Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
(Ve de la Part I)

La sanitat pública

A Hongria la sanitat pública és força decadent, la veritat. Però curiosament tot allò relacionat amb la natalitat i la infantesa contradiu completament el que acabo de dir. Parlo per la meva pròpia experiència. Durant l’embaràs, la meva parella va tenir molts més controls dels que s’acostumen a realitzar a Catalunya. A pesar que l’hospital on va néixer el nostre fill era vell i mancat de recursos, la secció de natalitat era completament nova i equipada amb el millor del millor.

A la sala de part vam disposar de totes les modalitats de part possible. Aquí el part natural és molt més habitual, ningú posa en dubte que sigui una bona manera i disposen de tot el que fagi falta per a que així sigui. Ara que el nostre fill ja té vuit mesos, puc dir que el tracte que ens ofereix la nostra pedriata és molt pròxim i ens dóna una confiança absoluta.

La Védőnő

A Hongria hi ha un servei social d’informació i seguiment que s’oferiex a tothom. Des de l’inici de l’embaràs fins als catorze anys del fill, periòdicament et visita a casa la Védőnő. Són dones que tenen la responsabilitat d’informar-te i ajudar-te de qualsevol problema que pugui tenir el teu fill tant de salut com familiar. Pots contactar amb ella quan vulguis, fins i tot caps de setmana, i són el complement perfecte a un bon pediatra. Contràriament al que es pugui deduir, el seu origen és anterior al règim comunista.

A pesar de les mancances i la inferioritat d’Hongria en comparació amb Catalunya, Budapest és una molt bona ciutat a on néixer, segons la meva opinió, infinitament millor que Barcelona.

Guillem
_____________________________________________________________________________________________________
Foto 1: El meu fill i jo a classe de piscina.
Foto 2: El meu fill al·lucinant amb els arbres.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Budapest, una bona ciutat a on néixer

Barcelona i Budapest no es poden comparar. Juguen a lligues diferents i sens dubte, Budapest no és a la primera divisió. De totes maneres els motius pels quals una persona se sent feliç en un lloc o un altre poden ser molt diversos i sovint contraposats a allò que porta a les ciutats a ser importants. Segons la meva opinió, néixer i viure la infantesa a Budapest és una de les coses bones que aquesta ciutat ofereix.

Contacte amb la natura

Budapest és una ciutat enorme. Són uns 580 quilòmetres quadrats a on només hi viuen unes 1.700.000 persones. La qual cosa indica que la densitat de població és molt baixa, una cinquena part de la de Barcelona. Com ja és ben sabut, el riu Danubi divideix la ciutat en dues grans zones ben diferenciades, Buda i Pest. Generalitzant podem dir que a Pest és a on hi ha tota l’activitat econòmica i cultural, i Buda té un caràcter molt més residencial i calmat.

Nosaltres vivim a Buda. A un quart d’hora a peu del bullici del centre de la ciutat, estem envoltats de vegetació i tranquilitat. A Buda la majoria dels edificis tenen jardí i hi ha molts parcs d’un tamany tal que ridiculitzen el de la Ciutadella. Dins de la ciutat també hi ha alguns boscos, com el Normafa, a on realment pots sentir-te plenament en contacte amb la natura sense haver-te de desplaçar en cotxe lluny de la metròpolis.

Realment si observem Budapest a través del Google Maps tindrem el dubte de si molts barris són edificis amb jardí o són jardins amb alguns edificis. Tanta vegetació converteix les quatre estacions, especialment la primavera i la tardor, en un espectacle maravellós el qual jo encara no he arribat a assimilar. Néixer en un entorn com aquest, sense renunciar a la vegada a tota la oferta d’una capital europea, és simplement extraordinari.

Baixa maternal de tres anys

Una de les virtuds d’Hongria és la priorització de la natalitat i maternitat amb serveis tan públics com privats de qualitat. Les mares poden optar a fins a tres anys de baixa maternal. Tot i que no totes les mares realment estan els tres anys de baixa, poder estar un o dos anys amb el teu fill creant un fort lligam emocional és sens dubte de les millors coses que li pots oferir durants els primers anys.

Segurament aquesta condició també provoca que l’agenda d’activitats per a nadons i infants sigui infinita. Aquí no cal guardar el teu fill de quatre mesos a una llar d’infans durant tot el dia. Pots estar amb ell, el pots observar, el pots conèixer, el pots estimular i pots realitzar un munt d’activitats… A Budapest si vols, pots. I això està molt bé.

(Continua a la Part II)

Guillem
_____________________________________________________________________________________________________
Fotos: Bosc de Normafa, a Budapest, la tardor passada.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Sóc de Barcelona i tinc trenta-tres anys. Des de l’octubre del 2010 visc a Budapest amb la meva parella hongaresa, amb la qual comparteixo l’extraordinària experiència de ser pare.

Segurament la pregunta que m’han realitzat més vegades des que sóc aquí és, per què vius a Budapest si ets de Barcelona? La resposta, mig avançada, és simple però no breu d’explicar.

A l’agost de 2010, els dos érem al “Sziget”, possiblement un dels festivals de música més multitudinaris d’Europa que es realitza cada any en una de les illes de Budapest. Estàvem especialment eufòrics perquè a l’octubre teníem previst iniciar un viatge d’un any sencer que ens havia de permetre donar una volta al món. Però al tercer dia del festival ens vam assabentar d’una cosa que no havíem previst: estàvem embarassats. Immediatament el viatge ens va deixar d’interessar però jo seguia necessitant un canvi d’aires i vam decidir instal·lar-nos per un temps a Budapest. I de moment aquí seguim, però des de l’abril de 2011 a casa ja en som tres.

Sóc dissenyador gràfic. A Barcelona vaig treballar durant molts anys amb el Mario Eskenazi, així com a Summa o a Grafica de Pablo Martín. A posteriori vaig organitzar el meu estudi propi, que em va funcionar força bé fins al 2010, quan la crisi ja començava a picar fort.

Aquí a Budapest he seguit treballant per algun client de Barcelona però haig de dir que a dia d’avui encara estem vivint bàsicament d’estalvis. Podríem dir que m’estic dedicant principalment a dues coses: al meu fill i a aprendre hongarès (diuen que és la tercera llengua més complicada i m’ho crec…).

Per molts motius som molt feliços, però com a professional, no considero l’opció de cercar clients hongaresos i crec que properament m’hauré de dirigir tant a Barcelona com a altres ciutats europees on el disseny gràfic sigui considerat un valor.

Encara mantinc la web del meu estudi de Barcelona.

Guillem
       
Publicitat