Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Les tortugues de mar que es troben per aquestes terres ponen els ous del gener a l'abril, que ve a ser la nostra primavera.Hi ha un col.lectiu de voluntaris que durant l'estació de posta organitza caminades per trobar els ous d'aquestes tortugues, recollir-los i portar-los a un lloc protegit, on, al cap de 45 dies, sortiran les tortuguetes i seran lliurades al mar. Aquest any ha estat el primer any que hi he anat amb l'escola, i ha estat una experiència molt maca.


Vam sortir d'Auroville cap a les 7 del vespre. Érem unes 60 persones. Primer de tot, vam sopar tots junts, molt animats per anar a veure aquestes grans criatures. Vam acabar cap a la mitjanit. Després vam caminar per la vora de la platja fins a les 5, però no en vam veure cap!

Potser us pensareu que ens vam decepcionar, però no. Va ser una caminada tan bonica i romàntica... Caminar descalços trepitjant l'aigua, mirant els crancs, amb la brisa del mar i la mitja lluna penjant a dalt. Vam trobar tresors: animals sense vida que el mar havia escupit, però, tot i així, interessants d'estudiar.

Cap a les 5 del matí, com que els organitzadors sospitaven que no veuríem cap tortuga adulta, van dir que pel cicló ha minvat el nombre de nius. Van decidir no deixar els nens amb un pam de nas, i van anar a buscar tortuguetes perquè les poguéssim deixar anar a l'aigua. Això va ser tota una experiència! Aquesta petita criatura, tan petita, camina cap a l'immens mar, tota sola i, de vegades, les ones la tornan cap a la sorra. Però la tortugueta no es dóna per vençuda i, ben decidida, torna cap al mar, fins que ho aconsegueix. Impressionant!

No us he dit que aquestes tortugues estan en perill d'extinció i són molt importants per l'ecosistema, ja que es mengen les meduses.

Unes setmanes després d'anar a la caminada, vam anar a Tranquebar on vam trobar nius oberts i tortugues mortes... Una llàstima.

La tornada cap a casa la vam fer satisfets pel treball fet, dormint a la furgoneta; estavem esgotats!


Aquí us deixo una web, pels que puguin estar interessats en aquest tema: http://sstcn.org/

Matilde Mir

----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Foto1: Foto d'una tortuga olivàcia adulta; no en vàrem veure cap així de gran!
Foto 2: Una tortuga que vam trobar morta.
Foto 3: Un nen i les tortuguetes.
Foto 4: La tortugueta a les meves mans. Sembla tan fràgil, però és tan valenta!
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
D'això ja fa uns dies, però hem estat molt ocupats, i un mes sense electricitat... O sigui que ara em puc asseure a escriure.

Tot i que després de llegir l'article de l'aniversari del tsunami del Japó, aquesta terrible aventura es queda en res. A finals del mes de desembre, temporada de ciclons aquí al sud de l'Índia, ens van avisar d'un fort cicló. Normalment ens preparem carregant aigua potable i comprant més menjar del normal, comprant espelmes i cobrint finestres amb plàstics.

Dos dies abans d’acabar l’any, el cel era d'un color gris dens i metàl•lic, hi havia silenci i una pesantor pertot. Ja havien tallat el corrent, per si de cas. Vam anar a dormir d'hora, els nens es van quedar adormits veient una pel·li, o sigui que els vam deixar a baix a l’oficina i nosaltres vam anar a dalt, el vent era ja fort i el so entre les teules del terrat començava a fer por, jo no m'adormia i cap a les 2 de la nit vaig baixar amb els nens, i vaig quedar-m'hi, el Marc va trigar una horeta més, era insuportable estar a dalt.

Minuts després, les ràfagues de vent, de fins a 140 km per hora, van començar a arrencar les teules, que al volar i caure van començar a foradar la teulada per tot arreu. Nosaltres a baix, desperts, sentíem impotents les teules repicar al terra del pis de dalt, mentre a fora els arbres queien, les fulles volaven dels arbres i a dalt dels nostres caps el centre del cicló rugia i cridava com mai ho havíem sentit. La pluja queia amb ganes.

Teníem por, i molta! I molta angoixa de sentir el sostre de casa teva repicant al terra. De no saber fins quan duraria, i era tot fosc. El Panda, el nostre gos, era dins l'habitació amb nosaltres, i els dos gats també. Faltaven les gallines, però no pensàvem que fossin vives. La pluja seguia caient, amb menys intensitat, però tot estava xop menys l’oficina on erem tots quatre i el bestiar.

Finalment, a les 6 del matí, amb la claror del dia, vam podem començar a veure l'espectacle dantesc.

A poc a poc la pluja i el vent van amainar, els veïns anaven sortint al jardí, i estàvem tristos pel que estàvem veient, però feliços d'estar vius. Els arbres, els pocs que quedaven, sense fulles, feien pena de veure. No hi havia ocells, ni grills, ni granotes, el silenci era esfereïdor, tètric.

Auroville va perdre el 70 % dels arbres amb aquesta tempesta, diuen que des del 43 no hi ha hagut una cosa semblant.

Hem estat un mes sense electricitat. Hem sopat a la llum de les espelmes i més sovint amb els veïns. Hem dormit 3 setmanes els 4 en una habitació. Ara, a 6 setmanes del desastre, podem dir que a part del desastre natural i els danys materials, aquí, com a comunitat hem estat units i hem donat cops de mà a tort i a dret als veïns.

