Gent dormint al carrer pels efectes del dejuni
Ibrahim encén el “fanus” de la porta del seu taller. Els veïns dirigeixen el jove Mahmoud perquè pengi la “kabba” entre el decorat del carrer. Les tendes preparen les panses, la fruita seca i els preparats de “kamer eddin” mentre joves venen en improvisades tendes les delicioses “subbia” o “tamer hindi” en fràgils bosses de plàstic. Begudes imprescindibles per trencar el dejuni al crit de “Bismillah ErRahman ErRahim”.

Ha arribat el ramadà, el mes del dejuni, “sawn”, un dels cinc pilars de l'islam. El novè mes del calendari musulmà, el mes en què l'arcàngel Sant Gabriel va llegar el missatge de Déu, Al•là, al profeta Mohamed, qui havia estat en dejuni a les muntanyes de la Meca durant aquells dies. I en el seu honor, tots els musulmans celebren el dejuni, privant-se de menjar, beure, fumar o practicar sexe durant les hores solars. Durant un mes.
Oracio als carrers d Alex


Els minuts immediatament anteriors al “magreb”, la posta de sol, es converteixen en moments màgics, quan la bogeria dels carrers egipcis es torna de cop en un desert de serenitat. Les 6 de la tarda es converteixen, de cop, en les 4 de la matinada. Tan sols les garlandes voleien al mig dels carrers i grups de joves regalen als pocs conductors que hi ha kits especials per al trencament del dejuni. Ningú ronda els carrers.

Cap cotxe fa sonar els clàxons. No hi ha cap embús. No hi ha cap baralla. Un silenci que només es trenca amb el crit del “muetzí”. Un crit que, a part de marcar el moment de la pregària, marca l'instant del trencament del dejuni. El que els castellans diuen “desayuno” i els anglesos “breakfast”. I que en el cas egipci es una qüestió literal.
Oracio als carrers d Alex


Després d'un dia sense ni tan sols provar l'aigua, els egipcis es beuen els digestius “tamer”, “subbia” o “kamer eddin” abans de llançar-se amb impaciència sobre un munt d'àpats curosament preparats al llarg del dia. El crit del “muetzí” sona com les campanades de cap d'any per a aquests musulmans assedegats i afamats per un dia de dejuni. Enormes taules omplen molts carrers on els veïns i comerciants inviten els transeünts a trencar el dejuni plegats. I l’habitual agitació dels carrers torna a la seva normalitat.

Normalitat que només varia als voltants de les grans mesquites, com la d'Ibrahim al barri alexandrí d'Azarita. Allà centenars de devots es congreguen cada nit per escoltar la “isha'a”, la pregària especial del ramadà, entonada per un popular “sheij” especialment vingut del Caire per a l'ocasió i que retrona per les desenes d'altaveus que s'han repartit pel carrer.
Oracio al Caire


I centenars de musulmans repeteixen sincronitzadament la “rakka” al compàs de l’oració. Fins i tot quan un problema energètic fa tallar l'electricitat, els devots completen la litúrgia a viva veu amb corprenedors i compassats crits lloant la grandesa de Déu en aquests dies tan assenyalats. Els dies del generós ramadà.

Sergi i Marc
***********************************
Foto 1: Gent dormint al carrer pels efectes del dejuni
Foto 2: Oració als carrers d'Alex
Foto 3: Oració als carrers d'Alex
Foto 4: Oració al Caire