A Catalunya som força sensibles a les qüestions d’identitats nacionals, i estem força al corrent de quines són les nacions que aspiren a la independència a Europa. Pràcticament tothom sap on és Escòcia, Gal·les, Bretanya, Còrsega… Però segurament el nom de Transdnièstria deurà sonar a molta gent com la Sildàvia on en Tintín buscava el ceptre d’Ottokar. I en canvi Transdnièstria, al contrari de Sildàvia, existeix. Però anem a pams.

La Unió Soviètica la integraven quinze repúbliques. Moldàvia era la més petita i la més pròxima a nosaltres lingüísticament, ja que s’hi parla romanès, una llengua romànica. El 1990, un any abans que es desintegrés l’URSS, el govern romanès i el moldau van plantejar integrar-se en un sol estat.
Aquesta perspectiva no va agradar gens als habitants de la riba oriental del riu Dnièster, una franja de terreny de 240 quilòmetres de llargada per 40 d’amplada. En aquesta zona es concentrava la majoria de la població russòfona de la República Socialista Soviètica de Moldàvia, que el 2 de setembre del 1990 va proclamar la República Moldava del Dnièster, el nom oficial del país. Amb la caiguda de l’URSS el conflicte es va intensificar i va desembocar en una guerra que va durar del març al juliol del 1992.

El 1992 la República Moldava del Dnièster es va separar de Moldàvia, ja independent, i des d’aleshores funciona com un estat a part, amb la seva moneda i banc nacional, legislació, exèrcit… I, és clar, amb bandera, escut i himne. La bandera consisteix en tres franges horitzontals, vermella, verda i taronja, de dalt a baix. En tota la simbologia del país abunden els martells i les corbelles, que diria l’Ovidi.
Als bitllets apareixen importants personalitats polítiques i militars russes. La república té uns 500.000 habitants, la majoria dels quals parlen rus, tot i que l’ucraïnès i el romanès, escrit en alfabet ciríl·lic, també hi són oficials. La capital és Tiraspol, i no es pot dir que sigui una ciutat bonica, però té l’encant d’una capital d’un país que per a molts no existeix.

Tiraspol no es distingiria de qualsevol petita capital de província russa o moldava si no fos per les omnipresents banderes tricolor, els escuts amb estrelles roges, els ubics bustos de Lenin i, sobretot, el memorial amb què es venera la memòria dels caiguts en la II Guerra Mundial, la de l’Afganistan i la de la independència de Transdnièstria.
També donen estatus a la capital les institucions que vetllen pel manteniment de l’amistat amb els pobles germans, que en aquest cas és Rússia, i també Abkhàzia i Ossètia del Sud, en territori georgià.

Resulta una mica sorprenent que, malgrat la guerra del 1992 i el fet que Moldàvia s’oposa a la independència de la República del Dnièster, la frontera la pot passar tothom qui vulgui, amb la condició que ompli un formulari a la frontera i que es registri a la policia si es vol quedar al país més de 24 hores. De fet, el trànsit de vehicles privats i transport públic entre Transdnièstria i Moldàvia és constant i dens.

El govern del país fa esforços per ser reconegut internacionalment, però de moment els únics països que reconeixen la República Moldava del Dnièster són la Federació de Rússia, Ossètia del Sud, Abkhàzia i Nagorno Karabakh.

Ferran
**********************************
Fotos: Diversos símbols nacionalistes de la República Moldava del Dnièster