Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Setmana 8 (26-5-2011)

Després d'uns anys treballant en empreses que tenien “partners” o clients fora d'Espanya; d'assistir a fires i congressos diversos per tot Europa, pensava que ja ho havia vist tot pel que fa a la dolenta situació que en el nostre país en matèria idiomàtica.

Aquí tothom parla dos o tres idiomes, si no més. M'explico. L'Espanyol és la llengua oficial del país. És l’idioma que serveix perquè les dues ètnies majoritàries de Guinea s'entenguin: els Fang i els Bubis.

Fins aquí jo pensava que tothom era bilingüe, com els catalans, gallecs, bascos... però no. Gairebé tothom parla un altre idioma més: l’anglès o el francès, i alguns tots dos. Penseu que estem envoltats de països francòfons. De fet, Guinea és l'únic país d'Àfrica on l'Espanyol és l'idioma oficial.

A més, hi ha molta immigració de Ghana, que parlen anglès i del Camerun, que parlen francès. En fi, tota una barreja de cultures. El meu xofer, i cap del personal natiu, parla espanyol, anglès, una mica de francès, bubi i fang. Déu n'hi do! I no és l'únic així.

Que lluny estem de la resta del món. Tot i que és comprensible. Durant un temps no ens deixaven aprendre idiomes a la nostra estimada pàtria i, la veritat, envoltats d'aigua per gairebé tot arreu, no necessitàvem molt més que l'Espanyol.

Quina enveja sana dels Holandesos, per posar un exemple, que parlen el seu idioma i tots els del seu entorn: alemany, francès, anglès! O dels suïssos! En fi. Encara sort que jo sóc una excepció i sempre m'han atret altres llengües.

Per cert, ja sé dir algunes coses en fang i en bubi, he he. Els nadius es sorprenen del ràpid que he après algunes coses bàsiques. Kalo Weel? Com estàs? Nelele ooue! Bé gràcies! O: Chaau Baaria, bons dies.

José

___________________________________________________________________________________________________________
Foto: Amb uns amics fent la cerimònia d'entrega de regals en motiu de la visita d'un familiar. És una tradició Fang. Tenim la taula plena de Iuca.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Setmana 6 (13-5-2011)

Tenim una nova incorporació, la Pastora, la meva secretària. La veritat és que és una noia molt espavilada. Jo necessitava algú així al meu costat. Ella sap moure’s aquí, com tractar els guineans, i m'ajuda a evitar que em prenguin el pèl per ser blanc. La veritat és que ha estat un bon fitxatge.

El primer dia amb ella la vaig deixar sorpresa. De com em moc per la ciutat, amb la gent, com m'he integrat en poc temps. De fet es pensava que portava aquí més temps. La sorpresa se la va endur en dir-li que portava aquí només 10 dies.

D'altra banda la relació amb els altres és molt bona, som com una família. El fet de compartir oficina, menjar i de vegades oci, ajuda. Amb un d'ells m’hi entenc una mica millor, tenim gustos semblants i vam congeniar bastant bé.

Parlant de menjar, quina cuinera que tenim! Cada dia ens sorprèn amb algun suculent menjar. Fa una barreja de plats coneguts amb coses típiques d'aquí que m’encanta.

Una altra cosa que ja és tradició és el bany a la piscina en acabar la jornada, he he. Res millor que això per "refrescar-se" després d'un calorós dia.

Per cert, demà hem organitzat una barbacoa per veure el Barça-Madrid. Projectarem el partit en un lateral de la casa i ho veurem des de la zona de la piscina. Serà tota una experiència. De moment hi ha apuntades més de 20 persones, així que la diversió està assegurada.

Setmana 7 (18-5-2011)

Ja he fet la meva primera paella africana.
A més, amb comensals importants. La veritat és que trobar els ingredients m'ha costat menys del que em pensava. Això sí, tot congelat, però millor això que res.

Gambes, calamars, musclos, un bon sofregit amb tomàquets i cebes de Camerun, i la primera paella en aquestes terres ha estat tot un èxit. Com us deia, tenia un parell de comensals d'alt nivell, els quals, com tots, van quedar molt satisfets. Una cosa és que et diguin que és bona, i una altra és que vegis que repeteixen, alguns dues vegades, he he. És la prova definitiva.

El que va sorprendre molt al personal de servei: xofers, cuinera, i demés, és que el cap es posés als fogons. Els he explicat que és una cosa normal en cap de setmana. Per cert, al final ells també van menjar paella, perquè la que quedava quan ens en vam anar de visita a les obres del complex turístic de Sipopo, no coincidia amb els dos plats escassos que van deixar en una carmanyola.

José.
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: La Pastora al despatx.
Foto 2: La primera paella africana.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Setmana 4 (23-4-2011)


Aquesta setmana he fet algunes coses noves, com per exemple anar a comprar al supermercat. Aquí una empresa espanyola, amb base a Canàries, té la major cadena de supermercats del país. La veritat és que sembla com ser a Espanya, hi ha de tot, només que un xic més car. Lògicament no hi ha productes frescos, ja que tot ve congelat. Però per ser a l'Àfrica, no està gens malament poder seguir prenent Nescafé, paté el Ramat, etc.

Com que els supermercats no tenen pàrquings, hi ha uns nois molt amables que t'omplen les bosses un cop buides el carro, i te les porten al cotxe. Tot i que cobren per això, una propina mai està de més. Sempre porto bitllets de 500 francs (menys d'un euro) per ajudar-los a complementar el seu escàs sou.

