Després del meu llarg silenci, pel fet que he estat molt atrafegat amb la presentació i defensa del treball final de màster, torno a l’activitat de Catalans pel món en ple clima “hostil” i amb tot el món virtual ple de referències a l’Argentina i la decisió del govern de reassumir el control de la companyia via expropiació d’accions.

Quant de soroll i d’anàlisi seriosa que no tinc coneixements per rebatre, recolzar o posar en dubte. Sí que m’atreveixo a llançar algunes reflexions que em sembla que van més enllà de l’episodi concret.


En primer lloc, dir des d’on parlo, ja que em sembla que és bàsic i honest en aquest batibull d’esgarips i opinions contundents transparentar-ho. Ja he explicat en posts anteriors la meva simpatia per les polítiques que ha dut endavant aquest govern argentí i he deixat constància del que, al meu parer, em sembla com a punt més positiu posar la política per sobre de l’economia.

Vaig comentar que el coratge per enfrontar-se als poders aquí a l’Argentina i també a fora és un punt molt interessant a l’hora de fer Política en majúscules. He llegit moltes opinions davant de la crisi, entrevistes a moviments d’indignats, xerrades virtuals, etc, que el que es demana és el coratge per posar fre al que el Consens de Washington va portar i aportar des dels anys 90. Doncs bé, aquest és un fre que evidentment porta molta polseguera.

No comparteixo moltes de les paraules que han acompanyat el discurs de la presidenta – pàtria, sobirania energètica, més feina i inversions pels locals - més que res per que no conec prou les dificultats que la gestió portarà i perquè em semblen més soflames de cara a la galeria interna que una altra cosa.

El que sí que em sembla important és que l’episodi és un indicador que el món ha canviat i que les relacions de força entre els països són diferents. Que a més parlar de més gestió estatal en comptes de la gestió privada em sembla oportú. I que ser capaços d’intentar – que no dic aconseguir – plantar cara als mercats és un bon símptoma de cara al futur.

En un post de no fa gaire, deia que la paraula 'default' semblava prohibida per a casos com Grècia o fins i tot Espanya. Potser cal plantejar-se un default general d’uns quants països i que la banca assumeixi les pèrdues que li portaria (segurament això últim no és més que l’expressió d’un desig que pot ser rebatut per qualsevol economista, però almenys un altre del ram ho pot arribar a veure viable).

En fi, que tot just comencem a parlar de petroli i encara no hem parlat de l’aigua, en què l’Argentina és potència. Que les “hostilitats” no arribin a gaire més.

Xavi

------------------------------------------------------
Fotografia: Pou de petroli a la Patagònia a la zona de Chubut. Fa un temps, en un viatge, vam travessar la zona dels pous d’YPF i és una imatge que impressiona