Setmana 6 (13-5-2011)

Tenim una nova incorporació, la Pastora, la meva secretària. La veritat és que és una noia molt espavilada. Jo necessitava algú així al meu costat. Ella sap moure’s aquí, com tractar els guineans, i m'ajuda a evitar que em prenguin el pèl per ser blanc. La veritat és que ha estat un bon fitxatge.

El primer dia amb ella la vaig deixar sorpresa. De com em moc per la ciutat, amb la gent, com m'he integrat en poc temps. De fet es pensava que portava aquí més temps. La sorpresa se la va endur en dir-li que portava aquí només 10 dies.

D'altra banda la relació amb els altres és molt bona, som com una família. El fet de compartir oficina, menjar i de vegades oci, ajuda. Amb un d'ells m’hi entenc una mica millor, tenim gustos semblants i vam congeniar bastant bé.

Parlant de menjar, quina cuinera que tenim! Cada dia ens sorprèn amb algun suculent menjar. Fa una barreja de plats coneguts amb coses típiques d'aquí que m’encanta.

Una altra cosa que ja és tradició és el bany a la piscina en acabar la jornada, he he. Res millor que això per "refrescar-se" després d'un calorós dia.

Per cert, demà hem organitzat una barbacoa per veure el Barça-Madrid. Projectarem el partit en un lateral de la casa i ho veurem des de la zona de la piscina. Serà tota una experiència. De moment hi ha apuntades més de 20 persones, així que la diversió està assegurada.

Setmana 7 (18-5-2011)

Ja he fet la meva primera paella africana.
A més, amb comensals importants. La veritat és que trobar els ingredients m'ha costat menys del que em pensava. Això sí, tot congelat, però millor això que res.

Gambes, calamars, musclos, un bon sofregit amb tomàquets i cebes de Camerun, i la primera paella en aquestes terres ha estat tot un èxit. Com us deia, tenia un parell de comensals d'alt nivell, els quals, com tots, van quedar molt satisfets. Una cosa és que et diguin que és bona, i una altra és que vegis que repeteixen, alguns dues vegades, he he. És la prova definitiva.

El que va sorprendre molt al personal de servei: xofers, cuinera, i demés, és que el cap es posés als fogons. Els he explicat que és una cosa normal en cap de setmana. Per cert, al final ells també van menjar paella, perquè la que quedava quan ens en vam anar de visita a les obres del complex turístic de Sipopo, no coincidia amb els dos plats escassos que van deixar en una carmanyola.

José.
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: La Pastora al despatx.
Foto 2: La primera paella africana.