Tal como us he anat informant, l’any que s’ha acabat ha estat un any intens des del punt de vista electoral. Però ara, en ple gener, tot està tancat per vacances, inclòs el Congrés i el Senat.

Però abans de les vacances hi va haver una marató de lleis aprovades que van tenir gran significació i repercussió als mitjans. No és d’aquestes que vull parlar, sinó d’una que beneficia un nombre no gaire gran de persones però que parla molt i molt bé d’una societat: es tracta de la llei d’Identitat de gènere, que ha passat el tràmit del Senat i ben aviat ho farà al Congrés.

Parlava fa un any i mig en aquest blog de com vam viure l’aprovació del matrimoni igualitari i el debat social que es va formar al seu voltant. Va ser un debat intens, porta a porta, família a família. El millor de l’aprovació és que va permetre aflorar un tema que estava amagat, fora d’allò públic, i que està permetent que moltes persones puguin accedir a una sèrie de drets que no tenien reconeguts.

Ara bé, hi ha un col•lectiu que quedava fora d’aquesta llei i que continua movent-se en les fronteres més amagades de les nostres comunitats: les persones trans. Així, la llei d’identitat de gènere és per a elles i ells.

Tal com es pot veure en el vídeo de presentació en el Senat de la llei per part de Marcela Romero, una activista de l'ATTTA (Asociación de Travestis, Transexuales y Transgéneros de Argentina), la qüestió és tan bàsica com demanar tenir opcions. La mitjana d’edat d’una persona trans a l’Argentina és de 35 anys. El 80% s’ha de dedicar a activitats que tenen a veure amb la prostitució (sobretot a l’interior del país). I el 85% no pot acabar la Secundària ja que com a societat no hem trobat la manera de superar el prejudici i la discriminació davant d’elles i ells.

Durant la setmana d’aprovació hi va haver una significativa presència de persones trans a programes de televisió i altres mitjans que parlaven des d’una òptica molt diferent de l’habitual: des de to “burlesc” de les artistes o des de la foscor de les cròniques policials. Fixeu-vos que al vídeo que acompanya aquestes línies quasi totes les persones trans que parlen ho fan en condició d’artistes. Doncs bé, en aquella setmana vam conèixer bomberes, advocades, policies... i mestres.


D’aquestes darreres volia fer un apunt. A Buenos Aires un grup d’activistes de l’ATTTA ha creat, amb ajut públic, el primer secundari per a persones trans. Es tracta d’un espai – de nom Mocha Celis - amb especial sensibilitat amb les persones trans i amb la voluntat que puguin acabar els estudis totes aquelles que no van tenir-ne l'oportunitat per la discriminació. La veritat és que amb la llei – que permet posar-te el nom segons la identitat autopercebuda, entre d’altres coses – i amb iniciatives com aquesta el futur pinta una mica més esperançador.

A Bell Ville és realment més complicat però la sortida a la llum de la llei i d’iniciatives com aquesta permeten posar el tema sobre la taula i que algunes noies es puguin reivindicar més enllà d’haver d’anar a “fer la ruta”.

Bon any.

Xavi
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto: Batxillerat popular trans Mocha Celis
El Vídeo del bachillerato popular per travestis “Mocha Celis” està extret de la seva pàgina oficial de Facebook