Ja hem passat, des que som a l'Índia, 3 ciclons i un tsunami.

Quina manera de començar el 2012! Pot ser que aquest any sigui molt especial?

Matilde
__________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Imatge de satèl·lit del ciclò. Font: www.auroville.org
Foto 2: Arbres caiguts. Font: www.auroville.org

11/01/2012: Hampi 3/24

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Hola tothom!

Ja som de nou dalt del tren! Ens esperen 24 hores de viatge.

Aquest cop som 15 nens i 6 adults cap a un santuari que es diu Ecodaya. Anem a passar deu dies en aquesta illa, en plena natura, dormint en coves i reconnectar uns amb altres sense les rutines de la vida quotidiana.

Ecodaya va ser fundat en una illa en el riu Thungabhadra a l'estat de Karnataka, al sud de la India ,on s'intenta portar una vida extremadamemnt senzilla i espartana, un llogaret que intenta ser el màxim sostenible possible a nivell ecològic, social, cultural i espiritual.

L'aigua de les aixetes és aigua bombejada del riu, tota la llum és creada amb energia solar, els vàters són compostables. Realment les necessitats que tens en un lloc aixói són mínimes.

La fauna és gairebé la mateixa que hi ha a Auroville, doncs a part de les serps i escorpins de sempre, tenim hienes i l'ós, però aquest és vegetarià.

Ecodaya està situat no gaire lluny de Hampi, ciutat Patrimoni Mundial de la Humanitat,també conegut com el Machu Pichu d'Asia.

Hampi va ser la capital de Imperi Vijayanagar (1336 -1565) i és famós per la seva arquitectura. Va ser un imperi extramendament ric a tots nivells i va caure per les conquestes mughals al sud de la India. Es calcula que hi ha uns 350 temples!

Un dia qualsevol per a nosaltres és llevar-se d'hora, cap a la sortida del sol, i anar al riu a veure els macacs o les llúdries si tenim sort. Cap a les 8 a esmorçar i a prepar-nos per a l'excursió diària.

Un bol de farinetes ple de fruits secs i un té i ja amb el banyador, el barret i la crema solar disposats a caminar!

Algun dia ens hem perdut entre roques i vegetació, creant moments tensos entre els petits que volien anar a un lloc en concret. Però sempre hem trobat algun indret mangnífic per remullar-nos o saltar. He arribat a saltar de 5 metres!

El dinar és a la una en punt, i és fa en silenci, lo qual és un plaer després de tant xivarri i disbauxa a les excursions. Després arriba el moment del relax fins a les 3, que serveixen té amb galetes i llavors és l' hora per anar de nou a caminar o a banyar-se al riu del costat. Durant aquestes hores, alguns llegeixen, dormen, escolten històries o es renten la roba.

Fins a les 6 del vespre hi ha llum, i aquí les postes de sol són magnífiques. Llavors intentem posicionar-nos en alguna roca alta i amb el so de la guitarra o cançons esperem la posta.


El sopar és a les 7, qui vulgui es pot dutxar però si has estat tota la tarda sucant-te al riu no te gaire sentit. És la mateixa aigua!

Després del sopar recollim tot i fem caminades sota la lluna o expliquem històries al costat d'un foc. I asseguts al voltant més cançons fins anar a dormir. Després d'un dia tan actiu, acompanyar als petits al vàter, a rentar-se les dents i a preparar sacs de dormir o mosquiteres sota els estels.

Bé ,els 10 dies han passat volant. Han estat meravellosos i ens hem posat morenets, més forts i potser més savis?

Aquestes aventures són la base de la nostra escola i creiem que exposar nens i adults a aquestes situacions on sorgeixen conflictes i moments màgics és la base de la vida.

Matilde


---------------------------
FOTO 1: Cantant al tren
FOTO 2: Hampi Old bazaar
FOTO 3: El grup a Black POol
FOTO 4: Salt de l'Edén

11/11/2011: French India

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
És el nom amb el que es coneix les antigues possessions franceses a la Índia. Pondicherry és un territori de la Unió Índia situat a la costa Coromandel, a uns 160 Km al sud de Chennai (ex Madras).

És una destinació turística per excel·lència, doncs té molts edificis colonials, esglésies, temples hindús, restaurants francesos amb una barreja d'aura espiritual pel Ashram de Sri Aurobindo i Mere.

Un llogaret on es barreja la cultura índia, tàmil i francesa amb platges netes i uns aires cosmopolites.

Per nosaltres, i especialment per als que vivim a Auroville, és rellevant perquè és el lloc on anem a comprar una bici o una moto, a fer un gelat davant del mar, o passejar a la marina, que es pot comparar sense cap dubte amb la de Mumbai.

També les oficines per les extensions del visat estan aquí. O sigui que aquesta ciutat a 7 Km d'Auroville juga un paper important a les nostres vides.

Nosaltres, com a Coffee Ideas, hem fet alguns projectes a hotels de patrimoni, junt amb Intach, la mateixa agència que ha restaurat el poble de Tranquebar (del que ja us vaig explicar algunes cosetes!).

Però, val més una imatge que mil paraules.

Matilde

__________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Gandhidedse Le Cafe
Foto 2: Marc i jo
Anterior       
Publicitat