supermercat finlandes
Anar al supermercat a Finlàndia és endinsar-se en un altre món. A banda dels elevats preus en comparació amb els de casa nostra, el primer que xoca és l’organització i la diversitat d'alguns aliments. Només entrar normalment hi ha la secció de les verdures i fruites a mà dreta que, pel meu gust, hi ha poca diversitat, sobretot durant l'hivern. Just davant de la secció més saludable sol haver-hi tot un passadís dedicat a la xocolata i llaminadures. Hi ha dues opcions a l'hora de comprar les llaminadures, a pes (que surt realment car) o en bosses ja preparades. Hi ha infinitat de llaminadures diferents però la que més destaca entre totes és la regalèssia. I es que els finlandesos són uns totals addictes al “lakritsi”, com ells l'anomenen. A més a més, en diferencien dos tipus: el “lakritsi”, que és la regalèssia negra que coneixem amb un cert toc salat, i el “salmiakki”, que és més aviat de gust amarg i del qual se'n fan fins i tot licors. Normalment la regalèssia es menja com a llaminadura però també es pot trobar en gelats i iogurts.

Quan el fred es cala als ossos ve moltíssim de gust menjar llegums; de fet, esperava trobar-ne però no va ser fins que vaig arribar a Hèlsinki que en vaig trobar. De fet es troba ben poca cosa, en format petit i a preus gens convincents. A Lapònia directament no saben el que són els cigrons, en vaig fer la comprovació l'any passat i ha estat interessant fer-ne un vídeo. No m'estranya, doncs, que la gent agafi refredats! Els finlandesos no mengen llegums durant l'hivern!

L'altre xoc cultural dins el supermercat va ser a l'hora de buscar una llimonada com per exemple de la marca Fanta. Encara avui en dia segueixo buscant i és que no n'hi ha. I em fa prou gràcia si veiem que amb gust de llimona no n’hi ha, però en canvi en trobem amb gust de llima, mandarina, poma, aranja, fruites del bosc, etc. És el cas també amb la gran diferència que hi ha amb els gustos dels iogurts. Abans esmentava el gust de regalèssia, doncs bé, tampoc hi ha iogurt amb gust de macedònia, de coco ni, esclar, tampoc hi ha iogurt amb gust de llimona. També sobta el format del iogurts, molt més grans i fins i tot de vegades en brics d'un litre. La mida de les bosses de patates moltes vegades és gegant. L'altra secció força important és la del menjar ràpid o semipreparat. Com us podeu imaginar no són gaire donats a la bona cuina.


La secció dels fruits secs és a preu de gurmet i no intenteu mai trobar quicos o pipes, pel que he vist deu ser una cosa molt espanyola.

En fi, estic segura que aquest tema em donarà per uns quants posts més! Per no fer-ho gaire farragós, m’acomiado i fins un altre post!


(Sento haver trigat tant a escriure!! He estat a Barcelona d'exàmens i entre les classes que faig de conversa en espanyol i les classes que em donen de finès no he tingut gaire temps!)


Salutacions!!

Àngels Bosch

____________
Foto:
1. Supermercat a Finlàndia