No passa gaire sovint que rebis alegries des de l’esfera política en consonància amb una molt bona mobilització de la societat civil. Però el passat 15 de juliol em vaig llevar amb una gran notícia: el senat argentí havia donat validesa a la llei que permet el matrimoni i l’adopció a les persones indeferentment del sexe del cònjuge.

He de reconèixer que vaig estar seguint el debat en directe amb bastanta por. Por perquè no les tenia totes que l’Argentina estigués en un grau de maduresa per fer aquest pas. Por perquè, en aquest camí, un vot negatiu hauria estat molt dur i hauria fet tirar enrere altres projectes en altres llocs del món.

Però va passar una cosa ben poc habitual aquí. Tot i portar el debat a la pugna clàssica govern/oposició amb el que significa de posicionament mediàtic – aquí a l’Argentina hi ha un grup mediàtic molt fort, Clarín, que està enfrontat totalment amb l’actual govern i disposa de quasi tots els mitjans massius – i la presència de la jerarquia catòlica apostant molt fort pel no, diversos senadors de l’oposició van decidir donar suport a la iniciativa legislativa. En comptes de fer valer el seu vot per “castigar” una llei del govern, van votar argumentant molt bé el seu vot.


La veritat és que va ser una sorpresa i una gran alegria descobrir que l’Argentina obria aquest camí – a pesar de la jerarquia de l’església - a l’Amèrica llatina. Penseu que a l’Argentina, en els actes públics, sempre té reservada la paraula el bisbe o el capellà de torn. Fins i tot el 25 de maig – per la revolució que conforma el primer govern – durant el Tedeum el bisbe de Buenos Aires té la potestat de cantar-li les quaranta al president de torn.

Els bisbes i capellans més propers a les postures del Concili o directament a la Teologia de l’alliberament van passar-ho molt malament en l'última dictadura i molts d’ells es compten entre els desapareguts i exiliats. Però el que m’agradaria explicar-vos és com es va viure tot el procés a la meva petita i conservadora ciutat de Bell Ville.

Dues mobilitzacions

Situem el context. Bell Ville té una mica més de 30.000 habitants. Es troba al mig de la planura de la Pampa tenint les ciutats grans més properes, Córdoba i Rosario, a 200 km cada una. Històricament ha estat habitada per emigrants italians molt treballadors especialitzats en feines de camp. En resum, una ciutat de l’interior de l’interior on tothom es coneix i d’un perfil marcadament conservador.


Doncs bé, una setmana abans del dia de la votació va aparèixer a la televisió local una convocatòria per fer una manifestació – “marcha” en diuen aquí – contra la llei promoguda per una associació de defensa de la família (la tradicional, esclar). Quan ho vaig veure vaig sentir ràbia i tristor. No podia ser. Vaig pensar que hi havia d’haver resposta. Però la veritat, no sabia com vehicular-la.

El mateix dia de la marxa, però, vaig assabentar-me que hi hauria una concentració a favor de la llei. Evidentment, desafiant les temperatures gèlides que hem tingut, vaig anar cap allà conscient que tant jo com els de casa quedaríem “marcats”. Estar a una o a una altra “marxa” era prou significatiu. De fet, al sortir tan clarament les persones als vídeos que acompanyen aquesta entrada, hem pogut veure clarament qui havia en cada una. Els dies després notaves les mirades, fins i tot algun comentari, de persones amb qui et creuaves.

Però tornant a la concentració, la veritat és que em vaig sentir molt orgullós de la meva ciutat perquè no em vaig imaginar mai que hi hagués tanta gent donant-hi suport. Veure unes noies transsexuals emocionades precisament per aquesta presència i respecte – quan el que és habitual és desenvolupar-se per allò burlesc i les mirades degradants – em va fer feliç.

En fi, perquè us en pugueu fer una idea us passo uns vídeos que il•lustren prou bé el debat que s’ha viscut. Són la primera i segona part del muntatge que van fer la gent de Canal2, un canal privat de Bell Ville, el dia abans de la votació on alternen les postures de les dues marxes. Em semblen prou il•lustratius de com s’ha viscut el procés aquí a Bell Ville. Aprofito per agrair la gentilesa a la gent del Canal, ja que tot just estrenen l’espai al YouTube i hi han encabit els primers vídeos per a aquest article.

Au, seguim explicant coses des de l'hivern austral.

Xavi
------------------
Vídeo 1: "Opiniones Matrimonio Homosexual parte I". Canal 2.
Vídeo 2: "Opiniones Matrimonio Homosexual parte II". Canal 2.