Aquest és un any electoral. I no ho és només per què triarem president o presidenta, sinó perquè, al llarg de molts mesos, es voten a les diferents províncies i, també en dates saltejades, a les municipalitats.

Per acabar-ho de complicar, a les dates provincials mai unificades i les de diferents ciutats i pobles –a l’Argentina, quan un nucli supera el 10.000 habitants obté rang de ciutat- que, depenent de cada carta municipal, s’hi han afegit aquest any les eleccions primàries a president.


Cal tenir present, però, que les autoritats que emanen de les eleccions que se celebren durant tot l’any no assumeixen el càrrec fins al 10 de desembre. O sigui que, per exemple, el governador de la nostra província triat el 7 d’agost no l'assumirà fins aquella data. O la governadora de Tierra del Fuego, escollida al maig, s’ha d’esperar molt abans no sigui investida.

A mi em crida força l’atenció aquest sistema però és el que sempre s’ha seguit en els períodes, avui dia ja per fi assentats, democràtics de l’Argentina.

Aquí a Bell Ville votarem entre quatre i cinc vegades aquest any. De fet ja hem votat pel governador (7 d’agost), primàries a president (14 d’agost), les municipals seran el 18 de setembre, les presidencials el 23 d’octubre i, en cas que hi hagi segona volta, al cap de tres setmanes.

El més curiós és que si t’ha tocat ser president de mesa ho has de ser en totes les instàncies del mateix procés electiu. Això vol dir que la meva cunyada, a qui li ha tocat les presidencials, hi serà com a mínim dues vegades i, en cas de segona volta presidencial, tres fent de presidenta de la seva mesa electoral.

Bé, la qüestió és que jo he començat a implicar-me en la política municipal i, per tant, vaig decidir viure el procés de ben a prop. Hem creat amb un grup de gent un partit polític de caire municipal que té aliances en xarxa –com seria la CUP a Catalunya– amb un grup que va començar a una ciutat del Gran Buenos Aires, Morón.

Morón té la peculiaritat de tenir un Casal Català molt actiu, i és el que va donar cabuda a la primera colla de castellers que hi va haver fora de Catalunya cap als anys noranta.

Bé, la qüestió és que ens vam presentar en societat fent un acte amb un dels responsables de transparència de Morón. Podeu veure el vídeo per situar l’espectre del partit. No ens presentem a aquestes eleccions sinó que comencem a treballar des d’ara per tenir una proposta potent per a Bell Ville.

Tot i que probablement ja ho he explicat en algun altre post, som a l’interior de l’interior i les pràctiques caciquistes són moneda corrent per aquí. Per tant, sortir a la llum pública té una exposició que no deixa indiferent al dia a dia.

Total, i anant al tema de la foto, vaig viure les eleccions passades, les primàries a president, ajudant amb les dades a un grup de partits que donen suport a l’actual presidenta, Cristina Fernández de Kirchner. Va ser molt interessant viure-ho de prop i poder copsar els estats d’ànim.

Ja us n'aniré informant, però, per si no ho heu seguit, la presidenta va treure més del 50%. I aquí a Bell Ville, zona agrària epicentre del conflicte amb les patronals del “campo”, la presidenta va treure el 30%, impensable fa dos anys enrere. A la seu on estava jo els coets no paraven.

Xavi
_________________________________________________________________________________________________________
Foto: Se’m veu en el procés d’introducció de dades al local d’un dels grup de suport de la presidenta.

Vídeo: Notícia apareguda al canal de notícies local de la presentació de l’EDE Bell Ville (Encuentro para la Equidad y la Democracia).