Desenes d'alexandrins atapeeixen uns vagons blaus sobre rovellats rails. Els més vells demanen jeure a les encoixinades butaques.

Els més espavilats es repengen a la cua del darrer vagó per tal d'estalviar-se els 25 cèntims de gineh que costa el viatge. Els més joves s'enganxen de la barana de la porta i deixen que el vent els colpegi les galtes porta enllà. Tot a una frenètica velocitat que fa que gairebé tothom l'anomeni “el camell”.

A les parets, adhesius amb les al·leies alcoràniques del “rakub” (el viatge) es combinen amb anuncis dissenyats en un word qualsevol i pintades de pinzell que anuncien la prohibició de fumar. El metàl·lic repic d'una moneda a les parets i cadires alerta els viatgers que és l'hora de pagar.

El revisor fa sonar unes monedes amb una mà mentre a l'altra hi du un ventall de bitllets curosament classificats. Recull amablement el bitllet, el doblega per la meitat, i se'l col·loca entre els dits, segons el valor, formant un ventall.
Un parell de noies esclaten a riure al primer vagó. Les noies no paren de riure de la cara de borinot que han fet els nois que han enxampat intentant lligar amb elles a la parada quan han pujat al primer vagó.

Allà, desenes de dones assaboreixen la immunitat de les mirades dels egipcis en un vagó reservat per al seu gènere. A les escales del segon vagó hi dorm un “falahiin” qualsevol, moments abans que el revisor el desperti d'una coça al costat i el cridi escandalosament.

Aquest sobreexplotat transport alexandrí és el tram, un tramvia que corre al mateix ritme que els seus usuaris. Sense creuar la Diagonal ni picar la T-10. Entre els ploraners edificis de la ciutat, entre els seus embogits carrers, entre mercats que dormen al ras.

Sergi i Marc

******************
Fotos del tram d'Alexandria