanderplatz, són les 08:30 del matí d'un dissabte i mentre alguns miren sense pauses el seu smartphone, jo he decidit agafar un paper i escriure-us.

Després d'una setmana de més de 70 hores treballades de dilluns a divendres (!!!) em sorprèn que Berlín encara em faci somriure en un moment d'esgotament absolut. Ahir a la nit, sortint de la feina cap a les 12 de la nit, vaig endinsar-me als mons subterranis per anar cap a casa. Observar el que passa al metro pot ser molt emocionant i sobretot un divendres a la nit.

Ahir tothom semblava feliç, només hi havia gent jove amb ganes de gresca i els vagons estaven plens de gom a gom. Encara que per molts visitants pugui semblar sorprenent, la festa pels que viuen a Berlín comença al metro. La primera cervesa es fa al metro, de camí cap a la festa que toca aquella nit; així que el consum d'alcohol pot preocupar en països on hi ha "llei seca", però pels berlinesos és una acte rutinari i un clar indici de cap de setmana!!!.

Imagineu-vos-ho, doncs: 12 de la nit, vagons plens i cervesa. Estar en aquell vagó després de 15 hores treballades em va resultar surrealista, però al mateix temps molt emocionant. Un CANTANT al costat de la porta del metro, altres seguint-los en l'estrofa principal, turistes seguint l'exemple dels alemanys ja amb la cervesa a la mà i rialles i crits que se sentien per tot arreu. Era inevitable somriure i meravellar-se de tan bon rollo. Era una sensació estranya. Estava esgotada, tenia el cervell saturat, tenia ganes d'anar a casa i dormir, però aquell ambient enganxava i em van arrencar unes bones rialles durant els 20 minuts de trajecte.

Aquesta és una de les grans virtuts de Berlín. Els berlinesos potser són antipàtics, potser és una capital sense calers ni feina, una ciutat amb poc sol, però enganxa, captiva, sorprèn i sempre fa somriure.

Aquesta ciutat és plena de personatges bojos, bohemis inspiradíssims i joves enèrgics que fan fascinar qualsevol. ¿És la força del ying yang, que mostra només la part maca de les coses en una moment de davallada? ¿És una façana que no deixa veure la incertesa i la solitud de les persones en una impersonal gran ciutat de 892 km quadrats?

Maria Miquel Cuadra, Berlín.

--------------
Video 1: Flashmob en un vagó del metro de Berlín (línia U8).
Video 2: Un grup tocant a la parada de metro d'Alexanderplatz.