Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Ja fa uns mesos que rondo per Holanda. Finalment m'he decidit a escriure quatre línies pel bloc de Catalans pel Món!

Des de l'última vegada, les coses han canviat força. He deixat la carrera per motius personals i professionals ja que la Universitat no em permetia compaginar treball i estudis des de l'estranger no sent Erasmus (una pena, però bé... segurament els reprendré aviat).

M'he assegurat de perdre contacte amb gent amb la qual no em sentia a gust, i em vaig traslladar a una habitació petita, a prop del centre d'Utrecht.

Segueixo buscant feina. Fa unes setmanes vaig tenir una entrevista per una plaça d'agent comercial a una empresa de solucions online de Barcelona que es vol obrir mercat aquí, als Països Baixos. Però la meva experiència en vendes és escassa. Molt probablement m'agafaran quan hagin de desenvolupar plans de màrqueting. La veritat és que tinc ganes que el moment arribi aviat, però mentrestant segueixo buscant altres oportunitats laborals... alguna cosa trobaré, tard o aviat.

Aquí tinc televisió (gran millora respecte de l'habitació de Gant), però el tancament de TV3 a l'estranger no m'afecta excessivament perquè és molt vella i no enganxa gaire canals. Només els holandesos i algun d'estranger - veig TV3 a través d'Internet. De fet ja em va bé, ja que així puc polir el meu neerlandès. Tot i així, no estic d'acord amb la decisió de tancar les emissions ja que són una bona finestra per la qual Catalunya es pot exhibir al món i ja vaig signar la petició en contra del seu tancament.

Utrecht és una ciutat preciosa. No té la popularitat d'Amsterdam però els carrers i els seus canals no hi tenen res a envejar.

De vegades em recorda una mica a Reus per la manera com tenen situades les tendes i els centres comercials, al centre de la ciutat. Les distàncies són perfectament caminables, encara que sempre hi ha busos i tramvies per arribar-hi sense problemes.

Això sí, t'has de fer amb una OV-Chipkaart (Openbaar Vervoer-Chipkaart, o el que és el mateix, una targeta de transport públic) per evitar multes. Durant tot el temps que he estat visitant Utrecht, des que vivia a Gant fins que m'hi he traslladat, he vist com el sistema s'ha anat fent més pràctic: de les Stempelkarten (o bonus de transport que el conductor t'havia de segellar) a les targetes que les passes per un lector electrònic hi ha un pas significatiu. Potser algun dia hi dedicaré un post sencer a explicar aquesta qüestió.

Bé, de moment això és tot.
Quan hi hagi més novetats us tindré al corrent!

Salutacions assoleïades... aquí no és corrent que surti el sol.

Laia

_______________________
Foto 1: Un dels canals del centre de la ciutat, durant la primera setmana que porto aquí.
Foto 2: Prenent un cafè amb llet a una de les tendes de Hoog Catharijne, un centre comercial gran que està adjunt a l'estació central d'Utrecht.

07/01/2012: Canvis

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Escric aquest post perquè, malgrat que ja hi ha algunes persones del meu voltant que ja ho saben (i les tinc al corrent del que va passant), vull compartir amb vosaltres un fet que per mi és molt important: l'any que ve deixaré Bèlgica... i em traslladaré als Països Baixos.

He de confessar que he pres aquesta decisió molt ràpidament, perquè no fa gaire m'he adonat de la situació que estic vivint en aquests moments i he decidit parar-ho. Encara que aquí, a Bèlgica, hi tinc amics, i que hi he passat moments inoblidables, he decidit passar pàgina i buscar un lloc millor per mi.

Abans d'aquest estiu passat estava segura que volia quedar-me a Gant, però quan vaig començar a fer les pràctiques a Brussel·les (ara només em queden 20 dies per acabar-les), em vaig sentir molt sola. Quan trucava a gent que em pensava que em podria donar suport per quedar i simplement veure'ns, em donaven alguna mena d'excusa que al final s'esvaïa amb el vent. Per suposat, no tothom ha estat així, però és molt frustrant veure que quan estàs buscant ajuda, ningú t'ajuda perquè "estan molt ocupats", "se senten deprimits" i una llarga llista de raons que no posaré aquí perquè no us vull avorrir gaire.

He tingut moltes decepcions durant aquest any i quasi mig que estic instal·lada a Bèlgica. La més recent ha estat la que he viscut amb un noi del qual estava enamorada des de feia 5 anys. En qüestió de mesos, s'ha tret la "careta" i m'ha demostrat que només li importa ell mateix... ni la seva xicota (de la qual sento compassió...) ni, per suposat, jo. Fa molts anys i en un altre context, era jo l'"enganyada" i va ser una experiència que em va marcar profundament, per tant sé com se sent un quan se sent enganyat per la persona que s'estima. Només puc sentir rebuig per aquestes persones que juguen amb els sentiments dels altres, i he decidit, malgrat que em faci mal, no saber res més d'aquest noi.

