Setmana 8 (26-5-2011)

Després d'uns anys treballant en empreses que tenien “partners” o clients fora d'Espanya; d'assistir a fires i congressos diversos per tot Europa, pensava que ja ho havia vist tot pel que fa a la dolenta situació que en el nostre país en matèria idiomàtica.

Aquí tothom parla dos o tres idiomes, si no més. M'explico. L'Espanyol és la llengua oficial del país. És l’idioma que serveix perquè les dues ètnies majoritàries de Guinea s'entenguin: els Fang i els Bubis.

Fins aquí jo pensava que tothom era bilingüe, com els catalans, gallecs, bascos... però no. Gairebé tothom parla un altre idioma més: l’anglès o el francès, i alguns tots dos. Penseu que estem envoltats de països francòfons. De fet, Guinea és l'únic país d'Àfrica on l'Espanyol és l'idioma oficial.

A més, hi ha molta immigració de Ghana, que parlen anglès i del Camerun, que parlen francès. En fi, tota una barreja de cultures. El meu xofer, i cap del personal natiu, parla espanyol, anglès, una mica de francès, bubi i fang. Déu n'hi do! I no és l'únic així.

Que lluny estem de la resta del món. Tot i que és comprensible. Durant un temps no ens deixaven aprendre idiomes a la nostra estimada pàtria i, la veritat, envoltats d'aigua per gairebé tot arreu, no necessitàvem molt més que l'Espanyol.

Quina enveja sana dels Holandesos, per posar un exemple, que parlen el seu idioma i tots els del seu entorn: alemany, francès, anglès! O dels suïssos! En fi. Encara sort que jo sóc una excepció i sempre m'han atret altres llengües.

Per cert, ja sé dir algunes coses en fang i en bubi, he he. Els nadius es sorprenen del ràpid que he après algunes coses bàsiques. Kalo Weel? Com estàs? Nelele ooue! Bé gràcies! O: Chaau Baaria, bons dies.

José

___________________________________________________________________________________________________________
Foto: Amb uns amics fent la cerimònia d'entrega de regals en motiu de la visita d'un familiar. És una tradició Fang. Tenim la taula plena de Iuca.