22/02/2011: 3.640 msnm

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
La Paz1
Xifres. Molta gent diu que la vida que ens envolta és plena de xifres, que tot està basat en nombres i operacions matemàtiques. 3.640 no hauria de ser més que això, un número. Però espanta. És la quantitat de metres sobre el nivell del mar a la que es troba la ciutat de La Paz.

Per molt que molts ho pensin, La Paz no és la capital de Bolívia. Molta gent ho pensa, recordant les classes d’escola en les que el mapa del món estava sobre la pissarra.

La capital és Sucre, en honor a un dels pròcers de la lliberació de Bolívia i de tota Llatinoamèrica, Antonio José de Sucre.
Així que La Paz no és la capital de Bolívia, tot i que aquí estan el poder polític i legislatiu.

La Paz 2
Però tornem a l’alçada. 3.640 metres sobre el nivell del mar. Més alt que qualsevol pic de Catalunya. A pocs metres de ser igual d’alt que el Teide, la muntanya més alta de l’estat espanyol. Poca broma.

Si no s’està acostumat, afecta. I molt. Hi manca oxigen, cosa que fa que el cansament sigui major, no hi hagi tanta producció de glòbuls vermells en sang, digestions lentes i pesades. Mals de caps i marejos és part també de l’equació. El conegut per aquestes latituds com a “soroche” o “sorojchi”. Res que no es passi amb repòs, poca alimentació i coca, de la que ja en parlarem més endavant.


La paz3
El visitant que arriba per primera vegada a La Paz, marejat i sense oxigen, és segur que no pot copsar tot el caos que hi regna, les muntanyes que l'envolten i la converteixen en el fons d’una olla, les dones indígenes passejant pels carrers, l’energia que t’atrapa.
Però per això està el blog: per anar-ho explicant. I espero que així sigui.

Víctor

____________________________________________________________________________________________________
Fotos 1, 2 i 3: Vistes generals de La Paz

04/02/2011: "Buscando La Paz"

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Victor
Tot i que no em fa por dir l'edat que tinc (24), tinc pànic a fer anys. Sí, és un defecte que el pas del temps no ha pogut curar, tot i que molta gent va dient que encara sóc molt jove i que haig de viure moltes coses. No és tan fàcil, ho asseguro.

El que ningú no m'ha pogut treure és el meu amor incondicional per la ciutat que em va veure néixer, Barcelona, i on vaig viure les meves primeres 21 tardors.

Va ser llavors quan el meu esperit periodístic, i les ganes de desconnectar del món ja conegut, em va portar a buscar un indret on sentir-me jo mateix. I vaig aterrar a la ciutat més alta del món, La Paz. D'això farà més de dos anys. I és a Bolívia on segueixo fent el que més m'agrada, que és ser periodista.

I tot per un cúmul de casualitats i jugades que la sort ha acabat de rematar. Una beca a Barcelona, l'opció de triar un lloc al món on seguir la meva formació professional. I, com a resultat, viure en primera persona els canvis i les meravelloses terres del país. A qui no li sona l'Evo Morales? Qui no ha sentit a parlar de la fulla de coca? I del Titicaca? I del Salar d'Uyuni? I de les llames? I dels indígenes? I dels imperis precolombins? I de l'aimara o el quítxua?

Apassionat del cinema i de la música, algú podrà dir que Bolívia no és el destí que ell hauria escollit. I li podria donar la raó si hagués estat una setmana, ni que fos una setmana, a les altures. Perquè és apassionant, salvatge, diferent, desconegut... i no se m'acabarien els adjectius.

Els que em coneixen van poder seguir el meu primer any a Bolívia al blog "Buscando La Paz", i els que encara volen fer-ho segueixen llegint Narcolèpsia , un spin-off més abandonat del que voldria. Però em salven les noves tecnologies, i la meva assiduïtat a twitter (@vsancho) és el meu espai per escriure.

Ara, amb aquest nou blog, prometo ser constant i donar veu a un país abandonat pels grans mitjans, però amb tantes coses per descobrir.

Víctor
       
Publicitat