Setmana 4 (23-4-2011)


Aquesta setmana he fet algunes coses noves, com per exemple anar a comprar al supermercat. Aquí una empresa espanyola, amb base a Canàries, té la major cadena de supermercats del país. La veritat és que sembla com ser a Espanya, hi ha de tot, només que un xic més car. Lògicament no hi ha productes frescos, ja que tot ve congelat. Però per ser a l'Àfrica, no està gens malament poder seguir prenent Nescafé, paté el Ramat, etc.

Com que els supermercats no tenen pàrquings, hi ha uns nois molt amables que t'omplen les bosses un cop buides el carro, i te les porten al cotxe. Tot i que cobren per això, una propina mai està de més. Sempre porto bitllets de 500 francs (menys d'un euro) per ajudar-los a complementar el seu escàs sou.

Aquesta setmana també he experimentat la meva primera sortida nocturna. Que, per cert, no m'ha agradat gens. A on vam anar primer estava ple d'espanyols i occidentals en general. Quina gràcia! Per això em quedo a Barcelona!

I per acabar d’"alegrar" la nit, em porten a una espècie de discoteca, on als 30 segons tenia una negreta penjada del coll. Per Déu! Quin aclaparament... Si és que està clar, com deia un amic meu: “Allà seràs una cartera amb cames”. Blanc i ben vestit, presa fàcil d'aquestes noies de dubtosa moralitat que, sense arribar a ser prostitutes professionals, esperen una compensació al final de la nit. Així qualsevol triomfa. Com li vaig dir al meu company de treball: “M'has portat al paradís dels lletjos”. Està clar que si em perdo a Malabo no m’hi han de buscar allà.

La sortida de dissabte a la nit va ser molt més, diguem-ne, normal. Visita al cafè Malabo, el local amb més estil de la ciutat, amb música en viu i gent benestant gaudint-ne amb còctels de qualitat. M'he pres el meu primer mojito, ja que els fan també sense alcohol, de manera que em van guanyar a l'instant.

Després vam anar a una discoteca normal, on jo era l'únic blanc, la qual cosa cridava bastant l'atenció. Ara ja sé a qui m’he d’arrambar per sortir: al meu company Victor, que el tinc a càrrec d'una de les obres. És un negre colombià la mar de simpàtic que, a més, es vesteix elegant per sortir a la nit.

Ja us podeu imaginar l'estampa: un negre i un blanc amb americana, ben vestits i elegants a la nit malabenya. Si fóssim al meu TT, semblaríem dos policies d'una sèrie de finals dels anys 80. Endevineu quina? Més pistes, s'anomenaven Croquet i Tubs.

Setmana 5 (5-5-2011)

La veritat és que una de les coses que no t'esperes és que aquí hi hagi tanta seguretat. El primer dia estava espantat però, després d'uns dies aquí, em vaig adonar que no és ni de bon tros el que m’imaginava. El fet de ser blanc, paradoxalment, em dóna una imatge de respecte, i més quan vaig amb el vestit i el xofer.

Gairebé cada dia he d'anar al banc, per un motiu o un altre. Aquí tot es mou en efectiu, o amb transferència, però tot s'ha de fer manualment. Entrar o sortir d'un banc amb bastants diners en efectiu no és problema. Intenteu fer-ho a Espanya, segur que hi ha algú dins que li diu al de fora qui va "carregat".

A la nit és més del mateix, he passejat pels carrers de Malabo de nit sense problemes, de vegades en cotxe, de vegades caminant, sense incidències. Tot s'ha de dir, hi ha prou presència policial i això ajuda.

En definitiva, totes les meves pors a la seguretat en aquest país han quedat en res. Cada dia estic més a gust i integrat.

José.
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Supermercat de Malabo.
Foto 2: Cafè Malabo.