D'altra banda, les persones que em pensava que eren "els meus amics" ja no es posen en contacte amb mi. El fet que ja no estic per Catalunya no hauria de significar que estic fora del cercle d'amistats, però potser s'ho prenen de forma diferent. Quan la gent em pregunta si vull anar a casa per Nadal sempre dic "sí, per suposat!" però a part de veure un parell d'amics amb qui encara mantinc relació, i per suposat la meva família, no tinc moltes ganes de veure la resta de gent. És trist veure com els nostres camins es van separant però potser és millor que sigui així. Resumint, sembla que molts aspectes de la meva vida no acaben d'anar tant bé com jo desitjaria.

De totes formes, cap d'aquestes coses m'està parant. Encara que a les pràctiques de vegades em costa molt concentrar-me en la meva feina (i he de deixar d'estar al davant de l'ordinador perquè o és això o si no, no ho aguanto), encara intento tenir contacte amb persones que em demostren que no tothom és - parlant curt i ras - una colla d'imbècils. Aquest és el motiu pel qual, des de fa 2 mesos, vaig més i més a Holanda. Sempre m'ho passo molt bé allà, i encara que després rebi una "bufetada" de realitat cada cop que torno a Gant, em dóna forces suficients per afrontar la setmana i torno a tenir ganes de tornar-hi.

Per això, l'any que ve faré d'Holanda la meva llar. El dia 4 de desembre tinc una visita a Gouda, al que podria ser el meu futur pis i la meva futura companya de pis, i estic en el procés de buscar una feina. És una mica complicat però és una cosa que faig amb moltes ganes i hi estic dedicant molt d'esforç. I sé que, tard o aviat, tindrà la seva recompensa.

Només dir que estic molt agraïda a tota la gent que ha fet de la meva estada a Bèlgica una genial experiència. Ja saben qui són... Ara al gener aniré al meu nou destí.

Laia

---------------------------------
Foto: Jo a Brussel·les de nit

09/11/2011: L'home dels rellotges

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
A principis d'aquest any vaig descobrir que hi ha una bugaderia a prop de la meva residència que té uns preus força econòmics (3,50 euros la rentadora de 6 quilos i 7 euros la de 12, i per assecar, 10 minuts costen 50 cèntims d'euro i 4 minuts a 20 cèntims d'euro). Des d'aleshores, he anat sempre allà. Acostumo a anar carregada amb les bosses de la roba bruta i la motxilla amb els productes de rentat fins allà, i sempre passo per davant d'una rellotgeria antiga.

Gairebé sempre hi ha el propietari, un home gran -deu tenir al voltant d'uns 80 anys- que encara està al peu del canó: repara rellotges, atén els clients, etc. i, des que passo per davant d'allà, quan em veu es posa content i em saluda efusivament. Sempre que el veig, m'alegra el dia.

Això em fa pensar que, malgrat que cada cop hi ha menys petites botigues perquè les grans superfícies i franquícies se les mengen (econòmicament dit). Encara n'hi ha d'altres que resisteixen perfectament el pas del temps. Malgrat que els rellotges que ven aquest home siguin vells i alguns cops no siguin gaire bonics per posar en una casa, la botiga aguanta bé. De tant en tant, entra algú a visitar-lo, i ell rep tothom per igual, com si estiguessin a casa seva.

Per molt que les grans cadenes ofereixin productes variats i a preus barats (poden ser de qualitat o no, aquí no hi entro), no tenen l'atenció i el servei al client que una empresa petita té. Perquè l'home dels rellotges no només fa la seva feina, sinó que és com un avi al qual la gent li fa visites, i això avui en dia no es troba gaire.

La propera vegada que passi per davant seu, potser hi entro i li faig una visita!

Laia

____________________________________________________________________________________________________________
Foto: Aparador de la rellotgeria amb una foto antiga d'aquest home.

03/10/2011: Un any a Bèlgica

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
El passat 16 de setembre de 2011, va fer un any que vaig decidir fer el gran salt cap a Bèlgica com a estudiant Erasmus. Encara me'n recordo de tot com si fos ahir: em vaig llevar ben d'hora (6:45 del matí) per vestir-me, esmorzar, i agafar juntament amb els meus pares un taxi cap a l'aeroport d'El Prat.