Aquesta setmana també he experimentat la meva primera sortida nocturna. Que, per cert, no m'ha agradat gens. A on vam anar primer estava ple d'espanyols i occidentals en general. Quina gràcia! Per això em quedo a Barcelona!

I per acabar d’"alegrar" la nit, em porten a una espècie de discoteca, on als 30 segons tenia una negreta penjada del coll. Per Déu! Quin aclaparament... Si és que està clar, com deia un amic meu: “Allà seràs una cartera amb cames”. Blanc i ben vestit, presa fàcil d'aquestes noies de dubtosa moralitat que, sense arribar a ser prostitutes professionals, esperen una compensació al final de la nit. Així qualsevol triomfa. Com li vaig dir al meu company de treball: “M'has portat al paradís dels lletjos”. Està clar que si em perdo a Malabo no m’hi han de buscar allà.

La sortida de dissabte a la nit va ser molt més, diguem-ne, normal. Visita al cafè Malabo, el local amb més estil de la ciutat, amb música en viu i gent benestant gaudint-ne amb còctels de qualitat. M'he pres el meu primer mojito, ja que els fan també sense alcohol, de manera que em van guanyar a l'instant.

Després vam anar a una discoteca normal, on jo era l'únic blanc, la qual cosa cridava bastant l'atenció. Ara ja sé a qui m’he d’arrambar per sortir: al meu company Victor, que el tinc a càrrec d'una de les obres. És un negre colombià la mar de simpàtic que, a més, es vesteix elegant per sortir a la nit.

Ja us podeu imaginar l'estampa: un negre i un blanc amb americana, ben vestits i elegants a la nit malabenya. Si fóssim al meu TT, semblaríem dos policies d'una sèrie de finals dels anys 80. Endevineu quina? Més pistes, s'anomenaven Croquet i Tubs.

Setmana 5 (5-5-2011)

La veritat és que una de les coses que no t'esperes és que aquí hi hagi tanta seguretat. El primer dia estava espantat però, després d'uns dies aquí, em vaig adonar que no és ni de bon tros el que m’imaginava. El fet de ser blanc, paradoxalment, em dóna una imatge de respecte, i més quan vaig amb el vestit i el xofer.

Gairebé cada dia he d'anar al banc, per un motiu o un altre. Aquí tot es mou en efectiu, o amb transferència, però tot s'ha de fer manualment. Entrar o sortir d'un banc amb bastants diners en efectiu no és problema. Intenteu fer-ho a Espanya, segur que hi ha algú dins que li diu al de fora qui va "carregat".

A la nit és més del mateix, he passejat pels carrers de Malabo de nit sense problemes, de vegades en cotxe, de vegades caminant, sense incidències. Tot s'ha de dir, hi ha prou presència policial i això ajuda.

En definitiva, totes les meves pors a la seguretat en aquest país han quedat en res. Cada dia estic més a gust i integrat.

José.
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Supermercat de Malabo.
Foto 2: Cafè Malabo.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Setmana 2 (7-4-2011)

Era molt difícil poder fer un relat de cada dia. Les novetats de la primera setmana donaven per a això, però un cop passada la sensació que tot és nou, encara hi ha força coses per explicar. A partir d'ara intentaré fer uns escrits temàtics.

La veritat és que la primera setmana va passar volant. Segur que ha estat perquè no he parat ni un segon. I la segona, ha passat igual de ràpid.

Setmana 3 (15-4-2011)

Durant aquesta setmana he tancat un projecte per cobrir 4 passarel·les de vianants. M'ha fet molta il.lusió, ja que vaig començar a treballar-hi des d'Espanya, demanant pressupostos i avançant feina abans d'arribar aquí.

Aviat tornaré a tenir la mateixa sensació que tinc quan passo per una obra civil en què he intervingut. Podré dir: "Això ho vam fer nosaltres". Però ara a 6.000 km de distància i a l’Àfrica.

La veritat és que estem portant projectes, i més que en portarem, perquè som aquí. Tenir presència al país ens dóna avantatge davant altres empreses que operen des de fora. Envien els treballadors i quan acaben l'obra els tornen.

A nosaltres ens tenen al costat, per a qualsevol cosa que necessitin, estem a 10 minuts de qualsevol lloc. Això és molt valorat. Això, i que en aquest país, Espanya és sinònim de serietat, rapidesa i qualitat.

He tingut l'oportunitat de veure el complex lúdic que s'està construint a l'est de Malabo, a Sipopo, per a la cimera de caps d'estat de la Unió Africana. El director general de la l’empresa contractista a qui se li va adjudicar l’obra ha tingut l'amabilitat d’ensenyar-nos-el. És impressionant.

Hotels, vil·les de 1.000 metres quadrats per a cada president, piscines d'aigua salada, port esportiu, passeig marítim, locals d'oci, restaurants, lloguer de motos d'aigua, esquí aquàtic. No hi faltarà de res, i és molt similar al port d'Alacant.

Perquè us en feu una idea, és com quan Barcelona es va posar a construir per les olimpíades. Un cop passi tot l'esdeveniment, aquestes infraestructures quedaran per al gaudi dels habitants de l'illa. La veritat és que és una obra faraònica.

José.
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Passarel·la de vianants.
Foto 2: Complex lúdic a Sipopo.
Anterior       
Publicitat