A la residència universitària on visc no m’agradaria estar-m’hi tota la vida però, per uns anys, és una experiència interessant que certs privilegis que tenim els docents fan més agradable. Un d’aquests privilegis és poder tenir dues habitacions d’un “blok”, en comptes de l’habitació única, i de vegades compartida, que tenen els estudiants. Un “blok” és el conjunt de dues habitacions, una cambra de bany i un lavabo, comunicats per un rebedor, on viuen d’una persona a cinc.

El “blok” pot trobar-se en diferent estat de conservació o deteriorament: l’edifici principal de la Universitat Estatal de Moscou el van acabar de construir convictes l’any 1953 (al final del període estalinista), i ja us podeu imaginar que habitacions per on han viscut milers d’estudiants no poden presentar un aspecte impecable. Malgrat tot, però, després d’una mà de pintura, les que ens donen als estrangers no estan malament: mobles i marcs de fusta massissa, ampits de marbre i una altura de sostres que farien patir un agorafòbic.

A la Unió Soviètica el mobiliari era sòlid, però no ergonòmic, i molts malden per aconseguir dormir en uns llits i uns matalassos que són tan feixucs com incòmodes. Les finestres fan prop de dos metres i, per descomptat, són dobles.

L’espai que queda entre el batent interior i l’exterior s’utilitza de nevera fins que no comença a fer calor, i durant l’hivern el menjar inevitablement es congela. Hi ha dues cuines comunitàries a cada planta, que no estan especialment brutes si no és que s’embussa el conducte per on llencem les escombraries.

L’exterior de l’edifici és imponent, colossal, inspira respecte: és un gratacel construït amb immensos blocs de pedra de color crema, amb elements rogencs, la part més alta del qual és una torre rematada amb una estrella gegantina de cinc puntes. La decoració als sectors de l’edifici destinats a actes oficials és d’estil neoclàssic, amb imatges de filòsofs, intel·lectuals i estàtues d’estudiants idealitzats segons els cànons estètics i propagandístics soviètics. Però quan t’acostes a aquest monstre de pedra no tardes a detectar els detalls que hi confereixen humanitat: la façana està embolcallada per tot de cables, com si un Spiderman anti-OTAN hi hagués fet de les seves: són cables d’internet, que els estudiants russos instal·len a les habitacions per uns quants rubles.

Les “stolóvyie”, les menses universitàries, són també monumentals, amb gruixudíssimes columnes, miralls emmarcats en bronze, parets de marbre… tot això il·luminat per aranyes que pengen d’uns cercles de ferro de dimensions considerables. Al menjador, el factor humà el fan evident les llarguíssimes cues d’estudiants, que no es comporten segons l’ideal soviètic, i els crits dels treballadors de cuina quan dubtes a l’hora de triar plat.



Ferran
*********************************
Foto 1: Edifici de la universitat
Foto 2: Enreixat de protecció d'un radiador
Foto 3: Menjador de la residència