Un mes a Viena dóna per molt. De fet, és una ciutat bastant fàcil de recórrer caminant. Tot i això, té punts en comú amb Tòquio: molta seguretat, transports que funcionen i troballes inesperades a carrerons.

M'explico: Anant amunt i avall per la ciutat, he descobert que als carrerons laterals dels carrers principals a on hi ha botigues, s'hi troben les millors sorpreses. Una d'elles m'ha fet recordar el tarannà japonès. Com ja sabeu, els japonesos són molt gelosos de les seves tradicions, però no els hi costa gens adaptar-les per fer-les noves. Doncs bé, això passa amb el sector moda a Viena.

El vestit tradicional es diu Dirndl i és molt cucarró. Les faldilles són bastant llarguetes i les samarretes són curtes amb les mànigues abombollades.
L'últim crit de la ciutat són les mànigues d'aquest tipus, i en concret una versió moderna de la samarreta del Dirndl.

L'idea és d'una noia que ha creat Monkey on my Shoulder, una petita botiga-boutique on ven les seves creacions. El curiós del tema és que em va cridar l'atenció la seva botiga pels “kimonos” estranys que hi havia a l'aparador. Es veu que ha participat a la Setmana de la Moda a Tòquio on no només va presentar les mànigues de Dirndl, sinó que també hi va presentar els quimonos que va dissenyar. (Si no teniu oportunitat d'anar a Viena, no us preocupeu, que té una botiga online).

Aquesta mena de barreja tradició-modernitat em crida moltíssim l'atenció. Això també marca molt el caràcter de la gent. Tot i que els vienesos són bastant més secs, val a dir que quan s'han obert, són molt simpàtics. (Tot i que encara estan plens de manies pel meu gust).

Una altra de les sorpreses de Viena és la sala Prunksaal de la Bibioteca Nacional. És impressionant. Jo que sóc una rata de biblioteca m'ho vaig passar pipa mirant tota la sala. Aquest tipus de biblioteques sempre m'han agradat. Al Japó n'he visitat moltes, però la majoria són totes molt modernes. Aquesta és una joia!

Si alguna vegada penseu passar per Viena, per poder-ho veure tot tranquil·lament, us recomano no menys de dues setmanes. La raó és simple: hi ha masses coses per veure. Us fareu un tip de fer-hi fotografies. No només hi ha els llocs tradicionals, sinó que els carrers que semblen que no tenen res poden amagar sorpreses!


Trobar gent que només parli en alemany és bastant estrany. Tot i que l'accent moltes vegades pot ser una mica estranyot, la veritat és que amb l'anglès ho pots fer tot (correus, supermercat, llocs d'interès turístic, preguntar direccions, etc).

Us aviso: la majoria dels vienesos són molt 'fashion'. Tot i que encara hi ha gent que va a la seva, la veritat és que els hi agrada marcar-se el punt amb modelets originals, com ara les mànigues del Dirndl, Monkey on my shoulder.

Anar a Viena i no fer un cafè o un brunch (esmorçar-dinar) és tot un crim.
Els vienesos estan bojos, literalment parlant, pels cafès i els brunchs. La ciutat està plagada de cafeteries. N'hi ha de tradicionals, de modernes, d'estranyes...

És normal trobar, en un mateix carrer, tres o quatre cafeteries gairebé juntes!

Pepi

----------------------------