vinyes
Des de fa algunes setmanes he abandonat en meu Quito habitual i estic viatjant per l’Argentina.

Quan viatjo, com molts de nosaltres, sempre tinc tendència a comparar el lloc en que estic amb el lloc d’on vinc. En el meu cas, dos llocs, Catalunya i Suïssa. Per exemple, a Bariloche em vaig sentir com als Alps, entre tanta muntanya i tants llacs i ara que estic a Mendoza, em sento una mica com a Catalunya.

Ahir vaig anar a fer la típica visita a una “bodega” i després a una empresa artesanal d’oli d’oliva verge. I no parava de pensar en el Priorat, el Penedés, en les caves i cooperatives. En el ritual de recollir les olives per portar-les a la cooperativa i poder-ne treure uns quants litres d’oli verge per al consum familiar.

olis
I és clar, en aquest context et venen al cap mil records de les excursions escolars i familiars a alguna cooperativa de la província de Tarragona, de les converses amb algun pagès o amb algun amic que encara té un tros i intenta treure'n profit. T’enrecordes dels processos, dels temps i de la cura amb que es fan les coses a casa nostra.

M’enrecordo també del programa Mediterrània del Canal 33 que ens mostrava les diferents regions del món on tenien el mateix clima o els mateixos cultius i ecosistemas similars al nostre.

olivera

Et fa sentir “a casa” veure bocins de la cultura mediterranea en diferents parts del món, fins i tot aquí on no hi ha mar, com a Mendoza.

Sentint parlar al guia turístic (de cognom “Moll”) sobre la tradició, l’orgull i la passió dels productors de Mendoza et ve al cap l’orgull d’haver crescut en una terra com Catalunya que produeix olis i vins de tant bona qualitat, reconeguts a tot arreu…inclús “de l’altra banda del món”.



Laura
________________________________________________________________________________________
Fotos: Vinyes, olis i olivera, de visita per Mendoza (Autora: Laura Fahndrich)