Recordo que el viatge no va ser ben bé plàcid: estava asseguda en una posició no gaire agradable (possiblement pels nervis) i feia molta calor a dins del cotxe, per molt que el taxista baixés els vidres de les finestres. Quan vam arribar a l'aeroport, el primer que vaig fer va ser fer passar l'enorme maleta que portava, amb mitja vida a dins, pel "check-in". La meva maleta pesava 30,5 quilos... Encara em faig creus de com la vaig portar per tot arreu, per molt que tingués ajuda de la gent que m'anava trobant pel camí.

Després vaig esmorzar amb els meus pares al Pans&Company de la terminal. El meu pare em va fer riure tant que al final, entre la marejada que portava d'abans i la calor..., vaig haver d'anar al lavabo a vomitar. Sí senyor! És d'allò del que se'n diu un bon comiat (hehehe). Quan em vaig trobar millor, vam agafar els trastos i vaig començar a passar el control, passant pel moment de dir adéu als meus pares. Me'n recordo vívidament... El meu pare, que al principi em feia riure, estava força trist, i els dos van començar a marxar cap a la sortida de l'aeroport mentre jo anava entrant a la terminal.

L'espera va ser agradable, i ben aviat va arribar el meu vol: un avió Vueling que em portava a Brussel·les a voltants de les 11 del matí.

Dins l'avió, hi havia un grup de belgues que havia passat les vacances a Barcelona, i feien broma del seu país. Deien: "Benvinguts a Brussel·les, capital d'un país on dos tipus de persones hi conviuen i es posen rarament d'acord. Capital d'un país el qual el símbol nacional és un nen que pixa, un edifici format per boles i pals (l'Atòmium) i on les patates fregides - menjar típic belga - es diuen... "french fries"!" Durant tot aquest any he anat descobrint que, d'alguna manera o altra, tenien molta raó.

Al voltant de la 1 vaig arribar a l'aeroport de Brussel·les, i tant bon punt ho vaig tenir tot amb mi (sí, la maleta de 30 quilos també) vaig agafar un tren cap a Gant, on m'esperava el meu llogater. L'hora que esperava arribar era al voltants de les 3, però vaig acabar arribant a les 4 i mitja perquè vaig pagar la "novatada" d'agafar un stoptrein, o és a dir, un tren que para a cada poble que es trobava en el camí. Finalment vaig arribar a l'estació i vaig agafar un taxi que em va portar cap a la residència on visc actualment.

La cara del meu llogater quan va veure la maleta que portava va ser majúscula! Em deia "que sàpigues que la teva habitació només fa 14 metres quadrats!" rient, però hi portava roba, maquillatge, alguns estris de cuina, sabates, material per a la uni, bosses... vaja, un fotimer de coses. Em va ensenyar l'habitació i una mica la residència, i vaig conèixer dues companyes Erasmus de Sevilla, la Nerea i la Irene.

... però la meva estada a Gant va durar poc. Portava només tres setmanes sortint amb el meu xicot d'aleshores (ara ex), i al cap de mitja hora d'instal·lar-me a l'habitació em va trucar dient-me que estava també per Gant i que m'havia anat a buscar per anar els dos junts cap a Anvers, a casa dels seus pares. Quina aventura! Al cap de res vaig fer la motxilla de forma improvisada, vaig agafar quatre trastos i cap a Anvers s'ha dit. El sopar va ser molt agradable i la nit també...

... i d'això fa un any exacte.

Ara estic escrivint aquestes línies des del meu lloc de pràctiques a Brussel·les (no hi ha gaire feina avui), he deixat de ser estudiant Erasmus per fer pràctiques a l'estranger amb una gran possibilitat de quedar-me aquí a viure.

Durant tot aquest temps he conegut gent que m'ha marcat molt - i d'altres que més m'estimaria que no haguessin entrat a la meva vida - i he anat a llocs que ni m'imaginava que podria anar. Puc dir convençuda que Bèlgica, i en particular Gant, és la meva segona llar. Tinc força amics d'aquí i a Holanda, els quals puc veure a només 3 hores de tren, i la gent en general m'ha acollit molt bé. Estic molt agraïda i sorpresa gratament per l'actitud que molts "perfectes desconeguts" han tingut amb mi durant tot aquest temps, i a vegades això ho trobo a faltar quan torno a Reus (sense voluntat de faltar a ningú el respecte però és el que hi ha).

Els meus plans de futur? Acabar les pràctiques mentre segueixo estudiant a la universitat, encara que sigui a distància; anar a casa per Nadal i fer els exàmens del primer quadrimestre a Tarragona i després tornar a Gant, a seguir amb la meva vida.

Aquesta història només acaba de començar!

Laia

____________________________________________________________________________________________________________
Foto: Tot el que em vaig endur cap a Bèlgica el dia abans de marxar de Reus.
Anterior       
Publicitat